SEGUIREM ENSENYANT LA LLENGUA CATALANA I CASTELLANA A TOTS ELS PETITS CIUTADANS

Seguirem ensenyant la llengua catalana i castellana a tots els infants i joves com fa trenta anys que fem. Ha estat la millor alternativa. Tots els ciutadans que van crèixer aquests anys poden entendre la llengua catalana i fer-la seva. És cert que bon nombre encara no en fa ús, però l'entenen i quan els interessa un partit de futbol o una pel·lícula la poden seguir en català.

Tots aquests ciutadans són competents en llengua castellana, no n'hi ha cap que no la conegui quan fa temps que viuen aquí. Si els joves que han estat escolaritzats aquí parlen un llenguatge reduït, si el redueixen el mínim, no és a causa del català sinó de la falta de cultura lingüística d'aquest pais, del gran pais España que ja durant els anys de dictadura va imposar una llengua sense atendre la cultura i particularment la llengua oral. És va posar l'accent en la bona lletra i en la correcció ortogràfica i es va desatendre el contingut del discurs, la construcció de pensament que s'expressa amb llenguatge. (Els dictadors no volen que la gent pensi lliurement). La prova la tenim en observar que la falta de cultura lingüística la veiem a tota España i no així a France, per exemple, on s'ha conreat sempre l'ordre del dicurs i la composició escrita. Solament cal sentir parlar estudiants universitaris españols o francesos per comprovar-ho.

L'aprenentatge de les llengües no és un assumpte jurídic. ¿Què poden resoldre els tribunals, per molt superiors que siguin, amb relació a la competència comunicativa i lingüística dels ciutadans? Solament podrien intervenir si s'evidenciés que els infants i joves no assoleixen la competència lingüística que ha establert i legitimat la majoria democràtica representativa. Possiblement haurien d'intervenir per recordar als ciutadans que no fan ús de la llengua catalana o que no la volen aprendre el seu deure polític per contribuir a la convivència i entesa social.

Discutir sobre les hores d'aprenentatge de català o de castellà posa de manifest ignorància o mala intenció. Tots els alumnes han de fer les mateixes hores?... Per què?... Sembla una disputa immadura: Si tu en poses quatre de català, jo també en vull quatre de castellà... I així aconseguim que alguns infants acabin avorrint les classes de llengua. Aquest és un assumpte d'escola. Correspon als mestres i profesors, amb bon criteri, equilibrar les hores de català i castellà segons contextos sociolingüístics. No tots han de tenir la mateixa proporció d'hores; on tothom parla habitualment en català introduirem el abans el castellà perquè l'aprenguin bé i on gairebé no es parla català sinó castellà, àrab o paquistanès haurem de reforçar les hores de català per assolir l'objectiu: tots competents en llengua catalana i castellana i una llengua estrangera.

Discutir sobre si es fan matèries en castellà és una pèrdua de temps. Quan els alumns ja saben català i castella oral i escrit, posem per cas als vuit anys, coneixeran el medi natural i social-cultural a través de textos i documents, tan en català com en castellà i gràcies a la xarxa Internet de seguida es familiaritzaran amb documents en francès, portuguès, italià ben propers a les llengües que ja saben. I la majoria estan ja estudiant anglès sense fer-ne cap aplicació... Doncs a incorporar documents en anglès tan presents a la xarxa! Això és formar una persona amb competència lingüística en un món global interconnectat i els que ho tenen més difícil són aquells que arriben a l'adolescència parlant una sola llengua i dient: uan, tuu, zrii, ielou, grin... i quatre parauletes més fora de context.

Anirem tots a una sense desobeir res. Són alguns que no escolten, (ob audire, abans escoltar), que no estudien ni llegeixen com funciona el cervell i com s'aprenen les llengües.

Anirem tots a una. La Consellera d'Ensenyament com a direcció superior política al davant perquè visualitza la legitimitat de les nostres pròpies decisions. Els pedagogs, neurolingüistes i sociolingüistes a al dreta per aportar la fonamentació científica que demostra que el model d'ensenyament seguit és el que afavoreix el millor desenvolupament personal i social. A l'esquerra els mestres i professors que no solament han d'ensenyar la llengua formal sinó els continguts que la identifiquen i suscitar actituds favorables al gust per la llengua i a gaudir de l'agilitat de passar d'una a l'altra, incloses les llengües estrangeres i alguns expressions habituals de llengües minoritàries presents gràcies als companys nouvinguts d'altres cultures. En la base el suport total dels pares i ciutadans en general que encara que ells tinguin alguna dificultat en les llengües, s'han d'alegrar i estimular que els seus fills i tots els infants i joves facin ús del màxim nombre de llengües. Són comptats els que han demanat que els seus fills aprenguin en castellà i saben els que ho han promogut que els han enganyat, que els han fet servir d'escuts humans per interessos polítics partidaris.

Si es separa els alumnes per llengua, si a un infant se li diu que el català no és tan important, el més perjudicat és el mateix infant. Qui ho fa per interès propi, està fent maltractament a la infància. I els tribunals, sense que calgui denúncia, han d'intervenir per protegir el dret superior de l'infant. O és que no ho sabem? Martí Teixidó

Se m’acabava el poble, feia temps que ho sabia, però qualsevol excusa era bona per tal de perllongar l’estada. Els estudis del seminari havien arribat a la seva fi i la prova de la universitat sortí bé: llatí, grec, els clàssics, francès i anglès, tots menys la meva, oficialment es clar; el pare Lemozi ens n’havia fet, de classes de català, a la cuina, d’amagat del superior. Les llengües van ser el meu delit des del començament, qui sap si per en Safor, que em deia constantment paraules en altres idiomes, qui sap si perquè vaig aprendre a la plaça del mercat. El cas és que anava a la capitat a aprendre llengües, i que jo encara no sabia quines, ¿quines pare Lemozi? Totes.

Francesc Serés:

De fems i de marbres , p:184.

Quaderns Crema

Somescola.cat fa una crida a la mobilització el primer dia del curs escolar

05-09-2011

Ampliar...

La coordinadora de la plataforma Somescola.cat s’ha reunit d’urgència aquest dilluns 5 de setembre per estudiar accions després de fer-se pública la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya respecte l’ús del castellà com a llengua vehicular a l’escola.

Les entitats cíviques i educatives que integren Somescola.cat han fet una crida a la mobilització per al proper 12 de setembre, dia d’inici del curs escolar, amb concentracions a les 19 h davant els ajuntaments de totes les viles i ciutats. També es demana que, aquest mateix dia, les escoles pengin un cartell en defensa del model d’escola catalana que aquesta mateixa setmana estarà a disposició dels centres.

Somescola.cat també reforçarà les accions empreses fins ara, com és la signatura per part dels ajuntaments catalans de la moció en favor de l’escola en català i sumar adhesions al manifest de Somescola.cat.

La plataforma, que integra més de trenta entitats –entre sindicats, associacions de pares i mares i entitats que treballen per l’escola i la llengua-, ja es va pronunciar amb contundència en el moment de saber-se el posicionament del TSJC: ‘denunciem l’actitud antidemocràtica d’aquest grup minoritari de persones envers el consens assolit per les grans majories socials’ i animava tothom a sumar-se a les accions que s’emprenguin a favor de l’escola en català i al model de cohesió social que aquest representa.

Tags:

Somescola, mobilitzacions, immersió

I ara vegem. Si un "magistrat" un dia sur al pas per dir que no afecta a tots, i ho diuen els mitjans d'informació, i el dia següent el TSJC diu el contari...

1. L'assumpte no és tan clar, és interpretable i com en dret romà: In dubio, pro reo. Assumpte acabat.
2. Un magistrat que avui diu i demà s'ha de dir el contrari no deu ser prou competent per a tan alta responsabilitat.
3. Vista la instrumentalització interessada de l'assumpte, no té cap importància. Ignorem-ho, callem, no diguem res més i fem el què hem de fer.
   

La Vanguardia. Barcelona. (Redacción).- El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) ha puntualizado hoy la interpretación de su presidente, Miguel Ángel Gimeno, sobre el ultimátum a la Generalitat para implantar el castellano en las escuelas y ha considerado que el fallo se basa en sentencias del Tribunal Supremo que sí pueden modificar el modelo de inmersión lingüística.

El TSJC ha emitido esta tarde una nota en la que corrige de forma indirecta la versión expresada ayer por Gimeno, y que había ratificado esta mañana en una entrevista radiofónica, en el sentido de que el ultimátum a la Generalitat se refería sólo a las tres familias que denunciaron ante la justicia el modelo de inmersión en catalán.