Llars d'Infants, les he visitades i he vist l'excel·lència

La darrera setmana he visitat les llars d'infants. Entre elles, les municipals de Barberà dels Vallès. Els espais estan ben organitzats i equipats amb recursos adequats a l'edat: màrfegues, mòbils, ninos suaus, miralls baixos, materials de construccions, ambients de joc simbòlic, llibres d'imatges lletrats... Les educadores, mestres i tècniques d'educació infantil professionals, integrades en un equip. La direcció, propera però clara i identificada. Però l'excel·lència es percep sensorialment i s'infereix intel·lectivament. Els infants es comporten com a infants. Infants tranquils i alhora actius amb l'entorn, ocupats, tafaners. I també interactius amb els companys, amb els adults habituals, amb mi mateix adult foraster. Això no és casualitat, això no és d'un dia. És el clima educatiu, humà relacional que es construeix dia a dia. Els adults, les educadores, també la directora que no sempre és amb ells però que no és directora de despatx, donen tota la seguretat als infants. Si un cau, si té un dia trist (ha tingut un germà que l'alegra però se'n resent) s'acosta a l'educadora, li dona la mà, rep afecte d'autonomia (no de dependència).

Diem excel·lència pel bon tracte dels infants, per la dedicació atenta de les professionals. Un equip de vuit professionals per atendre cinc grups, setanta-cinc és just, han de ser més. Les educadores a més d'atendre els infants han de transformar classes en dormitoris cada dia, recollir tot l'equipament de pati perquè hi ha qui s'ho enduria. D'altra banda, una nova funció es perfila: orientar alguns pares i mares desorientats, i això demana temps, no es pot fer a l'entrada o sortida i per a algunes famílies caldrien sessions de grup de conversa.

Avui es disposa de màrfegues encoixinades, acolorides que permeten que els infants estiguin a terra, però sense aquells parcs-gàbia que hi havia abans. Cal que els pares tinguin la casa, adaptada als infants i que també ells s'asseguin una estona a terra i que no enviïn els nens a jugar a la seva habitació. Han d'estar amb tots, a la sala, on hi ha ambient de comunicació i interacció. Abans dels tres anys, és la televisió caldrà enviar a dormir més hores. Abans d'adquirir el llenguatge, els infants no estan preparats per a comprendre imatges - diu el nostre lingüista Sebastà Serrano.
[No totes les imatges corresponen a les llars visitades]


La Llar d'Infants és això, casa d'infants, "Casa dei Bambini" -en va dir la dotoressa Montessori. El 1982 em va correspondre decidir la denominació genèrica com a responable d'ordenació educativa. També hagués estat acceptable "Jardi d'Infants", la denominació de Fröbel que el dr. Ramon Fuster va catalanitzar amb l'Escola de Jardineres del CICF. El 2006 s'ha acceptat també "Escola Bressol" perquè ho demanaven els ajuntaments. Malgrat comprendre l'orígen d'aquesta denominació el 1936, la imatge de la Ll.I. El Bosquet deixa clar que és una casa de nens, a la seva mida, sense programa escolar encara que les educadores saben molt bé què han de fer.


La llar d'infants, especialment els primers dies i amb els més menuts té també funció de maternange amb abraçada, moixaines que donen seguretat però sense ofegar afectivament. Sembla retornar a la família comunitària, les mares tenen cura de totes les criatures com fan a la Ll.I. Xerinola. Aquest maternatge col·lectiu, com si fossin molts germans, afavoreix l'autonomia.



Un recurs natural ben pensat per al desenvolupament motriu. Els troncs d'un arbre caigut clavats a terra. Els infants hi han anat de seguida: caminen per superfície corbada,pugen, baixen, pasen curt, passen llarg, es creuen i han de cedir el pas, sí també algun cau (poca cosa)... Jugant, jugant. I com s'enforteixen els turmells, i com el cervell (cerebel) va automatitzant l'equilibri... Una idea creativa de la LL.I. Blava.


Els espais interiors estan pensats i organitzats per tal que els infants s'ocupin autònomament i es vagin trobant iniciant col·laboracions ocasionals, o "negociacions". Els espais exteriors i estructurals no sempre han estat escollits. La Ll.I. Rodona solament disposa de pati-terrassa on ha d'accedir per una escala de cargol, ben protegida. És tot un exercici d'enfortiment de musculatura i d'articulació de peus, genolls i mans que s'ajuden amb la barana. Un aprenentatge inevitable excel·lent. Costós això sí en sobreesforç per a les educadores, molt atentes a cada infant, potser quatre vegades al dia.


Un enginy estimulant que habitua a l'ecoresponsabilitat. El TRENECO, que divertit! El mobilitzen dos infants tirant de la corda, el condueixen dos infants amb la corda timó posterior. Carreguen d'envasos de iogur i d'altres... i al contenidor! , sí al contenidor del carrer!, a dos-cents metres. Sempre amb l'educadora. Quina aventura més assenyada! Idea original de Ll.I. Baldufa.


Disfressar-se, habillar-se no és necessitat sensomotriu, és un aprenentatge social a través del joc que crea vincle, comunió. Així, aquests infants de la LL.I. Rondalla potser de grans s'hauran de disfresasr d'executius, de magistrats o d'esportistes... Cada vegada hi ha més disfresses socials i cal preparar.se de ben jovenets.



Addicionalment. Els pares troben les quotes de les llars d'infants privades cares. Afortunadament cada vegada hi ha més oferta pública. Però s'ha de saber que demanem que els educadores siguin professionals, mestres (2.400 h de formació universitària) o tècniques superiors d'educació infantil (2000 h de formació superior). La societat ha de saber que el "XI Convenio estatal de educación Infantil" vigent fins el 2013 estableix un sou de 871,35+22,76 € per a tècnics superior d'educació infantil i de 1397,44+30,68€ per a mestres d'educació infantil. És del tot inacceptable, malgrat que s'ha anat millorant des de 2006. Com es pot pagar a mínims l'atenció als més necessitats de protecció? A les mestres i educadores infantils els demanem el màxim en formació (salut, psicologia, pedagogia, didàctica, correcció de llenguatge, destresa manual...) i el màxim de competència pesonal (ànim estable i calmós, atenció permanent, resistència física, iniciativa creativa, bon tracte i atenció personalitzada, actitud d'escolta a mares i pares...).

Martí Teixidó