No sé si aniré a veure AVATAR. El meu perruquer (la barba ja me l'afaito jo), home de quaranta anys, diu que s'ha de veure pels seus efectes però deixa clar que no té cap contingut, que és una producció de les que serveixen perquè la gent no pensi. Diu que com més ens activen les sensacions més aconsegueixen anul·lar que pensem, igual que a la Universitat -diu també ell- donen tècniques i es pot sortir molt competent en realitzacions però anul·lat en pensament.
El producte es ven per la publicitat y promoció molt ben orquestrada i anant-hi, ni que sigui per poder parlar-ne, anem incrementant l'audiència. I la insuperable audiència taquillera (la de Titanic) és l'argument per fer anar a veure Avatar i entre tots superar-la. Un rècord històric -en diran.
Som més crèduls que la gent de pobles antics o de tribus primigènies. Ni ens donen mirallets coms al indis per enganyar-nos. Ens passen per davant un atropellament d'imatges i nosaltres paguem.
Abans aniré a veure GARBO, el espía. Un film entre documental i ficció. En Gorina, cinèfil expert, ho té clar, encara que aquest film és un David front al Goliath tan publicitat. Si volem veure i pensar una mica, serà millor anar a films discrets, de menor pressupost. I convé que siguem nosaltres qui fem la publicitat creant opinió entre els amics i companys. Els bons films comencen amb poca taquilla i van pujant progressivament. Cal però estar atents, especialment en ciutas mitjanes; si no fan calaix a la primera setmana pot ser que ja la retirin i llavors solament es pot veure a la gran conurbació, en aquells cinemes que s'han guanyat el reconeixement dels ciutadans que volem seguir pensant, emocionant-nos sí però no amb beneiteries i hiperactivitats d'efectes mai vistos. Ciutadans que volem gaudir emocionalment i pensar intel·ligentment.
¿Per a què volem les escoles si els alumnes surten sense criteri propi per votar els representants polítics, per decidir què mengen a casa i si compren determinat producte, per dicidir quina pel·lícula van a veure o quina música els agrada? També hem de tractar d'aquests assumptes a l'ensenyament, a classe de llengua conferenciant, escrivint, argumentant... a classe de matemàtiques calculant els costos de producció front als de màrqueting, la geografia territorial i temporal de distribució, la seqüencia: estrena cinematogràfica > sortida del DVD >emissió per televisió > els productes associats a la marca... ¿Pot haver-hi qui surt afavorit d'aquesta escola desajustada... i a pesar de la retòrica confia que tot segueixi igual? Martí Teixidó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada