dijous, 27 d’agost de 2009

CHAGRIN D’ÉCOLE / MAL D’ESCOLA. pedagogia narrativa i foanmentada

PENNAC, DANIEL. CHAGRIN D’ÉCOLE. PARÍS: GALLIMARD, 2007 / MAL D’ESCOLA. BARCELONA: EMPÚRIES, 2008.
Pennac ens ha ofert darrerament un assaig narratiu de base autobiogràfica amb gran força pedagògica. Al nostre país ha estat presentat amb el títol “Mal d’escola”, “Mal de escuela”. Jo hagués proposat traduir chagrin per pena. Pena d’escola perquè podria ser molt més gratificant, perquè amb les condicions actuals, per limitades que siguin l’escola hauria de ser una experiència inefable, per als infants que a un cert nombre d’escoles ho és força i encara més per als joves adolescents que l’escola segueix interessant-los com a punt de trobada però no podem ignorar que per a un vint per cent d’ells comença a ser una plasta als 12 o 14 anys i això amb independència de la situació econòmica-socio-cultural.
Pennac, professor de llengua francesa durant vint-i-cinc anys, se’n va anar sortint amb els alumnes més difícils però no ha volgut fer un llibre sobre l’escola. “Tothom se’n ocupa de l’escola, eterna baralla dels antics i els moderns: que si els programes, que si el paper social, les seves finalitats, l’escola d’ahir, la de demà... No, un llibre sobre l’últim de la classe! Sobre el dolor de no comprendre, i el dels seus danys colaterals.” -diu el seu propi personantge. Anteriorment ja s’havia ocupat de la lectura: Com una novel·la (1992), de la lectura com a activitat lliure de gaudi i de cultura, no de les classes de lectura, cada vegada més feixugues perquè uns saberuts de l’administració pública han decidit que hi ha lectures obligatòries.
La presentació del llibre ha tingut un potent desplegament publicitari doncs les editorials comptaven amb xupar roda de la difusió que va tenir Com una novel·la, truduïda al català dos anys abans que al castellà. He tingut ocasió de parlar amb molts professors d’educació secundària i no, no ha entrat el llibre més que en aquells que ja estan compromesos en la causa dels adolescents avorrits d’escola. I és una veritable llàstima; el mateix conseller d’educació hauria fet una gran aportació amb una petita despesa trametent deu exemplars a cada centre d’educació secundària i de bon segur que els professors farien llistes de reserva doncs seria objecte de conversa.



Chagrin d’école va sortir el 2007. Jo vaig tenir la sort que una filla de retorn d’Erasmus a France, em va voler fer el regal adequat, va consultar i va encertar


Mal d'escola, Mal de escuela es va presenetar el setembre de 2008 i, transcorregut un any, encara seria una bona proposta que les autoritats educatives en trametessin deu exemplars a cada centre d’educació secundària on es podrien obrir fòrums de diàleg professional ben contextualitzat que farien més que tanta normativa legal i tant de currículum. Martí Teixidó

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada