divendres, 26 de desembre del 2025

Jocs de picar de mans: coordinació i memòria motriu i de llenguatge.

Quins jocs de picar de mans hi ha en català? 

Neix una plataforma per a impulsar el català al pati de les escoles amb el joc de picar de mans

vilaweb.cat 26/12/2025

El meu comentari pedagògic a VilaWeb

Quan vaig ser mestre, em mirava els infants, al carrer o a l’hora de pati, especialment les nenes, que tenien l’afició als jocs de picar de mans amb cantarella. La majoria feien cantarelles en castellà ( Als sis anys, Lecherita, ¿dónde vas?. Als tretze anys, La Chata Merengüela, güi, güi, güi). Veia un joc de coordinació motriu i vocal que corresponia bé a la pedagogia musical de Joan Llongueras. En els ambients pedagògics no se li donava importància. Jo n’he estat partidari i a classe de llengua podíem suggerir la invenció d’estrofes calculant el ritme d’accents i rimes. 

Fa pocs anys el grup d’animació Xiula ha creat alguns jocs/balls de picar de mans. Bé per disposar d’una plataforma. Activada la iniciativa s’ha d’estendre, sense control. Els patis d’escola són espais de creació i els mestres ho poden integrar en activitats de llenguatge i d’educació física. 

Tanmateix la coordinació motriu gestionada al cerebel memoritza connexions sinàptiques que s’automatitzen i s’articulen amb la gestió de la parla al cervell esquerre entre les àrees de Wernicke i Broca i la modulació tonal a l’hemisferi dret. La plataforma, benvinguda, per difondre i aprendre però no ha de substituir la dinàmica corporal, personal i de grup amb memòria motriu i mental, sense pantalles.

 

 

https://www.youtube.com/watch?v=AtsYlDO22F0

A Sant Marçal, a prop de la Bastida
vivia un pobre capellà
menjava poc, una trufa bullida
de tant en tant un crostó de pa.
però un bon dia, una gallina,
prop de l’ermitatge va passar,
li va torcir el coll, la va fer rostida
i la nit mateixa se la va menjar.
Llamp que te fot que és millor que trufes.
Llamp que te fot que és millor que pa.
Llamp que te fot que és millor que trufes per sopar.

Sens dubte, hem de pensar lletres actualitzades. Cal recuperar una tradició sàvia de desenvolupar la motricitat i el llenguatge però, si-us-plau, amb lletres que tinguin sentit actual i comuniquin. No infravalorem el llenguatge. 

dijous, 18 de desembre del 2025

 

 DIM-EDU

 Contribució a la Jornada DIM-EDU, Bellaterra. 11/12/2025

Jornada extensa, completa i àgil en ús del temps per part de tots els participants. (Vaig participar i assitir al matí). Destaco: 1 La Intel.ligència Artificial a la docència.  La IAg generativa a la docència per la dra. Crisitina Mercader. Una visió sistèmica , ben estructurada. Ajustada a 15' no es pot dir més però revisionant-ho fa pensar més. 2 IGNITE Copilot, la IA per a docents i centres educatius presentat per Ignacio Asio i mostrat a l'expo per l'enginyer Pol, per practicar. Una aplicació per a la didàctica docent. Guia i agilitza la gestió curricular del mestre/professor.

Bona feina de DIM-EDU, 25 anys al servei dels docents amb Didàctica-Innovació-Multimèdia amb dedicació plena del dr. Pere Marquès Graells, l'impulsor. Per evolució, avui correspn a educar la persona,  la IHumana amb l'ús adequat de la IAritificial. Les jornades són trobades de professionals docents, la realització, amb professionals creadors, la producció. Un fòrum d'intercanvi suggerent i generador. 

  La meva contribució sobre la Innovació educativa a Catalunya

https://docs.google.com/presentation/d/1YEIGw3T-vwwmFC1YxwGPimumBmY4wFPY/edit?slide=id.p2#slide=id.p2

 

El Diari de l'Educació 

 Aportació a

Qui és el centre de l’educació, l’alumnat o el professorat?

 

El centre de l’educació és l’àrea que es genera en el triangle: professor (modelatge), alumne (denevoluoament), cultura (relació comuna).
Entre funcionarial i descentralitzat ja havíem tingut al sistema escolar d’España formes híbrides, especialment a Barcelona-Catalunya. Les Junts Municipals d’Educació podien acabar d’assignar centre als qui s’havien adjudicat municipi. Les Escoles de Patronat, centres privats amb mestres funcionaris que ells escollien.
La Societat Catalana d Pedagogia vàrem fer una contribució precisa en aquest sentit al Pla Nacional per a l’Educació (2005) que no ha estat considerada ni difosa. Per què?
https://revistes.iec.cat/index.php/RCP/article/view/1740.001/3874

4. LA PROPOSTA DE LA SOCIETAT CATALANA DE PEDAGOGIA ES CONCRETA EN: Obrir un nou perfil d’institució escolar: centres amb estatut de patronat al qual es puguin acollir centres amb un alt grau d’elaboració i iniciativa pedagògica interna. Aquests centres hauran de tenir l’aval de la Inspecció d’Educació a partir d’una supervisió mínima de tres cursos, l’aval d’una institució que patrocini el centre i el suport d’un moviment, xarxa o institució de reconegut prestigipedagògic. Les institucions escolars de patronat gaudiran de major autonomia organitzativa i econòmica i informaran del funcionament, assoliments i millores decada curs. L’Administració educativa els facilitarà la difusió del sistema pedagògic per tal que altres institucions escolars s’hi puguin associar. La Inspecció d’Educació suscitarà iniciatives i impulsarà centres amb sistema pedagògic allà on no sorgeixi la iniciativa amb facilitat. [-CONTRIBUCIÓ AL DEBAT DEL PACTE NACIONAL PER A L’EDUCACIÓ21110 Comissio J. Xirau 23/11/06 16:01 Página 211]

 

 

dimecres, 3 de desembre del 2025

El Nadal ja és aquí? Les tradicions i els infants adoptades pel consum.


(El Nadal ja és aquí). Nadal, les festes de Nadal ja són aquí. 

Tan ben pensades per la pedagogia popular segon els mode de vida del seu temps. Tan encarcarades per a la societat d'avui. Tan ben aprofitades pel consum. Tan poc adequades per a educar els infants amb el cap clar i el cor net.

  

https://www.youtube.com/watch?v=BhQPp-TSiiI 

Avui 3 de desembre, i ja fa dies. Cada any s'avança, per competició i ampliació. Enguany, a Barcelona, encesa de llums el 22 de novembre, una setmana abans. Els carrers ben enllumenats; com que consumeixen poc! Poca energia elèctrica, molta estimulació visual i activació neurocerebral. Res greu, però tot suma a l'estrès personal i social. L'estrès social ajuda al comerç, s'hi descarrega energia acumulada. El centre de la ciutat de Barcelona,  dissabte, 30N i diumenge 1D, era una massa humana. La Postmodernitat és una nova era barroca de la societat; no veiem futur i textos i publicacions evidencien  misèria; Hi ha clares amenaces de mort: covid i grips, malalties zoonòtiques, maltempsades climàtiques, crisis energètiques i totes les innaceptables guerres.   Com en temps barrocs, ens entretenim amb filigranes estètiques i detalls recarregats (carrers enllumenats sense límit); amb la música, hi ha molts bons músics, que ens pot asserenar alguna estona.

Tot plegat, cansats del dia a dia, amb rutina i sense perspectiva, s'activa la dimensió sentimental: la infantesa, els amics, la família, l'hivern, la neu. Però sense imaginació nova, les tradicions com a recurs en un temps que es proclama la innovació, el trencament, l'espectacularitat. Els infants, els més perjudicats. En general, no se'ls dona un paper actiu, creatiu: organitzar el pessebre o una urbanització, cantar nadales renovades i assajar sonoritats instrumentals, resseguir itineraris culturals.

La vida és clarament urbana amb instal·lacions electrodomèstiques. Anem a cercar el tió? I ben vestidet, abrigadet. Quin fred que fa! Costums d'una societat de pagesos i pastors com representa el pessebre per anunciar la bona nova de Nadal. Els savis mags d'orient, reconvertits per la monarquia, activen el desig de regals. El caganer dona sortida a la condició humana i l'apliquem a tots els personatges públics. Les llufes i innocentades s'han perdut perquè el sistema social en conjunt és una llufa. Mengem i bevem, la petita alegria dels que vivien en subsistència i passaven gana, avui que molts, no tots, anem ben alimentats, a vegades fats en excés.

Tot tenia sentit amb la cultura cristiana que es renovava cada cicle anual, amb una clara base antropològica: celebrem la nativitat, el naixement de tot infant; tothom es bolcava a ajudar i aportar; festa de la fraternitat humana.  Responia a una societat rural, esforçada, que havent-se de recloure a casa, feia millor dedicació a la mainada. Pedagogia intuïtiva, popular però amb un fons de saviesa. Reproduir-ho avui denota ignorància i oportunisme. Utilització per al consum i per l'anòmia social. Els infants, els més perjudicats.

Falta una pedagogia que amb coneixement científic (antropologia, sociologia, psicologia) proposi activitats, rituals i lletres en poemes i cançons que comuniquin sentit. Certament, diversitat de sentits en una societat multicultural però amb voluntat de cohesió social. Comunicar alguns pensaments i no quedar-se repetint que torna a ser Nadal, torrons i xampany, beure i celebrar. Què comuniquem? Que és Nadal?. Poca cosa és. Posem-hi pensament actual. 

Avui no és fàcil per als adults, pares, mares, avis i tiets donar als infants el sentit de Nadal. Els adults podem reviure el nostre Nadal d'infants, amb nostàlgia i enyor. Però hi ha hagut tant de canvi en la manera de viure que així no podem compartir els sentiments amb els menuts. Hem de mirar de projectar els nostres sentiments en les seves activitats, les seves vivències. Hi ha una segona dificultat atès que les seves vivències i aspiracions estan ben aviat estimulades pel consum. L'educació familiar, l'educació escolar ha de ser ferma i pensar molt bé les activitats i rituals per tal que els infants puguin viure en aquesta societat amb autonomia personal.

Sorpresa! Ara arreu es fan calendaris d'Advent, les quatre setmanes del ritual cristià de preparació del Nadal. El Nadal popular català començava el 13 de desembre, Santa Llúcia; amb la fira de Nadal, dotze dies. Trenta-tres dies amb enllumenat abans de Nadal és excessiu i segueixen els tretze dies entre festes. Podem avançar-ho al 6 de desembre, Sant Nicolau, d'orígen nòrdic, patró dels infants (dinou dies). La pedagogia musical catalana de Joan Llongueras comença aquest dia, és excel·lent però caldrà ampliar el sentit i les imatges.

Haurem de revisar i reorientar les tradicions. Penso, sense concloure. El tió als usos energètics. El pessebre a la vida urbana i circulació. El pare Noël a la reutilització, reducció i reciclatge de residus (valorar els ciutadans sense llar que recullen residus). Els Sants Innocents a detectar falsificacions i enganys (per exemple, de preus i quantitat). El Cap d'any a veure la circularitat del temps amb dies de feina, dies de descans i de festa, dies de vacances i de viatge. Els Savis Mags d'Orient a valorar l'estudi i el coneixement. El gener, temps de neu que podem gaudir. I en tot moment, cal compondre cançons i poemes que expressin la vida personal i comunitària.