(El Nadal ja és aquí). Nadal, les festes de Nadal ja són aquí.
Tan ben pensades per la pedagogia popular segon els mode de vida del seu temps. Tan encarcarades per a la societat d'avui. Tan ben aprofitades pel consum. Tan poc adequades per a educar els infants amb el cap clar i el cor net.
https://www.youtube.com/watch?v=BhQPp-TSiiI
Avui 3 de desembre, i ja fa dies. Cada any s'avança, per competició i ampliació. Enguany, a Barcelona, encesa de llums el 22 de novembre, una setmana abans. Els carrers ben enllumenats; com que consumeixen poc! Poca energia elèctrica, molta estimulació visual i activació neurocerebral. Res greu, però tot suma a l'estrès personal i social. L'estrès social ajuda al comerç, s'hi descarrega energia acumulada. El centre de la ciutat de Barcelona, dissabte, 30N i diumenge 1D, era una massa humana. La Postmodernitat és una nova era barroca de la societat; no veiem futur i textos i publicacions evidencien misèria; Hi ha clares amenaces de mort: covid i grips, malalties zoonòtiques, maltempsades climàtiques, crisis energètiques i totes les innaceptables guerres. Com en temps barrocs, ens entretenim amb filigranes estètiques i detalls recarregats (carrers enllumenats sense límit); amb la música, hi ha molts bons músics, que ens pot asserenar alguna estona.
Tot plegat, cansats del dia a dia, amb rutina i sense perspectiva, s'activa la dimensió sentimental: la infantesa, els amics, la família, l'hivern, la neu. Però sense imaginació nova, les tradicions com a recurs en un temps que es proclama la innovació, el trencament, l'espectacularitat. Els infants, els més perjudicats. En general, no se'ls dona un paper actiu, creatiu: organitzar el pessebre o una urbanització, cantar nadales renovades i assajar sonoritats instrumentals, resseguir itineraris culturals.
La vida és clarament urbana amb instal·lacions electrodomèstiques. Anem a cercar el tió? I ben vestidet, abrigadet. Quin fred que fa! Costums d'una societat de pagesos i pastors com representa el pessebre per anunciar la bona nova de Nadal. Els savis mags d'orient, reconvertits per la monarquia, activen el desig de regals. El caganer dona sortida a la condició humana i l'apliquem a tots els personatges públics. Les llufes i innocentades s'han perdut perquè el sistema social en conjunt és una llufa. Mengem i bevem, la petita alegria dels que vivien en subsistència i passaven gana, avui que molts, no tots, anem ben alimentats, a vegades fats en excés.
Tot tenia sentit amb la cultura cristiana que es renovava cada cicle anual, amb una clara base antropològica: celebrem la nativitat, el naixement de tot infant; tothom es bolcava a ajudar i aportar; festa de la fraternitat humana. Responia a una societat rural, esforçada, que havent-se de recloure a casa, feia millor dedicació a la mainada. Pedagogia intuïtiva, popular però amb un fons de saviesa. Reproduir-ho avui denota ignorància i oportunisme. Utilització per al consum i per l'anòmia social. Els infants, els més perjudicats.
Falta una pedagogia que amb coneixement científic (antropologia, sociologia, psicologia) proposi activitats, rituals i lletres en poemes i cançons que comuniquin sentit. Certament, diversitat de sentits en una societat multicultural però amb voluntat de cohesió social. Comunicar alguns pensaments i no quedar-se repetint que torna a ser Nadal, torrons i xampany, beure i celebrar. Què comuniquem? Que és Nadal?. Poca cosa és. Posem-hi pensament actual.
Avui no és fàcil per als adults, pares, mares, avis i tiets donar als infants el sentit de Nadal. Els adults podem reviure el nostre Nadal d'infants, amb nostàlgia i enyor. Però hi ha hagut tant de canvi en la manera de viure que així no podem compartir els sentiments amb els menuts. Hem de mirar de projectar els nostres sentiments en les seves activitats, les seves vivències. Hi ha una segona dificultat atès que les seves vivències i aspiracions estan ben aviat estimulades pel consum. L'educació familiar, l'educació escolar ha de ser ferma i pensar molt bé les activitats i rituals per tal que els infants puguin viure en aquesta societat amb autonomia personal.
Sorpresa! Ara arreu es fan calendaris d'Advent, les quatre setmanes del ritual cristià de preparació del Nadal. El Nadal popular català començava el 13 de desembre, Santa Llúcia; amb la fira de Nadal, dotze dies. Trenta-tres dies amb enllumenat abans de Nadal és excessiu i segueixen els tretze dies entre festes. Podem avançar-ho al 6 de desembre, Sant Nicolau, d'orígen nòrdic, patró dels infants (dinou dies). La pedagogia musical catalana de Joan Llongueras comença aquest dia, és excel·lent però caldrà ampliar el sentit i les imatges.
Haurem de revisar i reorientar les tradicions. Penso, sense concloure. El tió als usos energètics. El pessebre a la vida urbana i circulació. El pare Noël a la reutilització, reducció i reciclatge de residus (valorar els ciutadans sense llar que recullen residus). Els Sants Innocents a detectar falsificacions i enganys (per exemple, de preus i quantitat). El Cap d'any a veure la circularitat del temps amb dies de feina, dies de descans i de festa, dies de vacances i de viatge. Els Savis Mags d'Orient a valorar l'estudi i el coneixement. El gener, temps de neu que podem gaudir. I en tot moment, cal compondre cançons i poemes que expressin la vida personal i comunitària.
