Ensenyament de la filosofia: coneixement i pensament
El 4 de novembre la Comissió d'Educació del Parlament de Catalunya ha escoltat la Plataforma dels docents de filosofia que demanen la modificació de la darrera regulació del currículum que va reduir a dues les hores setmanals de filosofia, castellà i català i retornar a l'assignació de tres hores. Vaig assistir a la sessió per aportar arguments de fons però no era possible en aquesta sessió. Els desgrano tot seguit.
L'ensenyament de filosofia no és redueix a les hores de Batxillerat (16 a 18 anys d'edat) i cal veure el pes de la filosofia en tots els anys d'ensenyament. La filosofia, literal de gust per la saviesa, comprèn coneixement i pensament. La saviesa comporta coneixement integral (no separat en assignatures) i consciència de desconeixement. El coneixement aplega observacions i explicacions raonades, el pensament és activitat per descobrir possibles errors en els coneixements i cercar, recercar, millor o nou coneixement fent camí cap a la saviesa, aquesta no assolible, infinita. Tanmateix, avui molts identifiquen informació amb coneixement, per error... o amb intenció? La informació necessària aporta fets, dades, observacions i opinions però li cal la formació per sintetitzar coneixement. La informació organitzada aporta coneixement però la facultat humana ha de veure la seva pertinència i cal educar-la en els anys joves.
La llei d'educació, LOGSE de 1990, va introduir el concepte de currículum substituint el pla d'estudis, els aprenentatges comuns acordats políticament. El currículum detallat de manera universal dificulta que els docents dissenyin el currículum d'estudis a partir de les necessitats i el context ambiental dels alumnes. Es van justificar les quatre fonts del currículum: epistemològica, psicològica, sòcio-cultural i pedagògica. Sense la font filosòfica que comporta pensament, cosmovisió i sentit de la vida. Vaig poder advertir aquesta absència en la presentació prèvia a la seva aprovació. La resposta va ser que la font filosòfica estava inclosa en la font sòcio-cutural. Això comporta un doble error: devaluar la filosofia i l'error epistemològic de reduir la filosofia a adaptació social-cultural.
Per recuperar el concepte de filosofia a l'ensenyament cal veure la unitat entre llenguatge, pensament i filosofia. Així, és assumpte de tots els anys d'ensenyament escolar, de tot docent i no privatiu dels professors de filosofia. Comporta veure que el llenguatge no es redueix a correcció formal en cada una de les llengües i fer atenció al pensament que s'expressa i comunica de diferents maneres amb canvis de significat. Així, el docent ha de tenir un bon domini de diverses llengües i conèixer el desenvolupament cognitiu i emotiu dels infants i joves. Cal formació pedagògica per a integrar-ho bé i derivar-ne accions didàctiques adequades, a cada edat i a la diversitat de situacions socials, per a progressar en les finalitat educatives comunes acordades. Presento una seqüenciació per edats de la continuïtat de l'aprenentatge de llengua, avui diverses llengües, de pensament unitari i crític i de filosofia i orientacions filosòfiques. Una seqüenciació que han de conèixer tant els docents com les famílies atès que no es restringeix a l'ensenyament intencional sinó a l'educació integral, a tota edat i en tot lloc.
Cantarella i musicalitat (0-3). La llengua es desenvolupa a partir d'oïda i repetició mimètica. Aquest menut és un geni. Incorpora els sons i tons, conceptes perceptius de la cultura familiar i ambiental. Ja pot identificar diferents llengües i s'obre l'amplitud de sons.
Cançons i recitacions (3-6). L'amplitud de sons articulats i l'amplitud de significats jugant amb les paraules. Gran memorització, sense cap esforç, cognitiva i emotiva, especialment amb les cançons.
Lectura i imaginació (6-8). Assolida la màgia de confegir paraules a partir de lletres i navegant per frases s'obre un món de significats que identifiquen el que es pot veure, que reprodueixen els mites oïts i que va creant imatges mentals, un arxiu disponible. Consciència del «jo».
Lectura i observació (8-10). Tot el que es veu, tot el que s'observa es pot traduir en llenguatge verbal. La lectura remet a observació i imaginació dels altres, dos camins complementaris per saber què està a terra i que es pot veure al cel. Categorització dualista bo-dolent per comprendre.
Lectura i interiorització (10-12). La descripció i la narrativa d'altres connecta amb experiències pròpies i queda interioritzada. L'experiència personal interior pot trobar experiències bessones en la lectura per caminar en companyia. Va reduint la polarització dualista.
Oralitat i oratòria (12-14). Reproduir pensament d'altri, comunicar pensament propi, amb precisió lingüística i recursos per guanyar l'atenció dels altres i interessar-los en el contingut.
Oralitat i argumentació (14-16). Elaboració de pensament propi en un mar de pensaments, evidències , opinions, errors i falsedats. Centrar l'argumentació racional sense reduir-la a racional, constatant la diversitat de sentits i diferents vies per arribar al coneixement amb els diferents usos i gratificacions.
>>> En aquesta edat cal fer atenció constant a la reflexió ètica i cívica. Construcció de la identitat personal articulada amb la responsabilitat social.
Filosofia i pensament (16-18). Edat excel·lent per conèixer la història del pensament articulada amb la història general (economia, societat, política, cultura). Una visió general de la filosofia i de les filosofies altres (Orient, desert, Àfrica, muntanya) que permetrà tractar temes filosòfics amb coneixement previ i no perdre el temps en opinions comuns.
>>> És l'edat de la filosofia, de fer-se una cosmovisió i sentit de la vida amb coneixement i decisió personal per viure la llibertat en una societat de masses, complexa i amb conflicte d'interessos.
Convé que els ciutadans vegin que la filosofia no és una assignatura però que calen unes hores d'assignatura amb professores i professors filòsofs, pensadors. Filosofia per als alumnes de batxillerat i per als alumnes de formació professional amb les necessàries variacions. L'ensenyament de la filosofia és l'etapa final que ha estat present en tots els anys d'escolarització (quinze) amb el llenguatge-pensament que és el distintiu de l'animal humà.