Una perla en llenguatge corporal amb animació per a la CBb5

Pedagogies falses; també les hi ha.

El món digital pot amplificar a l'infinit l'experiència de viure. Sense experiència viscuda... res de res; alienació cultural.

Pedagogia compassiva; encobreix l'ensenyament tradicional

A Cerdanyola l'Escola Bressol Montflorit mereix el millor reconeixement per la qualitat pedagògica. Gaudeix d'instal·lacions molt adequades en disseny pensat amb criteri pedagògic. (L'edifici té patologies estructurals per vellesa no renovada suficientment que no es veuen per la cura que es té dels espais). La qualitat pedagògica és obra d'un equip d'educadores professionals (mestres i tècniques) que dissenyen activitats, preparen recursos i organitzen els espais amb fonamentació psicoevolutiva i criteris d'intervenció pedagògica. Tot està pensat i ordenat i els infants es mouen amb una llibertat, espontaneïtat inusual. Estan amb el grup i poden apartar-se'n una estona, trobar.se dos observant junts, manipulant un al costat de l'altre.

Es percep una clara feina d'equip liderada per unes ments clares i un alt compromís amb la infància. Però es fa amb coneixement de base científica. No guarden infants, acompanyen els infants en el seu desenvolupament, sense currículum però amb gran riquesa d'estímuls i cadascú fa a la seva mida, segons necessiatts i possibilitats... però la companyia engresca els més aturats, els més petits... aprenen junts (no classificats per edats).

Haig de destacar la direcció estètica que hi ha darrera, talment com direcció artística: tots està posat adequadament, harmònicament, ni massa ni massa poc, una combinació de color gratificant, una diversitat de materials volguda pero sense excessos, amb materials naturals i reutilitzant l'excés d'una societat de consum. La qualitat estètica es gravarà en els circuïts neuronals d'aquests petits infants i seran patrons estètics per a tota la vida.

I tot això en una societat que no paga ni 1.000 € als professionals dedicats a la petita infància. Una societat que no mereix una feina professional de tanta qualitat i solament és possible per la generositat compromesa per la infància i la bona educació.

Hem de denunciar-ho arreu i els responsables polítics han de propugnar un conveni just per a les educadores, i ara també educadors infantils. Martí Teixidó

La imatge no correspon a EB Montflorit. Confiem substituïr-la properament. Obtinguda del portal web de Rosa Sensat.

RESULTATS ESCOLARS. La feina està en els processos

Tanta preocupació o retòrica pels resultats escolars. L'oscil·lació de puntuacions va de 547 a 412, posem-ho en base 10, de 5,47 a 4,12. No arriba a un punt i mig de diferència. Fins i tot els que tenen puntuació més alta podrien anar millor. El 500 com a nivell d'aprovat s'estableix a partir dels resultats obtinguts. Xerrem, xerrem i xerrem. I donem culpes, com quan les donem al temps (atmosfèric) i perdem el temps cronològic i encara més el temps vital (ayon).

Nivell de CB

Els resultats d'aprenentatge són resultats. Per què obsessionar-se?
Què fa que l'arbre doni fruit?... airejar i adobar la terra i que no li falti aigua.
Què els falta als nostres alumnes?

1 GUST PEL CONEIXEMENT, PER L'APRENENTATGE.
2 QUE CADASCÚ FACI FEINA QUE ESTIGUI AL SEU ABAST I QUE NO S'ATURI.

Si això és dóna, qui dubta que hi haurà

3 NIVELL D'APRENENTATGE, BONS RESULTATS
si hi ha capacitat, però si no n´hi ha tanta... més temps o acceptar a cadascú i ajudar-lo a acceptar-se.

Però n'hi ha massa d'alumnes que de tant avorriment, esperant que tots vagin alhora, comencen a abandonar i els trobem que amb capacitat manifesta no assoleixen els aprenentatges. Per a aquests cal un pas més:

4 APRENENTATGE CREATIU, QUE INVENTIN, QUE FACIN MÉS
i tot el que facin de més serà un estímul per als seus companys.

A mi no em preocupen els resultats escolars que són inacceptables amb els mitjans que tenim amb els alumnes de bona condició socioeconòmica i cultural. Són comprensibles en alguns ambients on no s'han posat mitjans de compensació de les desigualtats d'origeni inaceptable que no s'hi posin mitjans.

A mi em sembla inacceptable que els infants i joves no estiguin entusiasmats pel coneixement i per aprendre. Això és responsabilitat de: de la família, molt de l'escola i massa dels mitjans de comunicació que ens donen a tots tant de pinso d'incultura, de passatemps i de paròdia autodestructiva per als menors. Martí Teixidó

Diapositiva1.jpg

Pedagogia i finalitats de l'educació clares

Abans de la dimensió científica-tecnològica, la pedagogia s'ha de derivar de la filosofia, de les filosofies que adopti cadascú. Però en la societat democràtica cal un acord polític sobre les finalitats de l'educació comuns, compartides, per a tots els ciutadans sens perjudici del sentit personal de la vida. Si els infants i joves menors no veuen una entesa i diàleg unitari dels adults en la diversitat, si les finalitats són contradictòries -ja ho deia Rousseau- no podem esperar res de bo de l'educació.

• ¿On es cou el fanatisme?
• ¿Hi hauria tant de fanatisme si s'hagués rebut una educació democràtica?
• ¿Podem famílies, institucions escolars i mitjans de comunicació suscitar l'autèntic esperit democràtic en tots els infants i joves?

El president dels USA mostra tenir-ho prou clar. Llegir i escoltar les opinions i sentiments dels que pensen i senten diferent per saber viure amb ells està en la base més sòlida de la democràcia, abans de recomptar majories. És una lliçó que ens fa falta. Si l'arribem a aprendre i a practicar, l'opció per una escola confessional necessàriament oberta a diverses confessions religioses, els fals debat escola pública - escola privada i l'escola pseudodemocràtica que no escolta els alumnes... quedaraien enrera, que ja és hora.


Ho ha publicat el diari EL PAIS de 02.05.10

Obama hace una apasionada defensa del

civismo político

El presidente exhorta a los partidos a no demonizar al rival

A. CAÑO - Washington - 02/05/2010

La gestión de Barack Obama, como es obligado, será juzgada por sus logros y no por sus palabras. Pero su intervención ayer en defensa del civismo en la política, de la pluralidad y de la imperiosa necesidad de respetar las ideas de los contrarios, aún siendo sólo palabras, constituye también una monumental contribución al fortalecimiento constitucional de Estados Unidos.

Barack Hussein Obama

Obama habló en la ceremonia de graduación de la Universidad de Michigan en tiempos difíciles. Este país, como otros, atraviesa por un periodo de áspera confrontación política que bloquea la actividad en el Congreso, polariza a los medios de comunicación y envenena las relaciones personales. Algunos hacen responsable al propio Obama de ese clima, por gobernar demasiado a la izquierda. Otros culpan a la derecha, por haberse hecho demasiado extrema.

El presidente no quiso ayer señalar culpables, sino recomendar a todos calma y generosidad democrática. "Si usted es alguien que lee normalmente los editoriales de The New York Times [el periódico de los progresistas]", dijo, "trate de leer de vez en cuando los editoriales de The Wall Street Journal [el periódico de los conservadores]. Quizá le hagan hervir la sangre, quizá no le cambien su forma de pensar, pero la práctica de escuchar los puntos de vista opuestos es esencial para ser un verdadero ciudadano".

Los ciudadanos son a veces agentes y a veces víctimas de esta permanente excitación política, pero los principales responsables, señaló Obama, son los propios políticos, con su vulgar y oportunista forma de ganar adeptos. "Diseminar acusaciones de comunista o fascista puede servir para conseguir titulares", manifestó, "pero también tiene el efecto de comparar a nuestros rivales políticos con regímenes totalitarios y hasta sangrientos. Se puede discrepar sin necesidad de demonizar a la persona con la que se discrepa, se pueden poner en duda sus juicios sin necesidad de poner en duda sus motivos o su patriotismo".

Ese cruce de insultos, de gruesos titulares, resulta particularmente grave, según Obama, por el gigantesco poder de resonancia de los nuevos medios de comunicación, que permiten tanto el acceso a un mundo ideológico más plural como la potenciación del fanatismo con la reiterada confirmación de prejuicios. "Si elegimos exponernos a opiniones e ideas que siempre están en consonancia con las nuestras", dijo el presidente, "hay estudios que sugieren que sólo conseguiremos aumentar la polarización".

En Estados Unidos, ese fanatismo se refleja frecuentemente en el debate sobre el papel del Estado. La derecha norteamericana, que nunca ha estado, como en Europa, envuelta en aventuras autoritarias, reivindica la libertad individual como un valor sagrado y acusa a la izquierda de intentar permanentemente cercenarla. La izquierda argumenta con énfasis sobre la necesidad de un Estado más intervencionista.

Obama consideró ayer que ese debate está hoy algo fuera de lugar. Defendió al Estado en las manifestaciones obvias de su vigencia —las carreteras, las fuerzas de seguridad, universidades públicas como la de Michigan—, pero lo defendió sobre todo como un instrumento más, no el primero ni el principal, para promover la prosperidad. "En la era del iPod y TIVo [televisión a la carta]", señaló, "el Estado no puede tratar de dictar tu vida, pero sí puede darte las herramientas que necesitas para triunfar".

BarçaGuardiola un exemple per a la pedagogia. Encara més clar quan es perd.

BarçaGuardiola un exemple per a la pedagogia. Vam dir el 28 de maig de 2009

És pedagògic perquè: 1 té fonamentació psicològica i cultural, 2 és intencional amb finalitat objectivada, 3 s'ha ideat i creat un recurs específic, 4 s'ha aplicat en temps apropiat, 5 ha estat rebut pels jugadors destinataris amb autoritat però generant una identificació personal. No hem d'aconseguir tot això en l'acció docent? Tot això i més. Que cada infant, que cada jove, noia o noi, siguin ells mateixos. El mestre fa ser, ajuda a ser cadascú ell mateix. Evidentment és molt més que el que fa el BarçaLaporta que paga milionades, el BarçaGuardiola que és més que un club però molt menys que una escola i que un mestre o professor. Fer ser persona i societat, transmetre coneixement per donar visió del món i sentit de la vida és més que tot.

Encara més clar quan es perd. Pedagogia consistent quan es perd seguint jugant bé. Diem el 28 d'abril de 2010.



Ara és quan es posa a prova. El Barça no va guanyar l'Inter a l'anada a Milan perquè va guanyar l'àrbitre. El Barça va guanyar l'Inter a la tornada al Camp Nou. Va guanyar per gol i, el que és més important, va guanyar per seguir fent el bon joc que el caracteritza, el joc BarçaGuardiola (La selecció d'imatges de qualsevol canal de TV com el de l'insert ho acredita). L'Inter no va fer bon joc, no va fer joc d'espectacle. L'Inter no anava a jugar sinó solament a guanyar. Passa a la final.
Guardiola va encaixar la derrota sense desqualificar ningú i seguirà amb el seu estil. Mourinho va seguir malcarat amb un trionf per gols però sabent que no havien fet bon joc. Si al futbol no es fa bon joc solament hi aniran els fanàtics, si es fa bon joc, guanyem o perdem, tots hi podem gaudir.


L'estil BarçaGuardiola és pedagògic perquè demana als jugadors que juguin bé i en gaudeixin, que facin joc espectacle i engresquin els seguidors i a tot el públic, fins i tot els qui no som especialment afeccionats al futbol, i també els demana que guanyin lligues i copes. Però si no pot ser avui, seguir jugant bé i ja es guanyaran altra vegada.

Que s'hi fixi bé l'entrenador d'educació de Catalunya que solament demana millorar els resultats de l'escola i no ha entès que la pedagogia sòlida exigeix uns passos: 1 que els alumnes tinguin interès i trobin gust pel coneixement; 2 que cada alumne rendeixi segons les seves capacitats; 3 que així qui té capacitat ja assolirà els bons resultats i la graduació; i 4 que si té capacitats especials se li proposin activitats d'aprenentatge creatiu on tingui iniciativa pròpia.

I els entrenadors, els mestres i professors, són els primers que han d'estar contents. Amb entrenadors malcarats no es farà bon joc, encara que els més capacitats, els que no necessiten ajuda, treguin les millor qualificacions. Aquests alumnes, els qui no han gaudit del coneixement a l'escola, millor que no siguin mestres o professors; serà difícil (no impossible) que deixin de ser malcarats.

Seguirem atents al BarçaGuardiola perquè dóna una lliçó pràctica de bona pedagogia. Si pot seguir així un temps, esperem que siguin molts més els entrenadors que promoguin el bon joc, la cohesió de l'equip (de tots sens perjudici dels singularment creatius) donant un lloc a cadascú. Si s'estengués a molts equips de futbol, a molts clubs... arribaria a ser necessari que les federacions canviessin les regles i els partits es guanyessin per gols però també per bon joc, per possessió de la pilota, per menys faltes, per jugades brillants... Les imatges de vídeo processades instantàniament permeterien una avaluació de qualitat, no la ridícula avaluació actual que permet que un equip jugui a no jugar i a no deixar jugar. Martí Teixidó

EDUCACIÓ: pacte social, no solament polític, i PEDAGOGIA

Certament cal un Pacte social per l'educació. El ministre Gabilondo amb la conferència de consellers d'educació intenta un pacte polític.
Cal una visió encara més sistèmica, de sistema educatiu, i no solament sistema escolar. Cal un PACTE SOCIAL PER LA INFÀNCIA i han d'entrar-hi: families, escoles, mitjans de comunicació, associacions religioses, empreses de lleure i consum

L'educació a l'Estat del benestar

La educación en tiempo de crisis. ELPAIS.COM

L'Educació va ser considerada una inversió econòmica productiva els anys 70. Va passar a ser una despesa social inevitable els anys 90. Retornem, afortunadament, a l'educació com a inversió el 2010. Però la inversió econòmica no és suficient per ella mateixa. Tampoc les lleis que tant volen millorar l'educació són suficients epr elles amteixes. Cal pedagogia, sistemes d'intervenció ben pensats, fonamentats en les ciències de l'educació, coneixements verificats més sòlids que l'opinió de cada docent. No podem seguir fent l'educació com a aficionats, cadascú a al seva manera. Hem d'acreditar fonamentació científica i competència professional.

El periodista sociòleg Fabricio Caivano ho ha ressenyat molt clar en poques línies a Públic, suplement especial (23.04.10, p:18). No hi ha dubte que hem millorat: el 1950 solament 18% tenien el batxillerat elemental (avui 68% tenen el graduat eso); solament 3% acabaven la carrera universitària (avui són uns 30% encara que falten graduats en postsecundària). Temps passats van ser pitjors... però qualsevol altre país del nostre entorn és millor. Està clar que ens fallen els resultats, que no entusiasmen els processos que

"L'escola pot acabar sent un reformatori burocratitzat" -diu Caivano. I segueix:
Creix la desafectació educativa d'una ciutadania laboralment insegura i narcotitzada per un capitalisme usurer. Famílies mal educades -eterns adolescents- exigeixen a l'escola que eduqui integralment les seves cries. I cal afegir-hi la mutació psicopedagògica i de les estratègies d'aprenentatge d'una joventut narcisista, enquadrada en l'oci, l'exalçament de la vulgaritat i de la transgressió estimulades des de totes les pantalles i mediàticament verificable per una exemplaritat política empastada amb les virtuts capitals: cobdícia, falsedat i lletjor.



Tres estudiantes de secundaria que sueñan con andar con las sexys y
suculentas chavas universitarias, encuentran la puerta perfecta cuando son
confundidos con estudiantes de licenciatura. Ajenos al mundo universitario, los
amigos tendrán que usar su astucia y habilidades para sacar el mayor provecho
posible y engañar convincentemente a todos.


¿Potser els qui venen qualsevol producte, exalten la vulgaritat, no són agents educatius que influeixen també en dels resultats escolars?

Ai! del projecte eduCAT 1x1 amb llibres de text electrònics . Ja cal que vigilem de no perdre el temps!

El projecte eduCAT 1x1 és la concreció a Catalunya del projecte "Escola 2.0". Té tres característiques principals:

1. Proporciona a l'alumnat ordinadors ultraportàtils com a eines personals de treball.
2. Dota totes les aules que hi participen amb pissarres digitals i xarxa local sense fil Wi-Fi.
3. Substitueix progressivament els llibres de text en paper per llibres de text electrònics gratuïts per a l'alumnat.



Difós a Espurn@, un portal que aporta molt al canvi del model docent. Mira-te'l. http://espurna.ning.com/

Johan Sebastian Bach: genial!. Carles Santos: genial!

He pogut anar a contemplar, gaudir, interioritzar la creació de Carles Santos sobre música i vida a partir de la creació i producció de Johan Sebastian Bach. Genial! Genial! Dic música i vida. La música és expressió del món on existim, emociona de manera integral la persona, dóna sentit a la vida, qualsevol sentit. Carles Santos posa la música de Bach en qualsevol moment de la vida diària. La música ho embolcalla tot: el silenci original, l'accció diària domèstica com escombrar, la dansa alliberadora, l'abraçada amorosa, la revolcada eròtica, la trobada cordial, la conversa intensa,l'acció coral, caminant pel carrer; també l'enuig, la bronca(millor amb música); i la passió i mort en creu, també.

El que puguem veure en vídeo, en aquest cas, no té res a veure amb la creació contemplada en viu, 80 minuts de temps aturat, un instant. Hi ha experiències vives que no es poden reproduir. Potser després, hom solament espera posar a casa música de Bach, per reviure l'emoció de 80 minuts, per estendre la vivència a la vida tota.





I es que Carles Santos et fa veure que en la música de Bach hi ha tota la música única i diversa que coneixem com a gèneres o estils: coral amiga, cantata religiosa, flamenco picat, fandangos falaares, jazz improvisació, música reservada, sol·liloqui tonal, experiència sublim, ràbia explossiva...

Sempre he pensat que Carles Santos és un boig, un boig necessari, saludable i culte. No en té res de superficial i si és provocador, trencador... ho és sobre la base d'una sòlida cultura. Ell ha seguit tots els passos, tota la disciplina del conservatori de música, hores i hores sotmetent-se a l'instrument, anys i panys, per finalment fer el que vulgui amb l'instrument, com una cosa natural. Sobre la base d'una cultura ben adquirida, la musical en primer lloc però segur que hi ha molta lectura de sociologia, de filosofia de psicologia, d'història... l'acadèmica i també la de carrer. Tot això ho penso, sense conèixer-lo fora de les realitzacions i diré perquè. Les seves realitzacions (performances) trenquen, descontrueixen, provoquen... però no fan mal. (Els provocadors superficials, els oportunistes, molts de la televisió fan mal, o pena). Les provocacions de Carles Santos jo no les veig irreverents amb la persona, ben al contrari, posen en evidència la multiplicitat, les contradiccions, la transitorietat de l'existència. Si se'n riu d'algú és d'ell mateix, com el bon pallasso i d'una manera o d'una altra ens hi sentim reflectits.


El comentari té intenció pedagògica. Mestres i professors hem d'incorprar alguns momements de provocació, nosaltres que som transmissors de la cultura sèria, sòlida. La cultura sense evolució, sense creativitat, és cultura en conserva, morta. En l'educació escolar ens falta la "xispa de la cultura" i Carles Santos, entre d'altres, ens dóna pistes, ens realimenta els circuïts. Nosaltres no hem de reproduir davant dels alumnes que estan en construcció la desconstrucció però sí que de tant en tant hem d'obrir escletxes per tal que no s'ho creguin tot, cegament, submisament, i d'adults siguin creadors. A l'escola, a l'institut podem integrar valors de modernitat amb matisos de postmodernitat. Martí Teixidó

J.S. Bach clàssic. Tocccata i Fuga a l'òrgan. Impressiona com una sola persona pot "jugar" un instrument tant complet. Així va ser com la música occidental va fer un salt distanciant-se de totes les músiques ,però mai hauria de ser per menystenir-les sinó per donar cabuda a tots els sons, tots els timbres, tots els ritmes, tots els registres, totes les intensitats. Karl Richter intèrpret acadèmic.



Gabriela Montero (Caracas 1970) una altra intèrpret de Bach, de la múisca de Bach i més enllà amb improvisació derivada.

30 de gener, 62è aniversari de la mort de Mahatma Gandhi. Diada escolar de la NO-VIOLÈNCIA i la PAU

30 de gener, 62è aniversari de la mort de Mahatma Gandhi. Diada escolar de la NO-VIOLÈNCIA i la PAU

Música: flauta de pa. Imagine de John Lennon



Mahatma Gandhi va ser un home corrent que podia viure la seva vida còmodament però va decidir enfrontar-se a la injustícia de la segregació racial a Sudàfrica, a la divisió social de castes a l'Índia, a la intoterància religiosa de cristians, jueus i musulmans, a la dominació política imperial d'United Kingdom, al monopoli econòmic de la sal... va aconseguir grans canvis en benefici de tots. I va morir a mans d'un pobre fanàtic. No va ser càrrec polític, no va ser sacerdot, no va ser capitalista, no va ser militar.

62 anys després, la violència engendra violència i no resolem cap dels conflictes. Els governs gasten i gasten en armament tecnològicament sofisticat, en milers de militars, en polícia a tot arreu, en plets i més plets als jutjats, en presons i vigilància...Tot això estalviat podria eradicar la fam, reduir les desigualtats, repartir la feina, garantir atenció sanitària a tothom, posar millors mitjans per a una educació eficaç i gratificant... Cal invitar a la no-violència de ben petits. Invitació, mai imposició. Sempre els quedarà la llibertat d'anar a la seva... Avui, es pot dir que cadascú va a la seva llevat d'uns pocs, petits gandhis que han vist que la no-violencia és el camí i l' ètica és l'amabilitat front a tot fonamentalisme o integrisme. Confiem que, anys a venir, siguin la majoria els qui optin pel camí de la no-violència però activa, la que denuncia la injustícia. Martí Teixidó



DIA ESCOLAR DE LA
NO-VIOLENCIA & LA PAZ
promogut per
l'inspector d'educació
Llorenç Vidal






Coneixem altres humans pacífics que han seguit el camí de la no-violència, que no han callat mai davant la injustícia i l'opressió i han contribuït a millorar aquest món: Martin Luther King als USA. Steve Biko a Sudàfrica. Óscar Romero a El Salvador, Lluís Ma Xirinacs a Catalunya, Pere Casaldàliga català a Brazil, Aung San Suu Kyi a Myanmar.

Gandhi

View more presentations or Upload your own.

Mahatma Gandhi 60 aniversario

View more presentations or Upload your own.

NO GUERRA

View more presentations or Upload your own.

POR LA PAZ

View more presentations or Upload your own.

CINEMA: cultura de pensament o cosum de sensacions

No sé si aniré a veure AVATAR. El meu perruquer (la barba ja me l'afaito jo), home de quaranta anys, diu que s'ha de veure pels seus efectes però deixa clar que no té cap contingut, que és una producció de les que serveixen perquè la gent no pensi. Diu que com més ens activen les sensacions més aconsegueixen anul·lar que pensem, igual que a la Universitat -diu també ell- donen tècniques i es pot sortir molt competent en realitzacions però anul·lat en pensament.

El producte es ven per la publicitat y promoció molt ben orquestrada i anant-hi, ni que sigui per poder parlar-ne, anem incrementant l'audiència. I la insuperable audiència taquillera (la de Titanic) és l'argument per fer anar a veure Avatar i entre tots superar-la. Un rècord històric -en diran.

Som més crèduls que la gent de pobles antics o de tribus primigènies. Ni ens donen mirallets coms al indis per enganyar-nos. Ens passen per davant un atropellament d'imatges i nosaltres paguem.





Abans aniré a veure GARBO, el espía. Un film entre documental i ficció. En Gorina, cinèfil expert, ho té clar, encara que aquest film és un David front al Goliath tan publicitat. Si volem veure i pensar una mica, serà millor anar a films discrets, de menor pressupost. I convé que siguem nosaltres qui fem la publicitat creant opinió entre els amics i companys. Els bons films comencen amb poca taquilla i van pujant progressivament. Cal però estar atents, especialment en ciutas mitjanes; si no fan calaix a la primera setmana pot ser que ja la retirin i llavors solament es pot veure a la gran conurbació, en aquells cinemes que s'han guanyat el reconeixement dels ciutadans que volem seguir pensant, emocionant-nos sí però no amb beneiteries i hiperactivitats d'efectes mai vistos. Ciutadans que volem gaudir emocionalment i pensar intel·ligentment.



¿Per a què volem les escoles si els alumnes surten sense criteri propi per votar els representants polítics, per decidir què mengen a casa i si compren determinat producte, per dicidir quina pel·lícula van a veure o quina música els agrada? També hem de tractar d'aquests assumptes a l'ensenyament, a classe de llengua conferenciant, escrivint, argumentant... a classe de matemàtiques calculant els costos de producció front als de màrqueting, la geografia territorial i temporal de distribució, la seqüencia: estrena cinematogràfica > sortida del DVD >emissió per televisió > els productes associats a la marca... ¿Pot haver-hi qui surt afavorit d'aquesta escola desajustada... i a pesar de la retòrica confia que tot segueixi igual? Martí Teixidó

PUBLIC ITAT I MODA INFANTIL. Un greu maltractament a la infància.

Criatures consumidores. 60m de TV3


Cada vegada és més evident com la psicologia evolutiva serveix de ben poc a l'educació i no perquè no disposem de coneixement científic. Vegem en canvi la psicologia infantil aplicada a la publicitat, i sense escrúpols. Els infants i adolescents són els millors clients d'una societat desenvolupada i de consum. No tenen poder adquisitiu, ja el etenen els seus pares que "es desviuen" per ells, sense cap criteri. La tradició no pot aportar criteri a l'educació familiar, han canviat massa coses, La pedagogia no hi toca, fa discursos que solament serveixen per a formar més pedagogs i pedagogues però que no tindran un lloc de treball professional a l'educació escolar i que no seran cridats a desenvolupar la pedagogia familiar necessària.

El reportatge de TV3 aportat com a document "60 minuts" 22/12/2009
Criatures consumidores: la comercialització de la infància no té pèrdua. Estem fent que els infants, nens i nenes, no siguin infants. Aviat els incorporem a la vida dels adults, fins i tot abans dels 7 anys, edat que les societats antigues (Grècia i Roma) i també les societats medievals, separaven els infants nens de la mare i ja anaven amb els homes adults. La infància, malgrat ser anticipada per Plató a la seva obra República o Estat, no va constituir una estadi amb entitat pròpia fins a la generalització de l'escriptura a través de la impemta. La Convenció dels Drets del Infants de 1989 reconeix els drets d'un període de 0-18 anys que no s'ha de considerar com un humà adult en miniatura (ho havia dit Rousseau), té identitat pròpia. Però ara estem instrumentalitzant aquesta infància fins al punt que constitueix un maltracte. I tots callem?


DEIXEU-LOS SER INFANTS! NO ELS TRACTEU COM A MICOS, O COM A AUTÒMATES PROGRAMATS. NO, NO DIGUEU QUE S'HO PASSEN BÉ, QUE ESTAN CONTENTS. ¿QUÈ HAN DE FER SINÓ COMPLAURE-US? L'INFANT ÉS TOTALMENT DEPENENT DE L'ADULT, FARÀ ALLÒ QUE VOLEU QUE FACI. PERÒ NO DIGUEU QUE HO FA DE GUST.
Ja Rousseau va advertir: estimeu la infància;; afavioriu els seus jocs; les seves delectacions, el seu amable instint...empre vadant el riure pels llavis. ¿Per què voleu destorbar que gaudeixin els innocents nens d'aquests fugaços moments...? ¿Per què voleu omplir d'amargor i menyscapte eixos primers anys...? Vegeu: Emili o l'educació, llibre segon, tercera pàgina.
A quin cervell girat se li va acudir fer una nina de pit i cul com la Barby, llarga com una gamba estirada, per a joguina dels infants. Des quan els infants han d'amanyagar i pentinar la imatge d'una dona adulta objecte. No és més natural de l'infant amanyagar un animalet més petit que ell, un nino imatge d'un bebé al que protegeix amb les seves atencions? I els pares, desorientats, confosos, es pleguen als interessos comercials, a les demandes conduïdes dels seus fills. Qui educa els seus fills? ¿Els deixen en mans de comerciants sense ètica?



DEIXEM-LOS JUGAR! VEGEU COM INVENTEN, CREEN, IMITEN ELS ASSUMPTES DELS GRANS PERÒ AL SEU RITME, DESENVOLUPANT INICIATIVA, TROBANT EL SEU LLOC EN EL GRUP.



He entrat a botigues de roba infantil a la cerca d'unes peces per als infants que m'estimo i acompanyo en el seu creixement, nebots i també ja néts. M'ha semblat horrible entrar a ZARA, a IKKS... i ho dic perquè tothom ho pot comprovar. El negre domina per tot. Sí ja em sembla depriment que duri tant de temps per als adults (Ho va introduir Antoni Miró) i que abasti tots els àmbits de la gent adulta (abans eren els capellans, els ministres del govern, advocats jutges i empresaris... que així es diferenciaven del "populatxo"). Bé... som els adults... però el que s'està fent als infants em sembla inacceptable. I quin model o patró de poca creativitat els estem imposant!









Repeteixo. Ho considero un maltracteament a la infància i està a la vista que no hi ha altra consideració que el guany econòmic. No es pot sustentar com a estètica quan gairebé totes les "marques" s'apunten de manera compulsiva als mateixos patrons. Alguna intenta mantenir el color però sembla que es va reduint. Solament cal mirar pel carrer, a l'autobús. Si la massa fa el que fa la majoria, l'empresari, els accionistes que solament eprsegueixen guany, no poden arriscar-se a fer un producte diferent, amb critèri estètic divers, propi. La democràcia de baratillo ha imposat el criteri de la amjoria que s'identifica com a correcte. Ara veig que la democràcia serveix perfecatment a la societat de mercat. I si l'escola s'hi plega i no educa en el gust personal... això seguirà així amb les generacions que pugen. El professor escriptor Daniel Pennac pren una de les popsicions més contundents per fer veure els adolescents l'engany a que han estat sotmesos amb les marques. (Vegeu Mal d'escola, cap V Els profes se'ns mengen la bola, ¿sap?, 3, pág. 199).

Avui solament parlo d'infants fins als 12 anys tot i que passl el mateix amb adolescents de 12 a 18 anys però hi ha altres sentiments en joc. Als infants menors se'ls està imposant el sentiment de rebel·lia, de trencar, de passar de tot, també dels adults... i els pares inconscientment hi estan contribuint. Martí Teixidó

Ordinador per a cada alumne Sí. Però canvi de model d'Ensenyament

PCs per a cada alumne

Si no dissenyem sistemes pedagògics, aquesta eina potent servirà de ben poca cosa. Amb un PC cada alumne ha de fer la seva feina i en grups han de cooperar. Quan veiem els digitaltext uniformes per a tots, pensem que falta iniciativa pedagìgica, sols hi ha iniciativa comercial.

Es consideren comunicadors intel·ligents

Vegeu quina estètica, postmoderna degradada.
Donen lliçons de què? De publicitat i de ser bons comunicadors.
Es posible que venguin molt.
El que més sorprèn és que ells que es consideren tan creatius i intel·ligents: Alfons Cornella i companyia. I alguns paguen per veure'ls.

CINICMAN.COM

Els antics tenien consciència mítica, però potser sobre models de més qualitat: Abraham, Ulisses, Sidharta...
Avui tenim alumnes que, si no els ajudem , s'empassaran aquests mites de baixa estètica, ètica de venda-consum.

Els nous predicadors de la tribu

Vesteixen de negre, oficïen des d'una escenografia altar, es mouen com l'Escrivà de Balaguer... La litúrgia de la comunicació de masses...

PREDICADORS DE LA SALVACIÓ

I a l'escola... ¿preparem els alumnes per rebe missatges mediàtics, pensar, processar al informació, aplicar els propis valors, saber viure amb els altres i decidir...?

L'ENFANT SAUVAGE - educació comprensiva i exigent

L'ENFANT SAUVAGE - pedagogia amb actitud investigadora

Cb14 Competència bàsica. Unitat interdisciplinària. Ocasió de l'actualitat.

Tema de Geopolítica a Ciències Socials. Literatura de viatges de Marco Polo en català. Anglès competència necessària. Diversificar i aprendre cooperativament.

El parlament setmanal del president USA Obama [21.11.09], breu, justifica el seu viatge a països d'Àsia: producció i comerç internacional, llocs de treball per sortir de la crisi i acord per evitar un desastre nuclear. Són temes que s'han de tractar a Ciències Socials; tots els alumnes, futurs ciutadans, els han d'haver sentit a l'institut/escola per tenir la base de coneixement que, acabat l'ensenyament bàsic, els permetrà entendre assumptes d'interès general.



La presència d'aquests assumptes a la televisió i a la premsa d'informació ofereix una oportunitat de tractar els temes també a l'àmbit familiar, amb pares i germans, a taula o al sofà. Alguns adolescents, amb el coneixement iniciat a l'institut, poden conversar amb els pares d'igual a igual, saber més encara amb ells o donar-los una visió que potser no han tingut ocasió de conèixer. ¡Pot anar tan bé que els adolescents puguin establir converses amb els pares! Els temes externs poden alimentar una comunicació que passa pels inevitables sotracs de no ser un nen però tampoc un adult. Els adolescents poden mostrar que es fan grans sense haver de "rebotar-se" contra els adults.

La publicació d'un llibre de viatges de Marco Polo, La descripció del món. Llibre de meravelles (Proa)
justament per aquelles terres que avui visita Barack Obama, pot enganxar a alguns alumnes a llegir. Aquests alumnes podrien ser convidats a aportar a classe de Ciències Socials, preparat des de Llengua i Literatura, una visió d'aquells països d'una altra època, dels que en queden unes constants però hi ha hagut canvis en la perspectiva uniformizadora de la Globalització.
Altres poden documentar els viatges rastrejant la xarxa. Amb encàrrecs personalitzats podem atrapar els més desmotivats. És la possibilitat de fer una mini WebQuest. I trobaran fins i tot massa.

http://www.ociototal.com/recopila2/r_viajes/marcopolo.html

Certament, ens parlaran de les espècies (és el que ens havien explicat fa quanranta anys) però ells s'interessaran per la pasta italiana. I per què no? Es toparan amb la llengua italiana i veuran que poden compendre, els parlaran de salses amb espècies i ho podran explicar a la seva mare (ritual de creixement). Poden arribar a catàlegs de màquines de donar formes a la pasta (Tecnologia). Els italians han dominat fa molts anys el mercat de les màquines automàtiques d'alimentació i begudes (cafeteres, gelats, llaunes...).
http://www.italyexport.com

I això fa pensar que cada país ha de trobar un desenvolupament, una producció que tingui entrada i sigui demanada al mercal global, a la Unió Europea i arreu del planeta. Què podia aportar España en entrar a la UE el 1986? Taronges, olives, girasol i colza? Però l'oli el proporcionaven els italians amb olives españoles...I de productes industrials? L'invent espanyol del Talgo no es va actualitzar i ara importem tecnologia alemanya i francesa per a l'alta velocitat. El motor d'aigua inventat a Extremadura no va rebre suport per acabar de perfeccionar l'invent i avui rebem tecnologia de motors d'hidrogen per descomposició de l'aigua. No podem parlar de Catalunya doncs la iniciativa empresarial puntera ha estat absorbida pel centralisme de Madrid com en el cas de Catalana de Gas; quan va passar del gas de combustió de carbó a la comercialització del gas natural comprat a Algèria va haver de desplaçar-se a Madrid com a Gas Natural. Quin país!

No, no es pot parlar de tot, certament. Cal ajudar els nois i les noies a estructurar el coneixement, ben compartimentat segons les ciències però això arriba al final. Per a motivar els alumnes no interessats, cal saber veure que es pot tirar d'uns fils o d'uns altres però tots formen part de la troca del coneixement. Si trobem un fil per a cada alumne, tots arribarant a tot coneixement. El que convé és no tenir cap alumne aturat i evidentment hem d'evitar d'estressar-los

Si es parla de Xina, Xung-kuo, no podrem deixar de parlar de la violència ètnica del passat estiu de 2009 a Ürumqi, província de Xinjiang, una setmana de ràbia i terror que podem conèixer per fonts d'informació estrangeres.




http://www.guardian.co.uk/world/video/2009/jul/20/urumqi-protests-han-uighur

























Tots els alumnes poden ser capaços de llegir bé i comprendre el text del President's

Weekly Address: Traveling Abroad for Our Economy at Home

amb l'oportunitat de veure i sentir vàries vegades amb subtítols en English (també en Català o Español per als que no poden encarar el text d'entrada). Potser alguns alumnes fins i tot el poden escoltar amb el telmòbil. Tots els recursos que estan a l'abast dels alumnes consumidors els hem d'incorporar a l'aprenentatge. Si els professors d'anglès haguessin aprofitat el walkman que duien gairebé tots els alumnes entre 1990 i 2000 (aquell walkman que en alguns centres estava prohibit dur), abans de mòbils, ipods i... ¿no podrien tenir més competència en anglès oral: comprendre i parlar?.... Hi ha un principi pedagògic implícit que és la clau: "justament, no tots els alumnes han de fer el mateix" i això ens ho facilita la societat de consum. En els anys passats amb un walkman, al reproductor del cotxe dels pares o a la cadena musical de l'habitació uns alumnes posaven còpia de la cinta de les unitats 5 o 6 i d'altres alumnes posaven còpia de la cinta de les unitats 19 i 20. Hem de veure com ho podem fer avui amb els aparells que disposen. Si ells feien les còpies a casa amb una doble platina, avui són ells els que poden copiar i convertir els audios en fitxers mp3; ho faran millor que noslatres i aquest encàrrec és un ritual de creixement, de pas de nen a adult.

I els professors i professores, parlem d'Ensnenyament Bàsic fisn als 16 anys d'edat, han de ser competents i actualitzats en un camp de coneixement però poden honestament i prudentment contribuir a l'aprenenatge bàsic d'altres matèries. Trobaran més punts de connexió amb els alumnes i se sentiran reconeguts per ells. (Això és l'autoritat del professor que no dóna cap llei encara que vulgui reivindicar-la). Si a l'ESO els alumnes veuen que tots els professors, professem tots els coneixements, procediments i valors de la cultura, si donem valor cultural en sentit ampli a la de prestigi i també a les noves formes de la cultura de masses, segur que recuperarem aquest vint per cent d'alumnes que té capacitat però no interès i ens interromp la classe. Recordem què ens ha dit el professor Daniel Pennac: "el dolor de no aprendre" és el que rebota un bon nombre d'alumnes. Volen però així no poden aprendre. Podem donar-li la volta. Martí Teixidó

MEDIACIÓ EDUCADORA. Inevitable si sabem que els nostres alumnes segueixen l'anunci i estan pendents de la música

Michael Jackson This is it - lyrics

This is it, here I stand
I’m the light of the world, I feel grand
Got this love I can feel
And I know yes for sure it is real

And it feels as though I’ve seen your face a thousand times
And you said you really know me too yourself
And I know that you have got addicted with your eyes
But you say you gonna live it for yourself.

I never heard a single word about you
Falling in love wasn’t my plan
I never thought that I would be your lover
C’mon baby, just understand

This is it, I can say,
I’m the light of the world, run away
We can feel, this is real
Every time I’m in love that I feel

And I feel as though I’ve known you since 1,000 years
And you tell me that you’ve seen my face before.
And you said to me you don’t want me hanging round
Many times, wanna do it here before

I never heard a single word about you
Falling in love wasn’t my plan
I never thought that I would be your lover
C’mon baby, just understand

This is it, I can feel
I’m the light of the world, this is real
Feel my song, we can say
And I tell you I feel that way

And I feel as though I’ve known you for a thousand years
And you said you want some of this yourself
And you said won’t you go with me, on a while
And I know that it’s really cool myself

I never heard a single word about you
Falling in love wasn’t my plan
I never thought that I would be your lover
C’mon baby, just understand

I never heard a single word about you
Falling in love wasn’t my plan
I never thought that I would be your lover
C’mon baby, just understand


Song Information
The song was released worldwide on October 12 at midnight on www.michaeljackson.com, 2009.
The song, written in 1980, bears a strong resemblance a song by Sa-Fire, known as “I Never Heard,” which was written by Jackson and Paul Anka in 1991.
Released October 12, 2009
Recorded Unknown
Genre Pop, soul
Length TBA
Label Epic


No hi veig moltes possiblitats. Està tant comercialitzat! Però si forma part de l'imaginari dels alumnes, hem d'incorporar-ho, ni que sigui com a lliçó ocasional. A English?, a C. Socials?. A Visual i Plàstica?, a Música, a Tutoria (Personalització i convivència)...

Darrerament he pensat que a Educació Física es pot introduir, conscienciar o interioritzar els moviments, produir moviments nous activant unitats motores adormides; (Llegiu del neuròleg Oliver Sacks: "Mans" a L'home que va confondre la seva dona amb un barret.). Bona part de les nostres potencialitats motores es van adormint, el nostre cervell s'oblida de determinats moviments. És bona ocasió fer aquesta lliçó amb els joves; l'Educació Fisica ha d'anar molt més enllà de pràctica reglada i amb un bon aprenentatge jove es poden prevenir moltes conductes de la vida adulta.

Tant se val! El tema és un bon símbol d'una època, Postmodernitat, de narcisisme dominant, de prioritat a la sensació front a la raó, de demanda contínua d'afecte. Què n'hi ha ce cert? Què n'hi ha de comercial? Qui mou els titelels? Qui s'arrisca? És una aspiració la infantesa permanent?.

Dóna per veure que és una de les idealitzacions mítiques de la nostra societat, conservar-se eternament jove. Un narcisisme marcadament egocèntric, de persona fràgil, desprotegida.

És pot comparar amb el narcisime creatiu del pallasso. Els pallasso solament viu si és contemplat, aplaudit... Però ens fa de mirall, mostrant-nos les seves pífies, els seus fracassos propis, ens fa riure, riure de nosaltres mateixos. Reflecteix la nostra imatge.

Sense dramatismes, es pot parlar de l'ansietat crònica, de l'ajuda amb fàrmacs i dels seus límits. La solitud del gran artista; la diferència entre interessats, admiradors i amics. Per què entre tanta gent es pot sentir solitud? Però coneixem grans artistes que no es troben en aquesta situació. Quina és la clau?