Per comparar sistemes escolars cal visió sistèmica de la societat.

 Comentari a

Pixats per PISA   

David Rabadà i Vives - Paleontòleg i divulgador científic  El Punt Avui 10/10/2026

 

 

“L’ensenyament dels guanyadors a PISA es fonamenta en aules on imperen l’esforç, l’exigència i l’ensenyament per especialitats 

 

Per comparar sistemes escolars cal visió sistèmica de la societat. Comença amb la socialització primària, a España i Catalunya ben trencada per un democratisme de baratillo i uns mitjans de masses solament interessats en audiència i resultats a qualsevol preu. El consum massiu, les plataformes i els macroconcerts són un èxit.

Comparar resultats entre països és miopia i ignorància, no sé si intencionada. Els processos de Japó i Korea són opressius. Els processos d'Estònia són pedagògics. L'educació i ensenyament són processos i s'han de valorar els resultats com a dades. El preu que paguen els alumnes, 6, 7 o més hores diàries de classe és excessiu. Aquí, els alumnes de batxillerat tenen 6 hores de classe i, si volen progressar bé, molts fan 20 hores a casa. 50 hores setmanals és explotació infantil (supera la setmana laboral). I Tanmateix les 30 hores de classe s'aprofiten malament amb el model escolàstic o bancari. 

 

Cert, els pedagogismes dels darrers governs des 2003 han dut al desastre perquè no ha estat pedagogia sistèmica sinó 'innovacions' d'aficionats que no han practicat docència ni han estudiat pedagogia. Gairebé no queden mestres que sàpiguen ensenyar a llegir i a resoldre problemes. Falten professors de llengua apassionats per la literatura i el cinema (llenguatge verboicònic) i científics que intriguin amb descobertes científiques i invencions tecnològiques.

 

 

Decisions concretes per millorar:

1. Assignar d'immediat dos docents per grup, dona i home, que amb continuïtat poden atendre-ho quasi tot amb treball d'equip i assessorament d'especialistes (metges, psiquiatres i terapeutes). 
2. Direcció pedagògica professionalitzada a cada centre (com a Finlàndia, Eslovènia o Estònia). 
3. Evitar programes deseducatius que presenten el problema i sense alternatives deixen els ciutadans despullats (assetjament, TDAH, sexualitat). Ficcions com 'Això no es Suècia' o 'El pati de l'escola' ignoren la pedagogia. 
4. Atreure a la docència persones amb cultura àmplia i pagar-los un sou de cultura perquè s'actualitzin.