L'Educació Activa d'inicis del s. XX repensada per a la societat de comunicació de masses actual.
L'Escola ComunicActiva considera l'agenda comunicativa, incorpora els formats i usa les tecnologies de la informació. Alguns temes a: https://politicadeducacio-comunicactiva.blogspot.com/
Amb Xesco Boix vam veure com s'ensenya el català
a tots amb emoció.
Xesco
Boix, mestre dedicat a l'animació amb
cançons i contes va aplegar tots els infants, de parla catalana i de parla
castellana. Tots cantaven de gust i a tots els feia apunts per parlar bé la
llengua, totes les llengües i passava d'una a l'altra amb intercomprensió i
sense confusió.
Escolta Xesco Boix fent una lliçó de plurilingüisme com qui res.
Per què no ho fem bé? Per què tants
infants que coneixen el català a l'escola no el volen parlar? Tenim un problema
d'ensenyament de llengües, no un problema legal. Depèn de nosaltres.
En una societat on es parlen més de
dues-centes llengües familiars hem d'ajustar el sistema d'ensenyament de
llengües.
La llengua comuna de
tothom el català perquè és la llengua de la terra i ningú n'ha de quedar
exclòs. Això ho garanteix l'escola.
Les llengües familiars,
tantes, s'han de poder oir totes; el castellà perquè és llengua de molts que
s'ha d'aprendre bé i també les llengües de tot alumne nouvingut que es poden
oir.
Ocasió per ensenyar les famílies
de llengües, especialment les de la família romànica. Suscitar la
intercomprensió auditiva o lectora amb el gallec, l'italià, el portuguès, el
romanès.
Les llengües vives,
aquelles que aporten els alumnes com a familiars. Totes s'han d'oir algun dia o
un altre. Tots els companys aprendran a dir deu expressions usuals: Bon dia,
Gràcies, Sis-us-pau, Ajuda'm, El meu nom és..., en la llengua familiar del
company que se sentirà acollit de veritat.
Les llengües transnacionals,
aquelles que necessitem per anar pel món com avui és l'anglès i d'altres ben
esteses i presents en la literatura com el francès i l'alemany. Atents a la
possible necessitat de l'àrab o del xinès i de l'esperanto si progressés.
Per comptes de lluitar tant amb les
lleis, omplim-nos de cultura lingüística i tots hi sortirem guanyant. Avui és
tant fàcil per a tothom com ho era en anys reculats per a minories, dones i
homes selectes que viatjaven i esdevenien poliglots.
La llengua sota sentència.
L’escola per als ciutadans
Nova
sentència del TSJ, cada vegada més invasiva en l’acció de l’escola. La
confrontació perjudica l’aprenentatge dels infants i joves i divideix la
ciutadania. Ens perjudica a tots. No havíem d’haver arribat aquí però si hi hem
arribat, no serveix de res que uns i altres repetim els arguments prou coneguts
de la situació anterior. Dir que el model d’ensenyament de llengües a Catalunya
és un èxit no aporta res. Reclamar 25% o 50% de l’ensenyament en castellà no
millora l’aprenentatge de llengües. Arribar a utilitzar els infants, un infant,
amb finalitat política és inacceptable i els qui ho fan, utilitzen els infants
dels altres. Així ho vam veure a Cerdanyolael 2006, pares impulsors de l’ensenyament en castellà, ells, duien els
fills a l’escola més catalanista de la ciutat.
Hi ha
evident consens que volem que els nostres alumnes en finalitzar l’educació
bàsica siguin competents en català, castellà i anglès però això no és qüestió
de repartiment d’hores amb el mètode habitual d’ensenyament de llengua oficial
i llengües estrangeres. Amb pedagogia fonamentada en lingüística i neurociència
es proposa avui l’ensenyament amb la intercomprensió com a mètode, habitual en
les escoles occitanes i assajat en algunes escoles catalanes. Fem l’Escola Plurilingüe, recerca
innovació de la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis
Catalans. És l’alternativaper fer
ciutadans plurilingües en qualsevol societat en un món multilingüe. L’escola
amb la llengua comuna ha d’articular l’aprenentatge de les altres llengües. Els
mestres han de ser, ells, plurilingües.
Però a
Catalunya, ara, hem d’encarar un conflicte innecessari, agressiu, talment com
un virus que ens infecta. Cal tractament urgent d’emergència. Caldrà fer algun
grup diferenciat en llengua castellana al 50%, confiem que temporalment, allà
on els tribunals ho imposen. No es pot perjudicar l’ensenyament del conjunt i
caldrà fer el que calgui en activitats diverses i d’esbarjo perquè aquests infants
separats per voluntat dels pares i sentenciats per tribunals no quedin
marginats. Aquesta actuació és més respectuosa que muntar manifestacions
cridaneres a la porta de l’escola. Tampoc convé proclamar la desobediència
davant dels infants i que les responsabilitats recaiguin personalment en els
mestres.
La
responsabilitat dels mestres i professors avui els ha de dur a fer-se
efectivament plurilingües i això no queda garantit amb un títol o certificat.
Tots han acreditat el català peròcal
afinar-lo i està a l’abast si els equips docents s’autoexigeixen correcció
lingüística en el dia a dia. Això val tanmateix pel castellà i així anar
eliminant contaminacions entre una i altra llengua. Per l’anglès, generalitzat
com la llengua transnacional més necessària, cal activar la llengua passiva que
tenen quasi tots els docents. Algunes de les hores dels professors
especialistes d’anglès es poden dedicar a activar la conversa dels col·legues
en grups reduïts; l’oralitat és la competència primera i més necessària.
Entre cinc
i deu anys a la vista hem d’haver canviat l’ensenyament de llengües a Catalunya.
L’escola en llengua catalana, avui plurilingüe en una societat global, donant
entrada a totes les llengües vives dels alumnes. Le llengües d’alumnes d’altres
cultures s’han de poder oir a l’aula de tant en tant i contribuiran a la
competència plurilingüe que permet discriminar la llengua, i activar una
comprensió aproximativa que millora dia a dia.La intercomprensió lingüística és la la porta del diàleg intercultural
imprescindible avui per a una entesa mundial.
L'estratègia de percentatge d'hores a l'ensenyament escolar o de quotes de productes verboicònics als mitjans de comunicació no ens duu enlloc. Quina retòrica!, tots parlant del mateix. El centralisme econòmic, polític i lingüístic ens ha fet entrar al seu joc de 'números'. I darrera els 'números' l'adjectiu que ho concreta és 'd'euros. D'altra banda, l'assumpte del català no és assumpte de Catalunya, és assumpte de la nació catalana, tota. La Catalònia.
Ensenyament. El 25% en castellà, és inacceptable, però... Si el 75% fos en català, hi hauria problema?... I ¿perquè no diem res de les hores d'anglès, mal ensenyat, ja amb infants de quatre anys? A les escoles i instituts on hi ha un projecte educatiu i lingüístic clar no hi ha problema. No hi ha problema si els mestres o professors actuen amb criteri professional, en favor dels alumnes, perquè siguin ciutadans de cultura i identificats amb el país on viuen. Els mestres com a professionals no defensem la llengua (que defensem personalment), defensem l'educació dels infants i joves en la llengua comuna per major igualtat social i obertura cultural. ¿Com ho vam fer sinó abans de 1976, amb cap regulació legal favorable al català? Amb alumnes d'una nova escola estatal oberta a El Carmel cantàvem en català, teníem Cavall-Fort, llegíem contes de l'Albert Jané, introduíem articles de l'Avui a classe de Ciències Socials. El català progressava en ús, poc a poc,però amb convenciment.
Comunicació. Des 1983 tenim televisió pública en català. Era una televisió de prestigi i cada vegada s'hi atansava més gent, més famílies. S'hi atansaven pel seu contingut. A partir de 1990 va començar la febre d'incrementar l'audiència i per incrementar els ingressos i l'audiència, es va acceptar la publicitat en castellà i darrerament es fa un popurri de llengües. Tot per l'audiència. És d'escàndol la sèrie pròpia Merlí; cap recança: la professora de filosofia de la Universitat de Barcelona parlant en castellà (Quin disgust Serra-Húnter!). I així mostrant l'obertura dels catalans: A Catalunya cadascú parla la llengua que vol.
Educació. Per comptes de fer la llengua atractiva, per comptes de motivar el gust per parlar bé diverses llengües... català, català, anglès, s'ha enverinat tot. I ens hem replegat. "La immersió no es toca". La immersió de 1984 no es toca?... Es va pensar segons una realitat sociolingüística consecutiva a quaranta anys d'escola oficial en llengua castellana. Una selecta d'escoles ho feien en català, mestre i professors volíem que arribés a tots els infants i moltes famílies van veure que els seus fills havien de parlar en català, també. S'havia de fer i es va fer. Però alguna cosa ens ha fallat després de quaranta anys més. Mai s'havia conegut tant el català però tants que han tingut l'escola de la immersió no fan ús del català, no tenen voluntat per parlar el català. Afegim-hi, la febre d'aprendre l'anglès, necessari, però seguint la metodologia de llengua vehicular i llengua estrangera, una segona immersió a l'educació infantil en llengua anglesa. Hores ben repartides amb metodologies que no es toquen. No hi ha pedagogia.
Comunicació i societat. Per no tenir conflicte amb l'Estat; no, per tenir més audiència deixem que en mitjans de comunicació presentats com a catalans, es parli en castellà. Per què acceptem que professors universitaris de Catalunya parlin en castellà a la televisió?... Per llibertat? Hem aconseguit que totes les botigues estiguin retolades en català (pakis inclosos). De què ens serveix si ningú ens atén en català, ni quan nosaltres parlem en català. Molts actes culturals, especialment d'Ajuntament i Diputació de Barcelona amb entitats subsidiàries s'anuncien en català però efectivament es fan en castellà 'per a una millor comunicació'. I ara sortim amb la defensa de quotes? Ens estem fent trampa. O actuem per intencions inconfessables. El polític Santi Vila ho ha dit ben clar: hi ha un interès industrial per la llengua i la cultura catalana. És evident quan parlem de cinema català o de música catalana: és una denominació de producció d'origen, Catalunya, no que sigui en llengua catalana. I en literatura catalana, en català, el que pretenem és que es tradueixi a moltes altres llengües. És la indústria cultural catalana. La mateixa lògica que la indústria cultural en llengua espanyola o l'extensió del monolingüisme anglès. És economia i política amb cultura hipotecada.
Voluntat de parlar la llengua catalana. Les quotes no serveixen, les imposicions d'hores no convencen. No ens enganyem amb hores escolars, amb audiències creixents, amb subvencions hipotecants. Les llengües dominants poden mantenir l'hegemonia per llei durant un temps històric (llatí, espanyol, francès, anglès) però la història segueix amb llengües que volen dominar (rus, àrab, xinès). És la pretensió d'esdevenir llengua universal amb política però per raons econòmiques. Es va maldar per una llengua universal amb sindicalisme i fraternitat, l'esperanto; però no ha estat possible.
La societat globalitzada (economia,comerç i comunicacions) i les migracions de col·lectius culturals deixen enrera parlar de llengua oficial, la pretensió del monolingüisme (associat al monoteïsme, a l'imperi o a la monarquia). La democràcia és plural, plural també en llengües. Tots els ciutadans han de ser plurilingües, oberts a diferents representacions, concepcions, expressió. I entre les diverses llengües, tots han de poder aprendre, entendre i parlar la llengua local de la terra, llengua comuna de tothom. La fraternitat dels anarquistes, la fraternitat de la democràcia proclamada per la revolució francesa passa avui pel plurilingüisme amb la llengua local comuna.
Producció molt seductora per a parlants catalans.
Fem-la també amb intercomprensió per a parlants nouvinguts
L'escola plurilingüe (educació, comunicació, cultura) es fa amb mestres i professors plurilingües. A Catalunya tots competents en català, en castellà, en anglès i més: occità, gallec, francès, italià, portuguès, alemany, àrab, xinès... A tots els centres hi ha professors especialitzats que contribuiran a millorar la competència plurilingüe dels docents i la competència plurilingüe dels alumnes està assegurada, sense imposicions. Alternativa pedagògica inexcusable: la intercomprensió lingüística com a mètode.
Institut La Sínia de Parets del Vallès.
Defensant la pròpia llengua no anem en lloc. Correspon a l'època de les llengües oficials. Defensem la cultura de les llengües, la diversitat de llengües pel gust per les llengües. Avui, totes oïbles, llegibles a Internet i vives amb ciutadans catalans d'origen i els altres, vinguts d'arreu, els altres catalans d'avui.
La immersió lingüística a l'escola no es toca. Ens estem fent trampa?
Arreu oïm: La immersió no es toca, ha estat un model d'èxit... Quin èxit?
L'èxit de superar les proves de nivell, sí. A vegades, els alumnes de parla castellana assoleixen major puntuació que els de parla catalana. És un èxit indubtable que mai s'havia conegut tant el català com actualment. I així hi ha una excel·lent producció editorial de llibres en català com podem admirar cada any a la Setmana. També hi ha moltes emissores de ràdio en català i això vol dir que hi ha audiència per al català. Quan mirem la comunicació audiovisual (millor dir verboicònica) cau el català, hi ha molt castellà i també hi ha molta penetració d'anglès. Cada vespre moltes famílies vingudes d'altres països i cultures connecten amb la seva llengua (més de dues-centes a Barcelona) a través de l'antena parabòlica.
Tot això, queda en molt poc èxit quan veiem que tants infants i joves que han seguit la immersió lingüística a l'escola no parlen el català malgrat ser-ne competents. I darrerament hem descobert més el problema: mestres i professors que no usen el català a l'ensenyament malgrat estigui establert al Projecte Educatiu. Amb la immersió de quaranta anys, havent fet molt, no hem convençut suficientment, ni a alumnes ni a professors.
Si no toquem la immersió lingüística que vam estendre a partir de 1984, no ens estem fent trampa? No veiem com ha canviat la composició sociolingüística de la societat catalana? No veiem com ha canviat la comunicació de masses i com les plataformes digitals han posat a l'abast dels ciutadans i dels joves accés lliure a la comunicació verboicònica? (Verboicònica: llengua i imatge).
Tesis
La confrontació per nombre d'hores entre català i castellà i voler regular-ho per llei és perdre el temps.
Fer valdre la llei en defensa del català és seguir la mateixa lògica que segueix la imposició del castellà.
Tractar el conflicte entre català i castellà és ignorar la realitat de l'anglès que també vol estendre's com a llengua internacional, com nou monolingüisme. (Evidentment per raons comercials i polítiques). I de fet, hem reduït el català fent hores d'anglès (com a llengua estrangera) ja amb infants de quatre anys.
L'ensenyament de la llengua ha de ser cognitiu i també emotiu, aspecte aquest darrer que en general no s'ha atès. La voluntat de parlar una llengua és emocional.
En un món on s'oeixen tantes llengües ja no es pot parlar de llengües oficials ni de llengües estrangeres. La societat és multilingüe i els ciutadans han de ser plurilingües. [Conceptualització acordada pel Consell d'Europa el 2001].
La pedagogia ha d'incorporar la intercomprensió lingüística com a mètode didàctic i el professorat ha de ser plurilingüe. Tot docent competent en català, en castellà i en una llengua transnacional com l'anglès.
Amb el català com a llengua comuna, el plurilingüisme activa la competència personal d'intercomprensió, amb el castellà llengua present i també amb tastets d'acollida de les llengües vives diferents dels alumnes nouvinguts.
El consum de productes verboicònics no es pot imposar per llei. Les produccions en català han de ser prou atractives per als joves i l'escola ha de fer 'mediació educadora' emocional i cognitiva [Escola ComunicActiva].
La immersió lingüística s'ha de mantenir perquè tots els petits ciutadans tinguin accés a la llengua catalana comuna. Cada alumne parlarà a casa la seva llengua familiar però hem de suscitar el gust per entendre o llegir llengües entre les llengües vives, i aprendre bé alguna llengua transnacional (avui l'anglès la més generalitzada). És assumpte de pedagogia i hem de canviar la manera d'ensenyar les llengües. La immersió lingüística amb intercomprensió plurilingüe.
La Societat Catalana de Pedagogia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans ha impulsat des 2014 la recerca-innovació Fem l'Escola Plurilingüeamb un centenar d'ecoles, elaborant instruments pedagògics, per promoure l'evolució de la immersió amb la intercomprensió lingüística.
