PLA D’ESCOLARITZACIÓ. Decisions de política de l’educació 4

PLA D’ESCOLARITZACIÓ. Decisions de política de l’educació   4

 “Cercarem  els espais on sigui, contractarem milers de professors” – es deia fa pocs dies. Ara ja es rebaixa. En cap cas no s’ha fet cal càlcul amb dades positives. On són els planificadors? On són els economistes? Solament hi ha juristes?... Normes i més normes, i de caràcter prescriptiu, uniformes per a totes les escoles i pobles de Catalunya... o d’España.

Invertim l’ordre de planejament i decisió que és com haurien d’haver començat els planificadors i economistes. Cada escola, institut ha de fer el seu càlcul de recursos humans necessaris. El Departament d’Educació ho necessita d’immediat, abans de final del mes de Juny.

Increment de mestres o professors per atendre en grups reduïts

A partir del nombre de grups-aula. Considerant el nombre efectiu d'alumnes.

A Educació Primària

El model d’escolarització diària reduïda és de 3 h presencials en grup + 3 hores personalitzades a casa (3+3). Alguns alumnes podrien fer-ne una de personalitzada a l’escola (4+2) per atenció intensiva.

Cal demanar a les famílies i orientar la seva opció de matí 10-13h o tarda 15-18 h. Les intensives seran 9-10h o 18-19h. Es podran produir variacions funcionals acordades i possibles per criteri pedagògic o necessitat familiar.

Increment de 0,4 per grup o de 0,4 per 25 alumnes

N grups * 0,4                      Ex. 12 grups * 0,4 = 4,8 docents d’increment

N alumnes / 25 grup * 0,4  Ex. 240 alumnes / 25 = 9,6 agrupats * 0,4 = 3,8 d’increment

Ajustament. Si són 11 docents i no 9,6 (teòric), l’increment de 3,8 es redueix a 2,4.

Correctius qualitatius: relleu (no increment) de mestres aïllats per Covid-19

A Educació Infantil

Escolarització parcial amb educació familiar cooperativa. Famílies agrupades amb cinc infants en una llar que aniran a escola dos dies.

Les assistències a l’escola de grups de cinc infants es conjunten amb d’altres cinc,  part del temps: 10-12h i 11-13h dos dies setmana. Amb deu infants, activitats corals i dinamitzadores.

Assistència dos dies setmanals, dues hores * 2 = 4 hores

Reagrupaments de 5 infants (Considerar les agrupacions cooperatives de famílies).

Reagrupaments de proximitat familiar o veïnal de diverses edats 3-5 anys)

N infants / 25 cicle * 0,4  Ex. 110 infants / 25 = 4,4 agrupats * 0,4 = 1,76 educadores d’increment

Ajustament. Si són 6 educadores i no 4,4 (teòric), l’increment de 1,76 es redueix a 0,16.

Les educadores tindran 3h * 3d = 9 hores amb infants agrupats. Disposaran de 5/6 hores  per atencions de reforç, personalitzades (intensiva) als alumnes que més ho necessitin. (De 9 a 10h, o alguna tarda. Individual o amb dos o tres infants).

Correctius qualitatius: relleu (no increment) de mestres aïllats per Covid-19

A Educació Secundària

El model d’escolarització diària reduïda és de 3 h presencials en grup + 3 hores personalitzades a casa (3+3) amb treball cooperatiu telemàtic en equips. Alguns alumnes podrien fer-ne una de personalitzada a l’escola (4+2) per atenció intensiva.

Cal demanar a les famílies i als mateixos nois i noies preveient equips de treball (grup natural de Súnion) i orientar la seva opció de matí 10-13h o tarda 15-18 h. Les intensives seran 9-10h o 18-19h. Es podran produir variacions funcionals acordades i possibles per criteri pedagògic o necessitat familiar.

Aprenentatge molt centrat en projectes interdisciplinaris. Articulats amb lliçó comunicativa diària  del professor tutor o altre habitual.

Increment de 0,5 per grup o de 0,5 per 30 alumnes

N grups * 0,5                      Ex. 12 grups * 0,5 = 6 docents d’increment

N alumnes / 30 grup * 0,5  Ex. 360 alumnes / 30 = 12 agrupats * 0,5 = 6 d’increment

Ajustament. Si són 33 docents previstos per a 12 grups de 30, l’increment és net: 6 professors d’increment.

N alumnes / 30 grup * 0,5  Ex. 270 alumnes / 30 = 9 agrupats * 0,5 = 4,5 d’increment

Ajustament. Si són 33 docents previstos per a 12 grups de 30  i corresponen  25,2  (teòric per als 270 alumnes), queda absorbit l’increment de 4,5. No cal increment de professorat.

Correctius qualitatius: relleu (no increment) de professors aïllats per Covid-19

Ampliació de nous espais

Si es fa escolarització presencial reduïda en doble torn, no caldran nous espais. Si el centre funciona amb un nombre de grups inferior a la seva capacitat es poden fer grups simultanis.

Es poden adequar alguns espais, els que ja eren per a desdoblament i alguns més. No s’han de perdre espais de laboratori, taller, música-dansa, trobada comunitària.

Per a educació secundària, es podria considerar alguna extensió a espai proper: centre cívic, espai municipal, espai parroquial, biblioteca pública, associació cívica.

Per a educació infantil, cal comptar amb l’organització cooperativa de les famílies i oferir espai cooperatiu a aquelles que no tinguin cap possibilitat.

Per a educació primària es poden fer variacions ajustades segons temps meteorològic. Sortides de natura, parcs i jardins, motricitat expansiva, exposicions i museus

Recursos a la desinfecció

Cal preveure.

·       Sabó, gel, mascaretes, guants segons necessitats.

·       Personal de neteja present (com hem vist en el Parlament), el necessari

·       A Educació Secundària, poden ser servei comunitari els alumnes ben instruïts i equipats.

·       També podrien anar a fer servei a escoles d’educació infantil i primària.

Martí Teixidó, pedagog dr.

Ha estat mestre, director, inspector y professor d’universitat (1968-2016)

11 de juny de 2020

PLA D’ESCOLARITZACIÓ protegida de contagi 3 i MODEL D’ESCOLA DIVERSIFICAT 3

PLA D’ESCOLARITZACIÓ protegida de contagi

i MODEL D’ESCOLA DIVERSIFICAT                                     3

Nota: Per no fer-ho carregós, pensem en professores, professors, mestres dones i homes però solament utilitzarem professors o docents. Pensem en alumnes nois i noies i adolescents però utilitzarem alumnes.

Tots cercant alternatives a l’actual situació de pandèmia COVID-19 per veure com infants i adolescents poden retornar a l’escola. No hi ha altre model mental que l’escola que coneixem :vint-i-cinc o trenta alumnes asseguts que esperen les indicacions del mestre o professor per iniciar la classe. (A secundaria, això es produeix sis vegades al dia). Encertadament, hi ha algunes escoles i instituts que fa uns anys van reorganitzant una part del temps amb  activitats de projectes d’aprenentatge interdisciplinaris. El model bàsic és encara avui el model de la instrucció universal dels il·lustrats del segle XIX organitzat el grups de setanta o seixanta alumnes arrenglerats que hem anat reduint fins arribar als trenta o vint-i-cinc. A l’inici del segle XX grups socials amb aspiracions pròpies rebutjaven aquest model uniforme, van recuperar les idees d’educació naturalista de Rousseau i van confluir amb el coneixement científic de la medicina i la psicologia sobre la infància. Això comportava un canvi total de mentalitat respecte a l’educació i a l’escola.

Entenguem el sentit de la institució escolar

En el decurs del segle XX, l’Escola Activa no ha progressat prou i menys encara amb coneixement científic. Experiències i tècniques d’ensenyament passen d’uns mestres a d’altres, com a solució de problemes, com a recepta eficaç.  Molts canvis han vingut a reforçar el model tradicional d’ensenyament uniforme per a tots i en sentit oposat hi ha els qui fan el canvi donant mitjans als infants i acompanyant-los en el seu aprenentatge. En el primer cas, els alumnes acostumen a anar sobrecarregats de feina; en el segon els alumnes gaudeixen de l’escola i van fent sense esforç.

La situació actual, d’haver d’evitar contacte i proximitat física fins a l’eradicació del COVID-19 o la protecció total contra el coronavirus entra en contradicció total amb el concepte d’escola com agrupació d’infants o joves amb adults de cultura per a desenvolupament personal i aprenentatge en un ambient comunitari. Sense adonar-nos-en, reduint el nombre d’alumnes per grup a la meitat que han d’estar separats sense contacte podem reforçar un ensenyament uniforme i individualista.

No es cap solució educativa pedagògica doblar el nombre d’aules o espais i el nombre de mestres o professors. Aquesta aspiració va encaminada a conservar el model d’escola que teníem i ni és el que convé, ni podrem disposar de la despesa econòmica necessària. Ni es possible, ni convé. ¿Perdre espais singularitzats per a fer música i dansa amb el valor de psicomotricitat i eurítmia? ¿Perdre, si ja l’hem aconseguit, espai de taller d’art i artesania per pintar o treballar la fusta? ¿Perdre un espai de laboratori ben equipat per a fer observacions i experiments que han de quedar en procés durant uns dies? ¿Perdre un espai on trobar-nos tots com a comunitat escolar per a comunicar l’aprenentatge (poesia, visual, ciència, màgia, coral, recitació dramàtica...) de forma “espectacular”, per quedar tots (alumnes i famílies) expectants, admirats, motivats per la cultura?. No ho fem! Certament vam crear espais de reproducció escolàstica com aules laboratori d’idiomes amb trenta terminals, sales d’audiovisuals i vídeo enfosquides amb alumnes concentrats, aules d’informàtica amb setze ordinadors arrenglerats, la gran despesa informàtica 1x1... espais basats en la uniformitat que han tingut poc recorregut i generalment auspiciats pels venedors de tecnologies com a solució per al canvi de l’ensenyament.

Si no fem un canvi de mentalitat, gastarem euros i energies personals ineficaçment. L’escola és una experiència comunitària d’aprenentatge que estimula l’aprenentatge personal esforçat. Centrat en l’infant, sí; en el conjunt d’alumnes, sí; però també, sense contradicció, en un adult, l’equip de mestres o professors,  que encomana cultura i gust pel coneixement. La dimensió comunitària i la dimensió personal estan per sobre de les condicions físiques d’espai o de distància. Retornem el valor al docents sense reduir la participació dels alumnes.

Amb agrupament de quinze o tretze alumnes podem personalitzar l’aprenentatge per tal que cap alumne s’estressi i tampoc cap alumne s’avorreixi. Són alumnes de la mateixa edat però no n´hi ha cap necessitat. L’escola rural va haver de superar el seu complex de petita i ha trobat les seves pròpies formes d’aprenentatge prou eficaces. A primària seria preferible una escola d’una sola línia (200-250 alumnes) i organitzada en grups de cicle de dos o tres edats. L’aspiració de fer escoles grans (> 450 alumnes) no té altra raó que economia d’escala: major rendibilitat per a escoles privades, menors costos per a escoles públiques. Res a veure amb pedagogia.

Alternativa actual necessària i possible

Grups de trenta o vint-i-cinc alumnes amb dos professors o mestres de referència que els acompanyin tres cursos (ja hi haurà situacions de dos). Reagrupaments funcionals de quinze o dotze alumnes amb un mestre o professor, simultanis si hi ha espais i l’horari convé a les famílies, matí i primera tarda per evitar perdre espais especialitzats i diversificar mirant d’atendre segons diversificació horària de les famílies (entrades escalonades, canvis de torn, teletreball).

No perdre el sentit comunitari de grup i fer canvis funcionals amb agilitat sense trencaments i potenciant el treball d’equip de tres o quatre (avui, sols telemàtic a casa i comunicatiu a l’aula). La sessió de grup a l’aula, fonamentalment comunicativa de coneixement i aprenentatges que alhora és motivació per seguir. Comunicació verbal a l’aula, comunicació i modelatge físic gestual en d’altres espais. Comunicació humana i alegre (no sols divertida i sorprenent) com potser no hem fet aquests anys a l’escola.

El mestre o professor redescobreix els seu paper professional molt potent: persona comunicadora, amb cultura integral que coneix els alumnes un per un i s’hi dedica. Això confereix la màxima autoritat, d’autor, per guiar i motivar. Respecte a l’equip docent, cada mestre o professor aporta un coneixement especialitzat i tots aprenen amb ell i troben resposta a preguntes o necessitats.

Ja estem veient com n´és de complicat atendre les mesures sanitàries que evitaran els contagis. Hem de garantir l’ensenyament com a experiència comunitària però hem de reduir la complexitat. En general l’activitat presencial s’ha de reduir a tres (màxim o quatre) hores amb prou dinamisme com perquè no siguin feixugues. Es completaran amb tres hores personals i projecte d’equip no presencials. Efectivament no es pot fer menjador escolar per a tots fent una parada molt costosa i arriscada.  Sí, en canvi cal mantenir el menjador social, on ja sabem que és necessari, després o abans de l’activitat escolar. En entorn rural o amb transport escolar es poden fer les quatre hores amb un intermedi de trenta minuts de passeig per estirar les cames, saltar i cridar.

En temps presencial (3 hores)

§  Motivació i ocasió de compartir coneixement, comunicant i escoltant, Modalitat conversacional (30’).

§  Presentació de tasques de coneixement realitzades personalment o en equip que il·lustrin als companys (30’). El professor anirà donant entrada a alumnes en sessions successives o equips assegurant contingut i reconeixement a tots. (Discretament pot haver ajudat als més insegurs; recurs Freinet).

§  Club de lectura de llibre en comú. L'alumne llegeix a casa, es promou que el comparteixi i dialogui amb familiars. El professor ha seleccionat un llibre suggeridor, comprensible però exigent, difícil, ja que el pot conduir ell. De la lectura han d'extreure-es temes d'interès que puguin desenvolupar alumnes o equips. De la lectura el professor farà aplicacions gramaticals, ortogràfiques o de contrastació amb llengües (català/gallec/anglès/francès/portuguès) ja conegudes.

§  Lliçó magistral o, millor, comunicativa. Tema ben preparat pel professor en estructura de contingut i presentació didàctica. Un tema clau del currículum escolar. El professor és model de comunicació i organització del pensament. Ha d'incloure precisió, reptes i preguntes. Que vagin pensant a casa i puguin dialogar amb els familiars.

§  Mòdul de creació: música, art, museus, plàstica, vídeo creació, grafiti-art (30’) Mòdul participatiu a partir del que aportin els alumnes caçadors d'art. El professor sempre ha de tenir quelcom d’interessant en reserva. Pot intervenir especialista però el professor habitual ha de presentar-se com a persona de cultura bàsica integral.

§  Síntesi. Orientació d'opcions d'estudi, recerca i creació (30’). Suscitar compromisos personals de realització o d'equips de cooperació que podran presentar en sessions posteriors.

No hi ha temps d'esbarjo. Són tres hores i una classe presencial articulada i dinàmica com un programa de ràdio (pot haver-hi cants i sintonies musicals en el canvi d'activitat). Sortir al pati és una complicació afegida de vigilància i de temps que no compensa.

Com en un “pool” d'oficines americà, els alumnes poden portar una ampolleta d'aigua o suc (algun dia es pot acceptar una cola) i mossets d'esmicolat sec (picos de pa, galetes, ametlles, avellanes, anacards… sense closca) que poden prendre en qualsevol moment mentre no intervenen i sense deixar restes.

Per descomptat, els alumnes podran sortir al lavabo en qualsevol moment. El necessari és garantir la higiene i desinfecció. Millor que no vagin tots a un temps però ha d'haver-hi un adult assistent.

Una trobada gratificant personalment i cultural col·lectivament. Les activitats no són deures escolars. Preveure música i cançó en qualsevol transició. Aprofitem per a recuperar una escola que canta poc, que respira pitjor. La cançó és ortofonia, modulació i vocabulari. Convé cantar més sovint, sense música gravada.  

En temps confinat a casa (3 hores)

§  Aprenentatges instrumentals. Són d’exercitació personal i comporten repetició per a la seva fixació (30’). La instrucció programada (Skinner, Crowder) tan adequada per a aquests aprenentatges (operatòria, ortografia, vocabulari, llengües; en secundària resolució de problemes tipificats, pocs polinomis, equacions, triangulació i trigonometria) encara no està ben aprofitada. El professor farà la supervisió per a confirmar o reorientar.

§  Lectura individual de l'assignació del llibre comú (30’). Suggerir la conversa amb pares, germans majors o avis. Havent conversat a casa es desitjarà intervenir en classe presencial.

§  Treballs personals sobre temes de coneixement, experiments, documentació i estudi. Treballs en equip (2-4 alumnes) amb bon guió, repartiment de tasques i consultes o intercanvis telemàtics (unitat compartida, xat, vídeo, correu) (90’).

§  Activitats de cerca, recerca, invenció i creació personal o col·laborativa (30’). La història d'una cançó o d'un monument, descobriment d'un edifici singular, construir un autòmat amb material reutilitzable (idees de TV), escriure i dissenyar una narració (o un manifest) gràfica …

§  El professor i els companys donaran pistes de fonts d'informació per a desenvolupar treballs. El professor organitzarà temps de presentació presencial o en videoconferència. Una previsió de dedicació de tres hores diàries.

Si s'aconsegueix motivació personal, alumne per alumne, dedicarien més temps sense adonar-se. Abandonem el sentit tradicional de deures. Es proposen tasques i activitats de cultura diversificades segons alumnes.

Cal potenciar la comunicació de coneixement en família. No procedeix uniformització ni correcció. Cal suscitar activitat per iniciativa de l'alumne. La comunicació pública a companys és un estímul i ja és una primera avaluació, autoavaluació.

A aquells alumnes  que sabem que tenen condicions desfavorides mirarem d’oferir-los sessions presencials discrecionals amb suport personal.

Acciones adaptatives necessàries que corresponen a l’Administració educativa

Són actuacions que comporten despesa publica, increment de pressupost econòmic. Convé pensar en actuacions que afavoreixin la millora de l'ensenyament amb caràcter permanent, en situació normalitzada i evitar adaptacions costoses d’espais que en el futur s’haurien de revertir.

Les dues mesures que ha de proporcionar l’Administració. 1 Que cada grup classe disposi de dos professors o mestres (millor dona i home i millorarem el modelatge educatiu). 2 Que a cap alumne li falti l’equipament informàtic, telemàtic i línia (proveït amb col·laboració dels serveis socials).

En entorns desfavorits amb Serveis Socials cal cobrir les despeses necessàries que no poden fer les famílies.

Totes les concrecions ajustades a les necessitats  de cada escola les ha pensar i promoure la direcció amb l’equip de mestres o professors. L’Administració té un col·lectiu d’inspectors que han de fer la corresponent supervisió professional. Malament si les escoles han d’esperar instruccions de detall, que poc s’ajustaran a les necessitats i que inhibeixen els professionals.

Martí Teixidó, pedagog dr.

Ha estat mestre, director, inspector y professor d’universitat (1968-2016)

25 de maig de 2020   Publicat a El Diari de l'Educació el 2 de juny 

SISTEMES PEDAGÒGICS per a encarar L'EDUCACIÓ ACTUAL

SISTEMES PEDAGÒGICS per a encarar L'EDUCACIÓ ACTUAL
en una societat d'economia global injusta, d'abusos ambientals, de riscos de salut i d'oportunitats telecomunicatives.


1

Pedagogia, ara. Pedagogia renovada el 1920 després de la guerra, les limitacions de recursos i personals (Freinet ferit del pulmó amb insuficient veu). Ara postCOVID-19 és insensat pensar en tornar a fer l'escola igual. Pedagogia comporta pensar i inventar
https://www.youtube.com/watch?v=S0-PXKGY_LE

2

Pedagogia, ara. Antropogogia. Pedagogia de 1919 ben necessària en temps hipertecnològic. Pedagogia Waldorf-Steiner. Desenvolupament emocional, ritme tranquil, treball manual, aprenenattge focalitzat amb mestre guia estable. Actualitzant-se amb TIC mesurades.

https://www.youtube.com/watch?time_continue=2791&v=X9nUMm12y4o&feature=emb_logo

https://www.youtube.com/watch?v=75xwxNdid-8

3

Pedagogia, ara. Antropogogia. 1954 Escola de Barbiana: tots els alumnes es recuperen perquè són motivats. Milani no fa un sistema pedagògic, és un gran educador. El mètode és la personalitat del mestre, la seva cultura i el compromís pels alumnes a tota hora.

https://www.youtube.com/watch?v=SHRLtdAMhpw

4
Pedagogia, ara. Antropogogia. 1964 Escola d'Adults de Recife de Paulo Freire. Tota persona té una cultura, encara que no tingui estudis. Per això l'educació és diàleg amb l'educand, desmitifica, obre la consciència, alfabetitza i per això té dimensió política condició d'una societat democràtica, de gent que pensa.
https://www.youtube.com/watch?v=zwri7pO8UHU

https://www.youtube.com/watch?v=CjA22nrMuSs&t=277s

Educación y cambio,Paulo Freire (1974) Audiollibre. https://www.youtube.com/watch?v=O4VEy9ePkB8&list=PL50YqZe9SnqzbJ87sTry4RiaC9sOdIYBn La introducció fa una clara identificació de necessitats del món actual.

PLAN DE ATENCIÓN EDUCATIVA a infancia, hasta seis años de edad 2

PLAN DE ATENCIÓN EDUCATIVA a infancia, hasta seis años de edad

            2

Ante la imposibilidad de atender educativamente a niños menores de seis años en el ambiente escolar respetando su desarrollo motor, emocional i cognitivo integrado con el lenguaje por la complejidad de protección sanitaria de contagio, debemos pensar alternativas.

En unos días en que todos formulamos preguntas y faltan respuestas de alternativas presento las características de una alternativa pensada desde la pedagogía.

Nota: Pensamos en niñas y niños, y en adultos mujeres u hombres aunque sólo usemos niñas, niños, mujeres, padres, educadoras para no recargar.

Plan de atención educativa en grupos reducidos en hogares familiares. Organización pedagógica.

• Agrupación de cuatro o cinco niñas con una cuidadora educadora. Preferible que las niñas i niños sean de distintas edades. Se crea un ambiente de complementariedad donde aprenden a ser pequeños o mayores aunque a veces, al principio, los mayores dominen el ambiente y se deba intervenir. Posteriormente, cada uno encuentra su lugar y el ambiente es tranquilo.
• Unas cuatro horas/día (máximo cinco) y solo hacer uso de los días necesarios y suficientes con regularidad pues da seguridad a la infancia. No debe haber mucha diferencia entre unos y otros (un día / cinco días). Debe ser una sesión continua, de mañana o primera tarde.
• El adulto, cuidadora educadora, debe tener la capacidad cultural básica de saber tratar niñas: haber sido madre, preparada por formación de educadora o de monitora, hermana mayor o experiencia au pair de haber atendido niñas o madurez i equilibrio evidentes.
• El mejor espacio es un hogar familiar de una de las niñas, aunque algunos no serán aptos por estrechez  u otra causa. Un espacio suficiente para moverse y con material simbólico, psicomotriz y didáctico no excesivo. Condiciones de desinfección establecidas por Sanidad. La escuela puede proveer en préstamo algunos objetos, juguetes y recursos.
• Un recurso fundamental, la lengua, la oralidad. La canción, buen repertorio. Da estabilidad emocional y une el grupo pudiendo decir todos a la vez (coral) i uno solo alternando.  Comporta articulación de lenguaje, se aprende por imitación, las neuronas espejo está muy receptivas en estas edades. Incluso hablando hay que ponerle una cierta musicalidad, entonación significante. El adulto que no pueda atender el lenguaje, no puede atender educativamente a los niños.
• La narración o cuentos muy adecuada, fundamentalmente oral  para crear-se imágenes mentales y con expresión corporal para compartir sentimientos. Sin libro, al menos las primeras veces. El libro con imágenes, posterior, hace revivir y es un apoyo para expresar, para que cuente la niña.
• El juego simbólico, no normativizado, aplicado a objetos o juguetes.  Construcciones libres o construcciones de imitación a la que hace a su lado el adulto u otro niño. Ritmos a partir de música, o sin música, (dedos, manos, pies, boca, maderas).
• Sin crear inestabilidad, se puede cambiar de hogar pasados unos días preparando a los niños. (Iremos a tu casa, Mary?... Sí, mañana iremos todos a casa de Mary). En casos que ninguna de las familias pueda ofrecer su hogar, se puede habilitar un espacio de la escuela siguiendo el modelo de hogar familiar.
• Deben agruparse las propias familias por parentesco (niños y niñas primas), por amistad de familias o por vecindad. La madres o padres, por turnos compatibles con el horario laboral, pueden hacerse cargo. Un adulto fijo o diversos por rotación clara y previamente anunciada a las niñas.
• En algunos casos puede ser necesario encargar a una persona. Debe tener la confianza de los padres o se puede pedir a la dirección escolar que, con buen criterio, les proporcionen o avalen a una persona.
• Ninguna familia se debe ver privada de atender esta necesidad. Precisamente necesitan ayuda las familias más desprotegidas cuyos hijos necesitan un ambiente educativo estimulante. Conviene prever el gasto económico repartido si no se puede resolver cooperativamente y se contrata de palabra a una persona.

Apunte sobre costes derivados

Aproximación económica. Retribuyendo 10 € /hora como mínimo.  Por 5 horas, 50 €/día a repartir entre cinco o cuatro niños, 10-12 €/día, 50/60 €/semana por niño. Cabe esperar que la Administración puede cubrir parte de los gastos de familias que no pueden hacer frente. Toda familia debe responsabilizarse, al menos con 2€/día.  No puede haber más complicaciones; se trata de un contrato o acuerdo de palabra. Será algo transitorio y es economía transitoria, no sumergida. Ni se puede declarar a efectos de impuestos, ni se puede justificar con facturas o recibos. Si es necesario, se establece que se declare previamente a la escuela y que la dirección supervise con garantías que no haya abuso. (Lamento que sea una tarea más para la dirección pero hay que asegurar que se conoce a las familias).

Es una sugerencia para activar propuestas necesarias y adecuadas a diversas situaciones. Pensemos todos, y en educación no ignoremos la pedagogia que es científica y profesional.

Elaborado por Martí Teixidó i Planas, pedagogo dr.

Ha sido maestro, director, inspector y profesor universitario

16 de mayo de 2020

PLAN DE ESCOLARIZACIÓN PROTEGIDA en evitación de contagios 1

PLAN DE ESCOLARIZACIÓN PROTEGIDA en evitación de contagios 1

Ante la necesidad de mantener el máximo aislamiento de contagio COVID-19 en la recuperación progresiva de la escolarización: básica 6-12 años, propedéutica 3-6 años y académica 16-18 años

Plan de escolarización reducida, en grupo de alumnos y en tiempo presencial en situación de riesgo de contagio. Se articula en las tres modalidades de aprendizaje que ya deben formar parte de la educación básica. Actividad colectiva con el profesor, actividad personalizada y actividad en equipo.

Nota: Pensamos en profesoras, profesores, maestras y maestros pero sólo utilizaremos profesores o docentes. Pensamos en alumnas y alumnos, niñas, niños o adolescentes pero utilizaremos alumnos

Escolarización presencial en semigrupo y en doble turno:                                            A  de 10-13 h;   B  de15-18 h

Medio grupo de clase (12-15 alumnos)

Opción horaria de la familia para mayor compatibilidad

Grupos estables, relativamente. Si se prolonga la modalidad pueden hacerse ajustes, variaciones o cambios a petición de familias.

Respetar vínculos personales asignando semigrupo de cada alumno con uno o dos compañeros, amigos próximos.

En tiempo presencial (3 horas)

·       Motivación y ocasión de compartir conocimiento, comunicando y escuchando, Modalidad conversacional (30’).

·       Presentación de tareas de conocimiento realizadas personalmente o en equipo que ilustren a los compañeros (30’). El profesor irá dando entrada a alumnos en sesiones sucesivas o equipos asegurando contenido y reconocimiento a todos. (Discretamente puede haber ayudado a los más inseguros; recurso Freinet).

·       Club de lectura de libro en común. El alumno lee en casa, se promueve que lo comparta i dialogue con familiares. El profesor ha seleccionado un libro sugerente, comprensible pero exigente, difícil, ya que el puede conducir-lo. De la lectura deben extraer-se temas de interés que puedan desarrollar alumnos o equipos. De la lectura el profesor hará aplicaciones gramaticales, ortográficas o de contrastación con lenguas (catalán/gallego/inglés/francés/portugués) ya cocidas.

·       Lección magistral o, mejor, comunicativa. Tema bien preparado por el profesor en estructura de contenido y presentación didáctica. Un tema clave del currículum escolar. El profesor es modelo de comunicación y organización del pensamiento. Debe incluir precisión, retos y preguntas. Que vayan pensando en casa y puedan dialogar con los familiares.

·       Módulo de creación: música, arte, museos, plástica, video creación, grafiti-arte (30’) Módulo participativo a partir de lo que aporten los alumnos cazadores de arte. El profesor siempre debe tener algo interesante en reserva. Puede intervenir especialista pero el profesor habitual debe presentarse como persona de cultura básica integral.

·       Síntesis. Orientación de opciones de estudio, investigación y creación (30’). Suscitación de compromisos personales de realización o de equipos de cooperación que podrán presentar en sesiones posteriores.

No hay tiempo de recreo. Son tres horas y una clase presencial articulada i dinámica como un programa de radio (puede haber cantos y sintonías musicales en el cambio de actividad). Salir al patio es una complicación añadida de vigilancia y de tiempo que no compensa.

Como en un pool de oficinas americano, los alumnos pueden llevar un botellín de agua o zumo (algún día se puede aceptar una cola) y bocaditos de desmenuzado seco (picos de pan, galletas, almendras, avellanas, anacardos… sin cáscara) que pueden tomar en cualquier momento mientras no intervienen y sin dejar restos.

Por supuesto, los alumnos podrán salir al lavabo en cualquier momento. Lo necesario es garantizar la higiene y desinfección. Mejor que no vayan todos a un tiempo pero debe haber un adulto asistente.

Un encuentro gratificante personalmente i cultural colectivamente. La actividades no son deberes escolares. Prever música y canción en cualquier transición. Aprovechemos para recuperar una escuela que canta poco, que respira peor. La canción es ortofonía, modulación y vocabulario. Cantar más a menudo sin música grabada.

En tiempo confinado (3 horas)

·       Aprendizajes instrumentales. Son de ejercitación personal i comportan repetición para su fijación (30’). La instrucción programada (Skinner, Crowder) tan adecuada para estos aprendizajes (operatoria, ortografía, vocabulario, lenguas; en secundaria resolución de problemas tipificados, pocos polinomios, ecuaciones, triangulación y trigonometría) todavía no está bien aprovechada. El profesor hará la supervisión para confirmar o reorientar.

·       Lectura individual de la asignación del libro común (30’). Sugerir la conversación con padres, hermanos mayores o abuelos. Se deseará intervenir en clase presencial.

·       Trabajos personales sobre temas de conocimiento, experimentos, documentación y estudio. Trabajos en equipo (2-4 alumnos) con buen guion, reparto de tareas y consultas o intercambios telemáticos (unidad compartida, chat, video, correo) (90’).

·       Actividades de búsqueda, investigación, invención y creación personal o colaborativa (30’). La historia de una canción o de un monumento, descubrimiento de un edificio singular, construir un autómata con material reutilizable (ideas de TV)… El profesor y los compañeros darán pistas de fuentes de información. El profesor organizará tiempos de presentación presencial o en videoconferencia.

Una previsión de dedicación de tres horas diarias. Si se consigue motivación personal, uno a uno, dedicaran más tiempo sin percatarse. Olvidemos el sentido tradicional de deberes. Se proponen tareas y actividades de cultura diversificadas según alumnos. Hay que potenciar la comunicación de conocimiento en familia. No procede uniformización ni corrección. Hay que suscitar actividad por iniciativa del alumno. La comunicación a compañeros es un estímulo y ya es una primera evaluación, autoevaluación.

La circunstancia de no poder tener el grupo clase completo se convierte en oportunidad. Cada profesor tiene asignados menos alumnos y focaliza la atención personalizada. Todos los profesores tienen asignados alumnos y será preciso completar plantillas con el referente de dos profesores para cada grupo y, consolidado, ya para el futuro.

Se deduce que el profesor también realiza las tres horas de atención a los alumnos supervisando actividades y con comunicaciones telemáticas, según posibilidades y también con mesura (sin crear dependencia).

Adaptación a las diversas etapas

Hasta aquí la orientación del plan que se irá completando según necesidades. Deberán hacerse adaptaciones a etapas escolares y ajustes según entorno familiar, social y geográfico. Al mismo tiempo es un proceso de re-formación del profesorado acorde con las necesidades y usos culturales actuales.

Educación Infantil (3-6)

No es adecuado éste ni ningún plan específico. En esta edad no podemos pedir que estén sentados en su sitio. Todo su desarrollo y maduración es proceso natural estimulado culturalmente. La actividad, la experimentación, es sensorial y relacional. La atención es múltiple, no concentrada. El movimiento necesario pues oxigena las neuronas. A partir de tres años ya hay actividad frontal y memoria motórica y episódica. Retener al niño, aquietarlo, es parar la actividad de desarrollo. Está haciendo un aprendizaje por desarrollo motriz, sensorial y cognitivo de forma integrada con el lenguaje.

La escuela no puede resolver  las dificultades de conciliación horaria familiar. Es un asunto social pendiente de resolver que el sistema escolar ha encubierto. Pocos parvularios tienen organización y funcionamiento no subordinados al sistema escolar. Debemos recuperar la "casa de los niños " de Montessori que los liberó de estar sentados en pupitres.. En la situación actual de confinamiento la escuela puede dar apoyos a las familias que intenten organizarse en grupos de cooperación y conjuntar algunos niños en un hogar o en espacio escolar. La escuela, atenta, sólo actuará para compensar casos de necesidad extrema.

Educación Primaria (6-12)

El plan general ya corresponde a la etapa primaria y los maestros lo deben desarrollar con iniciativa y seguridad propia. Cada grupo atendido por maestra y maestro se subdividen según turnos horarios (en caso de necesidad, si hay espacio alternativo, se pueden hacer simultáneos).  Maestra y maestro podrían atender al otro subgrupo con una cierta alternancia. En situación normalizada, algunas sesiones de clase las conducirían ambos, maestra y maestro.

Entre los alumnos, aunque de forma estable se funcione en subgrupos hay que mantener el sentido de pertenencia y institución escolar. De vez en cuando puede haber asistencias cambiadas. Asimismo, los alumnos que están en casa, podrían seguir o participar telemáticamente.

Educación Secundaria (12-16)

El plan general se adapta a la etapa secundaria contando con mayor actividad y participación de los alumnos. Hay que respetar amistades personales aunque inicialmente pensemos que no favorecen el aprendizaje; ya introduciremos impulsos modificadores.

Educación postsecundaria (16-18) Bachillerato y Profesionalización

Es una etapa que ya precisaba una clara articulación de actividad presencial i actividad personal o de equipo. En situación normal la actividad de clase colectiva no debería superar las cuatro horas. Actualmente pedimos a los estudiantes  seis horas de clase que rinden poco y les asignamos tareas (deberes) que llevan a estudiantes a dedicar diez horas semanales para seguir correctamente. Sólo alumnos listos y con apoyo familiar siguen i a veces con cierto estrés.  Supone una semana de cincuenta horas que supera la semana laboral. Podemos aprovechar la situación anómala para mejorar de forma estable y en el futuro.

Acciones adaptativa necesarias que corresponden a la Administración educativa

Son actuaciones que comportan gasto publico, incremento de presupuesto económico. Conviene pensar en actuaciones que favorezcan la mejora de la enseñanza en situación normalizada y evitar gastos extraordinarios que en el futuro se echarían a perder.

Recursos docentes

La compleción de plantillas para una educación personalizada tiene carácter definitivo. Asegurar que cada grupo sea atendido de forma estable por dos maestros o profesores que conocerán a los alumnos, actuaran según convenga juntos en el grupo, desdoblando el grupo o uno solo mientras el otro dispone de tiempo de elaboración. Ratio actual EP 1,7pro/gru > +0,3 +0,1 atención adicional. EP Incremento 0.4. Ratio actual ES 2,8pro/18 h > +0,5 para cubrir 30 h. ES incremento 0,5. El gasto puede reducirse al absorber el sistema de sustituciones (costes de plantilla y de gestores) pues entre dos profesores que conocen a los alumnos y la organización se resuelve mejor que con coberturas breves de nuevos profesores.

Dada la necesidad de promover modelos de relación hombre-mujer en nuestra sociedad, es conveniente, especialmente en primaria, que sean maestra y maestro y también en secundaria cuando los adolescentes precisan de buenos referentes.

Espacios i equipos

No es recomendable hacer gastos en adaptar espacios para en el futuro tener que revertirlos. Mejor destinar el presupuesto de incremento a garantizar los equipos tecnológicos necesarios en el centro y que no falte equipo a ningún alumno.

Higiene i desinfección

Como en otras circunstancias siguiendo y ajustando las prescripciones de Sanidad al ambiente de la Educación..

Elaborado por Martí Teixidó i Planas, pedagogo dr.

Ha sido maestro, director, inspector y profesor universitario

15 de mayo de 2020