La universitat, un mirall per a l’educació obligatòria
“Catalunya s’ha consolidat com un dels ecosistemes edtech més dinàmics del sud d’Europa.” Cert, i no és per casualitat. El Departament d’Educació va ser pioner: Programa Toham d’instrucció programada en matemàtiques (1984). Programa d’Informàtrica Educativa (1985). Correu @xtec.cat a tots els docents (1996). Formació informàtica a tots els docents. La universitat ha incorporat la informàtica però no ha modificat adequadament el sistema docent; sí que ho estan fent professors. Els horaris de classe, cada hora una matèria i professor són inacceptables. Sols que s’establissin setmanes alternant activitat presencial i estudi autònom amb suport telemàtic es renovaria el model docent.
A l’educació bàsica i batxillerat és més complex. Hem començat malament prohibint per la incapacitat de regular el usos i comportament personal. De fet, vam començar malament posant tauletes a infantil, PDIs a primària i ordinadors 1×1 sense elaboració pedagògica, seguint ensenyant igual, però pitjor. La tecnlogia serveix a tota activitat humana (medicina, arquitectura, lingüística) però no substituieix el coneixement professional. Usar la tecnologia digital a l’escola sense coneixement pedagògic fonamentat (neurociència, psicosociologia, etologia humana) ha estat un innovacionisme irresponsable.
L’avaluació és analisi psicopedagògica i la tecnologia solament processa i registra dades, gens facil si no la reduïm a qualificacions acadèmiques. Les decisions no es prenen per les dades informatives i que ningú pensi un algoritme que pugui processar-ho. De cada alumne persona cal considerar dades singulars. De fet, l’error actual en l’avaluació és, en casos, perquè els professionals actuen com a computadores, acumulant dades. L’aprenentatge no es recull de dades, són processos. El mal de l’educació actual és que no hi ha pedagogia ciència. Ni la tecnologia, ni la normativa administrativa ho poden canviar. La tecnologia digital és una excel·lent aportació als docents que saben què fan, que actuen amb pedagogia.
Podem veure l'escola com una maqueta de la societat.. Aplico una observació d'Edgar Morin sobre el la complexitat i l'acció.
" Les nostres societats (poseu-hi escoles) són màquines no trivials en el sentit que coneixen constants crisis polítiques, econòmiques i socials. Tota crisi és un increment d'incerteses. La predictivitat disminueix. Els desordres esdevenen amenaçadors. Els antagonismes inhibeixen les complementarietats, els conflictes virtuals es fan reals. Les regulacions fallen o es trenquen. És necessari abandonar els programes i cal inventar noves estratègies per sortir de la crisi. Sovint cal abandonar les solucions que posaven remei a les velles crisis i elaborar solucions noves." [Edgar Morin (1990): Introduction a la pensée complexe, Éditions du Seuil, 2005].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada