Neix una plataforma per a impulsar el català al pati de les escoles amb el joc de picar de mans
vilaweb.cat 26/12/2025El meu comentari pedagògic a VilaWeb
Quan vaig ser mestre, em mirava els infants, al carrer o a l’hora de pati, especialment les nenes, que tenien l’afició als jocs de picar de mans amb cantarella. La majoria feien cantarelles en castellà ( Als sis anys, Lecherita, ¿dónde vas?. Als tretze anys, La Chata Merengüela, güi, güi, güi). Veia un joc de coordinació motriu i vocal que corresponia bé a la pedagogia musical de Joan Llongueras. En els ambients pedagògics no se li donava importància. Jo n’he estat partidari i a classe de llengua podíem suggerir la invenció d’estrofes calculant el ritme d’accents i rimes.
Fa pocs anys el grup d’animació Xiula ha creat alguns jocs/balls de picar de mans. Bé per disposar d’una plataforma. Activada la iniciativa s’ha d’estendre, sense control. Els patis d’escola són espais de creació i els mestres ho poden integrar en activitats de llenguatge i d’educació física.
Tanmateix la coordinació motriu gestionada al cerebel memoritza connexions sinàptiques que s’automatitzen i s’articulen amb la gestió de la parla al cervell esquerre entre les àrees de Wernicke i Broca i la modulació tonal a l’hemisferi dret. La plataforma, benvinguda, per difondre i aprendre però no ha de substituir la dinàmica corporal, personal i de grup amb memòria motriu i mental, sense pantalles.
https://www.youtube.com/watch?v=AtsYlDO22F0
vivia un pobre capellà
menjava poc, una trufa bullida
de tant en tant un crostó de pa.
prop de l’ermitatge va passar,
li va torcir el coll, la va fer rostida
i la nit mateixa se la va menjar.
Llamp que te fot que és millor que pa.
Llamp que te fot que és millor que trufes per sopar.
Sens dubte, hem de pensar lletres actualitzades. Cal recuperar una tradició sàvia de desenvolupar la motricitat i el llenguatge però, si-us-plau, amb lletres que tinguin sentit actual i comuniquin. No infravalorem el llenguatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada