dijous, 28 de novembre del 2024

Carta al president i Junta de la Societat Catalana de Pedagogia


 

Carta al president i Junta de la Societat Catalana de Pedagogia

 

El 5 d’abril de 2001 es va convocar una reunió per revitalitzar la Societat Catalana de Pedagogia a l’Institut d’Estudis Catalans. La SCP estava inactiva feia dos anys. Jo mateix m’havia adreçat al president Jordi Galí que em va dir que em posés en contacte amb el vicepresident Ricard Torrents. Així ho vaig fer, i el vicepresident Ricard Torrents amb el delegat de l’IEC Josep González-Agàpito van convocar la reunió de socis. Ens van demanar que ens responsabilitzéssim de fer una Comissió Gestora: a Lluís Busquets, Joan Mallart, Conrad Vilanou, Martí Teixidó i s’hi va incorporar Natàlia Garriga delegada pel president Jordi Galí. Vaig veure que els convocants ens ho deixaven tot, doncs Torrents ja era membre numerari de l’EC des 1999 i González-Agàpito des 1991. Ens hi vàrem posar en ferm, i a l’octubre fèiem un Seminari de Tardor per mostrar el panorama de la nostra pedagogia: Repensar la Pedagogia, avui,  amb la contribució directa de cinquanta-quatre ponents als quals havíem demanat que focalitzessin l’àmbit de la pedagogia al que sabíem que estaven dedicats. (Publicat per EUMO Editorial el desembre de 2001).

 

Vàrem actuar, fent feina dos cursos, com a Comissió Gestora i l’Institut d’Estudis Catalans ens va demanar que constituíssim Junta de Govern. Amb Lluís Busquets, president 2003-2007. Seguírem  Joan Mallart, Conrad Vilanou i Martí Teixidó i diversos socis en la nova junta. Havíem coincidit en posar l’accent en la pedagogia científica i la recerca que pogués ser una aportació a mestres i professors. Vaig assumir la presidència de 2007 a 2019 i ajustàrem els Estatuts a les normes de l’IEC.

 

 

Vàrem impulsar accions molt pensades a la vista de les necessitats de l’educació actual.

 

Jornades: Educar la dimensió religiosa humana, 2003. Educació Imaginativa, Narracions i pedagogia, 2006. Primavera pedagògica, 2008-2013. El maltractament dels infants i adolescents, 2008. L’avaluació PISA a Catalunya. Constatacions i propostes d’acció, 2011. Infància i TDA-H. Perspectiva neurobiològica, psicosociològica i educativopedagògica, 2012. El batxillerat: contribució a la seva definició integrant les perspectives cultural, professional i pedagògica, amb el C.O. Doctors i Llicenciats, 2012. La institució escolar: porta oberta al plurilingüisme. A la recerca d’un model propi de Catalunya, 2013. Pedagogia del present. Els espais de la pedagogia, 2014, jornades 30 anys de la SCP.  Innovació educativa i sistema pedagògic a l’escola, 2016 amb xarxa d’escoles innovadores. Educació i mitjans de comunicació, amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya,  2018. (Entre altres, són les que vaig impulsar més directament).

 

Publicacions. Revista Catalana de Pedagogia, empresa i dirigida per Conrad Vilanou (2003-2016). Narracions i pedagogia, 2008. El pensament escolar a Catalunya (1760-1845), 2009 (Per veure la resposta activa a l’obligació d’ensenyar en castellà). Primavera pedagògica, 2011.

Diccionari Enciclopèdic Català de Pedagogia, emprès i dirigit per Joan Mallart (2005...no conclòs en entrar la transformació digital).

 

 

 

Contribucions i declaracions. Pedagogia i participació. Per a una educació de qualitat, Comissió Eladi Homs 2002. Adreçat al Ministerio de Educación Cultura y Deporte en projectar la llei de qualitat de l’educació (Publicat per l’IEC 2006). Contribució de la Societat Catalana de Pedagogia al Debat del Pacte Nacional per a l’Educació obert pel Departament d’Educació, Comissió Joaquin Xirau 2005. Tema monogràfic: L’Any internacional de les Llengües i l’Any Europeu del Diàleg Intercultural  2008 a la Revista Catalana de Pedagogia vol 6, 2008, coordinat per Joan Mallart (SCP) i Isidor Marí (Sec. Filològica), 2009. Declaració de la Societat Catalana de Pedagogia (SCP), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, en relació amb les bases científiques, pedagògiques i socials de l’escola catalana i la immersió lingüística, de 5 d’octubre de 2011. Contribució al Procés participatiu Ara és demà, sobre el futur de l'educació a Catalunya del Consell Escolar de Catalunya.  Declaració social per la pedagogia, amb el Col·legi Oficial de Pedagogia, 21 de juny de 2017. Declaració: L’escola catalana, avui plurilingüe, ratificada per l’assemblea de la SCP el 20 de juny de 2018.

 

 

Equips de recerca, iniciats i impulsats

eR1 Narracions i Pedagogia. Lluis Busquets, reestructurat per  Josep M. Turuguet, seguí Xavier Ureta.

eR2 Currículum Bimodal. Pere Marquès amb Josep Palau, Martí Teixidó.

eR3 Termòmetre Lingüístic i Marc d’Ensenyament de Llengües. (Després,  denominat: Fem l’escola plurilingüe).  Martí Teixidó, Carme Rider.

eR4 Acreditació pedagògica de museus i assimilables (Antoni Portell. Va quedar aturat).

eR5 Pedagogia de la comunicació de massa . Martí Teixidó (No posat en marxa, encara).

eR6 Pilars de pedagogia a l’Educació Secundària (Fase de prospecció).

eR7 Grup d’Aprofundiment  d’Educació Infantil. Otília Defis i equip conjuntat.

 

 

La recerca-innovació participativa: Termòmetre Lingüístic i Marc d’Ensenyament de Llengües. (Després,  denominat: Fem l’escola plurilingüe). Va prendre unes dimensions que ens superaven: més de tres-cents mestres, més d’un centenar d’escoles, difusió a les tres Illes Balears i col·laboració amb Aprene: les cinquanta escoles occitanes Calandretas que ja practicaven l’ensenyament plurilingüe basat en les famílies de llengües. El Departament d’Educació va avalar la recerca i va signar conveni amb l’IEC el 2015-2019 destinant Carme Rider a l’organització i contactes. Jo em vaig poder centrar en direcció de pensament i elaboració de documents, especialment quan em van jubilar de la Inspecció d’Educació el 2016. Grup Promotor Santillana va signar conveni de mecenatge amb l’IEC i ens publicava materials d’excel·lent qualitat per a mestres i escoles.

 

 

Vàrem fer accions de col·laboració amb d’altres entitats o institucions. As. Escola Valenciana, Associació Catalana per la Infància Maltractada, Facultat d’Educació Universitat de Barcelona,  As. Rosa Sensat, CDLcat, COPEC, WFATE, Escola Pia-Premi Profitós, Casa dels Països Catalans–Universitat de Perpinyà, CAC, Xarxa d’Escoles Innovadores, Universitat Catalana d’Estiu.

 

Vàrem contribuir a iniciatives d’altres institucions o grups: Consell Escolar de Catalunya, Fundació Carulla-Premis Baldiri Reixac, Consell d’Innovació Pedagògica – Ajuntament de Barcelona, Somescola, Òmnium Cultural, ExpoRecercaJove,  Fundació Bofill, Associació Multidisciplinària d’Investigació Educativa. Martí Teixidó com a president de la SCP participava en les activitats de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC. Membre  jurat de premis IEC, particularment l’Alexandre Galí.  Va rebre i acomplir els encàrrecs del president de l’Institut d’Estudis Catalans: Qüestions d’Estat. Reflexions per al país del futur. Educació (Publicat: Òmnium-IEC, 2014). Catalunya i futur. Cultura, educació, coneixement i comunicació. (Publicacions de la Presidència IEC, 2017).

 

El 2019 es va obrir procés electoral per a una nova Junta de Govern, S’hi va presentar Carme Rider amb un equip. Sabent que jo maldava per impulsar la recerca i respondre a les necessitats de l’educació escolar em proposava com a vicepresident de recerca. No vaig voler ser membre de la Junta d’una nova etapa però em vaig comprometre a seguir treballant per la recerca i vaig participar en alguna sessions de Junta o sessions addicionals postjunta. Donava continuïtat a encàrrecs anteriors i vaig informar regularment: ExpoRecercaJove que vaig deixar quan s’hi van incorporar Maria-Montserrat Oliveras i Alexanda Monné. Somescola, vaig demanar relleu atès que també hi participo com a COPEC. Plataforma per l’Educació Mediàtica del CAC. AMIE i comitè científic dels congressos CIMIE20, 21, 22, 23, 24.

 

Carme Rider va comunicar la seva retirada de la presidència atès que iniciava una nova etapa professional de centre i especialitat al setembre de 2021. Corresponia fer el relleu al juliol però, sense explicacions, es va anticipar a l’abril. Vaig seguir amb els encàrrecs que tenia, informant de les actuacions. No vaig rebre una resposta clara. Tanmateix, havent dirigit la recerca Fem l’Escola Plurilingüe des 2014 se’m va excloure sense comunicació, de fet. A les preguntes fetes al nou president Josep Serentill rebia respostes imprecises: que ja en parlaríem, que ho tractarien en junta. Vaig seguir treballant en solitari per dur a terme el llibre col·laboratiu Fem l’escola plurilingüe iniciat el 2018, interromput per la pandèmia 2020.  Vaig aconseguir, amb molta dedicació, coordinar els 14 autors, de l’equip de recerca i alguns altres. El vaig poder lliurar a Horsori Editorial el 2021 i estava publicat el juliol de 2022. Cap interès en presentar-lo a l’inici del curs 2022-2023. Em van negar tota proposta i el 25 d’abril de 2023 en un acte anunciat com Aplica-FEP es va incloure el llibre amb una breu conversa amb alguns autors del llibre. Un acte ofensiu que vaig deixar passar. És una gran obra elogiada pel filòleg plurilingüe Tilbert Stegmann i pel pedagog avaluador Joan Mateo que compensa el desdeny de la Junta de la Societat Catalana de Pedagogia actual.

 

He anat informant de les meves activitats com a Societat Catalana de Pedagogia, fitxers adjunts a correus-e a SCP i al president Serentill, demanant de poder tractar alguns punts i propostes en una sessió de junta. S’ha anat demorant sense cap atenció. El passat 16 de juliol no vaig assistir a l’assemblea de la SCP per no crear tensió i d’altra banda no hagués pogut comunicar raonadament.  Vaig demanar audiència a la Junta per al setembre. Al silenci vaig respondre insistint i el 30 d’octubre em va rebre la Junta, tres membres: Josep Serentill, Antoni Portell i Coral Regí. Trenta minuts per dir-me que en el Pla de treball de la SCP no hi ha res del què plantejo i que no tinc cap encàrrec: “Cap, cap, cap”. Tanmateix estaven a la defensiva pensant que tornaria demanar rescabalament de despeses que ja m’havien negat: uns 180 € de còpies de l’original de FEP per lliurar a Editorial, a Presidència de l’EC i SCP i per al meu ús; uns 500 € per viatge i estada al congrés CIMIE24 a Granada pel que vaig treballar tot l’any. Posat això, haig de dir que no havia rebut cap ingrés del pressupost finalista FEP, com els altres autors, pels tres capítols del llibre que jo vaig redactar com a autor i evidentment res per la tasca de coordinació, harmonització i revisió.

 

A la vista d’aquest fets, penso que haig de deixar la Societat Catalana de Pedagogia amb baixa de 31 de desembre de 2024. Realment, no m’identifico amb les activitats actuals més encaminades a fer cartell, audiència i finançament institucional que a marcar línia de recerca segons les necessitats de l’educació actual, de mestres i professors i aplegar persones que aportin coneixement. Hi ha enunciats que m’esborronen i per això no hi participo.

 

La qualitat educativa en els processos de transformació: per a la inclusió, la sostenibilitat i l’ètica formativa. 

Tendències d'exit, realitats emergents i noves expectatives en educació

No identifico enunciats de la pedagogia científica sòlida: Comenius, Pestalozzi, Herbart, Fröbel, Agazzi,  Montessori, Decroly, Dewey, Steiner, Wallon, Galí, Freinet, Freire, Meirieu . Cal partir d’aquest coneixement per fer de l’Escola Activa l’Escola ComunicActiva: activa i contemplativa, en una societat de masses digital.

 

Ja veieu la diferència amb els dels anys anteriors. Certament, demana molta més dedicació detectar unes necessitats, com fèiem, i cercar les persones adients que poguessin fer una aportació i si no les trobàvem, no es feia aquella activitat.

 

És una carta a la Junta de Govern de la Societat Catalana de Pedagogia perquè no tinc accés al conjunt de sòcies i socis que han conegut al meva activitat durant aquesta anys. Quan he tractat amb alguns que pensava que havia de deixar la societat se n’han estranyat i sorprès. Doncs per això penso que tots haurien de saber els meus motius i no pensar que, com que ja em faig vell, me n’he cansat. Certament el cos es fa vell i tinc més dificultat al caminar però penso que tinc el cap clar, encara, i no vull que aflori la malícia. Ja estic acostumat a ser un perdedor perquè mai vull guanyar, vull que guanyem tots, i quan parlo,  defenso el què penso i considero correcte. Escolto i vull que decidim en comú però no em sotmeto a majories numèriques si no m’aporten raó i coneixement.

 

Agraeixo la cooperació que he trobat amb molts col·legues, la confiança. No és prudent esmentar noms i ells ja saben la sintonia què hem tingut. Tampoc esmentaré col·legues que avaluen per l’èxit numèric de l’activitat, que em demanaven més dinarets o soparets o que ocupaven cadira per atorgar-se un títol més però que no han contribuït. Si heu vist o veieu el vídeo dels 30 anys de la SCP (2014), observeu qui sembla que sigui el president.  Sí que haig d’esmentar aquells amb qui he après molt. Amb Joan Mallart, un pedagog didacta que ho té tot estudiat, m’ha corregit alguns errors i ha avançat en la didàctica de la llengua en contextos multiculturals. Amb Conrad Vilanou que presenta sempre la pedagogia integrada amb la cultura i les ciències de l’esperit i m’ha fet entendre perquè la pedagogia llatina-germànica ha quedat tant marginada. Amb Carme Rider, activa, organitzadora i relacions públiques, que ha fet que una innovació-recerca fonamentada i d’alta pedagogia fos participativa amb tants mestres i escoles.

 

Dediquem-nos a l’educació, amb ciència i consciència. El país ho necessita, els infants i joves ens necessiten com a defensors front a les agressions del consum i la falta de respecte de la publicitat agressiva. Eduquem amb els mitjans i recursos del nostre temps, sobre principis psico-socio-pedagògics i amb les finalitats d’una filosofia personalista on hi cap tothom. Frenem la desaparició de la infantesa.

 

Martí Teixidó, mestre pedagog, SCP-168

27 de novembre de 2024


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada