OPERATÒRIA PEDAGÒGICA
La participació en educació és inexcusable quan compartim que l’educació és un procés de desenvolupament personal i social durant tota la vida. És educació en la infància amb la intervenció dels adults que va disminuint progressivament fins als divuit anys quan s’ha assolit la formació bàsica. Segueix com a formació d’adults amb la convivència, l’activitat laboral i l’activitat cultural que decidim amb plena autonomia. Així doncs, és tota la societat que realitza i participa en l’educació pròpia i la de tots els ciutadans.
La participació de tothom en l’educació ha de ser confluent en una orientació compartida sens perjudici de les opcions personals. Alhora ha d’estar informada dels fonaments dels l’aprenentatges, que són els resultats més projectables i avaluables del procés educatiu. Els fonaments els tenim en la psicologia, la sociologia, l’antropologia i la neurociència. La pedagogia els integra en una explicació coherent que concreta en principis.
La pedagogia és ciència normativa, d’aplicació, per a assolir les finalitats de l’educació, les mínimes acordades políticament i les màximes que es concreten a cada escola, a cada família i que acaba de decidir cadascú. Pensar pedagògicament comporta partir dels principis i finalitats i saber balancejar les tensions, identificar bé els referents i prendre les decisions per dur a terme les accions en la nostra cultura.
Partim d’opinions, impressions, aspiracions, reflexions que posem en comú. Les hem d’organitzar, estructurant un pensament sòlid, encara que sempre provisional, per prendre avui les decisions que ens permetin emprendre accions. Les accions s’orienten cap a les finalitats educatives i cal la unitat d’acció del conjunt de la societat per al progrés.
Amb la situació de pandèmia hem pogut constatar que l’educació no falla si hi ha unitat d’acció. Tenim present el comportament dels infants i adolescents en retornar a l’escola tothom ha qualificat de deu en complir les normes de protecció.
El triangle pensament + decisió + acció és un marc de pensament per a cada mestre o professor i també per al conjunt del sistema escolar. Així, la pedagogia i la comunitat científica posa l’accent en el pensament. La política i l’administració educativa ha de prendre les decisions bàsiques comunes. Els docents emprenen les accions amb decisions d’equip.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada