divendres, 6 d’abril del 2012

TOT PER L'AUDIÈNCIA? Entre la Milà i el Sardà tot consisteix en infectar

Fan programes infectes, la Milà i el Sardà, i tots els que darrera els pensen, guionitzen i dirigeixen. El 22 de març proppassat la Milà va fer de les seves i va aconseguir que tothom en parli i escrigui però jo mateix he acabat mirant els vídeos per poder fer aquesta aportació pedagògica.
La gala on la Milà va fer la seva provocació -provocació fora de guió i efecte del seu narcicisme personal- (ni us ho mireu) s'iniciava a les 9:15 hores, hora en que encara circulen infants i tots els adolescents que reben així un vergonyós modelatge.


El Sardà, que ha estat fent una pausa televisiva l'hem sentit a la tertúlia d'El matí de Catalunya Ràdio per pujar el to, anar a la contra i no dir res d'interès i ara torna amb un nou programa la publicitat del qual ja és trencadora. Molts comentaris televisius els reconeixen intel·ligència (?) simplement perquè sorprenen i pugen l'audiència.




Fa anys que reclamo un Pacte Social per la Infància. En una societat oberta no hem de censurar res als adults i els qui vulguin que mengin merda. Però tenim el deure i compromís de protegir la infància i adolescència que efectivament aniran veient les misèries i contradiccions dels aldults. Podran optar per les nostres misèries o no. Però si han rebut de petits modelatges Milà o Sardà i de tants d'altres ¿què podem esperar? ¿Seran adults lliures o seran adults que proclamaran la llibertat i faran el que els ha quedat gravat de petits, o el què fa la majoria?


El document de bases pel Pacte per a la Infància a Catalunya en les seves 54 pàgines en dedica dues mitges a mitjans de comunicació i noves TIC. Es queda en bones paraules, ho fia tot a la família i a l'educació per a què preparin els infants per a un consum responsable.
Formar els adults i els professionals en el llenguatge i la realitat de les noves tecnologies i la comunicació, i en com utilitzar-los com a recursos habituals de comunicació amb els infants i joves, esdevé un objectiu necessari i alhora una estratègia relacional molt prioritària.
...
Però, sovint, la visió del món que ofereix la televisió no es correspon amb la realitat, i freqüentment crea rols socials problemàtics i negatius que, conse- güentment, poden repercutir en la seva pròpia vàlua.
Davant aquesta situació, cal una bona regulació dels mitjans, però sobretot cal preparar la infància per a un consum responsable i un bon ús dels mitjans que tenen al seu abast.

A la Jornada de debat els ponents en relació als mitjans de comunicació, han estat ponents Carles Capdevila i Josep M. Pérez, comunicadors. I què han dit? ¡Com poden fer la crítica des del propi mitjà encara que quan han tingut fills s'han interessat per la infància?

Les prioritats que s’han identificat són:

  • Augmentar la producció de continguts de qualitat per als infants, comptant amb la seva participació.
  • Donar més veu als infants ens els mitjans de comunicació, incloent-los com a creadors de continguts.
  • Potenciar la formació de les famílies i tutors en l’ús responsable de les TIC. Cal ensenyar infants i adults a ser crítics.
  • Creació d’un Codi Internacional de Bones Pràctiques per als mitjans de comunicació per a abordar els temes que afecten la infància.


Sisplau! Estem infectats de mala televisió, la finestra que entra a totes les cases. S'imposa el que veu la majoria, allò que és nou i mai vist.... i així anem cada vegada a morbosotats més grans. I si els adults estem infectats, si fumem... és la nostra llibertat (?). Però els infants fumen les misèries infumables de la societat, les de la realitat i les de la ficció provocadora que es fan a l'espectacle però que no es fan en privat d'habitud.

Ens hi hem de posar tots i deixar de lamentar-nos de la falta de resultats ecsolars i de la falta de valors. L'escola ho diu i ho fa, encara que amb molta rutina i poques bases científiques. Però la televisió amb els empresaris de guany sense escrúpols i amb els periodistes prostituïts fan impossible l'educació dels infants, i encara més l'aprenentatge i el gust per la cultura. Però a la televisió, a les nostres en català i a les públiques en major part, hi ha perles que cal trobar.







Convoco a:

1. Denúncia contínua i directa dels professioanls i programes inacceptables per a la infància i l'adolescència. STOP Milà, STOP Sardà... amb defensa alternativa de programes que cal estendre. AVANT QuèQuiCom per científic tecnològic i didàctic, AVANT Polseres vermelles per encarar la vida, AVANT Òpera amb texans per presentar música de prestigi amb entusiasme divertit...

2. Aportacions al PacInfCat. L'assumpte mitjans i continguts de comunicació de masses és clau al Pacte Social per a la Infància. Ja es va fer el Pacte Nacional per a l'Educació i ja veiem de què ha servit. Si un pacte social no tracta de comunicació de masses és innecessari. Martí Teixidó

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada