Els estudiants d'instruments músical podrien fer presentacions arreu durant el dia i tots els teatres i centres cívics haurien de tenir funció cap al vespre.
Venda de llibres i parades? Sí però compte que estem a punt de matar la gallina dels ous d'or. Sota la pretesa bondat del llibre hi ha més interès de venda que de cultura. Com a prevenció dic:
NO als llibres que s'anuncien, NO als llibres acabats de sortir de l'editorial.
Demanem llibres que ens ha recomanat un amic o la germana, llibres que poden haver estat editats ja fa temps. Llibres que com més temps passa, més valor assoleixen. Si les llibreries venen cultura, han de tenir llibres que interessen i no pot ser que llibres de fa sis anys ja no es trobin. L'obsessió per la novetat es converteix en caducitat molt pròpia de la postmodernitat que ens han endossat amb al cultura de masses. Què n'ha quedat de Harry Potter? Molts llibres venuts (les àvies que seguien els consells dels comercials del llibre), molt pocs llegits fins al final, pel·lícules taquilleres i jocs digitals. Què té res a veure amb la lectura? Ben poc.
Els infants, noies i nois poden llegir llibres acreditats, alguns que costa trobar: La sombra del viento
(2002) de Ruiz Zafon que poc es venia i vàrem fer pujar els primers
lectors recomanant-lo (no les següents novel·les que ja es van preparar
amb agressió publicitària). Aventura en los Andes (1961) de Hans Radau. Zapatos de fuego, sandalias de viento (1962) d'Ursula Wölfel. I tu què hi fas aquí (1970) de Joaquim Carbó. Quan érem capitans (1974) de Teresa Pàmies. Ebre avall (1992) de Josep Lorman. Sans famille/Sin familia (1878) -tan antiga- d'Héctor Malot, i per a grans: The fourth truth/La cuarta verdad (1997) -millor que El nom de la rosa- de Iain Pears.
Demanem aquests llibres i d'altres que han acreditat ja el seu valor per als nostres infants i si no els tenen, que els reimprimeixin. Són valor segur.
D'altra banda, fer infants lectors té un secret que els mestres coneixem.
Sembla que l'hem guardat tant bé, que no l'hem traspassat i hi ha molts mestres incorporats els darrers anys que no coneixen. L'haurem de desvetllar. Ara que està de moda -després que Miquel Martí i Pol anés a l'Escola del Puig d'Esparraguera (anys setanta)- convidar escriptors autors a l'escola i ja està bé, però no ho podem fiar a aquests actes extraordinaris.
I les ditxoses fitxes postlectura que avorreixen els infants. Quin mal invent dels mestres! Llegir pot ser interessant fora de l'escola... però fer una fitxa... "quin rotllo". Un invent que va massa bé als mestres que no han llegit els llibres dels infants. Aquest és el secret:
El mestre ha d'haver llegit els trenta-cinc o quaranta llibres de la biblioteca de lectura d'aula, els adequats a l'edat i als diferents estils lectors dels seus alumnes. (Aventura, misteri, viatges, fantasia, drama, cienciaficció, fabula, conte moral, biografia, novel·la històrica...) Llavors, cada infant segueix el seu llibre els 15' de lectura silenciosa mental que es fan a classe tres o quatre dies la setmana i, si l'ha "enganxat", pren el llibe quan ha enllestit una feina o bé se l'enduu a casa per llegir al llit quan ha de dormir, d'amagat dels pares. I és que el mestre va observant els alumnes si estan o no interessats i s'acosta a un o a un altre i li pegunta: ´Ja has arribat a...? -Uf! -Què t'ha semblat quan el noi es perd per la ciutat...? i pot dialogar amb l'alumne i estimular el seu interès. I també li pot dir: -No t'agrada? Ja veig que estàs molt encallat. Mira!, el vols deixar? Potser t'interessarà més aquest llibre (li suggereix un altre llibre) d'aquest noi que no té família i s'enrola amb un rodamón de circ de carrer... d'aquest indi dels Andes que pastura les llames i es fa amic d'un explorador europeu que primer li fa por...
El secret per fer llegir és ser lector i encomanar el virus, conèixer els llibres, suggerir els adequats a l'estil de cada alumne i donar pistes d'allò que els alumnes poden trobar i sabem que els pot interessar. Martí Teixidó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada