Atrapats per la pantalla. Servits de tot a casa. Avorrits a l'escola.

 

Atrapats per la pantalla. Com a espectacle va estar bé. Cal escoltar els joves, cert, però no perquè no sapiguem com educar-los. El metge escolta els símptomes que li comunica el pacient però sap interpretar-los, atribuir-los a una causa i disposar teràpia i medicació adequades. El desordre conductual provocat pels mitjans de comunicació és social, en la societat adulta i crea addiccions a l'esport, a les sèries, a safaretjos de vida privada.  És el modelatge que reben els joves i que la indústria de consum audiovisual ha trobat en els joves els mllors consumidors. Tota visió educativa del programa es va reduir a control i seguirem en el fals dilema 'mobil sí, mòbil no'. Molts experts consultats: metges, periodistes, tecnòlegs, sociòlegs... Algún pedagog?

Ara, la realitat d'atrapats per la pantalla interessa, ara preocupa als rics. Com el càncer, la malaltia que més preocupa perquè afecta tothom. No són prioritat els sous de misèria, les males condicions d'habitatge, la malnutrició infantil. Ara s'han adonat que mòbils i pantalles afecten als fills de 'bones famílies' però no es veu res més que control.  On comença el control sistemàtic... s'acaba l'estímul educatiu.

 

 

 

En construcció. Guió per anar-ho afinant.

 

A la vista dels símptomes, identifiquem les causes.

 

Frenar la normalització de violències físiques, de provocacions sexuals en pantalles. Baixar la mirada, cloure els ulls. No habituar-s'hi, que no sigui normal al cervell.

Atreviment i provocacions per a crear audiència als mitjans de comunicació, xarxes digitals i macromusicconcerts. Substitueixen els rituals de creixement i de passatge que aportava tota cultura o cosmovisió.

Mediació educadora: emocional i racional. No es fa en família. No es fa a l'escola de manera general. No s'ha estès la formació en 'gramàtica/semiòtica' del llenguage verboicònic. (Les imatges són llenguatge, descriptiu i narratiu).

Joves que disposen de totes les hores diàries pel mòbil! No han de cuinar, ni fer-se el llit, no han d'anar a comprar alimentació, ni fer neteja... Als setze anys? Incompetents?... Clar, avorrits! Crèixer en llibertats personals, crèixer en activitats comunitàries.

Les noies atentes a modes, a bellesa personal, a imatge de famoses, polaritzen els seus interessos i el mòbil és la finestra infinita. Què oferiran a qui vulguin estimar?

Els nois activats amb videojocs, particularment de caràcter competitiu sempre esperen guanyar a la següent partida. Què oferiran a qui vulguin estimar?

Tots fem trucades per mòbil, inútils, missatges per dir: Què fas? On ets? Ja vinc. Podem evitar-ne moltes i hem de saber preveure (activitat mental) activitats, llocs i temps Trucades inútils promogudes pels pares adults,  activades pels companys d'edat. Res a comunicar en la majoria d'elles.

Explicacions

Les pantalles vehiculen sentiments, activen emocions, omplen un buit, tapen un neguit.

Mòbils i pantalles de regal. No han suposat cap cost econòmic. No han de calcular quant gasten de quota. Cap necessitat d'autocontrol. Per comptes de tenir el mòbil com una pròtesi cultural i comunicativa convertim el mòbil en un esquer. (Com la llebre artificial que els gànguils mai atraparan).

Accions i decisions pedagògiques que cal prendre

• Quota de pantalla.
• Assignació econòmica i atribució de despeses.
• Regulació familiar d'horaris
• Usos de cultura i aprenentatge a l'escola.

Accions fonamentades en finalitats educatives

Autonomia auditiva. Autonomia visual.

Autonomia del vestir i de l'estètica, 

Conrear una afició: jugar (tocar) instruments musicals, jocs de taula, destresa manual, jocs de màgia, invents de ciència.

Permetre situacions de 'santuari de protecció'

Les mesures d'emergència social que han anunciat prendre per llei.

Pla digital familiar

Qüestionari de salut sobre usos digitals.

Control parental.

Orientació pedagògica basada en coneixement científic

Abans del 3 anys, res de pantalles

Dels 3 als 6 anys algunes estones compartides amb els pares i amb mediació educadora.

Dels 6 als 9 anys algunes estones (15'/dia) amb el mòbil dels pares o be jugant amb germans grans.

Dels 9 als 12 anys inici de consultes: diccionari, enciclopèdia, calculadora, mapes, fulls de comptes, director d'adreces.

Dels 12 als 16 anys, mòbil d'ús personal. Comunicació familiar. Comunicació amb  col·legues taxada. Usos culturals o d'aprenentatge a l'escola/institut amb instruccions horàries i d'activitat.

A partir dels 16 anys ús lliure amb responsabilitat compartida amb els pares. Facilitar-los trobades amb companys a casa, per fer feina o per entretenir-se, prèviament concertades. (No per impulsivitat digital).

A partir dels 18 anys, ús lliure amb responsabilitat pròpia.

Estem ben atrapats des que naixem! A qui se li va acudir des 2010?

Podrem revertir la situació creada?... 

Sols amb pedagogia ben basada en coneixement científic i ben fonamentada en filosofia humanista i de sentit de vida.

Educació, la millor prevenció. Massa mals posen en evidència la mala educació

 

 

Aplego problemes, disfuncions i necessitats relatives a infants i joves que es difonen als mitjans de comunicació. En general, no me'n sorprenc. Penso a partir de l'experiència professional de mestre, director i supervisor-inspector; penso a partir de l'estudi i recerca com a pedagog i professor d'universitat. Tinc el deure d'aportar el coneixement per coherència professional i per compromís polític. M'he dedicat especialment a la pedagogia ciència i a la política de l'educació, en la teoria i en la pràctica. Vaig deixar la militància de partit i de sindicat necessàries per contribuir-hi des la perspectiva científica i política.

 

 

Sols identifico problemes i necessitats apuntant accions de solució obertes per tal que tothom pugui considerar-ho i els encarregats de l'Administració afavorir-ho. Són molts els que parlen de necessitats i problemes evidents; el que falta més és  apuntar vies d'acció amb fonament per sortir de la retòrica.

 

Adolescents. Alcohol i haixix. S'informa d'estudis que palesen l'increment. Certament greu. No cal esperar els resultats dels estudis que aporten dades que solament han de confirmar la nostra observació. Els adolescents i joves  estan majoritàriament avorrits al sistema escolar.  En temps informal, oïu quines converses, vegeu quines bromes es fan. Si allò que s'aprèn a l'escola o institut no surt el converses entre companys o en família, com a entreteniment i impressió, no anem bé. Certament avui s'imposen els temes provocadors dels mitjans de comunicació.

A classe cal incorporar els temes o assumptes dels que parlen els alumnes, especialment adolescents i joves. Cal fer la mediació educadora. La mediació educadora no és anar a la contra sinó deixar expressar les emocions en el grup i anar fent petites aportacions de dades i coneixement raonat. Si mestres i professors aconsegueixen que els alumnes parlin fora de classe de temes oberts a classe, pot començar a canviar la seva manera d'aprendre i d'ocupar el temps. Daniel Pennac ho va explicar bé a Chagrin d'école / Mal d'escola en català.

 

Joves. Problemes de salut mental. Passada la pandèmia s'ha vist que els problemes de salut mental, de desànim i desorientació greu anaven creixent. CNJC i Salut Mental de Catalunya: constatem una situació d'"emergència juvenil".  Sí, problemes que ja no podem atribuir a alumnes d'entorns desfavorits per situació econòmica i social. Altrament, es donen en famílies interessades en l'educació dels fills i en nois i noies que volen sortir-se'n bé. Els adolescents i joves estan avorrits al sistema escolar i alhora estressats, especialment als 'batxillerats' de dos cursos amb projecte de recerca i de proves de selectivitat. Qui vol sortir-se'n i ajudat per la família treballa cinquanta hores setmanals. Després sent la crida a anar de festa, a la música estridents, als macroconcerts i als videojocs. El contrast és explosiu i n'hi ha per marejar-se.

Proposo. Retornem al Batxillerat de tres cursos amb un quart curs d'orientació universitària i també professional amb les EATP (enseñanzas de aplicación técnico-professional) previstes. Reduïm l'horari de classe comú a vint hores setmanals i orientem treball d'equip i personal en horari i lloc flexible de vint hores més. I prou. Facilitem l'autoorganització de clubs d'aficions lliures al barri a als espais dels instituts i col·legis (músiques, instruments musicals, esports, dansa i circ, jocs de rol i teatre, creacions digitals, ciència i invents...) Organització autònoma, no com a activitats programades amb inscripció,  amb assitència d'algunt docent i  acompanyament de mentors exalumnes.

 

Infants d'altres llengües i cultures. Acollida i motivació lingüística. No podem ignorar la diversitat de llengües familiars dels alumnes i denominar aules d'acolida aquelles assignades per a la iniciació intensiva a la llengua catalana. Acollir la llengua vol dir donar-li el mateix valor que a totes les llengües, reconèixer-la. Evidentment cal aprendre la llengua comuna però no és incompatible amb oir les altres llengües vives que parlen alumnes d'altres cultures. Serà motivació per parlar bé llengües que s'ensenyen els anys d'escola i també per conèixer i saber dir comunicacions inicials en aquelles llengües molt diferents que com un joc aprenen dels companys.

La llengua catalana és la llengua comuna a partir de la qual activem la inctercomprensió lingüística, amb el castellà perquè és una llengua present i de la mateixa família lingüística, amb l'anglès perquè ha esdevingut llengua de comunicació transnacional i amb les llengües que són vives a l'aula per companys procedents d'altres cultures. Amb infants petits les cançons i els recitatius orals es memoritzen els sons de les diverses llengües. Amb adolescents i joves tenim accés a les diverses llengües orals i escrites amb les aplicacions digitals disponibles.

 

Infants. Assetjament escolar. Problema greu. Problema totalment evitable a l'escola malgrat sigui tan present a la societat. (Assetjament immobiliari, publicitari, polític, financer...). Falla l'observació sistemàtica del mestre o professor que pot conèixer bé els alumnes i així detectar dinàmiques i canvies d'ànim i expressió. Sí, forma part de la feina docent observar i conèixer bé els alumnes per personalitzar activitats d'aprenentatge però abans, per conèixer la persona. La clau és observar en temps informal: entrades i sortides, arribada al centre i retorn, temps d'esbarjo al pati. Si es coneix l'alumne, es detecta un canvi sobtat d'estat d'ànim. És un indici que cal atendre.

He tractat de l'assetjament escolar en diverses ocasions. Contrasto el tractament social que se n'ha fet i la tipificació que aporto a partir de l'experiència professional d'intervenció. https://educacio-comunicactiva.blogspot.com/2021/07/lassetjament-escolar-tractat-la.html

 

Adolescents. Anorèxia i trastorns alimentaris.  Són problemes sobrevinguts a l'adolescència en aquesta societat de consum. No apareixen en societats de subsistència. No sé si era a el conte de Carles Riba, Joan Golafre, que ja tractava de la necessitat de saber què és la fam. No hem de tornar a temps reculats, però les pràctiques de dejuni i abstinència adoptades per confessions religioses, tenen una base de salut. Tanmateix avui el modelatge femení l'ha fet la nina Barbie i els gustos alimentaris els explota McDonal's, entre molts. No podem ignorar que són causa de trastorns alimentaris mentre nosaltres hem renunciat a desenvolupar hàbits d'alimentació saludables i de vestimenta funcional i bella.

Si infants i nois van ben alimentats, haurem d'introduir suaus pràctiques saludables de dejuni o abstinència adequades  als usos actuals. El coneixement escolar ha de contribuir a explicar una alimentació funcional segons les activitats que es fan; la difusió de l'activitat esportiva ens ho facilita. Els hàbits alimentaris dels primers anys desenvolupen els gustos que van quedant fixats. Certament, en l'adolescència hi ha un distanciament, aprofitat pel consum alimentari, però que serà transitori si els hàbits estaven afermats. Del vestir no goso dir el que penso però podem veure com en la nostra societat les diverses cultures accentuen els extrems: coberts al màxim o descoberts al màxim. Bé haurem d'acordar un pacte social.

 

Joves. Atreviment i provocacions. En l'etapa d'adolescència i primera joventut és normal un cert atreviment i provocació fins a consolidar la pròpia personalitat. L'abús de provocacions espectacle per fer audiència als mitjans i xarxes de comunicació és excessiu i exacerben aquests comportaments que esdevenen disrupció social. El que es mostra com a espectacle en condicions limitades o pactades es reprodueix en situacions escolars o informals col·lectives arribant a ser ofensiu i lesiu.  Els mitjans i xarxes s'han de moderar  alhora que cal la mediació educadora a la família i a l'escola, necessària però limitada.

Ho il·lustro amb experiència personal. Jo camino coix de polio, amb els anys amb més dificultat. Haig de dir que els adolescents i joves em cedeixen el pas, el seient i em sento atentament respectat. Sí, més pels joves que pels més grans de quaranta anys i gens pels que practiquen esport que van a la seva i passen sense veure ningú. Aquest respecte s'ha après a l'escola i als mitjans de comunicació i, quan coincideixen, l'efecte és segur.

 

Joves. Marxa i músiques. Els joves són els millors consumidors de músiques i de marxa física col·lectiva. La societat de consum ho ha dut a l'extrem amb producció abundant, concentracions massives i envaïment d'espais. S'han generat conflictes per l'excessiu excés de decibels, per horaris no compatibles i per deixalles i desordre públic. És consum passiu de músiques llevat dels qui aspiren a entrar en la producció musical i d'espectacle.

Hi ha poques iniciatives alternatives no encaminades al guany econòmic que caldria potenciar afavorint trobades joves més personalitzades per una cosmovisió compartida. Hi ha prou iniciatives que cal difondre. L'Escoltisme fa els Jamboree  per àmbits territorials fins a la trobada mundial. La Comunitat de Taizé de caràcter cristià obert organitza la Tobada Europea anual de Joves. La recent Xarxa Mai Més impulsada per Amical Mathausen front als que susciten ideals militaristes i xenòfobs. Greenpeace NOVACT (Nonviolent Action) crea escola d'activisme i campaments per a joves. De fet, trobades i campus (científics, esportius, musicals, artístics de llengua transnacional) es multipliquen però ja son especialitzats i entren en l'activitat econòmica directa o de promoció d'institucions.

📙📙📙📙📙📙📙📙📙📙📙📙📙📙📙📙📙📙📙📙📙📙📙📙📙📙📙📙📙📙📙

 

Massa confiança en els recursos materials i econòmics que sens dubte cal millorar. Els recursos més importants són els mateixos alumnes, la seva capacitat i el seu interès per aprendre. Els recursos importants en segon lloc, però sempre els més millorables, són els mestres i professors.

Mestres. Poc preparats en cultura bàsica i àmplia. S'accedeix als estudis de mestre, en general, amb molt limitada cultura. En primer lloc perquè ja ha fallat l'educacio bàsica rebuda que ha de ser amable certament, però alhora exigent sense contradicció. En segon lloc, l'invent dels batxillerats d'especialitat ha estat un sistema selectiu: els llestos a ciències i tecnologia; els limitats a humanitats i ciències socials; els rars a  artístic. Així arriben a estudiar per mestre estudiants amb una cultura parcial, que solament coneixen les ciències de l'ESO i encara; que tenen una construcció lingüística incerta i de llengua anglesa de rètols i formalities.

No serveix de res fer proves. Falten mestres, d'altra banda la universitat no es pot quedar sense alumnes (entraven encara que no superessin la prova d'anglès). L'avaluació integral s'ha de fer durant els primers dies, mesos, amb l'activitat de classe. Els alumnes que tenen mancances han de ser oreintats a fer un semestre previ de llengua i comunicació, o de matemàtiques i problemes o de ciència bàsica. Se'ls ajudarà, però el semestre es selectiu. Hem de garantir mestres amb cultura integral i extensa, han de saber de tot, en major menor grau. A l'escola, en equip, es complementaran amb els àmbits de coneixement i pràctica.

Professors. Aspirants a especialistes, docents de substitució. Els professors acostumen a ser estudiants d'especialitat amb un curs de professionalització docent. L'especialitat és necessària dins l'equip docent, però la professió es pedagògica i ha de seguir amb millora contínua, amb la pràctica elaborada en equip. És inacceptable que en l'educació bàsica per als estudiants, un professor no pugui fer una substitució de qualsevol àmbit o matèria de coneixement. Es pot acceptar al batxillerat però el professor es podria situar al costat des estudiants ajudant-los alhora que aprenent amb ells.

Cal reafirmar que la professió docent es caracteritza per la ciència pedagògica (didàctica, orientació educativa, organització escolar) i que l'equip docent garanteix un bon coneixement perquè entre tots els professors asseguren les especialittats en àmbits científcs, tecnològics, filosòfics i artístics.

Educació habitual i informal. Educació formalitzada i ensenyament. L'educació es present arreu en l'activitat humana sigui recepció o modelatge en temps i espais no formalitzats. El sistema escolar fa una educació formalitzada centrada en ensenyament aprenentatge amb valor educatiu, seguint la proposta curricular acordada per la societat  però ajustant-la a les necessitats del context dels alumnes, potenciant les seves oportunitats o compensant els seus desavantatges. En tot cas és una relació educativa de balanceig constant entre comprensió i exigència.

 

Pedagogia ciència de l'educació i ciències que aporten coneixement a l'educació.  Es fa un ús frívol de la paraula pedagogia. Avui l'hem de reservar per a la ciència de l'educació que es desglosa en sistèmica, didàctica, organització escolar i orientació personal. Per als altres coneixements, com va precisar Herbart,  el sistematisador de la pedagogia, cal recórrer a les altres ciències que amb la seva metodologia pròpia aporten coneixement a l'educació i a la capacitat d'aprenentatge: psicologia, antropologia, neurociència, sociologia, filosofia. També l'economia i l'organització d'empresa a efectes institucionals.

 

Política de l'educació. Decisions mínimes; condicions i recursos màxims. El valor de l'educació en la societat es concreta en la política que acorda les decisions bàsiques i defineix el marc d'actuació entre professionals i societat. Un marc, vol dir decisions mínimes atès que el quadre el pinten els professionals.  L'assignació de recursos i finançament que correspon a la decisió política determina la importància que es dona a l'educació i els resultats que es poden  esperar. En circumstàncies determinades pot ser que el recursos siguin limitats i no es poden esperar resultats ilimitats. Amb tot, els docents amb ètica professional poden compensar algunes mancances i seran els més autoritzats a vindicar el finançament adequat i una retribució generosa per afavorir la seva dedicació.