Tots els qui treballem a l'educació ens hem alegrat que iniciï una petita sèrie donant a conèixer la professió, funció i acció dels mestres i les mestres, de les professores i els professors.
Confiem que contribueixi a que el conjunt de la societat (família, agrupacions religioses, mitjans de comunicació de masses, agències de publicitat, empreses de lleure... ciutadans del carrer tots) sàpiga (sàpiguen) que participa en l'educació, que als professionals de l'educació se'ls encarega específicament l'ensenyament-aprenentatge dins la mateixa educació i que els infant i joves han de veure que tots anem en la mateixa direcció sens perjudici de la diversitat d'origen, de la pluralitat de cosmovisions i sentits de la vida i de la voluntat de conviure malgrat les mateixes diferències.
Confiem que contribueixi a que el conjunt de la societat (família, agrupacions religioses, mitjans de comunicació de masses, agències de publicitat, empreses de lleure... ciutadans del carrer tots) sàpiga (sàpiguen) que participa en l'educació, que als professionals de l'educació se'ls encarega específicament l'ensenyament-aprenentatge dins la mateixa educació i que els infant i joves han de veure que tots anem en la mateixa direcció sens perjudici de la diversitat d'origen, de la pluralitat de cosmovisions i sentits de la vida i de la voluntat de conviure malgrat les mateixes diferències.
A la vista del segon lliurament observo que s'ha estudiat molt el format comunicatiu. Em pregunto si que hi hagut un sòlid assessorament pedagògic. Parlo de pedagogia com a ciència de l'educació, certeses fonamentades i principis generalitzables que guiïn pràctiques ajustades a cada context. Ni tot és opinable, ni es pot aplicar un principi teoritzat sense la competència per analitzar la situació i ajustar-ne la seva aplicació. Meirieu, un dels pedagogs actuals més sòlids, parla de les "tensions per a un ofici/professió".
En l'emisió del 7 de febrer es parla molt d'avaluació i, llevat d'algunes intervencions, sembla que tothom hi pot dir la seva i que tot val. Si es vol efectivament ajudar els ciutadans a comprendre l'educació en la qual tots participem i la professió de metre... potser no es pot dir tot doncs al final als ciutadans no els quedarà res: tot és opinable? (No ens ho permetem en salut atès que demanem informació mèdica fonamentada en coneixement i recerca).
Alumnes de 4t d'Educació Primària. Qui avalua a qui?
-Avui farem com cada any una avaluació . Anem a fer-la sense professor perquè pugueu sentir-vos lliures, perquè pugueu posar el què creieu i valoreu. -Aquesta alumnes de 4t de Primària estan preparats per fer una avaluació dels seus mestres. -...llapis i goma perquè si us equivoqueu pugueu borrar...
Avaluació és un sistema de valoracions, pensat, construït, instrumentat amb finalitat de millora. No es pot dir què els alumnes fav avaluació, poden això sí, valoracions que siguin tingudes en compte en un sistema d'avaluació. Si s'ha de fer sense el professor per sentir-se lliures, si es fa anònimament en un context comunitari... sembla que falla alguna cosa. L'ensenyament-aprenentatge a l'escola és basa fonamentalment en la relació mestres- alumnes avui s'ha de fer en una societat democràtica sobre la base de la confiança i l'assertivitat.
Les enquestes són apropiades per àmbits més amplis que una escola organitzada en grups-classe.
Calen enquestes anònimes? Els mestres i professors no saben què pensen i què senten els alumnes? La valoració és un pas més i ha d'articular raó i sentiment. No, els alumnes de 4t. no estan preparats per a fer una avaluació dels seus mestres (estaran condicionats pels esdeveniments més recents). El mestre actua en la tensió que es crea entre comprensió (acceptació incondiconal de l'alumne) i l'exigència (compulsió, entrenament, per desenvolupar les capacitats de l'alumne i atènyer la realitat i la cultura sense límits). En el dia a dia els infants podrien valorar més aquell mestre que els plany, que els exigeix poc. Si es poden equivocar i han d'esborrar... tot sembla molt fràgil. De fet, a la llarga, quan les seves endorfines s'activen i veuen que s'autosuperen, ja tenen motivació pròpia i reconeixen el valor de l'arrancada inicial que van fer gràcies al mestre. El mestre ha espavilat els tranquils i ha donat confiança als patidors; és un regulador de la tensió necessària per crèixer i arribar a ser i sembla talment que dugui la contrària als alumnes però és incondicional de la infància (tot i que ho ha de dissimular).
Un professor ho va deixar prou clar. Som els mestres i professors que, amb portes obertes, veient com treballem uns i altres podem millorar les nostres pràctiques. I l'avaluació professional, a partir d'aquestes observacions i d'una reflexió fonamentada l'hem de fer dins l'equip de mestres. Als anys 70s ho fèiem i en dèiem revisió pedagògica: posàvem sobre la taula treballs dels alumnes, presentàvem l'autoavaluació crítica cadascú. Preniem decisons per a millorar, idividualment i conjuntament. Tot en un clima de comprensió i exigència, com el que hem de transmetre als alumnes. Martí Teixidó
Aquesta novetat insòlita de fer que els alumnes "avaluïn els mestres", no és cap novetat. Es va inventar a la universitat amb el mateix error: confondre valoracions amb motius personals i avaluació sistema pensat. Allà en van sortir "beneficiats" els professors que començaven 15 minuts tard i que suspenien la classe els dies que hi havia futbol. Els professors que feien llegir i tibaven sempre anaven per sota en valoracions.
