Ja n'hi ha prou de considerar i estigmatitzar amb el trastorn d'atenció amb o sense hiperactivitat. Jo no sóc metge ni neuropsicògeg. Encara menys farmacèutic, el col·lectiu empresarial que ha difós amb major interès el denominat TDA-H dient als metges que receptin: Ritalin, Rubifen, Concerta. Jo sóc mestre d'escola, he tingut alumnes que un metge diagnosticava de TDA-H. Jo veia que no era "dèficit d'atenció" sinó "atenció múltiple sincrónica". Sóc mestre d'escola i no he deixat de banda aquests alumnes. Observar i estudiar pedagogia m'ha dut a visitar els psiquiatres, neuròlegs i logopedes dels meus alumnes i a tenir coneixements de ciències que fonamenten l'educació. Ara ja es dóna per fet que tots els qui tenen "dèficit d'atenció" són hiperactius. Això és efecte de la comunicació de masses que ho converteix en en notícia i ho banalitza progressivament. Avui es dóna per normal que molts infants "pateixen" TDA-H. Jo afirmo que hi ha infants amb "atenció múltiple" (no trastorn) per respondre a la multiplicitat d'estímuls que reben des del dia que neixen. L'atenció múltiple és una defensa positiva que el mateix organisme bioneurològic genera. Ara bé, cal educar-lo en la cultura però ja la pifiem d'entrada. Si el nadó gemega o està inquiet, li posem sonalls, i avui encara més, objectes de tota coloraina i formes, amb sons electrònics i llums espurnejants. L'atenció múltiple queda emborratxada i no pot concentra-se en un dels estímuls.
La farmacèutica ens proveeix de "Concerta" un compost de metilfenidat i amfetamina segons diuen per afavorir la concentració d'atenció i frenar la canalització hiperactiva. Molt bé que ho hagin investigat, que estigui disponible per a casos límit, però no ha de comportar l'abandó de l'educació familiar i escolar. Els fàrmacs frenen la resposta biohormonal però també la resposta humana sovint més creativa que la habitual. Considerem-ho en pesonatges prou coneguts declaradament mutiatents. Leonardo da Vinci que era cretaiu en activitats ben diverses. Ramon Y Cajal inquiet d'infant que va arribar a concentra-se hores i hores al microscopi fins a decobrir la neurona. Agatha Christie que va canalitzar la seva observació perspicaç en l'escriptura narrativa. John Lennon creatiu que no va poder militar-se a la música. Rojas Marcos, el psiquiatra tranquil que es reconeix TDA-H, dedicat a la salut mental. Steve Jobs, jove creatiu inventor de ginys i programes informàtics en un garatge. Tortell Poltrona, el nostre pallasso, que pot carregar-se dotze cadires i també concentrar tota la seva atenció en una puça imaginada. Carlos Alcaraz, el tennista actual, que exemplifica tots els TDA-H canalitzats a l'esport.
Confesso que m'he sentit gratificat quan he canalitzat l'activitat del Pep tan àgil en el futbol i en el hoquei, del Pau (9 anys) a la caça d'insectes i animalons vius (a l'estil d'El Zoo d'en Pitus), de Justo i d'Eusebio (7 anys) que pujaven el carro de la compra a les senyores per una moneda. Del Pauli (14 anys) que concentrava tota la seva atenció en la dinamització del grup-classe amb proposta d'activitats. Del Jaime, nervi belluguet total (13 anys) que estava sempre dibuixant còmic però irrompia amb l'acudit adequat en els meves explicacions. (I tots rèiem). Així mateix, penso que jo vaig tenir la sort que no s'havia identificat el TDA-H i que amb atenció múltiple tenia molts interessos i amb la hiperactivitat vaig compensar bé la meva discapacitat per poliomielitis infantil.
Haig de fer reconeixement al Dr. Lluís Isern, psiquiatre de l'Hospital Sant Joan de Déu (1971), al Dr. Ricardo Belmonte de l'Hospital Cínic que atenia un alumne amb temptativa de suïcidi (1973), a la Dra. Eulàlia Torras de l'Hospital Creu Roja (1974). Per voler comprendre bé els alumnes, vaig recórrer als seu metges que em van atendre molt bé i van incrementar la meva formació. A la Facultat vaig comprendre més seguint les classes de sessió clínica del Dr. LLuís Folch i Camarasa (1974). A la Societat Catalana de Pedagogia vàrem voler encarar la preocupació pel TDA-H amb un seminari (2013) i d'entrada ens ho va situar molt bé el Dr. Josep Cornellà, paidopsiquiatre de l'adolescència de l'escola Universitària de la Salut i l'Esport (EUSES). És encarant les dificultats que es fa la formació contínua amb col·laboració amb diversos professionals.
 |
| Cartell del seminari sobre TDA-H, SCP 2013 |
 |
| Amb el Dr.Charles Aussilloux, U. de Montpeller, a EUSES |
INFÀNCIA I TDAH. ANÀLISI MULTIFACTORIAL
Perspectiva neurobiològica, psicosociològica i educativopedagògica
DATES : 29, 30 i 31 de gener de 2013
HORA : de 18h a 21 h
LLOC: Institut d’Estudis Catalans . Carrer del Carme 47, Barcelona
Aquest seminari va adreçat a mestres, professors, pedagogs, psicopedagogs i professionals de l’ensenyament en general. Amb una sèrie de ponències encarregades a experts, amb l’intercanvi d’experiències i amb el debat entre participants, es pretén fer una reflexió crítica sobre el concepte de TDAH, a partir de la integració d’aquestes tres perspectives. En primer lloc, es tracta de reflexionar sobre la naturalesa del trastorn, l’origen, les causes, la diagnosi i el tractament. A continuació, s’analitzen els canvis socials de les darreres dècades, i es valora si aquests poden arribar a modificar l’estructura del cervell i provocar desatenció generalitzada i impulsivitat. Per últim, s’ofereixen propostes educatives i línies d’intervenció pedagògiques per a estimular l’atenció i la capacitat de concentració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada