D’etiquetes i diagnòstics  

https://diarieducacio.cat/detiquetes-i-diagnostics/

Afegeixo un comentari

 Certament, "equips estables i treball conjunt dins dels centres." L'observació diària del mestre, cent setanta-cinc dies curs, és bàsica. Tractar monogràficament (per rotació) de cada alumne en sessions psicopedagògiques d'equip docent és la base d'activar l'observació. Cal tractar dels alumnes que no tenen dficultats i fer  atribució de causes del seu bon procés i així s'aprèn a observar. Després vindran alumnes amb dificulatts i no quedarem encallats.   Davant dificultats dels alumnes, els docents ben formats poden distingir causes educatives ambientals de causes biopsicològiques. Davant de cada dificultat, sense esbrinar-ho com a docent, com a equip docent, no es pot demanar un diagnòstic que cal reservar a casos greus o trastorns.
Temo que la formació psicopedagògica dels docents en general no és l'adequada. Ho il·lustro amb una constatació directa. La Prova de competència lingüística a 5 anys d'edat de Fem l'Escola Plurilingüe inclou quatre tests. 1 Repetició de sons,  2 Memòria auditiva, 3 Vocabulari, 4 Expressió oral. Mestres d'escoles de prestigi ens van dir que la prova no servia perquè infants amb dificultats de lleguatge superaven molt bé 1 i 2 però fallaven molt en 3 i 4.  Doncs aquesta és la clau. 1 i 2, repetir paraules amb correcte so i retenir una frase cada vegada més llarga és producció de la màquina biològica.  En canvi, 3 i 4 és reflectir el modelatge lingüístic rebut associant paraules a objectes  i éssers vius en una escena gràfica i saber descriure el conjunt de l'escena. Conclusió: els infants que tenen bona màquina biològics no tenen problemes de llenguatge sinó d'educació del llenguatge. A cinc anys, justet, però encara s'hi és a temps. Per això els infants van a l'escola als tres anys, van a aprendre a parlar i a parlar molt, bé i en diverses llengües i així desenvolupen la competèbcia personal plurilingüe.