dimecres, 4 de gener del 2023

Entre la genètica i l'educació. Els casos dels germans bessons. TV3: SF 3 gener 2023


Entre la genètica i l'educació.

En els estudis de Magisteri (1967) i en els estudis de Pedagogia (1971) ens van parlar de les investigació per saber què influïa més si la biologia o l'educació. Va quedar imprecís, però en ambdós casos parlaven de la comprovació dels germans bessons que havien estat separats i educats en diferent família i entorn. També apareix en alguns libres de pedagogia però en cap cas es donava ni es dona referència directa i precisa. Generalment, no n'havia oït parlar més i jo mateix, dedicat a l'educació amb pedagogia pensava que la genètica o la biologia no la podem canviar però tenim marge d'acció de l'educació amb fonamentacició biopsicosociològica.

Sense Ficció de TV3 ha donat a conèixer un documental específic sobre el cas de tres nens trigèmins separats, del seu retrobament casual i dels anys joves que van conviure i treballar junts amb il·lusió. Posteriorment la relació habitual va posar de manifest diferències i identitat pròpia. M'ha interessat. He sabut que no hi havia tanta investigació de casos sinó comptats i conduïts per Peter B. Neubauer, el científic que va ordir l'experiment de separar els tres bessons

Efectivament, són contrari a investigacions experimentals que atempten contar la identitat i dignitat personal. Com aquest cas, el de Frederic II del Sacroimperi Romano germànic (1220) que va voler que uns nadons fossin alletats sense parlar-los per descobrir quina era la primera llengua del món; tots els nadons van morir amb poc temps. Experiment, tots ells inútils, atès que l'humà és un ésser de la màxima complexitat, no es poden aïllar totes les variables i les conegudes aïllades no aporten el coneixement integral de la persona.

 

https://www.ccma.cat/tv3/sense-ficcio/trigemins-separats-un-experiment-obscur-i-cruel/noticia/3202704/#origen=swipe 

Tenim accés a un tràiler de "Tres desconeguts idèntics"

https://www.threeidenticalstrangers.com/videos/


 

 

 

 

 

 

 

 

 

Consideracions pedagògiques

  1. Hem de partir de condicionants biològics i genètics sense determinisme. L'educació s'afegeix a la dotació biològica i amb consistència pedagògica la modifica com un vector que té direcció i intensitat. L'aportació que ens fa conèixer la biologia és no estirar des dels ideals o finalitats sinó impulsar des dels condicionants. És una perspectiva ascendent de biologia a filosofia front a la descendent de la filosofia a la biologia.  

  2. Front a expectatives en excés segons finalitats socials, cal un diagnòstic i pronòstic pedagògic de possibilitats en positiu i per tant personalitzat. Una ocupació excessiva en diagnosticar els condicionats no ens aporta iniciativa per a identificar aptituds favorables i compensatòries sinó etiquetatge i pèrdua de confiança.

  3. L'observació habitual continuada és la que permet fer un diagnòstic de capacitat global d'aptituds diferenciades. Millor notes d'observació  abans que  proves o tests que solament tenen sentit com a contrastació, i de poc serveix etiquetar. (Els tests tenen interès per comprovar i si cal, esmenar, la capacitat d'observació de l'educador). Però el millor coneixement de la persona és l'observació i tracte habitual per un altre que, sí, que ha de tenir prou coneixement científic i també prou prudència científica.

  4. El tractament educatiu tradicional de germans bessons no té cap consistència. Se'ls pot vestir igual però, perquè sempre han d'anar vestits igual? La infomació longitudinal dels trigèmins Bobby, Eddie i David fa evident que per genètica són idèntics, per socialització volen viure junts, per personalitat cadascú necessita o mostra trets diferencials identitaris. Educativament, famílies, escola i esplais han de trobar la manera d'acceptar un fort vincle entre bessons alhora que observar petites diferències sense contradicció. Millor no vestir-los igual habitualment però sí en algunes ocasions. Que puguin pentinar-se diferent, si ho volen.

    Les tres bessones' crecen y viven más aventuras | Cataluña | EL PAÍS


  5. Els mestres ens vam inventar, amb un fonamentalisme ingenu, que els germans bessons havien d'anar en classes separades, fins al punt que si l'escola tenia un sol grup de l'edat, era millor anar una altra escola. Vam veure com forçar la separació els impulsava la necessitat de trobar-se al pati, d'anar sempre junts a l'entrada i sortida de l'escola. En ingressar a l'escola, venint de la família, han d'anar junts. Certament cal evitar una dependència excessiva però s'anirà fent en el decurs dels anys. Potser en algun moment se'ls suggereix d'anar amb grups diferents amb l'estímul de després explicar-s'ho.

  6. El document de Sense Ficció, originalment produït a USA recull seqüències en que ser idèntics és divertit. La televisió ha jugat sovint amb l'espectacle dels bessons o trigèmins. És això, espectacle, poc recomanable i hi ha casos en que s'ha fet una explotació excessiva.

  7. En l'educació escolar el tractament dels germans bessons demana finura psicopedagògica. Es fa difícil, si cada curs dels primers anys (de 3 a 11) tenen un mestre diferent; és més fàcil si el model organitzatiu fa que un mestre els acompanyi durant tres cursos, model recomanable per a tots i per a evitar mestres que s'inhibeixen. Un seguiment continuat permet conèixer les formes de vincle dels bessons, identificar aptituds o tendències personals i contribuir discretament a la seva realització. I, sempre, procurant mantenir un tractament equitatiu i defugint preferències. (Al document de referència es veuen preferències per bellesa, per animació o per...).

  8. La pedagogia experimental va fer els seus assajos a finals del segle XIX i inicis del XX volent adquirir l'estatut científic. Per a les ciències humanes l'experimentació externa és arriscada i poc eficaç, llevat de determiants aspectes. Jo defenso la pedagogia sistèmica i experiencial fent ús  d'analogies. Saber que actuen totes les variables, totes i no són aïllables funcionalment. Hem de saber que com a humans nosaltres estem dins d'allò que observem, som subjectes participants i és millor ser conscient de la pròpia experiència. Amb tot això, l'analogia amb d'altres realitats i ciències ens dona referències útils per a una reflexió pedagògica amb consistència científica. Martí Teixidó

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada