Ensenyar-aprendre FILOSOFIA és educació secundaria integral.

Ensenyar-aprendre FILOSOFIA  és educació secundaria integral.

Llibre de filosofia per a batxillerat. Poc text, molt de pensament, lectura espacial, il·lustració gràfica. Centrat en la Il·lustració, discutint-la. Obert a d’altres pensades. No cal que l’autoritzi l’Administració. Ja l’autoritzarà l’Alumnat.

http://cataleg.ateneubcn.cat/cgi-bin/koha/opac-basket.pl?bib_list=25800/#

 

D'entrada presento el llibre com de filosofia perquè gira entorn de la Il·lustració, tan important pel gir històric social-cultural, tan necessària per canviar el nostre sistema social-econòmic, tan capgirada pel Despotisme Il·lustrat, tan falsejada per la Postmodernitat.  

És però un hipertext de filosofia integral i per això és un llibre de referència i consulta per a educació ètica i també per a acció tutorial de grup, aquelles sessions disperses que tracten qualsevol tema com a opinió, sense orientació. Tot professor d'educació secundària pot trobar una taula de seguretat davant temes o assumptes ocasionals de tutoria que cal tractar.

És text de filosofia per a Batxillerat però presenta temes que ja s'han de tractar a l'Educació Secundària de manera ocasional. Aquests tractaments seran una motivació anticipada per a conèixer el valor de la Il·lustració a classe de filosofia de batxillerat que han de fer tots els alumnes, sense excuses de ciències, lletres o arts. Compte! Fer filosofia, pensar, dialogar, llegir i repensar; no limitar-se a estudiar què va dir cada autor.

 

Algunes mostres

L'educació ha d'integrar la dimensió racional i la dimensió emocional, sense rigidesa i sense contradicció. Per això la institució escolar fa ensenyament en un marc educatiu.

 

La confusió és resultat de l'aiguabarreig d'informació connotada emocionalment. Cal aprendre a fer l'anàlisi, separar les parts, estudiar-les, comprendre i decidir de forma reintegrada. 

 

 

 

 

 

 

 

 

Confusions que cal prevenir: sempre s'ha dit així, era inevitable, ho diu tothom, t'han passat deu pobles, dualismes acrítics inútils, jo n'estic totalment segur, digues el què vulguis però..., ho ha dit un doctor o catedràtic, retòrica emocional o màgica.

 

 

 

 

 

L'educació comporta l'opció de valors, articulant els valors col·lectius i els valors individuals. No hi ha valors absoluts però hi ha valors que donen sentit al propi viure. Ni paranoia mental, ni anòmia social. Els valors són relatius però la relativitat absoluta ens duu a la pèrdua de consciència de pensament (en castellà: conciència) i potser també la pèrdua de consciència mental (en castellà consciència).

L'opció per la veritat s'educa en la infància. La veritat no és absoluta, hi ha petites veritats circumstancials i hi ha mentides que cal erradicar. El relativisme total de la veritat que presenta la Postmodernitat és una falsedat. Un plantejament clar però consistent el trobem a 5. Reflotar la veritat (p. 50-51)

 

 

 

Tingueu a l'abast aquest llibre manual, per al vostre ús i per a consuta dels alumnes, molt a l'abast amb les il·lustracions suggerents per a interpretació.

PENSAMENT CRÍTIC IL·LUSTRAT

de Bernat Castany Prado

il·lustrat per Cinta Fosch 

 publicat per Thule Edicions  19.95€