dimarts, 19 de gener de 2021

Política lingüística del català, la pràctica

Política lingüística del català, la pràctica

Tant que ens ha costat retornar la llengua catalana del país a la vida pública! Una gran activitat de normalització (1978-2003) per tal que tots els ciutadans poguessin comprendre i parlar el català. S'ha aconseguit que tothom que viu a Catalunya  pugui entendre i una majoria qualificada el poden parlar. Però la meitat no el parlen.

A l'escola i institut s'ensenya la llengua com a aprenentatge cognitiu (a vegades massa ortogràfic i gramatical). La majoria de mestres i professors no atenen l'aprenentatge emocional: gust per les llengües, totes. Per parlar bé, amb bona construcció i interessant contingut. Si solament s'ensenya català com als països monolingües (avui ja no n'hi ha a la societat occidental), s'aprèn per obligació oficial, es superen els exàmens però cadascú parla la llengua que li és més fàcil, la que primer ha enregistrat el seu cervell. Cap llengua és millor que una altra i si no es valora la llengua de cadascú, cadascú parla la seva en privat i en públic també si són majoria. Avui, es torna a parlar més castellà perquè poden ser majoria en molts  ambients.

Als mitjans de comunicació televisió, ràdio i diaris domina el sentit pragmàtic d'empresa. S'empra la llengua que pot  aplegar més audiovidència o lectors, alguns destinats a un sector de població, sigui en català o en castellà. La majoria volen arribar al màxim de públic consumidor i fan popurri de llengua als mitjans audiovisuals i digitals o doble edició diferenciada català-castellà en llengua escrita impresa. 

El cas de la televisió pública catalana no s'ajusta a cap criteri coherent i segueix els darrers anys un comportament erràtic. Identifiquem tres casos que posen en evidència la incoherència.

ALTSASU, sèrie coproduïda al televisió basca. S'emet en llengua catalana i oïm joves bascos i també  guàrdies civils (militars) parlant en català.

A Catalunya entenem el castellà. Els guàrdies civils han de parlar en castellà i els joves bascos en euskera. Nosaltres no entenem l'euskera, calen subtítols en català però convé que afienem l'oïda i que ens hi famliaritzem. L'alteració de les llengües en aquest cas, destrueix la narració argumental.

Millor que ens emetin la versió per a Euskadi: el joves parlant euskera amb subtítols i els guàrdies parlant en castellà (que no cal subtitolar). Es pot fer el canvi en propers episodis.

https://www.youtube.com/watch?v=4QrW4sFCOtY&ab_channel=anderixo



DRAMA, sèrie coproduïda amb televisió espanyola. A la televisió en castellà s'emetia en castellà i els diàlegs en català estaven subtitulats. La televisió catalana la va emetre deixant que cada personatge parlés la seva llengua, castellà o català. Evidentment, a Catalunya no hem de posar subtítols al castellà, potser tampoc s'hauria de fer quan s'emet arreu d'España i habituar tots els espanyols a entendre llengües romàniques. El llenguatge verboicònic és el que ho fa més fàcil.

Així com s'ha fet, política comercial i de no crear conflicte polític, es diu a España que el català és molt difícil i es diu a Catalunya que cadascú parli la llengua que vulgui, la que li és més còmoda, és a dir el castellà, encara que es tolera que alguns parlin en català i se'ls entén com si fos un dialecte.



MERLÍ. SAPERE AUDE, sèrie produïda a Catalunya per la qual es va interessar televisió espanyola per produir conjuntament la segona part. Situada a la Universitat de Barcelona, la professora de filosofia parla sempre en castellà i fa canviar de llengua als estudiants. Els estudiants que parlen en català en grup reduït, passen al castellà en grup més ampli especialment quan hi entra una estudiant argentina.



Valoració. La televisió catalana, amb aquesta actuació erràtica fa més mal que bé a la llengua catalana. Està dient que es tolera el català però que davant les majories, ´cal respectar´, que cadascú parli com vulgui. El més greu és posar una professora de filosofia universitària parlant en castellà a Catalunya. Ploreu Serra-Hunter i Xirau; us vau haver d'exiliar per Franco però avui viuríeu l'exili interior a Catalunya, l'exili lingüístic que de fet és l'origen únic del problema d'encaix de Catalunya a España. Tot comença amb la llengua, s'hi afegeixen els interessos econòmics per nous segments de consum i quan ja progressen cerquen nous mercats més oberts (Cantar a Iberoamèrica, International Book Fair, El Terrat A Company of de Mediapro Studio...). Darrera la llengua, alguns esperen incrementar el domini econòmic i... abandonen la llengua.

I, ara per acontentar els qui ens queixàvem ens posen una sèrie, situada a Nafarroa basca on joves d'Euskadi lingüístic i policia espanyola parlen en català. Això no exculpa els directius de la televisió catalana. Això els fa ridículs.


A Catalunya i a la televisió catalana hem de tenir la major part en català. Si s'emet  un bon document castellà, el seguirem en castellà, sense subtítols. Seguirem en àudio original el gallec, el francès, el portuguès o l'italià i si cal posarem subtítols. Tots els habitants de Catalunya tenen accés a la intercomprensió amb les llengües romàniques. Tots necessitem l'anglès com a llengua transnacional que la majoria han mal après i per això cal emetre en llengua anglesa, amb subtítols en anglès o en català. Àrab, alemany, rus o xinès... deurà ser versionat al català però caldria mantenir l'àudio original subtitolat en català (o en castellà si ja estava fet) convidant els ciutadans oir la llengua original.

I els diaris, les parròquies cristianes catòliques i els grans supermercats que deixin de crear divisió a Catalunya. Poden fer el diari en dues llengües, els ciuatdans poden llegir una i altra. No es pot separar els fidels per raó de llengua, a una hora en català i a una altra hora en castellà; tots els actes comuns en català amb inclusions de castellà, especialment en el cant. Les venedores i caixeres han de començar en català, que el saben, i no induir a que molts ciutadans que poden parlar català perdin l'oportunitat de millora.

Martí Teixidó

 

 

 

 








Cap comentari:

Publica un comentari