Qui perjudica l'infant? El jutjat o la llengua?

 

L’experimentació en temes de lingüística és una pràctica antiga. Diuen que, amb el fi de fer llum sobre l’origen del llenguatge -més enllà de la narració bíblica i d’altres mites-, hi ha hagut experiències sorprenents. Fa més de 2.000 anys, segons Heròdot (480-420 aC), un faraó -probablement Psammètic I, s. VII aC- va agafar dos infants acabats de néixer i els va fer criar a un pastor de cabres mut per veure en quina llengua començarien a parlar. Com que la primera paraula que varen dir s’assemblava al mot que els frigis usaven per a designar el pa, conclogué que la llengua originària era el frigi. L’emperador romanogermànic Frederic II (1194-1250), gendre d’Alfons I d’Aragó i gran poliglot i promotor de les ciències i les arts, féu criar nins amb la prohibició que els qui en tenien cura mai no parlassin davant ells, per veure si les primeres paraules que dirien serien en la hipotètica primera llengua, l’hebreu. Jaume IV d’Escòcia (1473-1513) també va dur a terme un experiment semblant. No hi ha dubte que qualsevol d’aquests experiments avui seria rebutjat, pels perjudicis que podria causar en els infants. Ja n’hi ha prou exemples en infants que, per causes diverses, han crescut en estat selvàtic, sense contacte amb altres humans i, per tant, sense contacte amb cap llengua. Podem esmentar, per citar dos casos prou coneguts, el film L’enigma de Kaspar Hauser (1975) de W. Herzog i la tesi doctoral de G. Janer Manila sobre els infants selvàtics (1978), en què analitza el cas d’en Marcos, criat enmig de Sierra Morena entre llops i -com els dos egipcis- cabres (és la història recollida a la pel·lícula de G. Olivares Entre lobos, 2010). … Els infants selvàtics de Ripollet, 2014 Ara bé, aquests dies ha estat notícia que una jutgessa de Tenerife, per a justificar retirar a una mare de Canàries (que fa un poc més d’un any que viu a Ripollet) la custòdia de la seva filla (4 anys) i donar-la al pare (que continua residint a l’arxipèlag atlàntic), entre altres raons argumenta que la nina s’ha traslladat a un territori en què gran part de la societat i els col·legis usen el català, i no està demostrat que això no sigui perjudicial per a la nina. Diari ARA JOAN MELIÀ | el 27/03/2014 D/Dña. MARIA DE LA PALOMA GÁLVEZ DE AGUILAR-AMAT, JUEZ del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción Nº 2 de Güímar y su Partido. La juez entiende que “no ha quedado acreditado” que el traslado a Ripollet (Barcelona) redunde en el beneficio de la menor. “Debe destacarse”, mantiene literalmente la juez en su resolución, “que dicha ciudad y Comunidad Autónoma [Ripollet, Cataluña], viene definida por unas características especiales de integración, pues al hecho de la adaptación normal a un cambio de territorio o de costumbres, ha de añadirse la dificultad de tener una lengua cooficial al castellano, el catalán, que de todos es conocido, es la lengua empleada por gran parte de la sociedad catalana así como por los colegios”. A lo que añade: “Tampoco consta acreditado que la menor esté adaptada con el idioma y que dicha circunstancia no esté suponiendo un escollo en su evolución”. EL PAIS Manuel Altozano / Rebeca Carranco Madrid / Barcelona 21.03 2014 -		El lingüista mallorquí Joan Melià recull casos antics documentats d’haver volgut saber quina era la primera o la més antiga llengua... ingenuïtat comprensible però inacceptable pel maltracte infantil que va suposar. Amb el relat documentat de l’Enfant sauvage dels boscos d’Aveiron (France) i la reeducació de llenguatge del doctor Itart tan ben mostrada per Truffaut al cinema... Amb el relat de ficció El llibre de la jungla de Rudyard Kipling on es mostra un Mowgli (la granota, el cadell humà) que pot sobreviure perquè té família que el protegeix, l’estima i l’educa amb molta comunicació. Comarelloba, comparellop i els llobatons germans. Baloo el  mestre pedagog, Bagheera l’amic gran. Molta comunicació. Encara que trobi enemics com Shere Kan, interessats com Kaa i bocamols com Tabaqui i els xerrameques que mai diuen res com els simis. Sense comunicació el cadell humà no pot sobreviure. Els infants sotmesos a l’experiment de no-comunicació  no van sobreviure gaire temps. Els infants estimats construeixen bé el seu llenguatge pensament emotiu racional en diverses llengües. Una jutgessa argumenta que aprendre català a més de castellà-canari pot ser perjudicial. Si algú s’ho creu, truqueu al 112 i l’ingressarem d’urgència per infecció contaminant. Language deprivation experiments La jutgessa no fa un experiment, és la pràctica del monolingüisme espanyol, un Estat multilingüe que nega l'oportunitat cultural de parlar diferents llengües. La mateixa pràctica que construeix la teoria de llengües diferents entre català, valencià o la llengua des padrins.