dimarts, 25 de juny del 2013

Rèplica raonada a la proposta injusta i ineficaç del Ministre Wert sobre la nota 6.5

A part de la provocació, la posició del ministre no té cap consistència.

Wert considera que un alumne que no treu un 6,5 no hauria d'estudiar a la universitat

"Els paguem per estudiar", diu el ministre d'Educació i Cultura en una entrevista a TVE

El ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, ha qüestionat aquest dilluns que un estudiant universitari que no sigui capaç d'obtenir una nota mitjana d'un 6,5 per obtenir una beca "estigui ben encaminat" i hagi de continuar els seus estudis universitaris. Fins ara la nota mitjana requerida per tenir dret a demanar una beca era de 5,5. Segons Wert, un 6,5 suposa un "esforç raonable, i no una cosa exagerada". De fet, Wert ha assegurat que el 6,5 se situa per sota de la mitjana universitària.


1
Les notes o puntuacións dels docents no estan homologades i no es poden comparar amb caràcter universal. No hi ha exactitud en l'aplicació de puntuacions; són escales no calibrades  que donen una referència a professors i alumnes i a equips de professors que poden analitzar la qualitat de l'aprenenattge de manera directa. No hi ha termòmetre calibrat per a posar notes. Un sol examen o prova podria tenir valor de comparació del resultat de la prova, però no de l'aprenentatge assolit per l'alumne.

2
Seleccionar per puntuació de 6.5, resultat de la qualificació atorgada pels professors i modificada pel resultat de l'aprova d'accés duria a una reflexió i decisió deontològica del professorat compromès. Possiblement desapareixerien puntuacions intermèdies i es polaritzarien en puntuacions baixes o molt altes en favor dels alumnes amb pocs recursos econòmics i socials però amb capacitat i voluntat personal. No oblidi el ministre que els millors professors què tenim, els que fan que  més alumnes aprenguin, no són els de cocient intel·lectual més alt sinó els que han articulat intel·ligència, voluntat i memòria i han après a superar algunes dificultats que ells mateixos van tenir. No ha llegit Chagrin d'école de Daniel Penac?. Ho explica molt bé.

3
Amb quin valor o criteri s'empara el ministre Wert. Els alumnes que no necessiten beca per bona situació econòmica i social podran passar amb 5.5 i als mancats de recursos econòmics i socials, se'ls demana més? Un alumne pot tenir intel·ligència + voluntat + memòria però assolir uns resultats limitats per falta de suport familiar i cal compensar-li. Si un alumne amb tot el suport familiar té resultats limitats, és per pensar-s'ho però pot seguir, fins i tot mandrejant, perquè no li cal beca.

4
Un tracte equànim seria demanar major puntuació als que disposen de tota mena de suport familiar doncs si es demana el mateix resultat, la implicació de l'estudiant és menor.
recursos econòmics i socials  X capacitat i voluntat = resultat d'aprenentatge
Per al mateix resultat, els estudiants amb menys recursos hi han de posar més.
Els paguem per estudiar -diu el ministre. Efectivament. Però si ho comprovem amb puntuació sense correlacionar amb les condicons de partida... com sabrem qui estudia més o menys?

5
Seguim recorrent a procediments de selecció perquè no tenim sistema d'orientació.
No voldrem fer com al futbol. No sempre guanyen els qui juguen millor sinó els més forts i a vegades els més bruts. Això és la lliga però a la selecció nacional vegeu com convoquen els jugadors que juguen bé.

El sistema d'orientació que no tenim ha de començar a l'edat de 6 anys. Cada curs prendre tres observacions de: aptituds diferenciades i interessos manifestos. Actualment, la capacitat general és l'única que s'aplega i sola sols serveix per a selecció: nivell alt o baix. Tres observacions cada curs, son divuit observacions a l'Educació Primària i dotze a l'Educació Secundària: trenta observacions diacròniques.

Aptituds diferenciades i interessos manifestos inicialment es corresponen. Poden distanciar-se per inducció dels pares i família o per prestigi social, moda o millor retibució.
Cal aplegar de cada alumne si: es concentra en activitats numèriques o en observacions minucioses, és xerraire i enraonat, és gran comunicador, és organitzador social, apunta a invents i cerca solucions, sovint sorprèn i es diferencia dels companys, aporta realitzacions de bon gust, està atent al que els passa als companys i és solidari, llegeix moltíssim de (?) , manipula i crea artilugis, li interessa la ciència-ficció, és ordenat i creatiu en les seves elaboracions...

En el procés, orientar no és preguntar, sinó suggerir, atribuir, suscitar: tu series molt bo com a periodista... tu series molt bona investigant al microscopi, tu tens pinta d'inventor, tu calcules una barbaritat...  Així orientarem cap a activitats de concentració individual, a activitats de relació social, a activitats de creació personal.


Ministre Wert, el trobo molt antiquat. Ho puc comprendre, Vostè s'ha dedicat a la sociologia demoscòpica però ara vostre és ministre d'assumptes que demanen intervenció pedagògica. Confiem ajudar-lo. No sigui cínic i aprengui que encara té edat. Martí Teixidó

1 comentari:

  1. Una vegada més, el ministre Wert presenta una proposta contrària a la igualtat d´oportunitats.
    Si es tracta de plantejar-se si un estudiant que no obté un 6,5 ha de seguir o no a la universitat,s´hauria de seguir el mateix criteri per a tots els estudiants, no només per als que tenen pocs recursos.

    Carme Rider

    ResponElimina