Els homes que no estimaven les dones

Ja he llegit Els homes que no estimaven les dones, 665 pàgines de lectura, una setmana de vacances que podia dedicar-m’hi. “Una sorprenent novel·la de gran perspicàcia sobre les ments corruptes” -diu l’editorial Columna i detalla: “Corrupció política, espionatge industrial, intrigues familiars, protagonistes inquietants, amor al límit... “. “...es la crónica de los conflictos de una familia, un fascinante fresco del crimen y del castigo, de perversiones sexuales y trampas financieras; -diu l’editorial Destino. L’original suec de Sierg Larsson duu el títol "Män som hatar kvinnor" però en la versió anglesa s’ha traduït per "The Girl With The Dragon Tattoo". Efectivament, el canvi de títol pot donar una idea totalment diferent de l’obra però vull pensar que s’ha fer per a evitar confusió amb un llibre d’autoajuda, Men Who Hate Women and the Women Who Love Them: When Loving Hurts And You Don't Know Why (Paperback) by Ph.D. Susan Forward and Joan Torres, publicat el 1987 i reeditat el 2002. Inicialment hom pot pensar que el tema, la missoginia patològica, es el mateix tema tractat en la novel·la que en el llibre dels psicòlegs.

(text complet en fitxer adjunt)
Lectura crítica pedagògica de l'obra de Stieg Larsson

L’escenari social és el de la corrupció de la societatdel benestar: especuladors de capital sense escrúpols defensors de la privatització però que també especulen amb subvencions públiques, economistes i advocats que justifiquen el sistema i oculten la realitat, polítics i administradors públics contaminats pel sistema econòmic i particularment la conformitat o covardia i incompetència dels professionals de la comunicació front als qui un d'ells, perdedor, un protagonista, Mikael Blomkvist, no està disposat a claudicar per dignitat humana (no és ni mercenari, ni heroi). L’imaginari personal mostra el rerafons pervers dels trionfadors a la societat: perversió de la violència sexual contra les dones i perversió racista de violència nazi i, en contrast, una jove, Lisbeth Salander, marginal i disocial, potser un fracàs escolar justament perquè demostra que, malgrat no haver assolit títulació acadèmica, té intel·ligència, una pirata informàtica quasi autodidacta, que es compromet en una feina i una causa quan la té clara.


També presentada al cinema
però diferent.
Desapareixen els temes de fons.
Queda desdibuixada la crítica al model
econòmic social i polític de la societat del benestar.
Un senzill passatemps, no innocent per las més joves.