La llengua a l'ensenyament: El català llengua comuna, ensenyant altres llengües amb la intercomprensió com a mètode.

 

Junts, PSC, ERC i ECP proposen modificar la llei de política lingüística. PROPOSO ARTICLES.

 

Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. Publicada al DOGC núm. 2553, de 9 de gener de 1998, i al BOE núm. 36, d'11 de febrer de 1998.

Capítol III. L'ensenyament

Article 20. La llengua de l'ensenyament - Article 21. L'ensenyament no universitari - Article 22. L'ensenyament universitari - Article 23. La formació permanent i els ensenyaments de règim especial - Article 24. El professorat

JuntsxCat, PSC, ERC i ECP projecten una modificació.

Punts per a un efectiu canvi de l'ensenyament de llengües amb dimensió plurilingüe.

 

 

 

Article 20

La llengua de l'ensenyament

1. El català és la llengua de Catalunya i tots els ciutadans l’han de poder aprendre amb l’ensenyament a l’escola.

2. Els centres d'ensenyament de qualsevol grau han de fer del català la llengua comuna amb intercomprensió amb les altres llengües vives, especialment el castellà llengua familiar de molts alumnes i una llengua transnacional, sigui l’anglès o altres.

 

Article 21

L'ensenyament no universitari

1. El català ha de ser la llengua comuna base d’aprenentatge i intercomprensió amb les altres llengües per a una educació plurilingüe i comprensió de la diversitat cultural.

2. Els infants han de ser acollits amb la seva llengua familiar, especialment el castellà per la seva presencia social i les llengües d’altres cultures han de ser reconegudes a l’aula.

3. L'ensenyament del català i del castellà s’ha d’aprendre amb intercomprensió i serà favorable que l’imparteixi el mateix docent per a una transferència positiva que reduirà les interferències derivades de la llengua familiar. Segons la composició del grup els professors balancejaran la proporció d’activitats en cada llengua, inclosa la transnacional.

5. L'alumnat té dret aprendre totes les llengües presents i pròximes i la diversitat de llengües familiars presents a l’aula és un estímul per a activar la competència plurilingüe que afavoreix la comprensió aproximativa de noves llengües.

Article 24

El professorat

1. El professorat dels centres docents de Catalunya ha de ser efectivament plurilingüe en català, en castellà i en una llengua transnacional com l’anglès o altres contribuint amb qualssevol matèria a desenvolupar la competència plurilingüe dels alumnes.

2. El professorat ha d’accedir amb una competència lingüística acreditada però la diversitat lingüística de la nostra societat demana una actualització contínua. Els equips docents han d’activar la consciència lingüística dels seus membres polint i actualitzant el seu ús.

 

 

Dia internacional de la felicitat! 20 de març. Doncs no ho sabia.

He oït que avui 20 de març és el Dia internacional de la felicitat. Nacions Unides, des l'any 2013.  https://www.flickr.com/photos/un_photo/33416189926/in/album-72157663769873593/ Bé. Se n'ha parlat a la ràdio, se n'ha parlat força. Quedava bé el què es diu, ho puc compartir, però m'ha semblat imprecís. Assajo de perfilar-ho d'una forma operativa.

Felicitat >>>

Necessitats X Aspiracions  =  Posssibilitats X Realitzacions

Una fórmula operativa que reflecteix equilibri o desequilibri. És pot quantificar si arribem a fer una escala descriptiva detallada (reducció eidètica) per a valorar cada un dels factors. Així ho expressaríem de forma quantitativa però de fet reflectiria una diversitat de matisos, atomitzats, que és més fàcil valorar. Es pot arribar a  una intersubjectivitat màximament compartida.

 

Necessitats: biològiques, psicològiques, econòmiques, socials.

Aspiracions: activitats, projectes, relacions, sensacions.

Possibilitats: estratègiques, econòmiques, temporals, ocasionals.

Realitzacions: projectades, engrescadores, oportunes. compartides. 

 

Hi pot haver moments, estones, ocasions de felicitat. Transitòries, poc estables.  Ocasions en que l'equació s'equilibra i el producte de Necessitats i Aspiracions es veu compensat segons Possibilitats i Realitzacions. És un equilibri dinàmic, els factors del primer membre de l'equació són inestables, a llarg termini (edat, estat físic, lloc de residència, situació social) i també a curt termini (refredat, cansament, companyia, efecte alcohol). També els del segon, costos econòmics, ofertes comercials, associacions o companyies i realitzacions, satisfactòries o no-satsfactòries.

No s'ha de pensar en una estabilitat, poc probable i tampoc desitjable atès que queda sense energia. L'energia es produeix entre polaritats de diferent càrrega, és oscil·lant i es descarrega i es recarrega.  No s'ha d'arribar  a exhaurir massa. Si s'exhaureix, és la depressió i és molt difícil de remuntar. 

Compte! La felicitat no és l'alegria, tot i què en forma part, activant les endorfines. La felicitat és d'entrada un estat interior però efectivament convé exterioralitzar-lo de tant en tant. L'exteriorització permanent d'alegria no és un indicador fiable. Exterioritzar-lo, projectar-lo també quan estem sols. 

Punset divulgador del cervell humà va parlar de la felicitat.

 

Recordo que Marx jove va escriure que no hi ha major felicitat que haver fet feliç els altres. Cercant, cercant, estic segur que podem trobar formulacions similars en totes les cultures. L'animal humà es caracteritza per identitat personal i relació d'alteritat (alter ego). Filosofia personalista: jo mateix com un altre, amb l'altre i el triangle es completa amb la cultura que compartim.

Marquem al calendari amb un puntet els dies que hem sentit alguna estona de felicitat. A cap de l'any,  de 365(6) n'hem marcat...?

 

Descontent, canvis i vaga al sistema escolar. PROPOSTES DE MILLORA AMB PEDAGOGIA.

 

De naciodigital.cat, avui 15 de març 2022

No hauríem d'arribar a la vaga a l'educació d'infants i joves. És un model d'acció contra els empresaris dels treballadors de la societat industrial. No s'ajusta a la societat de serveis i menys encara als serveis socials i d'educació. Hi ha motius de descontent i reivindicacions pendents. Cal però pensar en d'altres formes d'acció. (Per exemple, concentració davant de cada ajuntament en una hora periescolar i recompte telemàtic de participants). Alhora cal pensar propostes de canvi que responguin a les necessitats actuals.

 

En situació de jubilat com a mestre, director, inspector i professor d'universitat que he estat i sóc, contribueixo amb propostes d'acció que integren experiència, coneixement i estudi. Ho faig com a deure professional del que no m'he jubilat. Atent a l'actualitat, analitzo, fonamento i proposo i així ho he anat comunicant al Departament d'Educació. En ressenyo algunes que han estat publicades als blogs: 

http://educacio-comunicactiva.blogspot.com/ http://politicadeducacio-comunicactiva.blogspot.com/

Horari i calendari escolar. Repartir en bàsic comú per a tots i diversificat. Horari: quatre hores comunes i temps personal i en equips, abans o després, compatible per a les famílies (fins a dues hores) Calendari: jornades comunes d'octubre a juny  ajustables al clima i territori i quinzenes complementàries al juliol o setembre ateses per alguns professors amb monitors, practicants i estudiants mentors.

http://politicadeducacio-comunicactiva.blogspot.com/2022/02/calendari-i-horari-escolar-assumpte-de.html

Ràtios d'alumnes per grup. No s'han de reduir els grups i si en canvi cal completar les plantilles (1,6p/g a EP 2,8p/g a ES) fins a assignar dos mestres o professors estables per grup que atendran docència, orientació, personalitació, substitucions emergents.

Agrupament d'alumnes. Cicles de dues o tres edats a E.Primària amb continuïtat de mestres i alumnes que poden acomodar-se amb més grans o més petits (oblidem les repeticions). Crèdits variables de cicle a E.Secundària on es troben alumnes de diferents edats i continuïtat de professors tutors per dos o tres cursos.

Ensenyament de llengües. Ineficaços els repartiments d'hores amb pèrdues. (català, castellà, anglès). Inútils els percentatges 25% o 50%. En al societat mutilingüe cal superar l'ensenyament separat de llengua i llengües estrangeres. Cal garantir la lllengua comuna el català amb relació a les llengües vives, el castellà i acollir la diversitat de llengües dels alumnes nouvinguts. Cal aprendre una llengua transnacional, avui l'anglès majoritari. L'alternativa és completar la immersió amb el plurilingüisme amb al intercomprensió com a mètode pedagògic.

https://blogs.iec.cat/scp/wp-content/uploads/sites/13/2018/06/ESCOLA-CATALANA-1.pdf

Currículum escolar o Pla d'estudis. L'Administració com a executiu de la política educativa ha de concretar el Pla d'estudis o un Marc d'ensenyaments que cal garantir. El desenvolupament, currículum escolar (concepte introduït per Dewey referit a l'itinerari de l'alumne), correspon als professionals, avui amb xarxes d'intercanvi de recursos i propostes. Un currículum prescriptiu extens inhibeix la decisió dels docents. La responsabilitat del currrículum és dels professionals a través de col·legis, associacions i xarxes de cooperació.

Dotació de plantilles i recursos. D'entrada cal garantir dos mestres o professors (promovent la paritat per a efectiva coeducació) per grup (parelles com es fa en informatius de tv o patrulles de policia). Cal incrementar el pressupost d'educació com admet tothom. L'assignació s'ha de fer de manera uniforme general una part. Altra part s'ha de fer amb coneixement del centres sigui per necessitats o sigui per projectes rellevants. Això s'ha de fer amb supervisió educativa directa i correspon a la inspecció d'educació que haurà de prendre decisions compromeses i donar-ne compte als mateixos docents.

Martí Teixidó

pedagog, dr.

L'Escola Catalana Plurilingüe. Ensenyament cognitiu i emotiu de les llengües amb la intercomprensió lingüística com a mètode didàctic.

 

 

 

dilluns, 24 de gener de 2022

L'Escola Catalana Plurilingüe amb fonamentació científica pedagògica supera la confrontació per % d'hores.

 

 

 

 

L'any 2005 la SCP ja vam veure que la immersió lingüística a l'escola quedava afectada.

 

• Vèiem com s'incrementava la immigració d'altres llengües i cultures i efectivament hem passat d'un 3% a un 16%
• Observàvem que entre els adolescents i joves de parla familiar catalana o castellana no es parlava en català malgrat haver-lo après a l'escola.
• La preocupació de les famílies per aprendre bé l'anglès va afavorir que les escoles anunciessin que s'iniciava als 4 o als 3 anys d'edat.

L'any 2008  a la Revista Catalana de Pedagogia, Vol. 6 dedicat a "L'Any Internacional de les Llengües i l'Any Europeu del Diàleg Intercultural 2008" ja es va tractar extensament de l'escola catalana en una societat multilingüe (Argenter, Strubell, Stegmann, Teixidó, Mallart) i de la voluntat de parlar una llengua (Bernat Joan, Mallart, MacIntyre, Marí).

 

L'any 2013 s'activà un equip de recerca amb cinc membres que es va anar ampliant fins a disset. Amb el reconeixement dels Departament d'Educació amb conveni amb l'Institut d'Estudis Catalans (2005-2019) s'amplià amb una trentena de col·laboradors i amb mestres d'un centenar d'escoles en deu grups de treball territorial seguin la recerca participativa i elaborant instruments pedagògics. Ja en disposem de vuit:

 

·   Termòmetre Lingüístic. Prova de competència lingüística.

·    Prova de competència lingüística. Termòmetre Lingüístic. Guia del mestre.

·       Marc d’Ensenyament de Llengües Vives.

·       Pauta d’observació de l’oralitat. 3, 4, 5, 6 anys.

·      Els descriptors de l’escola plurilingüe. Escala per a autoavaluació i supervisió.

·       Taula d'equivalències i aproximacions fonètiques.

·       Taula d'evolució dels sons.

·       Guia d'observació docent.

La immersió lingüística s'ha de mantenir perquè tots els petits ciutadans tinguin accés a la llengua catalana comuna. Cada alumne parlarà a casa la seva llengua familiar però hem de suscitar el gust per entendre o llegir llengües entre les llengües vives, i aprendre bé alguna llengua transnacional (avui l'anglès la més generalitzada). És assumpte de pedagogia i hem de canviar la manera d'ensenyar les llengües. La immersió lingüística amb intercomprensió plurilingüe.

La Societat Catalana de Pedagogia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans ha impulsat des 2014 la recerca-innovació Fem l'Escola Plurilingüe amb un centenar d'ecoles, elaborant instruments pedagògics, per promoure l'evolució de la immersió  amb la intercomprensió lingüística.

Declaració Escola catalana, avui plurilingüe

https://blogs.iec.cat/scp/wp-content/uploads/sites/13/2018/06/ESCOLA-CATALANA-1.pdf

 

Escola ComunicActiva. Directe a 'Model d'intervenció escolar - comunicació de masses' pàgs 729-734.

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/5286/TMTP06de15.pdf?sequence=6&isAllowed=y

En un món on s'oeixen tantes llengües ja no es pot parlar de llengües oficials ni de llengües estrangeres. La societat és multilingüe i els ciutadans han de ser plurilingües. [Conceptualització acordada pel Consell d'Europa el 2001].

 
La pedagogia ha d'incorporar la intercomprensió lingüística com a mètode didàctic i el professorat ha de ser plurilingüe. Tot docent competent en català, en castellà i en una llengua transnacional com l'anglès.

 

 

https://blogs.iec.cat/scp/wp-content/uploads/sites/13/2018/06/ESCOLA-CATALANA-1.pdf

 
 

 

 

Amb el català com a llengua comuna, el plurilingüisme activa la competència personal d'intercomprensió, amb el castellà llengua present i també amb tastets d'acollida de les llengües vives diferents dels alumnes nouvinguts que els companys oïran i repetiran contents.
El consum de productes verboicònics no es pot imposar per llei. Les produccions en català han de ser prou atractives per als joves i l'escola ha de fer 'mediació educadora' emocional i cognitiva [Escola ComunicActiva].