Felicitat >>>
Necessitats X Aspiracions = Posssibilitats X Realitzacions
Una fórmula operativa que reflecteix equilibri o desequilibri. És pot quantificar si arribem a fer una escala descriptiva detallada (reducció eidètica) per a valorar cada un dels factors. Així ho expressaríem de forma quantitativa però de fet reflectiria una diversitat de matisos, atomitzats, que és més fàcil valorar. Es pot arribar a una intersubjectivitat màximament compartida.
Necessitats: biològiques, psicològiques, econòmiques, socials.
Aspiracions: activitats, projectes, relacions, sensacions.
Possibilitats: estratègiques, econòmiques, temporals, ocasionals.
Realitzacions: projectades, engrescadores, oportunes. compartides.
Hi pot haver moments, estones, ocasions de felicitat. Transitòries, poc estables. Ocasions en que l'equació s'equilibra i el producte de Necessitats i Aspiracions es veu compensat segons Possibilitats i Realitzacions. És un equilibri dinàmic, els factors del primer membre de l'equació són inestables, a llarg termini (edat, estat físic, lloc de residència, situació social) i també a curt termini (refredat, cansament, companyia, efecte alcohol). També els del segon, costos econòmics, ofertes comercials, associacions o companyies i realitzacions, satisfactòries o no-satsfactòries.
No s'ha de pensar en una estabilitat, poc probable i tampoc desitjable atès que queda sense energia. L'energia es produeix entre polaritats de diferent càrrega, és oscil·lant i es descarrega i es recarrega. No s'ha d'arribar a exhaurir massa. Si s'exhaureix, és la depressió i és molt difícil de remuntar.
Compte! La felicitat no és l'alegria, tot i què en forma part, activant les endorfines. La felicitat és d'entrada un estat interior però efectivament convé exterioralitzar-lo de tant en tant. L'exteriorització permanent d'alegria no és un indicador fiable. Exterioritzar-lo, projectar-lo també quan estem sols.
Punset divulgador del cervell humà va parlar de la felicitat.
Recordo que Marx jove va escriure que no hi ha major felicitat que haver fet feliç els altres. Cercant, cercant, estic segur que podem trobar formulacions similars en totes les cultures. L'animal humà es caracteritza per identitat personal i relació d'alteritat (alter ego). Filosofia personalista: jo mateix com un altre, amb l'altre i el triangle es completa amb la cultura que compartim.
Marquem al calendari amb un puntet els dies que hem sentit alguna estona de felicitat. A cap de l'any, de 365(6) n'hem marcat...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada