Per causa de la pandèmia global podem millorar l'educació amb pedagogia científica del segle XX i tecnologia digital del segle XXI. 3/3
Formes d’intervenció pedagògica i propostes de política de l’educació
Configuració d’agrupaments en semigrup (12 o 15 alumnes) amb un mestre o professor cadascun. Variacions possibles. Alumnes de dos nivells consecutius, particularment per conjuntar germans o de la mateixa unitat de convivència.
Sessió única contínua de tres o quatre hores. Es redueixen els desplaçaments, els temps de pati difícils de gestionar. Comporta organitzar en temps en sis o vuit mòduls de diferent activitat ben encadenats com en un programa de ràdio. Les altres dues hores de treball personal es fan a casa. Alguns alumnes amb menor autonomia de treball poden ser atesos a l’escola o institut.
S’evita el problema de duplicar espais. D’entrada es pot oferir torns de matí i tons de tarda i les famílies poden compatibilitzar-ho amb el seu horari laboral. També cada docent concertar un espai alternatius en museu, ateneu, casal, centre cívic, biblioteca i algunes places i parcs amb condicions per seure. De setembre a desembre fa bon temps al nostre país.
En temps presencial (3 o 4 hores)
§ Motivació i ocasió de compartir coneixement, comunicant i escoltant, Modalitat conversacional (30’).
§ Presentació de tasques de coneixement realitzades personalment o en equip que il·lustrin als companys (30’). El professor anirà donant entrada a alumnes en sessions successives o equips assegurant contingut i reconeixement a tots. (Discretament pot haver ajudat als més insegurs; recurs Freinet).
§ Club de lectura de llibre en comú (30’). L'alumne llegeix a casa, es promou que el comparteixi i dialogui amb familiars. El professor ha seleccionat un llibre suggeridor, comprensible però exigent, difícil, ja que el pot conduir ell. De la lectura han d'extreure-es temes d'interès que puguin desenvolupar alumnes o equips. De la lectura el professor farà aplicacions gramaticals, ortogràfiques o de contrastació amb llengües (català/gallec/anglès/francès/portuguès) ja conegudes, no ben apreses encara.
§ Lliçó magistral o, millor, comunicativa. Tema ben preparat pel professor en estructura de contingut i presentació didàctica. Un tema clau del currículum escolar. El professor és model de comunicació i organització del pensament. Ha d'incloure precisió, reptes i preguntes. Que vagin pensant a casa i puguin dialogar amb els familiars.
§ Mòdul de creació: música, art, museus, plàstica, vídeo creació, grafit-art (30’) Mòdul participatiu a partir del que aportin els alumnes caçadors d'art. El professor sempre ha de tenir quelcom d’interessant en reserva. Pot intervenir especialista però el professor habitual ha de presentar-se com a persona de cultura bàsica integral.
§ Síntesi. Orientació d'opcions d'estudi, recerca i creació (30’). Suscitar compromisos personals de realització o d'equips de cooperació que podran presentar en sessions posteriors.
No hi ha temps d'esbarjo. Són tres hores i una classe presencial articulada i dinàmica com un programa de ràdio (pot haver-hi cants i sintonies musicals en el canvi d'activitat). Sortir al pati és una complicació afegida de vigilància i de temps que no compensa.
Com en un “pool” d'oficines americà, els alumnes poden portar una ampolleta d'aigua o suc (algun dia es pot acceptar una cola) i mossets d'esmicolat sec (picos de pa, galetes, ametlles, avellanes, anacards… sense closca) que poden prendre en qualsevol moment mentre no intervenen i sense deixar restes.
Per descomptat, els alumnes podran sortir al lavabo en qualsevol moment. El necessari és garantir la higiene i desinfecció. Millor que no vagin tots a un temps però ha d'haver-hi un adult assistent.
Una trobada gratificant personalment i cultural col·lectivament. Les activitats no són deures escolars. Preveure música i cançó en qualsevol transició. Aprofitem per a recuperar una escola que canta poc, que respira pitjor. La cançó és ortofonia, modulació i vocabulari. Convé cantar més sovint, sense música gravada.
En temps confinat a casa (2 hores)
§ Aprenentatges instrumentals. Són d’exercitació personal i comporten repetició per a la seva fixació (30’). La instrucció programada (Skinner, Crowder) tan adequada per a aquests aprenentatges (operatòria, ortografia, vocabulari, llengües; en secundària resolució de problemes tipificats, pocs polinomis, equacions, triangulació i trigonometria) encara no està ben aprofitada. El professor farà la supervisió per a confirmar o reorientar.
§ Lectura individual de l'assignació del llibre comú (30’). Suggerir la conversa amb pares, germans majors o avis. Havent conversat a casa es desitjarà intervenir en classe presencial.
§ Treballs personals sobre temes de coneixement, experiments, documentació i estudi. Treballs en equip (2-4 alumnes) amb bon guió, repartiment de tasques i consultes o intercanvis telemàtics (unitat compartida, xat, vídeo, correu) (90’).
§ Activitats de cerca, recerca, invenció i creació personal o col·laborativa (30’). La història d'una cançó o d'un monument, descobriment d'un edifici singular, construir un autòmat amb material reutilitzable (idees de TV), escriure i dissenyar una narració (o un manifest) gràfica …
§ El professor i els companys donaran pistes de fonts d'informació per a desenvolupar treballs. El professor organitzarà temps de presentació presencial o en videoconferència. Una previsió de dedicació de tres hores diàries.
Si s'aconsegueix motivació personal, alumne per alumne, dedicarien més temps sense adonar-se. Abandonem el sentit tradicional de deures. Es proposen tasques i activitats de cultura diversificades segons alumnes.
Cal potenciar la comunicació de coneixement en família. No procedeix uniformització ni correcció. Cal suscitar activitat per iniciativa de l'alumne. La comunicació pública a companys és un estímul i ja és una primera avaluació, autoavaluació.
A aquells alumnes que sabem que tenen condicions desfavorides mirarem d’oferir-los sessions presencials discrecionals amb suport personal.
Conclusions i discussió
L’assumpte de l’especialitat docent a secundària obligatòria o a primària és derivat. Tot docent està format en el rigor d’una disciplina o camp científic però té coneixement bàsic ampli de tota la cultura. Les connexions epistemològiques afermen el coneixement i el docent ha de presentar-les sempre, encara que actuï d’especialista. Evidentment, un docent honest pot tenir mancança en un àmbit i comptarà amb l’especialista perquè l’ajudi, potser en algun cas actuï (idioma, música, pràctica d’educació física) en alguns dels seus continguts. Les matèries optatives es poden mirar d’orientar com a activitats opcionals. En períodes delimitats podem compensar-ho.
La sessió contínua de quatre hores a l’escola incrementa l’activitat col·loquial. Exposició docent molt limitada i aprenentatge cooperatiu entre els alumnes. Una ocasió per millorar molt l’expressió oral, la comunicació, l’exposició, l’oratòria i la retòrica. El mestre o professor és el primer que ha d’autoorientar-se i esdevenir model i regulador dels alumnes. Recuperem l’ensenyament dialogat socràtic, comptem amb el llibres escolar dissenyat per Comenius per a un ensenyament tecnificat i vivim a l’Aldea Global de comunicació anunciada per McLuhan. La telemàtica ho integra tot i ho posa a l’abast amb dispositiu i de línia d’accés que avui ja ha de ser universal. Però en l’etapa educativa tot retorna a la comunicació presencial de docents (que mostren) i alumnes (alimentats de coneixements) que aprenen junts.
Les dues hores d’aprenentatge a casa potencien l’exercitació personal, la planificació d’activitats i regulació del temps. Habituarem als alumnes a anotar els temps dedicats a cada activitat doncs els haurem anticipat la previsió de temps que nosaltres hem fet.
Centrar-se en l’essencial del currículum no és bona pensada. Això és retornar a la pedagogia tradicional: aprenentatge per recepció i record. Més aviat cal presentar casos ben desenvolupats amb observació, inducció, associació i estructuració que serveixin de model metodològic. Els alumnes desenvoluparan d’altres casos, diversos que poden ser presentats a classe o explicats a companys. L’aprenentatge més bàsic és la disciplina de pensament avui exponencialment potenciada amb l’accés d’informació a internet. La competència personal és saber cercar (arbre de coneixement), saber contrastar (certesa) i saber integrar diverses fonts (interdisciplinarietat) de manera coherent.
No cal parlar d’obligatorietat d’assistència. Le famílies ja saben que és necessària però cal comprendre la inseguretat inicial que generalment correspon a aquelles que tenen recursos propis. Cal recordar que quan es va proclamar la universalitat de l’ensenyament per a tots se’n va derivar l’obligatorietat dels poders públics, no dels ciutadans. Per a infants menors de sis anys, en situació de pandèmia, seria millor potenciar l’autoorganització de les famílies atenent grups de quatre o cinc infants en un domicili. Estar a l’escola sense contacte sensorial i de proximitat esdevé una constricció excessiva i de molt mal gestionar pels docents.
Avui l’escola o institut té una ocasió, d’altra banda inevitable, per contribuir a l’educació per a la salut que necessita tot ciutadà. Amb adolescents especialment, un bon tractament dels assumptes de salut ha de tenir rèplica en les converses, en la comunicació familiar. L’aliança família i escola afavoreix les condicions d’aprenentatge, més si troben coincidència i reforç en els mitjans de comunicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada