Educació ComunicActiva

L'Educació Activa d'inicis del s. XX repensada per a la societat de comunicació de masses actual. L'Escola ComunicActiva considera l'agenda comunicativa, incorpora els formats i usa les tecnologies de la informació. Alguns temes a: https://politicadeducacio-comunicactiva.blogspot.com/

dilluns, 19 d’agost del 2013

10 gurus de l'educació. 0 pedagogs


-->
                    http://www.ara.cat/premium/Gurus-leducacio_0_976702345.html

Diari ARA 18.08.2013
10 gurus de l'educació
Creativitat, innovació, formació del professorat, noves tecnologies, emprenedoria i diversitat: algunes de les claus que ens han donat els experts per millorar el sistema educatiu actual
ARNAU NADEU  18/08/2013 
 
KENNETH ROBINSON
"La creativitat, al mateix nivell que l'alfabetització"
FRANCESC PEDRÓ
"Seria més important un PISA dels professors"
WOODY FLOWERS
"Estem vivint un canvi Gutenberg en l'educació"
RICHARD GERVER
"Persones que no necessitin mai un cap"
ERNEST MARAGALL
"Només poden ser mestres els millors ciutadans"
GARY ORFIELD
"Cal imposar una taxa de diversitat a l'escola"
HOWARD GARDNER
"L'escola ha d'ensenyar a aprendre"
TONY WAGNER
"Necessites feina? Inventa-te-la"
FERRAN RUIZ
"L'espai per educar pot no ser una aula"
SALVADOR CARDÚS
"Mestres que transmetin expectatives"


http://www.ara.cat/premium/Gurus-leducacio_0_976702345.html










Philippe Meirieu, pedagog




El diari ARA ens ha ofert un plat d’estiu, de diumenge d’estiu i evidentment, he pensat: Quin encert! Un assumpte que em pot interessar més que les vacances dels polítics.

1
Gurus de l’educació? Mestres, guies que ens aclariran?

2
Per ser mestre s’ha de tenir coneixement, potser camí de la saviesa i praxis que mostra el valor del coneixement i ser un gran comunicador.

3
Els 10 gurus que ens proposen, són en general persones que han tingut presència als mitjans i que són coneguts. Qui els ha seleccionat, no ho deu haver fet per coneixement de la pedagogia, ciència i professionals. Efectivament, tots han tractat de l’educació, alguns sense ser-ne professionals ni científics. Talment com hi ha “curanderos” que donen solucions a les malalties i no han estudiat medicina ni farmacologia. A vegades funcionen, d’altres no. Pastors que saben recol·locar un os dislocat, dones que coneixen bé les herbes remeieres i ajuden a desfer les pedres de ronyó... i alguns que curen la feblesa psíquica donant seguretat, seguretat de dependència lamentablement.

Entre els 10 gurus hi trobem els qui són grans comunicadors, els qui donen coneixement fonamentador, els qui tenen informació de tots els països, els qui redefineixen els conceptes al seu aire (educació, formació) algun que ha demostrat l’encert de la seva acció i  algú que diu que a les escoles desfavorides calen els millors mitjans. També hi ha qui que sense saber res, ni teòric ni pràctic,  ho ha dirigit tot d’oïdes. També trobareu qui confon coneixement amb informació. En general tots coincideixen que cal canviar el model escolar que cal atendre bé la formació del professorat i que cal adequar-se a la societat de la informació.

Tot ben entès. No podem sinó estar-hi d’acord. Amb tot, es percep el dualisme: confiem en la tecnologia i l’organització o bé confiem en el  mestre o professor?


Però que? No ho sabíem? Alguna idea, explicació nova? Alguna concreció compromesa de com s’ha de fer?

Bé, si són gurus, això té un to exòtic, esotèric.


Per resoldre els problemes de l’educació necessitem pedagogia, la ciència fonamentada i normativa de l’educació. És amb aquesta que s’ha de formar el mestres com amb medicina s’ha  de formar els professionals de la salut.

Entre els proposats, no n’ha cap de pedagog i tanmateix em sembla estrany. Em sembla que jo no en trobaria 10 de pedagogs actuals per posar-los com a mestres. En tot cas, sens dubte m’hi falta Philippe Meirieu, que m’atreveixo a nominar perquè ningú entès el discutirà, ja que no podem posar-hi Célestin Freinet (+1966), el millor pedagog del segle XX, el sistema pedagògic del qual és el més adequat a la societat de la informació, a l'escola del treball cooperatiu i de les tècniques i mitjans moderns. Si no trobem grans pedagogs actuals, ¿per què no estudiem els pedagogs que van fer aportacions fonamentades i les llegim en clau actual? Martí Teixidó
Cap comentari:

dimecres, 14 d’agost del 2013

Els catalans som excel·lents en iniciatives culturals. Que ens deixin fer! Sortiran beneficiats de la nostra feina.




La Wikipedia catalana, la primera del món a ser considerada "perfecta"

Ha completat amb continguts de qualitat els mil articles que els experts consideren imprescindibles
EUROPA PRESS  Barcelona |  27/07/2013     recollit pel diari ARA


Des que vàrem recuperar la llengua catalana escrita amb Jacint Verdaguer i els jocs florals, amb Flos i Calcat  que va reprendre l'ensenyament en llengua catalana, amb Antoni M. Alcover i Pompeu Fabra Fabra que van normalitzar la llengua amb diccionari i gramàtica... ens hem pogut posar a l'alçada de les llengües més cultes.

Amb la Mancomunitat de Catalunya es va impulsar la traducció dels clàssics grecs i llatins, La Fundació Bernat Metge que es va reprendre amb generositat i compromís sota la dictadura. Disposem d'unes traduccions de qualitat d'expert: L'Odissea en hexàmetres per Carles Riba, la Illíada versificada per Manuel Balasch, per citar els més divulgables.

El programari català i en català SoftCatalà fet de manera col·laborativa entre tanta gent culta, entusiasta, compromesa i generosa és impensable en un país petit com el nostre, totes les terres de parla catalana i ha estat reconegut internacionalment amb el domini propi .cat

I ara, al capdavant de l'enciclopèdia col·laborativa telemàtica Vikipèdia en llengua catalana.


Ho recollim pel seu valor cultural i també educatiu per a Catalunya i les terres de llengua catalana. Aquests són els valor de la nostra  identitat com a país petit. No ho poden ser ni la competitivitat de grans proccions al mercat global (No serem ni Alemanya ni USA), ni els casinos per jugar-si el diner encara que puguin atraure turistes (No serem Montecarlo), ni l'enganyifa de les rifes i loteries per als pobres i joc per als rics (Tan pròpies d'España).

Valor educatiu i pedagogia

La pedagogia ha de repensar la manera d'ensenyar amb els recursos actuals. Encara als anys 1960s s'estudiava amb Enciclo`pèdia Escolar i Diccionari de la Llengua. Posteriorment es van generalitar els llibres de text escolar segons programa, molt ben elaborats però generalment mal emprats pels docents. Alguns mestres vàrem maldar perquè els infants de barris obrers dels anys 1970s sortissin de l'escola als 14 anys amb un equip personal de: diccionari, atles geogràfic, annuari social-cultural i,  si podia ser, amb alguna guia de natura. Deixaven els llibres de text-consulta als companys.

Ara encara no hem afinat bé com modificar la forma d'aprendre amb:
  • Diccionaris telemàtics i correctors ortogràfics i gramaticals.
  • Traductors en línia
  • Atles i navegadors per qualsevol indret del planeta Terra (GoogleMaps, GoogleEarth)
  • Vikipèdia, cercadors, webs i blogs, publicacions telemàtiques...
  • Webs i blogs específics de ciències, matemàtiques, literaura, filosofia, astronomia, museus, cinema, música...
Hem d'afinar perquè a Vikipèdia ho podem trobar tot però també amb errors involuntaris o desviacions ideològiques. Caldrà ensenyar a contrastar continguts, a identificar fonts d'informació, a verificar actualitzación. (Estudiants universitaris que cerquen a Vikipèdia conceptes específicss tractats a classe pel professor, donant més autoritat al què poden copiar en enganxar; estudiants de batxillerat que reprodueixen una informació científica de cinc anys abans que ha estat discutida i negada o precisada posteriorment).

L'obsessió ortogràfica dels docents s'ha de fer desaparèixer. Cada alumne ha de ser responsable de l'hàbit de consultar diccionari o aplicar corrector. D'altra banda hi ha molts més errors de teclejat que no cal penalizar però si exigir que tot passi per dues correccions, una aliena (no necessàriament el docent, sinó un company o un familiar).

L'aprenentatge no es pot centrar en exercicis de repetició propis de l'escola instruccional. En matemàtiques s'han de fer problemes que obliguen a pensar, potser en equip. En llengua s'ha de parlar bé, potser d'empeus, amb domini gestual i prosòdia (i es pot enregistrar vídeo per a analitzar). En llengua s'ha d'escriure... escriure: assaig, ficció, argumentació, narrativa... tant li fa. Però escriure regularment cada setmana. En ciències cal articular experimentacions directes bàsiques amb documentació d'experimentacions científiques. En estuiss socials cal tractar grans temes, anant a documents directes distingint dades, fets i interpretacions. En tots els casos cal il·lustrar amb exemples, quadre de dades, imatges... que es troben arreu i a la xarxa telemàtica però per a l'aprenentatge. l'important és la justificació, l'exercici de síntesis, la presentació estructurada i clara.

Ja no hi pot haver llibres de text sinó llibres de consulta bàsica que donen l'estructura de coneixement. La consulta àmplia és imprescindible però ha d'estar guiada: estructura de coneixement, thesaure temàtic, guia WebQuest del professor.

El llbre de text, molt aprecist per l'alumne serà el libre temàtic o el blog documentat quà faci ell matex i que, no en dubtem, conservarà fisn i tot quan canviï de casa. És possible que el mostri als seus fills o néts que esperonats seguiran l'estela fent una elaboració cada vegada més matisada i crativa.


Els recursos telemàtics ens salvaran la institució escolar de la monotonia i avorriment
si sabem posar-hi iniciativa creativa i engresquem els alumnes -cada dia menys condició d'alumne i i cada dia més condició d'estudiant- que fa feina, fan feina en equip cooperatiu, amb iniciativa i entusiasme.
2 comentaris:

dilluns, 5 d’agost del 2013


Oportunitat d'orientar treballs sobre països o sobre ciència amb nois i noies d'ESO. Exposició fins el 29 de setembre. Cal suggerir als alumnes que restin a Sabadell que s'hi arribin. Potser es pot posar al portal web del centre.  Abans del 29 de setembre poden anar-hi una tarda o dissabte, en grup o amb família.









Exposició 'Tintín' al el Museu d'Història de Catalunya

Un novetat de la programación de 2013

  • Del 06/06 al 29/09  d
  • De 10:00 h a 20:00 h
  • De franc 0 €
  • Museu d'Historia de Catalunya







Imagen: Exposición 'Tintín' en el Museo de Historia de Cataluña


Una proposta pedagògica que pot enganxar als nois de 12 a 15 anys que no llegeixen, que no gaudeixen de llegir i s'encallen llegint condensats llibres de text. M'ho miro com a pedagog però jo mateix vaig llegir L'Illa negra als 12 anys i ja no vaig parar fins llegir-los tots. I vaig descobrir països que encara no coneixia, invents semblants als del Dr. Frank de Copenhagen

Amb Tintín es pot motivar l'interès per la geografia, conèixer països i costums diferents. No tenen pèrdua les qüestions científiques: l'eclipsi al Temple del Sol, els pèndols, les freqüències sonores que poden trencar vidre, camps magnètics que desvien, els miratges al desert,  la supervivència en alta muntanya, patins motoritzats, el projecte d'anar a la Lluna el 1953, qüestió de gravetat, fetitxisme...

Ja ens ho havia anticipat l'excel·lent programa de ciència de TV3 Quèquicom que EDU3cat va posar a disposició. Els profesors poden dissenyar un projecte o centre d'inerès que podria donar entrada a pares i germans d'alumnes en parlar-ne a casa.
Big_tintin2Big_img_0362
A l'exposició es reflecteix molt bé la crítica política, l'evitació de la crítica directa sota l'ocupació nazi, l'actualitat dels temes tractats, l'abundosa i precisa documentació abans de publicar...

Celebro que Hergé hagi recuperat el prestigi. I no deixa de ser cert que surten molt poques dones, que va mostrar una especial aversió als soviètics de 1931... però la seva orientació és sempre la pau, la persecució del crim,  la igualtat i diversiatt cultural i la defensa dels més fràgils. Pot actuar amb enginy i astúcia però sense deixar de complir la legalitat bàsica. A l'exposició hi ha prou documentació i elements crítics per comprendre la complexitat dels asumptes políticococials (primer amb el règim soviètic, després amb l'ocipació nazi) sense renunciar a posicionaments ètics i de compromís.

tintin4.jpg
    Tintin-05.gif
  • Tintin-06.gif

Fotos de l'Exposició 'Tintín' al Museu d'Historia de Catalunya

IMG_0358.JPG
herge-y-colaboradores-copia.jpgtintin4.jpg
  • tintin1.jpg    
  •  
  • I en qualsevol llengua: castellà, francès, anglès, portuguès, italià...


 
 
 
 
 


 
Cap comentari:
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web
La meva foto
Martí Teixidó mestre, pedagog
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.