Educació ComunicActiva

2012-01-27T15:00:00.019+01:00

30 de gener

Recursos disponibles al CRP
Els centres educatius treballen la PAU
Enllaços

Mahatma Gandhi va morir el 30 de gener de 1948. Han passat 63 anys. La lliçó de vida de resoldre els conflictes amb la No-violència activa és ben necessària al nostre temps. Quan veiem uns governs autoritaris que són derrocats per la violència, sabem que darrera hi ha d'altres grups interessants en el poder, amb interessos econòmics. Gandhi amb tota la gent que el va seguir van tenir dret a la sal que els expropiaven i van assolir la independència de l'Índia, totalment impensable en aquell temps.

Cal esperar que cada dia siguin més els humans que optin per la via no-violenta però activa en exigir justícia per a tothom. És una llavor que s'ha de sembrar en la infància, que trigarà anys a germinar però que des d'avui ens fa dignes de la condició humana que es dintingeix per la llibertat de voler, la llibertat de la voluntat. Wallon ja va mostrar que el desenvolupament cognitiu de l'infant neix de l'impuls biològic però la consciència es una construcció social.

Caldrà mostrar l'experiència vital de Gandhi a infants i especialment a joves. No és una teoria, és una praxis poliética per al desenvolupament personal i la participació social. Martí Teixidó

Dia Escolar de la Noviolència i la Pau

Un any més, la Federació Catalana d'ONG per la Pau celebrem l'acte del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau ( DENIP). Cada 30 de gener, coincidint amb el dia en que Mahatma Gandhi fou assassinat l'any 1948, les entitats de pau i molts centres educatius a Catalunya celebrem aquesta diada.

L'acte tindrà lloc dilluns 30 de gener a les 19:00h, als Jardins Gandhi de Poble Nou.

Enguany, també ens agradaria confeccionar aquesta celebració conjuntament amb vosaltres, pel que us animem a participar amb la lectura de frases sobre noviolència i pau que farem, o si ho preferiu, a enviar-nos les vostres frases, reflexions, aportacions que la noviolència i la pau us suggereix, des de la vostra entitat o voluntaris i voluntàries, per a llegir-ho i compartir-ho el dia 30.

Comptarem amb la participació d'el grup musical YOUKALIS Trio i farem l'encesa de llànties tradicional a la figura de M. Gandhi, estàtua obra d'Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau.

Per confirmar l'assistència podeu adreçar-vos a l'a/e info@federacioongpau.org.

Si teniu activitats durant la setmana de la noviolència ( la darrera de gener), podeu informar-nos-en per incloure-les en l'Agenda de la Noviolència 2012.

Localització dels Jardins Gandhi: c/ Llull amb c/ Bac de Roda , Metro L4 Poble Nou. Bus: 36, 71 i 141.

Propostes de la Fundació per la Pau per celebrar la jornada

El dilluns 30 de gener es commemora l’aniversari de la mort del Mahatma Gandhi. Coincidint amb aquesta efemèride, des de fa 47 anys se celebra el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau. Enguany, les escoles, centres educatius i

entitats de pau organitzaran diverses activitats durant la setmana de gener. La Fundació per la Pau us en proposa algunes.

Jardins per la pau DENIP

Llorenç Vidal Vidal, un inspector d'educació destinat a Cádiz,
poeta, educador i pacifista mallorquí, va fundar l'any 1964 el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP).

La seva obra fonamental, el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), de creixent difusió internacional i practicat anualment per milers i milers d'estudiants en centres educatius de tot el món (i per milions des de la seva fundació en 1964), és, com diu el seu fundador, "una llavor de no-violència i pau depositada dins la ment i dins el cor subconscient dels educadors i, a través d'aquests, dins la societat", així com una font activa de creació d'una consciència de pau interior i exterior a través de l'educació. Es tracta d'una experiència educativa de renovació pedagògica escampada internacionalment, amb quasi mig segle de durada i en la qual directament o indirectament s'han inspirat i s'hi inspiren la majoria de les iniciatives pedagògiques, nacionals i internacionals actuals relatives a l'educació per la no-violència i la pau.

Els temps estan canviant. Nosaltres encara no hem canviat prou.

Any internacional de la QUÍMICA 2011

2012-01-23T19:14:00.004+01:00

Quina quantitat d'idees, d'activitats i iniciatives!
Poc conegudes en molts instituts i col·legis d'ensenyament secundari.
¿Com és possible que encara tantes classes de química siguin classes de pissarra i de llibre de text?

Any internacional de la Química

I què hi diem mestres, professors i pedagogs?

2012-01-13T21:49:00.008+01:00

MONSTERHIGH, nines per a nenes i històries per a adolescents...

Vaig saber per la premsa que hi havia hagut tanta demanda que s'havien exhaurit aquestes "nines". D'entrada les trobo una "tonteria" i no penso que puguin fer més mal que la Barby, nina de pit i cul que va interioritzar un model femení que ha d'haver contribuït indiscutiblement a l'increment d'annorèxia mai vist.

D'entrada, sense fer alarmismes, com a pedagog ja m'incomoda el patró estètic que interioritzaran aquestes nenes criatures. En segon lloc, està clar que va dedicat a les nenes que han d'aprendre a ser objectes de provocació. En tercer lloc, i el més important que els infants jugant (i pel mateix cost i beneficis de les empreses productores) no desvetllin interessos d'aprenentatge i cultura (siguin científics, musicals, dramàtics, d'aventura, d'intriga i agudesa mental, d'invenció tecnològica, de gestió social...).

Jo als dotze anys vaig conèixer el "palé", avui "monopoly" i puc dir que vaig començar a entendre què és l'especulació, quin paper pot fer la banca i que el més estable són les empreses de servei públic encara que no poremten fer "pelotazos". També vaig llegir molt "Tintin" i vaig viatjar per tots els continents, que vaig consolidar posteriorment. Companys meus havien llegit Astèrix en lllatí. Amb els llibres de física recreativa fèiem invents amb el meu germà. Jugàvem i a clase de física teníem preguntes per fer.

Veig que bona falta fa un pacte social per la infància que han de subscriure mitjans de comunicació i empreses productores. Què s'espera dels infants? Solament que siguin consumidors: és una instrumentalització inacceptable en un país que ha subscrit la Convenció dels drets de l'infant de 1989. ¿No veieu com va al comercial de joguines i com davant de tantes nines ha de cercar les que no es veuen, les que estan darrera? I Hi va sola, sense els pares. No pot ser més maltractament de la infància. Ens hem de queixar tots per responsabilitat social. Martí Teixidó

236

aranza | 24-12-2010 a las 5:08 am #

stas munekas son lo maximo son lo mexor de lo mexor kiero tooas toditaz en ezpesial a draculaura es super coool x sierto tengo 12 años
237

aura | 24-12-2010 a las 5:18 am #

holaaaaaaaaa quiero toda la colecsion en espesial la draculauraaaaaaaaaa porfa diganme endonde encontrarlas tengo 9 años iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii me encantan las barbis

270
fernanda | 29-12-2010 a las 10:46 pm #

aaaaaaaaaaaaaaaaaaamo a las monster high son lo mas coooool del momento me gustan las 5 creo q me las van a comprar todas jajajaja.las barbie ya me estaban volviendo loca.
adios amigos besos

Por Nina en 30/04/2011 | Responder

las Bratz ganaron el juicio pero Matel saco las Monster High las cuales ganaron fama y por eso las Bratz que sacaron para Navidad no se vendieron
Y ahora que Matel vio sacaban nuevas Bratz sacaron otra coleccion de Monster high al mercado,no creo que las Bratz consigan volver a tener el exito que tenian y si lo consiguen matel comprara la empresa.El mundo de los negocios es asi

Auguris... bons desitjos... ventura... Ens caldrà coneixement i voluntat.

2012-01-02T21:52:00.004+01:00

NADAL 2011 SENT-I-PENSAMENT VIDA HUMANITZADA

2011-12-25T22:59:00.000+01:00

Pots seguir la lletra amb la música i potser cantar tu també.
http://educacio-comunicactiva.blogspot.com/

Lletra per cantar amb música de Yesterday (Paul McCartney)

2011-12-24T17:00:00.001+01:00

escolteu, el meu cant és de protesta

no puc cantar com feia

nadals senzills d’abans d’ahir.

pel cel, cent setanta mil estrelles

llueixen les botigues

que han escarnit el Sant Nadal.

pel cel, les paraules d’amor que jo vaig dir

s’han fet solament un record

d’abans d’ahir.

escolteu, el meu cant és de protesta

no puc cantar com feia

nadals senzills d’abans d’ahir.

escolteu, el meu cant és de protesta

no puc cantar com feia

nadals senzills d’abans d’ahir.

tampoc cal gastar tant per viure,

i viure moments de felicitat.

on ha dut tanta riquesa i progrés?

com més insolidaris més infeliços

encara no ens n’adonem?

escolteu, el meu cant és de protesta

no puc cantar com feia

nadals senzills d’abans d’ahir.

Howard Gardner: Intel·ligències múltiples a Redes (TVE2)

2011-12-13T00:23:00.002+01:00

De las inteligencias múltiples

2011-12-13T00:12:00.005+01:00

Subscric les reflexions poliètiques de Carme Rider

"NADAL I CONSUMISME" .

Referència a uns valors que hem de veure com duem a la pràctica social i que se sàpiga, que s'n parli. És la ComunicAcció, la interactivitat entre ciutadans lliures que pensen. Sí, lliurepensadors sense contradicció en ser solidaris.

El pensament més ben articulat entre persona i societat el trobem en Emmanuel Munier i en Herbert Marcuse, dos pensadors deixats a segona fila perquè a primera fila posem els mitificats. El primer, Munier podria haver estat escoltat per presentar una fe cristiana amb carisma per comptes del doctrinarisme vaticà o la rouqueria dominant a España o el sistaqui funcionarial vist a Catalunya . El segon, Marcuse vist com a marxista per uns, com a revisionista liberal per altres, dóna voltes, per autenticitat i superació de dualismes, a Sartre, Adorno i als dos Heideggers (un, el polític mesell, contra l'altre, el filosòfic arrogant) que han tingut major audiència.

A la praxis: Enguany,
1. No compro cap mena de loteria; el que venia gastant -7% de reducció de sou de funcionari ho dedicaré a causes justes.
2. No col·laboro amb la Marató de TV3 que es van aprofitar del sentiment de bondat per Nadal; el què guanyen ells, ho ha operdut Càritas i d'altres institucions d'ajuda als pobres. Les malalties també afecten als rics i per això ens criden a col·laborar. Els rics també poden morir a causa de malaltia.
3. No regalaré res per compromís. Seguiré estimant moltes persones i si tinc clar què els pot fer content o feliç els ho procuraré.
4. Els infants, els primers, i no em faltarà temps per cantar i jugar, abans de carregar-los de regals que quan obren i ja esperen obrir el següent.
5. Cada dia veig que el millor regal què puc fer a moltes persones, especialment les velles (>72 anys) o les que no troben el seu lloc (per esquizofrènia, per esclerosi múltiple...) és parlar amb elles unes estones sense pressa.

Cal fer un canvi social però les ideologies de progrés fallen si no fem el nostre canvi personal. És la metanoia (canvi de mentalitat). L'Evangeli ho posa en boca de Jesús de Galilea però la doctrina catòlica ha esbiaixat amb el concepte de "conversió" d'una fe penitencial per als pobres que anava molt bé als rics, jararques i dominadors. També el comunisme soviètic i xinès van sotmetre les persones mentre les nomenclatures feien el que fan els opressors però disfressats d'esquerres.

Aquest món és impossible. Un altre món ésnecessari, possible si ja canviem nosaltres i en parlem arreu oportunament i, una mica inoportunament també, una mica. Cap fonamentalisme que ja ens hem fet grans.
Martí Teixidó

REPENSAR, REFER EL MODEL D'ESCOLA AMB LES TIC

2011-11-28T00:14:00.006+01:00

Coincideixo amb Ruiz Tarragó, enginyer, professor expert en tecnologies de la informació que hem de fer possible l'escenari de reescolarització amb les TIC front a una possible desescolarització o a la conservació del model general actual. És a dir, renovació del model d'escolarització uniforme dels il·lustrats, ara en una societat oberta, complexa i fins i tot líquida (inestable de forma). Hi vaig treballar molt a partir de la meva/nostra experiència docent d'escola activa, particularment en l'aplicació de les tècniques de l'Escola Moderna de la pedagogia Freinet que és qui més es va anticipar a les tecnologies a l'escola. Vaig anar als escenaris escolars més avançats el 1989 en l'ús dels AV i de les TIC a Catalunya: L'Horitzó i Súnion i vaig contrastar amb etnografia educativa i experimentalment el comportament dels alumnes amb relació a alumnes de centres de la mateixa condició econòmico-socio-cultural. Els nivells podien ser similars, però les respostes elaborades, matisades amb pensament propi es podien percebre. I eren alumnes que s'implicaven en l'activitat d'aprenentatge amb iniciativa.

Ho vaig deixar reflectit a una tesi doctoral: Escola ComunicActiva. L'escola de la societat de masses telecomuniada (UAB, 1992). No podia pensar que avui, vint anys després tingués vigència. Hagués esperat i preferit que hagués caducat perquè ja hauríem canviat el model d'escola.

Escrita en aquell moment gràcies al Framework III que el PIE ens va posar a disposició, ha estat digitalitzada, disponible a Tesis en Xarxa.
http://www.tdx.cat/handle/10803/5286
Són 3 volums, 1861 pàgines, digitalitzats en 15 fitxers.
Al volum 2, fitxer digitalitzat TMTP13de15.pdf
es reescriuen els 30 punts de l'Escola Activa de Ferrière, 1913 com a Escola ComunicActiva (la que activa la comunicació de masses). Del 14 al 21 queda palès que la institució escolar és una institució de cultura per a tots, preferentment per a infants i joves que en gestionen molts dels serveis i activitats.

Des 2005 tenim l'Escola El Martinet de Ripollet que va obrir un camí en aquesta línia: comunitats, ambients, tots els recursos i tecnologies a l'abast dels infants amb projeccció al barri en accions al carrer. L'Administració l'ha acceptada, li ha reconegut un Pla d'Autonomia i la deixa fer... però no l'eximeix de les moltes burocràcies innecessàries en una institució escolar que té sistema pedagògic consistent internament i coherent amb la realitat social. I l'Administració s'alegra que li hagin sortit imitadors... però alguns no tenen consistència doncs cal una direcció pedagògica competent en la pràctica i en la fonamentació teòrica. I... molta dedicació, la funcionarial completa de 37:30 h setmana i la professional que vol dir pensar, observar la vida i la cultura i convertir-ho en iniciativa pedagògica. Quan arriben mestres a l'escola que pensaven que en tindrien prou amb 30 h de presència... la situació no és fàcil.

¿Avala realment l'Administració que les escoles siguin dirigides amb pedagogia? ¿Permetria que a l'hospital pogués ser director qualsevol treballador (celador, imfermera, economista...) encara que no hagués estudiat medicina? Hi pot haver un gerent però la direcció ha de ser mèdica. La primera condició, i no suficient, és que a les escoles d'educació i als instituts d'ensenyament hi hagi direcció pedagògica, estable i continuada.

Fonamentació pedagògica de l'esenyament en català per a tots els infants i joves

2011-10-13T10:21:00.004+02:00

«Aprendre en català, un objectiu educatiu i social irrenunciable. Fonamentació pedagògica»

Declaració de la Societat Catalana de Pedagogia (SCP),
filial de l’Institut d’Estudis Catalans, en relació amb les bases científiques, pedagògiques i socials de l’escola catalana i la immersió lingüística

http://videoteca.iec.cat/entrada.asp?v_id=203

Dia Mundial dels Docents: mestres, professores i professors

2011-10-05T13:37:00.008+02:00

1749 a Sant Martí d'Ollers, prop de l'estany de Banyoles un jove rector crea l'escola parroquial per a instruir els infants.
Ha de ser, necessàriament un home estudiat i il·lustrat i escriu un tractat de didàctica. Cent anys després de la Didactica Magna de Comenius que de ben segur coneixia.
S'ha d'ensenyar els infants amb la seva llengua, allà la catalana, però les instruccions tenen caràcter universal. A cada lloc, a cada país amb la seva llengua, la dels infants del país, la llengua del país. I després llatí i totes les llengües.

La primera cosa que los Mestres deuben guardar en la educació dels Minyons es tenir un gran desitg de educarlos be, perque aquest bon desitg los obligarà à discorrer medis molt conducents per lo millor progrés dels Minyons que tenen obligació de instruir, y à practicar aquells medis, que trobaràn mes à proposit, pera conseguir la bona educació de sos Deixebles. Y perque los Mestres tingan sempre aquest bon desitg, serà molt bo, que considerarian, que per rahó de son Ofici estàn obligats à ensenyar à sos Deixebles, tant en lletras, com en costums, tot quant poden apendrer sos Deixebles; de manera, que los Mestres estàn obligats à dar las ensenyanças, segons la capacitat de cada Deixebles, y per això, estàn obligats à examinar las capacitats de sos Deixebles, perque aixís pugan proporcionar las ensenyanças à sa capacitat.

Segonament, dehuen considerar los Mestres lo profit gran, tant espiritual, com temporal, que en lo esdevenidor se ne seguirà, tant per sos Deixeble, com per tota la Republica, de la bona ensenyança, y educació de sos Deixebles [...] De aquí se veu clarament, quant noble, y honrós es lo ofici de Mestre de Minyons, y que los Pares de Republica deuhen contribuir à honrar, y à fer honrar un ofici tant noble.

Transcripció del llibre Intruccions per la ensenyança de Minyons escrit per Baldiri Rexach l'any 1749. Pàgines 25-26.

Edició de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, any 1923.

Baixat del portal web del Departament d'Ensenyament que ho ha publicat avui.

La publicació de las INSTRUCCIONS PER LA ENSEÑANSSA DE MINYONS de Baladiri Rexach en llengua catalana marca una fita inicial a l'ensenyament de les terres de parla catalana. Havia de ser un home molt informat i coincideix amb les avançades posicions de les Écoles de Port Royal defensores de les llengües del poble sens perjudici d'accedir després al llatí, llengua d'estudi erudit i a totes les llengües que hom sigui capaç.

Però, arreu de Catalunya es va anar imposant la pragmàtica del rey Carlos III, il·lustrat sí però també de la línia del despotisme, que manava que s'ensenyés a totes les escoles en llengua castellana. Pocs devien poder resistir com ho va fer el bisbe Climent a les escoles parroquials de Barcelona on va dir que sí, s'ensenyaria a llegir i escriure en castellà però justament per això, primer en català que així després aprendrien millor el castellà.

Arribats al 1898, amb la caiguda de Cuba i Filipines, España no va enlloc. Si apareix la Generación del 98 que aplega pensadors i escriptors, a Catalunya es pensa que no es pot anar enlloc amb una España de los grandes de España que frena la iniciativa industrial i econòmica de les regions més actives, Catalunya i Pais Basc.

El 1898 Flos i Calcat crea l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.
El 1914 la Mancomunitat de Catalunya malda per l'escola catalana en llengua i continguts i actituds.
De 1920 és el cartell de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana dibuixat per Josep Obiols que tots hem gravat a la nosrta memòria.
El 1923 l'Associació publica les instruccions de Baldiri Reixac.
Primo de Rivera ho estronca tot. Anys negres.
El 1931 la Generalitat de Catalunya impulsa l'escola catalana en llengua, continguts i actituds.
EL 1936 Guerra Incivil i EL 1939 Franco ho destrueix tot, fins on pot. Però la vida sempre reneix. (Cal resistir el fred i l'arranada que el bestiar fa a la prada)
El 1961 Òmnium Cultural malda per la cultura i per l'escola catalana per a tots.
El 1978 la Generalitat de Catalunya fa seva tota l'acció del miler de mestres de català que Òmnium Cultural havia anat posant a les escoles com a suplència i totes les escoles han d'ensenyar llengua catalana.
El 1981 comencen a aparèixer escoles públiques de barris obrers que adopten la immmersió lingüística per assegurar que els infants aprenguin a l'escola la llengua catalana que els seus pares no els poden ensenyar.
El 1983 la Llei de Normalització Lingüística reafirma l'escola catalana per a tots i generalitza el procés per fer que totes les escoles, quan ho decideixin, facin l'ensenyament en català sens perjudici de l'ensenyament de la llengua castellana i d'una llengua estrangera. Introdueix mesures per normalitzar la llengua catalana a la judicatura, al comerç, als mitjans de comunicació...
El 1994 algunes famílies són utilitzades per sectors contraris a la llengua catalana per demanar ensenyament en llengua castellana per als seus fills. Els tribunals superiors de justícia no els donen la raó però s'accepta un tracte diferencial personalitzat que, lamentablement, atempta contra el dret de l'infant.
El 2011 els tribunals es mostren dividits i sentències superiors vingudes d'España volen estroncar l'ensenyament en català perquè veuen que es consolida i argumenten falsament que va en perjudici del castellà.

SOMESCOLA.CAT és el moviment unitari que reprèn l'acció de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Per això es fa servir el mateix cartell de Josep Obiols actualitzat pel diari Ara.

ESCOLA EN CATALÀ. ARA I SEMPRE

que venim de molt lluny
1749...1898...1914...1920...1923...1931...1961...1978...1983...2011

Fonamentació pedagògica de l'ensenyament en català

2011-09-23T14:57:00.018+02:00

Societat Catalana de Pedagogia
Institut d’Estudis Catalans

Acte acadèmic
dimecres, 5 d'octubre a les 19 h

APRENDRE EN CATALÀ, UN OBJ ECTIU
EDUCATIU I SOCIAL IRRENUNCIABLE
FONAMENTACIÓ PEDAGÒGICA

El president de la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis
Catalans, Martí Teixidó, es complau en convidar-vos a la sessió inaugural del
curs 2011-2012.

L’acte serà presidit per l’Il·lm. Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis
Catalans.
Hi intervindran:
. Joaquim Arenas, exdirector del Servei d’Ensenyament del Català.

. Diego Gómez, expresident d’Escola Valenciana.

. Ramon Bassa, exdirector del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears.

. Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

. Joan Mallart, catedràtic de Didàctica de la Universitat de Barcelona.

L’acte se celebrarà el dimecres 5 d’octubre, a les 19 hores,
a la Sala Prat de la Riba de l’Institut (carrer del Carme, 47, de Barcelona).

(Es prega confirmació per correu electrònic a l’adreça scp@iec.cat o al tel. 935 529 103.)

SEGUIREM ENSENYANT LA LLENGUA CATALANA I CASTELLANA A TOTS ELS PETITS CIUTADANS

2011-09-04T22:30:00.023+02:00

Seguirem ensenyant la llengua catalana i castellana a tots els infants i joves com fa trenta anys que fem. Ha estat la millor alternativa. Tots els ciutadans que van crèixer aquests anys poden entendre la llengua catalana i fer-la seva. És cert que bon nombre encara no en fa ús, però l'entenen i quan els interessa un partit de futbol o una pel·lícula la poden seguir en català.

Tots aquests ciutadans són competents en llengua castellana, no n'hi ha cap que no la conegui quan fa temps que viuen aquí. Si els joves que han estat escolaritzats aquí parlen un llenguatge reduït, si el redueixen el mínim, no és a causa del català sinó de la falta de cultura lingüística d'aquest pais, del gran pais España que ja durant els anys de dictadura va imposar una llengua sense atendre la cultura i particularment la llengua oral. És va posar l'accent en la bona lletra i en la correcció ortogràfica i es va desatendre el contingut del discurs, la construcció de pensament que s'expressa amb llenguatge. (Els dictadors no volen que la gent pensi lliurement). La prova la tenim en observar que la falta de cultura lingüística la veiem a tota España i no així a France, per exemple, on s'ha conreat sempre l'ordre del dicurs i la composició escrita. Solament cal sentir parlar estudiants universitaris españols o francesos per comprovar-ho.

L'aprenentatge de les llengües no és un assumpte jurídic. ¿Què poden resoldre els tribunals, per molt superiors que siguin, amb relació a la competència comunicativa i lingüística dels ciutadans? Solament podrien intervenir si s'evidenciés que els infants i joves no assoleixen la competència lingüística que ha establert i legitimat la majoria democràtica representativa. Possiblement haurien d'intervenir per recordar als ciutadans que no fan ús de la llengua catalana o que no la volen aprendre el seu deure polític per contribuir a la convivència i entesa social.

Discutir sobre les hores d'aprenentatge de català o de castellà posa de manifest ignorància o mala intenció. Tots els alumnes han de fer les mateixes hores?... Per què?... Sembla una disputa immadura: Si tu en poses quatre de català, jo també en vull quatre de castellà... I així aconseguim que alguns infants acabin avorrint les classes de llengua. Aquest és un assumpte d'escola. Correspon als mestres i profesors, amb bon criteri, equilibrar les hores de català i castellà segons contextos sociolingüístics. No tots han de tenir la mateixa proporció d'hores; on tothom parla habitualment en català introduirem el abans el castellà perquè l'aprenguin bé i on gairebé no es parla català sinó castellà, àrab o paquistanès haurem de reforçar les hores de català per assolir l'objectiu: tots competents en llengua catalana i castellana i una llengua estrangera.

Discutir sobre si es fan matèries en castellà és una pèrdua de temps. Quan els alumns ja saben català i castella oral i escrit, posem per cas als vuit anys, coneixeran el medi natural i social-cultural a través de textos i documents, tan en català com en castellà i gràcies a la xarxa Internet de seguida es familiaritzaran amb documents en francès, portuguès, italià ben propers a les llengües que ja saben. I la majoria estan ja estudiant anglès sense fer-ne cap aplicació... Doncs a incorporar documents en anglès tan presents a la xarxa! Això és formar una persona amb competència lingüística en un món global interconnectat i els que ho tenen més difícil són aquells que arriben a l'adolescència parlant una sola llengua i dient: uan, tuu, zrii, ielou, grin... i quatre parauletes més fora de context.

Anirem tots a una sense desobeir res. Són alguns que no escolten, (ob audire, abans escoltar), que no estudien ni llegeixen com funciona el cervell i com s'aprenen les llengües.

Anirem tots a una. La Consellera d'Ensenyament com a direcció superior política al davant perquè visualitza la legitimitat de les nostres pròpies decisions. Els pedagogs, neurolingüistes i sociolingüistes a al dreta per aportar la fonamentació científica que demostra que el model d'ensenyament seguit és el que afavoreix el millor desenvolupament personal i social. A l'esquerra els mestres i professors que no solament han d'ensenyar la llengua formal sinó els continguts que la identifiquen i suscitar actituds favorables al gust per la llengua i a gaudir de l'agilitat de passar d'una a l'altra, incloses les llengües estrangeres i alguns expressions habituals de llengües minoritàries presents gràcies als companys nouvinguts d'altres cultures. En la base el suport total dels pares i ciutadans en general que encara que ells tinguin alguna dificultat en les llengües, s'han d'alegrar i estimular que els seus fills i tots els infants i joves facin ús del màxim nombre de llengües. Són comptats els que han demanat que els seus fills aprenguin en castellà i saben els que ho han promogut que els han enganyat, que els han fet servir d'escuts humans per interessos polítics partidaris.

Si es separa els alumnes per llengua, si a un infant se li diu que el català no és tan important, el més perjudicat és el mateix infant. Qui ho fa per interès propi, està fent maltractament a la infància. I els tribunals, sense que calgui denúncia, han d'intervenir per protegir el dret superior de l'infant. O és que no ho sabem? Martí Teixidó

Se m’acabava el poble, feia temps que ho sabia, però qualsevol excusa era bona per tal de perllongar l’estada. Els estudis del seminari havien arribat a la seva fi i la prova de la universitat sortí bé: llatí, grec, els clàssics, francès i anglès, tots menys la meva, oficialment es clar; el pare Lemozi ens n’havia fet, de classes de català, a la cuina, d’amagat del superior. Les llengües van ser el meu delit des del començament, qui sap si per en Safor, que em deia constantment paraules en altres idiomes, qui sap si perquè vaig aprendre a la plaça del mercat. El cas és que anava a la capitat a aprendre llengües, i que jo encara no sabia quines, ¿quines pare Lemozi? Totes.

Francesc Serés:

De fems i de marbres , p:184.

Quaderns Crema

Somescola.cat fa una crida a la mobilització el primer dia del curs escolar

05-09-2011

Ampliar...

La coordinadora de la plataforma Somescola.cat s’ha reunit d’urgència aquest dilluns 5 de setembre per estudiar accions després de fer-se pública la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya respecte l’ús del castellà com a llengua vehicular a l’escola.

Les entitats cíviques i educatives que integren Somescola.cat han fet una crida a la mobilització per al proper 12 de setembre, dia d’inici del curs escolar, amb concentracions a les 19 h davant els ajuntaments de totes les viles i ciutats. També es demana que, aquest mateix dia, les escoles pengin un cartell en defensa del model d’escola catalana que aquesta mateixa setmana estarà a disposició dels centres.

Somescola.cat també reforçarà les accions empreses fins ara, com és la signatura per part dels ajuntaments catalans de la moció en favor de l’escola en català i sumar adhesions al manifest de Somescola.cat.

La plataforma, que integra més de trenta entitats –entre sindicats, associacions de pares i mares i entitats que treballen per l’escola i la llengua-, ja es va pronunciar amb contundència en el moment de saber-se el posicionament del TSJC: ‘denunciem l’actitud antidemocràtica d’aquest grup minoritari de persones envers el consens assolit per les grans majories socials’ i animava tothom a sumar-se a les accions que s’emprenguin a favor de l’escola en català i al model de cohesió social que aquest representa.

Tags:

Somescola, mobilitzacions, immersió

I ara vegem. Si un "magistrat" un dia sur al pas per dir que no afecta a tots, i ho diuen els mitjans d'informació, i el dia següent el TSJC diu el contari...

L'assumpte no és tan clar, és interpretable i com en dret romà: In dubio, pro reo. Assumpte acabat.
Un magistrat que avui diu i demà s'ha de dir el contrari no deu ser prou competent per a tan alta responsabilitat.
Vista la instrumentalització interessada de l'assumpte, no té cap importància. Ignorem-ho, callem, no diguem res més i fem el què hem de fer.

La Vanguardia. Barcelona. (Redacción).- El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) ha puntualizado hoy la interpretación de su presidente, Miguel Ángel Gimeno, sobre el ultimátum a la Generalitat para implantar el castellano en las escuelas y ha considerado que el fallo se basa en sentencias del Tribunal Supremo que sí pueden modificar el modelo de inmersión lingüística.

El TSJC ha emitido esta tarde una nota en la que corrige de forma indirecta la versión expresada ayer por Gimeno, y que había ratificado esta mañana en una entrevista radiofónica, en el sentido de que el ultimátum a la Generalitat se refería sólo a las tres familias que denunciaron ante la justicia el modelo de inmersión en catalán.

DEFENSA PEDAGÒGICA D'APRENDRE EN LLENGUA CATALANA

2011-07-13T01:57:00.012+02:00

La llengua catalana és la llengua d'aquest país, de més països. Una realitat sociològica, encara que no tots els qui hi viuen la parlin. És una realitat social de dilingüisme i de diglòssia: separació social per la llengua i jerarquia de llengües on una s'empara amb prepotència en l'oficialitat de l'Estat. No hi ha països bilingües i sí que hi ha persones bilingües. Les persones monolingües viuen acomplexades i per això no suten del seu grup o bé prenen actituds de domini, de voler imposar la seva llengua. I ho fan arreu. He sentit com un jove cridava a l'aeroport de Frankfurt: "Que venga alguien que hable español!". Un altre cas és el d'una professional titulada dels serveis socials de Barcelona que participa en reunions internacionals a Paris i ella parla espanyol sense cap complex; són els altres que s'han dadaptar a ella i en cap moment demana excuses de no saber ni francès ni anglès. Que els infants neixin en un país on es parla més d'una llengua és una oportunitat per a ells que no es pot desaprofitar. És lamentable que els adults els privin d'aquesta oportunitat demanant ensenyament en la llengua castellana familiar. És perd la possibilitat, una oportunitat personal de ser persona bilingüe, competent per igual en dues llengües. Ens ho perdrem? Ho negarem als infants? No seria un maltracte a la infància?... No ens ho podem permetre, no ho podem permetre. I si callem, entrem en l'espiral del silenci, aquella espiral de silenci que ha permès els holocausts del segle XX.

Però anem a la justicació pedagògica, científica.

1
Neurociència. La neuropsicologia i la neurolingüística estan mostrant la localització cerebral de les llengües i la proximitat segons similitud i segons ordre d'aprenentatge. L'estimulació elèctrica que dificulta la parla en pacients monolingües pot ser total i no així en pacients bilingües on els llocs d'estimulació estan més diversificats.

2
Psicologia evolutiva. Psicolingüística. Adaptació a la complexitat tal com es presenta a la realitat. Superar el reduccionisme monista propi de mentalitats primitives o autoritàries. El llenguatge configura el pensament; diversitat de llenguatges fa desenvolupar la capacitat de discriminar, veure la falta de consistència de pensament únic. La diversitat de llengües potencia la construcció de pensament.

3
Sociologia comprensiva. Fer que els infants visquin, interaccionin i juguin junts i coneguin les diferències. Desenvolupar, suscitant en ells: simpatia, empatia, observació, tempteig i fermesa en les relacions amb els altres.

4
Pedagogia. Desenvolupar la competència lingüística segons possibilitats personals. Amb diagnòstic i pronòstic pedagògic cal orientar la majoria d'alumnes de la nostra àrea lingüística a aprendre a català i castellà al Parvulari, després francès i a continuació anglès a l'Educació Primària i a llegir o entendre totes les llengües romàniques que circulen per internet o que poden escoltar amb una certa freqüència.

5
Pedagogia. Sabem que la transferència d'aprenentatge és altament positiva de català (més complex en fonologia, ortografia i formes sintàctiques) al castellà. Molt meny positiva de castellà a català. Aquells musculets facials que no s'activen els primers anys per pronunciar sons matisats, poden quedar iunhibits. L'ensenyament amb visió d'estructures comunes és una exigència didàctica i sempre que sigui possible ha de fer una i altra llengua el mateix mestre o professor.

6
Cultura. Considerar les tres dimensions: comunió, innovació i domini (Salvador Giner). Amb la llengua com a instrument de màxima identitat cultural (el llenguatge configura el pensament) cal crear en els infants i joves una identitat pròpia i participativa alhora.

7
Filosofia. Amb l'ensneyament i la llengua com a cosntrucció social més potent hem de fer que els infants i joves esdevinguin: competents, conscients, autònoms, solidaris, joiosos, creatius i compromesos.

Els models d'ensenyament de llengües pragmàtics (español-inglés d'esperanza Aguirre) instrumentalitzen al persona i solament esperen d'ella que sigui altament productiva. Els models de fals igualitarisme (30% gallec/valencià/català, 30% español i 30% anglès) són per fer homes i dones sintètics, de plàstic, uniformes, com podia fer la Xina de Mao). Els models separatistes d'infants que s'estimen a casa en llengua castellana -com ha de ser- però que a l'escola es vol ernunciar alcatalà són una clara instrumentalització d'uns pares que s'han de curar de pors infundades o que enyoren sistemes autoritaris que la societat democràtica i la Unió Europea pluralista no poden acceptar. Martí Teixidó

S'ha atemptat contra els infants privant-los d'un aprenentatge natural de la llengua catalana a València, a les Illes Balears i ara també a la Franja d'Aragó. Volen fer ciutadans de segona? Els ciutadans competents seran els qui aprenguin més llengües. En general, els qui es refugien en una sola llengua evidencien falta de competència lingüística, també en la seva llengua. Hi ha prou estudis que han demostrat que els infants que aprenen en català també milloren en castellà.

Encara m'atreveixo a afegir

Economia. Quants esforços personals per arribar a un bon domni de lengües: català, castellà, anglès...! Aquests esforços fets de ben jove sí, però amb seqüència de proximitat poden garantir la més alta competència. Si ho mirem bé, la geografia de les llengües i la diversitat no tenen fronteres precises. Els parlars evolucionen i varien segons el temps i l'espai (lingüística diacrònica i sincrònica) tot i que a partir dels mitjans de comunicació hi ha un procés de reducció de la diversitat. Hi ha parlars de transició entre dues llengües que tenen sengles autoritats acadèmiques. No és econòmic el model actual més generalitzat que seguim a Catalunya. Infants de parla familiar castellana o catalana que arriben a l'escola a l'edat de tres anys. Si fan immersió al català, aturen el castellà i en canvi introdueixen l'anglès. L'anglès?, o paraules en anglès? I si tot va bé, arribats al final de l'ensenyament primari o a l'ensenyament secundari aprenen el francès, o potser l'alemany. Quan han fet tant d'anglès, tornen a una llengua pròxima al català i al castellà? Quines marrades que fem! Que difícil deu ser organitzar ordenadament al cervell aquestes llengües! L'espai proper ha estat ocupat per l'anglès i ara el francès s'ha de localitzar més lluny.

Quanta despesa econòmica! Un anglès que no es consolida com a llengua de conversa i les famílies que veuen la necessitat, i poden fer una despesa econòmica addicional, envien els fills a països de parla anglesa a l'estiu o els matriculen a acadèmies d'idiomes on no hi ha més de quinze alumnes per grup. Molts joves no parlen anglès després d'haver-ne fet a l'escola durant vuit o deu anys en classes de 25 o 30 alumnes. Quanta despesa perduda!

Notem. Els qui parlen bé l'anglès, també parlen bé castellà i català. Els qui no han assolit l'anglès, potser tampoc dominen bé el castellà i el català. Els qui no parlen bé el català, penseu que parlen bé el castellà? Que no ens enganyin. És un problema de competència lingüística, en totes les llengües. El català no representa cap problema, ben al contrari, és l'oportunitat que els fills siguin lingüísticament més competents que els seus pares si ells tenen dificultats en català. Els més perjudicats, seran els fills de ciutadans llatinoamericans que han estat enganyats quan els han dit que a España s'ha de parlar espanyol, que tots el saben i que el català és una complicació. MTP

¿Li correspon al Govern decidir la repetició de curs?

2011-07-10T05:57:00.001+02:00

I els docents callem. I el govern potser no governa en allò que li correspon.
I ara ens queixem, ens estranyem?

RESULTATS ESCOLARS, REPETICIÓ DE CURS, INTERÈS PEL CONEIXEMENT

2011-07-10T05:38:00.003+02:00

En parlarem. ¿Necessitàvem un estudi, recerca, per conèixer la inutilitat de les repeticions de curs en un ensenyament comprensiu? ¿Què no ho han de veure abans els docents que els sociòlegs? ¿Qui pot donar una directriu d'acció clara i fonamentada científicament? S'ha fet la constatació però bé cal una explicació científica que relacioni la inadequació de la solució. Qui ho farà? ¿Qui proposarà la mesura alternativa, o diagnòstics pedagògics diferencials, disposició de mesures d'intervenció per a cada cas i pronòstics comunicables que puguin avidenciar la consistència científico-professional? Martí Teixidó

Seguirem. Us hi podeu afegir.

2011-05-11T01:13:00.002+02:00

IV PRIMAVERA PEDAGÒGICA (2 i 3 de juny del 2011)

DIJOUS 2 DE JUNY
18.00 hores Obertura i presentació
18.20 hores JOANA CIFRE i MAS
L'educació per a la ciutadania a l'escola. Més enllà d'una assignatura Becària del Departament de Teoria i Història de l'Educació (Universitat de Barcelona) 18.50 hores CARLA QUESADA i PALLARÈS La transferència al lloc de treball: element clau en l'eficàcia de la formació contínua Becària del Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social (Universitat Autònoma de
Barcelona) 19.20 hores Diàleg 19.40 hores Pausa 20.00 hores JORDINA SÁNCHEZ i AMAT L'accés al text escrit a l'alumnat sord signant Becària del Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social (Universitat Autònoma de
Barcelona) 20.30 hores Diàleg 20.50 hores Tancament

DIVENDRES 3 DE JUNY
18.00 hores LAURA DOMINGO i PEÑAFIEL Contribucions pedagògiques de l'escola rural Professora del Departament de Pedagogia (Universitat de Vic) 18.30 hores ELISABETH PÉREZ i MASDEU Estratègies en la formació de persones adultes Formadora del Centre de Formació d'Adults Francesc Layret (Barcelona) 19.00 hores Diàleg 19.20 hores Pausa 19.40 hores ROCÍO GALINDO i CHACÓN La mirada viva de la infància Mestra de l'Escola Bressol Municipal Cerdanyola (Mataró) 20.10 hores Diàleg 20.30 hores Cloenda

Hem de canviar la manera d'ensenyar MATEMÀTICA

2011-05-05T00:18:00.002+02:00

Cantem la primavera de les 4 estacions de Vivaldi a l'Institut i a l'Escola. Una idea didàctica. N'hi ha tantes a la xarxa!

2011-04-25T21:27:00.004+02:00

Escola ComunicActiva: l'escola de la societat de masses telecomunicada (1992)

2011-04-13T21:06:00.006+02:00

Escola ComunicActiva a tesis en xarxa.
http://www.tdx.cat/handle/10803/5286
Autor: Teixidó Planas
Els tres volums en quinze fitxers. Qualsevol volum inclou l'index complet.

I encara està per fer. Que potser algú es pensa que els ordinadors ens canviaran la pedagogia a l'aula?

Solament els mestres i professors creatius, amb fonament sociopedagògic, amb finalitats filosòfiques i amb sistema pedagògic podran integrar els mitjans tecnològics. Massa sovint veiem que els mitjans anul·len l'acció educadora docent. Martí Teixidó

Quadern FAROS 5. Ens interessa el coneixement que aporta. Podem aportar la pedagogia necessària.

2011-04-10T18:23:00.007+02:00

L'Observatori

de Sant Joan de Déu segueix aportant coneixement i fonamentació mèdica, psicològica i sociològica per a la intervenció educadora. Ens interessa i ho agraïm.

Ens preguntem. Per què no hi ha cap pedagog/pedagoga en l'equip? Potser la pedagogia és "conducció dels infants" i d'això poc o molt en sap tothom?

Si en sap tothom, ¿per què són necessaris els coneixements que aporten metges, demògrafs, psicòlegs, sociòlegs?... Per fonamentar una acció educadora amb fonament científic, per estendre les bones pràctiques de criança i educació. Entesos.

I, l'educació ja es pot fer amb seguretat amb aquests coneixements?... Em temo que encara falta.

La paideïa grega és la infantesa, el període de la vida humana necessari per a incorpoarr-se a la vida social, la politeïa. No és solament desenvolupament harmònic i complet, que ho és. És també incorporació, adquisició de tot allò que la societat anterior ha desenvolupat, construït, i té com a bo, necessari. No és doncs estrany que la idea grega de paideïa s'incorpori com a humanitas a la cultura romana. Humanitats, tot allò construït pels humans, més enllà d'allò que ja aporta la Natura.

La pedagogia -m'agrada més paidogogia- es va configurar durant el segle XIX com a ciència de l'educació, com a ciència d'intervenció en l'educació. Des del primer moment la pedagogia a d'abastar tant el coneixement de l'infant de base observacional, empírica i científica com la cultura i els valors que l'orienten, la filosofia, les filosofies. Però la pedagogia es demostra a sí mateixa quan fa propostes d'intervenció, quan dóna normes d'acció, que es puguin argumentar filosòficament, mostrar eficaces i demostrar que tenen valor general. Això s'ha de fer amb coneixement d'una altra procedència, la cultura i avui la realitat social d'una cultura de masses i mostrar com es pot "conduir" l'infant i adolescent i "suscitar" el desenvolupament de les seves capacitats perquè sigui en plenitud.

Així doncs, gràcies, als professionals elaboradors d'informes i quaderns FAROS que ens aporten coneixement de l'infant per a la intervenció pedagògica que ha de seguir. On acaba l'informe, el quadern, comença la pedagogia.

Potser aniria bé incorporar una part pedagògica als informes, quaderns. Aquesta part demana inventiva, experiència d'interacció amb infants, adolescents i pares-mares. No és pura deducció, complementació o corolari. Ben al contrari, les explicacions fonamentades, necessàries poden deixar paralitzat, dependent. Les inciatives pedagògiques són suggerents i activen una manera creativa de pensar-se de noves, de multiplicar-les. La pedagogia opera amb molts elements (com per exemple la cuina) que els ha d'integrar creativament. Posem-hi també pedagogia! Martí Teixidó

L'adolescent i el seu entorn al segle XXI. Instantània d’una dècada

Amb la col·laboració de:

Data de publicació: 03/03/2011 Índex temàtic: Salut i bons hàbits El darrer informe de l'Observatori FAROS, elaborat per especialistes de diferents disciplines com ara sociòlegs, demògrafs i metges, analitza la situació i evolució en la darrera dècada de la població adolescent pel que fa a demografia, entorn familiar, salut, salut sexual, noves tecnologies i valors.

Font: FAROS Sant Joan de Déu

Autor:

Link per veure el contingut

Coordinador:

Dr. Santiago García-Tornel. Professor associat de la Universitat de Barcelona i Cap clínic del Servei de Pediatria de l’Hospital Sant Joan de Déu (Barcelona)

Autors:

Pau Miret. Investigador del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (Barcelona)
Anna Cabré. Catedràtica de geografia humana i Directora del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (Barcelona)
Lluís Flaquer. Catedràtic de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (Barcelona)
Dra. Kristina Berg-Kelly. Doctora en pediatria i professora associada de la Universitat de Göteborg (Suècia)
Genís Roca. Soci-director de RocaSalvatella (Barcelona)
Javier Elzo. Catedràtic especialitzat en sociologia i graduat de la Universitat de Deusto i investigador social (Bilbao)
Dr. Josep Maria Lailla. Catedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat de Barcelona, Cap de Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Sant Joan de Déu (Barcelona)

2011-03-24T00:48:00.001+01:00

NEUROCIÈNCIA tan necessària a mestres i pedagogs.

2011-03-24T00:39:00.001+01:00

Una iniciativa social i professional on hi hem de ser TOTS

2011-02-19T20:03:00.003+01:00

Som Escola

No permetrem que ens malmetin tants anys d'esforços per una escola catalana en llengua, continguts i actitud i una escola de renovació pedagògica. Ara que més que mai els ciutadans saben català ens ho volen impedir. Els ciutadans de Catalunya som competents en català, en castellà i en d'altres llengües. Potser són ells, els de terres monolingües, que ja han de veure que els infants que neixen en entorns de diversitat ligüística desenvolupen unes connexions sinnàptiques cerebrals que els faciliten l'aprenentatge de més llengües i els donen una prediposició a ser més tolerants i a acceptar diferències. També en terres d'una sola llenga -si hi ha algun lloc així- els infants poden escoltar també contes en portuguès, en gallec o en àrab... Martí Teixidó

CASTELLERS una realització humana on hi caben totes els generacions

2011-02-09T00:16:00.002+01:00

El valor de cohesió social: socialització, educació de la infància i cooperació de tots amb diferents aptituids i habilitats... Amb els castellers hi cap tothom, de qualsevol llengua i origen... i poc a poc tots parlen en català sense renunciar a la seva identitat.

NO-VIOLÈNCIA i LA PAU - diada escolar 30 gener. Que no passi per alt

2011-01-29T09:54:00.018+01:00

Gandhi, l'ànima gran, una lliçó de vida

30 de gener

Recursos disponibles al CRP
Els centres educatius treballen la PAU
Enllaços

Dia Escolar de la Noviolència i la Pau

Propostes de la Fundació per la Pau per celebrar la jornada

El diumenge 30 de gener es commemora l’aniversari de la mort del Mahatma Gandhi. Coincidint amb aquesta efemèride, des de fa 47 anys se celebra el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau. Enguany, les escoles, centres educatius i entitats de pau organitzaran diverses activitats durant la setmana del 24 al 30 de gener. La Fundació per la Pau us en proposa algunes.

Llars d'Infants, les he visitades i he vist l'excel·lència

2011-01-17T02:37:00.004+01:00

La darrera setmana he visitat les llars d'infants. Entre elles, les municipals de Barberà dels Vallès. Els espais estan ben organitzats i equipats amb recursos adequats a l'edat: màrfegues, mòbils, ninos suaus, miralls baixos, materials de construccions, ambients de joc simbòlic, llibres d'imatges lletrats... Les educadores, mestres i tècniques d'educació infantil professionals, integrades en un equip. La direcció, propera però clara i identificada. Però l'excel·lència es percep sensorialment i s'infereix intel·lectivament. Els infants es comporten com a infants. Infants tranquils i alhora actius amb l'entorn, ocupats, tafaners. I també interactius amb els companys, amb els adults habituals, amb mi mateix adult foraster. Això no és casualitat, això no és d'un dia. És el clima educatiu, humà relacional que es construeix dia a dia. Els adults, les educadores, també la directora que no sempre és amb ells però que no és directora de despatx, donen tota la seguretat als infants. Si un cau, si té un dia trist (ha tingut un germà que l'alegra però se'n resent) s'acosta a l'educadora, li dona la mà, rep afecte d'autonomia (no de dependència).

Diem excel·lència pel bon tracte dels infants, per la dedicació atenta de les professionals. Un equip de vuit professionals per atendre cinc grups, setanta-cinc és just, han de ser més. Les educadores a més d'atendre els infants han de transformar classes en dormitoris cada dia, recollir tot l'equipament de pati perquè hi ha qui s'ho enduria. D'altra banda, una nova funció es perfila: orientar alguns pares i mares desorientats, i això demana temps, no es pot fer a l'entrada o sortida i per a algunes famílies caldrien sessions de grup de conversa.

Avui es disposa de màrfegues encoixinades, acolorides que permeten que els infants estiguin a terra, però sense aquells parcs-gàbia que hi havia abans. Cal que els pares tinguin la casa, adaptada als infants i que també ells s'asseguin una estona a terra i que no enviïn els nens a jugar a la seva habitació. Han d'estar amb tots, a la sala, on hi ha ambient de comunicació i interacció. Abans dels tres anys, és la televisió caldrà enviar a dormir més hores. Abans d'adquirir el llenguatge, els infants no estan preparats per a comprendre imatges - diu el nostre lingüista Sebastà Serrano.
[No totes les imatges corresponen a les llars visitades]

La Llar d'Infants és això, casa d'infants, "Casa dei Bambini" -en va dir la dotoressa Montessori. El 1982 em va correspondre decidir la denominació genèrica com a responable d'ordenació educativa. També hagués estat acceptable "Jardi d'Infants", la denominació de Fröbel que el dr. Ramon Fuster va catalanitzar amb l'Escola de Jardineres del CICF. El 2006 s'ha acceptat també "Escola Bressol" perquè ho demanaven els ajuntaments. Malgrat comprendre l'orígen d'aquesta denominació el 1936, la imatge de la Ll.I. El Bosquet deixa clar que és una casa de nens, a la seva mida, sense programa escolar encara que les educadores saben molt bé què han de fer.

La llar d'infants, especialment els primers dies i amb els més menuts té també funció de maternange amb abraçada, moixaines que donen seguretat però sense ofegar afectivament. Sembla retornar a la família comunitària, les mares tenen cura de totes les criatures com fan a la Ll.I. Xerinola. Aquest maternatge col·lectiu, com si fossin molts germans, afavoreix l'autonomia.

Un recurs natural ben pensat per al desenvolupament motriu. Els troncs d'un arbre caigut clavats a terra. Els infants hi han anat de seguida: caminen per superfície corbada,pugen, baixen, pasen curt, passen llarg, es creuen i han de cedir el pas, sí també algun cau (poca cosa)... Jugant, jugant. I com s'enforteixen els turmells, i com el cervell (cerebel) va automatitzant l'equilibri... Una idea creativa de la LL.I. Blava.

Els espais interiors estan pensats i organitzats per tal que els infants s'ocupin autònomament i es vagin trobant iniciant col·laboracions ocasionals, o "negociacions". Els espais exteriors i estructurals no sempre han estat escollits. La Ll.I. Rodona solament disposa de pati-terrassa on ha d'accedir per una escala de cargol, ben protegida. És tot un exercici d'enfortiment de musculatura i d'articulació de peus, genolls i mans que s'ajuden amb la barana. Un aprenentatge inevitable excel·lent. Costós això sí en sobreesforç per a les educadores, molt atentes a cada infant, potser quatre vegades al dia.

Un enginy estimulant que habitua a l'ecoresponsabilitat. El TRENECO, que divertit! El mobilitzen dos infants tirant de la corda, el condueixen dos infants amb la corda timó posterior. Carreguen d'envasos de iogur i d'altres... i al contenidor! , sí al contenidor del carrer!, a dos-cents metres. Sempre amb l'educadora. Quina aventura més assenyada! Idea original de Ll.I. Baldufa.

Disfressar-se, habillar-se no és necessitat sensomotriu, és un aprenentatge social a través del joc que crea vincle, comunió. Així, aquests infants de la LL.I. Rondalla potser de grans s'hauran de disfresasr d'executius, de magistrats o d'esportistes... Cada vegada hi ha més disfresses socials i cal preparar.se de ben jovenets.

Addicionalment. Els pares troben les quotes de les llars d'infants privades cares. Afortunadament cada vegada hi ha més oferta pública. Però s'ha de saber que demanem que els educadores siguin professionals, mestres (2.400 h de formació universitària) o tècniques superiors d'educació infantil (2000 h de formació superior). La societat ha de saber que el "XI Convenio estatal de educación Infantil" vigent fins el 2013 estableix un sou de 871,35+22,76 € per a tècnics superior d'educació infantil i de 1397,44+30,68€ per a mestres d'educació infantil. És del tot inacceptable, malgrat que s'ha anat millorant des de 2006. Com es pot pagar a mínims l'atenció als més necessitats de protecció? A les mestres i educadores infantils els demanem el màxim en formació (salut, psicologia, pedagogia, didàctica, correcció de llenguatge, destresa manual...) i el màxim de competència pesonal (ànim estable i calmós, atenció permanent, resistència física, iniciativa creativa, bon tracte i atenció personalitzada, actitud d'escolta a mares i pares...).

Martí Teixidó

Dues iniciatives pilot: Residencia d'estudiosos i Institut-residència96

2011-01-03T08:58:00.000+01:00

100 Años, Residencia de Estudiantes

Se han cumplido los cien años de la fundación de la Residencia de Estudiantes.
TVE2 Emitido: 02/01/2011 / 22:00h
Duración: 59:03"
Más información

Ja ens aniria bé a Catalunya. Fer una Residència d'Estudiosos Un centenar de places de graduats universitaris de diverses especialitats dedicats als seus estudis en diàleg amb els altres en un entorn de convivència i cultura d'un o dos cursos.

Abans però hauríem d'atendre els adolescents més abocats al fracàs en els estudis, que potser no en la seva vida. Nois i noies que ja hem vist als 12 anys que no els hem sabut motivar i que l'entorn familiar no els pot ajudar. Institut-Residència 96 Un institut per a un centenar de nois i noies on farien l'Educació Secundària i també activitats de lleure creatiu, esportiu i cultral. Els mateixos professors i professores també serien educadors en temps de lleure: fer video, teatre, fanzines, tallert d'invents, escultura, performances, veure cinema, fer esport... i atendrien els alumnes per torns de nit, mantenint una relació de comunicació. Seria un laboratori de recerca per mostrar que alumnes desmarxats però amb capacitat personal poden posar-se a to en quatre cursos de dilluns a divendres (caps de setmana a casa amb la família). Alguns amb situacions familiars complexes podrien restar en grup familiar algun cap de setmana a la residència amb alguns professors-educadors i farien el que es fa: anar d'excursió, visitar una exposició, anar a un festival de música, al cinema o veure la televisió i jugar a escacs o al monopoly. Quatre grups de 24 = 96 places. Quatre alumnes podrien erenganxar-se un cinquè curs per completar la seva formació però actuarien de germans grans (ritual de creixement).

Adolescencia: inteligentes y creativos

tres14 - Adolesce ncia

En 1904 el psicólogo Stanley Hall publicó el artículo "Adolescencia" y así se empezó a reconocer esta etapa de la vida.

TVE2 Emitido: 02/01/2011 / 20:30h
Duración: 00:00"
Más información

Quizá son inteligentes desaprovechados por la instrumentalización de la adolescencia.
Bien presentado, mejor que presentaciones psicologistas caducas.
Comprueba explicación cietífica multidisciplinar. ¿Cuántas ciencias?

CREATIVITAT DIGITAT + IGNORÀNCIA CULTURAL. Falta Educació ComunicActiva

2011-01-02T13:29:00.008+01:00

Quina meravella de mitjans i possibilitats. Mai havíem vist tant... en mitjans. I el contingut? Correm el risc de banalitzar-ho tot. Això solament interessa a la societat de consum, no a l'educació i menys a l'educació per al progrés personal i social.

1 La comunicació

És una producció de:
excentric experiencie digital power: creen experiències digitals futuristes entre la marca dels productes i els consumidors, entre l'empresa i els clients; cerquen la millor forma de captar l'atenció del consumidor. http://www.excentric.pt/#/quem-somos/
http://www.excentric.pt/#/home/
"Ajuda a lidiar en un nou món que canvia constantment" - diuen.

Això deu haver estat creat, inventat per uns joves portuguesos llestos, ràpids en informàtica i han fet forat. S'ha escampant, s'ha vist per tot el món. I l'empresa que l'ha creat està en la cresta de l'onada; rep munió de consultes. Però aquests joves estan mancats de cultura general, no han tingut professors que els ho presentessin o no hi han dedicat temps. I les tecnologies de la informació sense coneixement solament interessen per l'impacte que aporta guanys econòmics immediats. Sense contingut cultural ampli i ric en matisos no tenen futur i aviat seran sobrepassades per una altra novetat de sorpresa., una altra empresa sortirà.
Aniríem millor amb una aliança entre joves creatius i vells experts, entre tecnologia i cultura, entre innovació i tradició, entre cultura d'impacte de masses i cultura de prestigi elitista. La cultura ho pot integrar tot en equilibri, llevat de les agressions contrala Humanitat, contra l'Animalitat i en definitiva contra la Natura.

Dit de passada, la presentació de l'empresa és totalment postmoderna -domina el negre-, d'efectes visuals -mirallets per als indis-, de tòpics ingenus i gastats -que la imatge és millor que la paraula. Si de moment funciona és perquè l'educació escolar no posa els ciutadans a l'altura cultural de l'època. ¡Vés si uns ciutadans ben formats en la paraula-pensament s'enlluernarien tan ingènuament per imatges virtuals!

Però té un gran valor que sigui en llengua portuguesa, llengua romànica que arriba a tot el món... i la gent comença a dir: Però si s'entén tot! Internet pot contribuir a salvar les llengües; ja no cal esperar que una en domini una altra com va passar: llatí al grec, romanç al llatí, francès a la pluralitat romanç, anglès al francès... i algun ingenus esperen que l'espanyol a l'anglès passant per sobre de les llengües minoritzades.

2 El producte. Estereotipat, fossilitzat de quan erem petits, amb els perfils externs sense entendre que és el més gran mythe de la Humanitat (Joseph Campbell (1988: The Power of Myth. "La història de Jesús, per exemple: hi ha una gesta universalment vàlida en aquesta història".). Universalitzable (sense uniformitat). Sobre dades històriques d'un Jesús de Galilea que donava confiança a la gent senzilla i suport a la gent desastrada, que va actuar lliure davant del poder religiós, que no va confiar en el poder polític, que es va oposar al poder econòmic (l'única violència coneguda, al Temple) i d'aquí condemnat a mort: la condemna del Just. Després es crea el mythe del naixement, symbolitzant el naixement de de tot humà que tots hem de celebrar i protegir.

Anàlisi semiòtico-comunicativa.
Apliquem el model de l'Educació ComunicActiva.
Primer temps: tots expressem les nostres emocions: divertit, creatiu, alegre, m'ha encantat, bonísim... algú hagués poguit dir (ningú ho ha dit) ridícul, infantil, tradicional...
Segon temps: aportem elements racionals (dades, fets, associacions, contextos, explicacions, interpretacions...)
Alguns d'ells:

a) Nazareth ciutat d' Israel però de població àrab-palestina.
b) Bethlehem, Israel. Fals, ciutat de Palestina.
c) Jesuset de cotó fluix.
d) Es perd el valor de Festa de la Humanitat, celebrar i protegir el naixement de tot infant amb l'ajuda de tots.
e) Els reis. No eren reis fets a mida de la monarquía (I Portugal és avui una República). Eren astròlegs, mags, estudiosos, savis.
f) Canvien els temps. Romanen els sentiments - ben dit. Canvien les formes i els usos, la tecnologia; la Humanitat roman, es la mateixa amb emocions i aspiracions.
g) El tema musical. Jingle Bells, americà del Dia d'Acció de Gràcies, aplicat al Pare Noël o a Santa Claus, però en cap cas a la Nativitat.
h) El ritme. Per a estimular infants hiperactius, que no parin, que no s'assabentin de res. Millor oferir-los un muntatge més contemplatiu.

3 L'Educació. A l'educació estem mancats de mythes potents, necessaris per a fer crèixer els infants per a presentar herois als adolescents, per a suscitar ideals en els joves. Hem abandonat els tradicionals perquè s'han explicat teològicament, racionalment... El mythe pertany al llenguatge symbòlic, imprecís, contradictori però que reflecteix l'experiència humana. És un lleguatge diferent del de la ciència però podem trobar coincidències en l'explicació de l'experiència humana. I si la ciència dóna evidències, la raó té dret de veto a la creació i a la creença mythica però on acaba la ciència comença la creació de sentit i aquesta és la dimensió humana, de voluntat humana que és el ser del fenòmen, la llibertat.

Campbell: "L'únic mite en el que valdrà al pena pensar en el futur immediat serà un que parli sobre el planeta, no sobre la ciutat, no sobre la gent, sinó sobre el planeta i tot el que en ell hi ha. Això és el que penso que serà el mite del futur. I tractarà exactament del que tracten tots els mites: la maduracuó de l'individu, des de la dependència fins l'edat adulta, la maduresa i després la mort; i com vincular-se amb aquesta societat i com vincular aquesta societat al món de la natura i del cosmos".

Alguna cosa d'això hauria de reflectir el projecte educatiu i mentre l'escola pública no ho fa, un gran grup d'escoles privades es justifiquen pel seu ideari i tenen àmplia acceptació entre les famílies. Nadal ha superat els ambients cristians i ja és la festa de la Humanitat. Tothom hi ha de tenir cabuda i l'escola l'ha de celebrar amb perspectiva pluricultural i de dàleg interreligiós. Martí Teixidó

Avaluació i proves PISA per prendre decisions.

2011-01-01T21:19:00.002+01:00

PISA 2009 resultats de l'ensenyament als 15 anys. Com estem a Catalunya, a España?

Resultats PISA 2009 a Catalunya
presentació del
Consell Superior d'Avaluació de Catalunya

PISA 2009 Results: What Students Know and Can Do: Student Performance in Reading, Mathematics and Science (Volume I)

Quualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa. Una cançó que anunciava la postmodernitat

2010-12-12T22:02:00.002+01:00

És realment una cançó ben trobada, nostàlgica que ens atrapa a tots. És un clar exemple de postmodernitat. No esperem progrés de la modernitat amb els seu excessos de racionalitat i de renuncia pr la causa, no ens cal fer-nos grans. Ja està bé així. I de fet, és una crida a una relació de pau però... i els que no tenen oportunitats, els que passen gana o necessiten que els paguin la llum, els que no tenen escola.... Vivíem bé, vam tirar de beta, la casa per la finestra....
I ara el capitalisme financer, no el capitalisme productiu, ens ha deixat anar el llop de la crisi... i tots espantats i amagadets. I què?, seguim cantant cançons amables?. Quin papa gran ens treurà de la crisi. I ens renyen, ens parlen d'estrènyer el cinturó, de sacrificis... Tots?. Els qui hem treballat sempre i no hem especulat també?... I El qui sempre ho han passat malament, ara encara ho han de pagar més? Però si no s'han beneficiat de res. Que paguin els qui han estat guanyant abusivament. I que Jaume Sisa faci una altra cançó. Aquesta ens agrada però ara n'hem de cantar una altra.

PISA 2009 resultats de l'ensenyament als 15 anys. Com estem a Catalunya, a España?

2010-12-07T23:29:00.022+01:00

L'OECD compleix el seu compromís puntualment. El 7 de desembre fa públics els resultats de PISA 2009. Molt bé. I les proves ens semblen molt adequades perquè presenten exercicis d'aplicació del coneixement amb pensament, no de record o memòria.
Però sempre ens preguntem: ¿Per què fa aquesta gran operació l'OECD i no l'UNESCO que és l'organisme d'educació, ciència i cultura?

PISA 2009 Results: What Students Know and Can Do: Student Performance in Reading, Mathematics and Science (Volume I)

PISA 2009 Results

PISA 2009 Results presents the findings from the most recent PISA survey, which focused on reading and also assessed mathematics and science performance. The report comprises six volumes:

Volume I, What Students Know and Can Do: Student Performance in Reading, Mathematics and Science, compares the knowledge and skills of students across countries. Download the PDF e-book.

Volume II, Overcoming Social Background: Equity in Learning Opportunities and Outcomes, looks at how successful education systems moderate the impact of social background and immigrant status on student and school performance. Download the PDF e-book.

Volume III, Learning to Learn: Student Engagement, Strategies and Practices, examines 15-year-olds’ motivation, their engagement with reading and their use of effective learning strategies. Download the PDF e-book . Còpia del volum

Volume IV, What Makes a School Successful? Resources, Policies and Practices, examines how human, financial and material resources, and education policies and practices shape learning outcomes. Download the PDF e-book.

Volume V, Learning Trends: Changes in Student Performance Since 2000, looks at the progress countries have made in raising student performance and improving equity in the distribution of learning opportunities. Download the PDF e-book.

PISA 2009 Assessment Framework - Key Competencies in Reading,

Mathematics and Science

Chapter 1: PISA 2009 Reading Framework
Chapter 2: PISA 2009 Mathematics Framework
Chapter 3: PISA 2009 Science Framework
Chapter 4: PISA 2009 Questionnaire Framework
Annex A1: Print reading sample tasks
Annex A2: Electronic reading sample tasks
Annex B: Background questionnaires
Annex C: PISA expert groups

Volume VI, Students on Line: Reading and Using Digital Information, explores students’ use of information technologies to learn (forthcoming - June 2011)

PISA 2009 marks the beginning of the second cycle of surveys, with an assessment in mathematics scheduled for 2012 and one in science for 2015.

Explicacions que són clares per a la nostra realitat. Les pensàvem i una recerca com la de PISA ben aplicada ens ho confirma: poca eficàcia de les repeticions de curs, l'autonomia pedagògica necessària, bona disciplina i millors relacions professors-alumnes, escoles públiques o privades no aporten diferències respecte a la situació familiar, autonomia local amb compte de resultats evidencien millora de nivell.

• Countries where students repeat grades more often tend to have worse results overall, with the widest gaps between children from poor and better-off families. Making students repeat years is most common in Belgium, France, Luxembourg, Portugal and Spain.

• High performing systems allow schools to design curricula and establish assessment policies but don’t necessarily allow competition for students.
• Schools with good discipline and better student-teacher relations achieve better reading results.
• Public and private schools achieve similar results, after taking account of their home backgrounds.
• Combining local autonomy and effective accountability seems to produce the best results.

Ho estudiarem amb atenció. Martí Teixidó

6 de desembre. Sant Nicolau: festa dels infants. ¿Per què tenim tant desaprofitada la pedagogia rítmica musical de Joan Llongueres?

2010-12-06T21:47:00.005+01:00

El 6 de desembre sempre recordo: La festa de Sant Nicolau que celebraven les més avançades escoles de renovació pedagògica catalana. Joan Llongueres, mestre pedagog musical composà la petita cantata sobre la llegenda de Sant Nicolau, patró dels infants, amb la que els països més nòrdics d'Europa inicïen les festes de Nadal. El repertori musical, rítmic i de cantates de Joan Llongueres és extens i sempre engresca els infants.

És un patrimoni ben nostre que segueix els correns musicals més prestigiats però present a ben poques escoles. Nó és sols música. És interiorització del ritme, és memorització de moviments corporals harmònics, és domini de l'equilibri, la lateralitat i la simetria corporal, és psicomotricitat coma joc, és activitat artística i alhora té un sòlid fonament en la neuropsicologia.

Les Figures del Pessebre, El gereral Bum Bum, son altres de les coreografies que els infants posen en escena. I aquests desplaçaments per l'escenari fels de tan petits queden interioritzats. Quan Albert Boadella com a professor de l'Escola d'Estiu ens feia fer els primers desplaçaments endevinava aviat els qui d'infants havien fet? Les figures del pessebre, Les formigues a l'istiu... Es movien amb m´s harmonia i seguretat.

Què esperem a estendre aquesta pedagogia musical rítmica a tots els escoles? Que no tenim avui els necessaris mestres especialistes de música? I si algú no en sap tant, avui hi ha possibilitats d'enregistraments impensables els anys trenta o quaranta del segle XX. Solament cal intenció i voluntat. Els infants ho agrairan i creixeran més harmònicament.

Si n'eren tres petits infants, varen anar a espigolar camps.
Mireu el que els va succeir, que es varen perdre pel camí.
Tirem per qui, tirem per lla, La nostra casa on serà?
Truquen al vespre a un carnisser: Que ens obrireu bon carnisser?
Entreu, entreu, nois estimats, que jo tinc lloc per tots plegats.
Passar el portal només van fer i els va matar aquell carnisser.
...
Sant Nicolau, així que entrà, ja demanava per sopar.
...
De la carn tendra menjaré, que fa set anys que és al saler.
... O carniser no fugis no, demana a Déu el teu perdó.
Sant Nicolau al saler va, picant tres voltes amb la mà.

Joan LLongueres o la música com a eina educativa
El mestre Joan Llongueres va ser un dels gegants de la pedagogia musical a casa nostra. Format amb el mètode de rítmica i Plàstica concebut pel suís Jacques Dalcroze a principis del segle passat, Llongueres va crear un mètode pedagògic per a la formació integral de l'infant a través de la música i la dansa. Músic, poeta i sobretot pedagog, el seu mestratge és present encara en diferents àmbits de la pedagogia musical catalana, en especial, a l'Institut Joan Llongueres que dirigeix la seva néta, Núria Trias. Emès el 21 de Febrer del 2004. [TV3]

La Festa de Sant Nicolau també pot ser una tradició amb activitat simbòlica riual de gran valor. L'escolania de Montserrat la celebra escollint el "Bisbetó" i els seus auxiliars. A partir d'aquest moment, durant un dia manen els escolans i els monjos fan el que mana el "Bisbetó". Un joc ritual amb un fons educatiu potent. Avui encara mñes necessari. El 20 de novembre diada en que s'aprovà la Convenció dels Drets de l'Infant de 1989 afirmem el dret dels infants a ser escoltats, i no un dia sonó cada dia.

Una bona realització per a infants: fantasia, sorpresa i simpatia

2010-12-05T01:12:00.004+01:00

Mr. Magorium's Wonder Emporium.

Un film destinat a infants que també fa somriure els adults sense, amb imaginació i simpatia, sense nyonyeria.

On hi ha una botiga amb tantes joguines?

Emès per TV3 el dissabte 4 de desembre. Disponible en segments de 10 minuts.

Edgar Morin ens ensenya a pensar sense reduccionisme i sense separatisme de ciències i humanitats.

2010-11-27T22:06:00.005+01:00

Vàrem poder escoltar en directe a Edgar Morin al que van investir dr. honoris causa per la Universitatd e Barcelona però que el tenim per un dr. cogitationis causa amb el qual ens hem format per superar cientifismes ridículs i filosofismes superficials.

Amb Els 7 coneixement necessaris per a l'educació del futur ens dóna bones bases i orientacions per a elaborar un Projecte Educatiu potent.
I valor afegit. Morin sempre s'explica amb simpatia i de forma animosa. Ens convé molt als mestres i professors que hem d'encomanar, suscitar,... en els alumnes. ¿O es que volem deixar la capaciatt de seducció als mitjans de comunicació i a la publicitat comercial?

Jo vaig retenir
L'educació actual es caracteritza per:
1 Era planetària. La globalització informativa, econòmica és evident.
2 Comprensió humana. Dialèctica permanent passió+raó. Homo economicus i homo ludens alhora.
3 Afrontar al incertesa. S'ha de saber viure en la incertesa. Sabem que les seguretats son falses seguretats.

TV3.cat ha ressenyat
Sota el títol "Reflexions sobre el pensament complex, antídot al pensament únic", el filòsof francès ha desgranat en la seva lliçó magistral la seva visió humanista, social i planetària, que ha acompanyat amb un entusiasme que ha aconseguit contagiar el públic assistent.

La seva teoria sobre el canvi de concepció de l'educació es basa en conceptes com la "incertesa", "la relació subjecte-objecte", "l'ètica" i "l'humanisme". L'ensenyament, abans que res, ha d'ajudar a viure d'una manera humana, ha dit Morin. L'educació no és responsabilitat només dels professors, sinó un acte polític, social, cultural i ètic. Per això calen les aportacions tant de les ciències humanes com de la naturalesa, i també de la literatura, la poesia o el cinema.

Al paranimf de la Universitat de Barcelona i davant de centenars de persones, Edgar Morin, de 89 anys, ha rebut aquest reconeixement, amb "felicitat" i sentiments barrejats al seu cor i la seva ment, segons ell mateix ha explicat.

Una excel·ent estudiant de mestra, MBF, m'ha proposat veure i analitzar aquesta intervenció de Ken Robinson sobre creativitat i educació

2010-11-07T12:52:00.005+01:00

Ken Robinson

L'escola i les festes. De Tots Sants a Halloween

2010-11-01T17:48:00.005+01:00

L'escola va anar recuperant festes populars, particularment arrelades a les tradicions de Catalunya a partir els anys setanta. Quan el 1980 la Generalitat de Catalunya es va fer càrrec de l'educació i de la regulació de les escoles es va accelerar el procés de normalització. Si abans, amb totes les dificlutats,les festes havien estat molt pensades, cercant-ne l'arrel popular i pensant una proposta pedagògica la difusió es va accelerar i sembla que el contingut de fons ha quedat desdibuixat o oblidat.

A la majoria d'escoles els infants de parvulari fan panellets. Efectivament és una activitat sensorial manipulativa molt adequada i es va recuperar a través de l'escola doncs ja solament feien panellets els pastissers. Però jo penso que aquesta festa havia de tornar a la família i els nens han de fer panellets a la taula de la cuina, amb l'àvia, la mare, el pare i germans i amb les exigències d'higiene establertes a la nostra societat. Fer panellets a l'escola, amb tots els infants és ben difícil, i calen més mestres o educaadores infantils. Això si no es fa una porqueria, que també n'hem vist. I què en traiem?... Millor dedicar les hores de mestre a activitats de llenguatge oral i vocalització, a cantar, a representar... i els panellets... en família.

Castanyes. Als infant menuts i fins als vuit o deu anys no els agraden gens les castanyes. L'escola pot fer l'estudi de la Tardor, dels canvis observables a la natura, de l'escurçament del dia, del vent i la caiguda de fulles i dels fruits estacionals molt singulars: castanyes, boniatos, caquis, magranes... Es pot fer una torrada de castanyes si algú sap tenir cura del punt d'humitat i cocció per tal que siguin mengívoles (hi ha infants petits, els estómacs dels quals no paeixen
bé les castanyes ni els fruits secs). Però hi ha d'altres iniciatives. A ningú se li ha acudit fer suc de magrana?... És una mica complicat i cal pensar una tècnica però per als infants seria deliciós. Quan encara no ens atrevíem a fer panellets a l'escola, vàrem fer pa amb mel que els infants van descobrir també com a deliciós.

I la castanyera. N'hem abusat dels pesonatges disfressats. Trenquem l'encanteri. Els volem tots, totes les tradicions: la castanyera, i Sant Nicolau?... i el Tió, i el Pare Noël, i els Savis Mags... i el Carnestoltes, és clar... Està clar que som una societat postmoderna, la Modernitat revolucionada (en el sentit de velocitat, no de transformació evolutiva).

I així hem arribat... ens ha arribat el Halloween a les escoles: carabasses, bruixes i més disfresses. Divertir-se fins a morir és el títol d'un dels llibres de Neil Postman, mestre estat i sociòleg de l'educació i de la comunicació. Què en queda de tanta feina i esforços innegables de mestres i professors? Tenim tanta feina a preparar materials i a organitzar activitats que potser ja no sabem quina és la finalitat i quins valors sustenten la festa o tradició. No ens n'adonem i al final fem el joc a la societat de consum o ens convertim de tant en tant en un parc d'atraccions.

Certament que l'escola, l'institut, ha d'impulsar activitats simbòliques i festives que lliguen la comunitat, que creen grup, que quedaran gravades en la memòria viscuda d'infants i que reviuran com a dones i homes adults. Però si no assegurem els valors que les sustenten i la finalitat que projectem, conjuntament professorat i famílies amb infants petits i que projectem professorat, alumnat i famílies amb els més grans i joves, passem l'estona i no en queda res.

Ja veieu en què ha quedat. La festa cristiana de Tots Sants que commemora la memòria dels sers estimats que ens han precedit, que ens han transmès la vida i que es completa amb la visió que tots els humans podem esperar un final feliç: "Oh quan els sants, marxin plegats... Oh Déu meu! també jo vull ser-hi!" I axò ho cantaven els negres esclaus dels camps de cotó dels USA. No dic que haguem de tornar a una visió religiosa confessional sinó que hem d'extreure la base anterior, abans que fós d'una creença determinada. Està més enllà d'una creença concreta pensar en els difunts, en els sers estimats que recordem, en el valor de la vida que continua a través de la vida temporal de cadascú, en la realitat de la mort com a part de la vida. És una ocasió magnífica que un cop l'any, la societat faci atenció a aquesta realitat i que els infants ho visquin, evidentment sense pors, ben acompanyats de la família sencera: pares, germans, avis, tiets... I pot tenir un to festiu però en la proximitat dels sentiments, en la intimitat. Potser per això, per evitar les pors i fer-ne una mica de joc es va introduir a Eïre/Irlanda l'efecte de les carabasses buidades enllumenades, però avui sembla més una befa ben alimentada per la societat de consum. He vist com es buidaven carabasses i la amtèria es llençava a les deixalels; potser no totes són bones, però una bona crema de carabassa amb patata i un sofregit suau és un bon plat.

A les institucions escolars hem d'actuar amb pedagogia. Això vol dir tenir molt clares les finalitats (saber per què i per a què ho fem), conèixer els alumnes en el seu entorn pròxim i la societat on viuen i dissenyar una intervenció justificable racionalment i desitjable emocionalment. Aquestes activitats que tenen a veure amb valors i finalitats de l'eduacció han de ser sempre ben compartides amb els pares i correspon als professionals pensar creativament, amb imaginació, amb enginy, maneres de realitzar-ho. Martí Teixidó

De la FILOSOFIA a la NEUROCIÈNCIA sense contradicció

2010-10-10T22:34:00.013+02:00

El filòsof de l'educació Dr. Octavi Fullat i el metge neuropsicòleg Dr. Antonio Damasio han estat reconeguts honorables doctors a la Universiatt Ramon Llull en un mateix acte. Agosarat i interessant per als que som de l'ofici de l'educació.

Dr. FULLAT: L'humà, una realitat orientada, estructuralment i dinàmica, sempre inacabada. Vivim a partir de l'experiència i no es de les causes. les causes neurològiques, endocrines o bé psíquiques, no serveixen per viure. Això no exclou que el mateix professor Fullat va dir (sobre l'any 1996) que potser la biologia de l'educació és l'única ciència de l'educació (referint-se al sentit posititiu de verificada). Les intencions de l'educació es concreten en:
objectius pedagògics, precisos i decriptibles, les realitzacions que es controlen
projectes políticoeconòmics, com la llei d'educació, travessats per ideologia, discurs no científic, que legitima allò que hi ha.
finalitats filosòfiques, cosmovisions que orienten l'educació, donen sentit al currículum i motiu als alumnes. Són utopies, un discurs no científic, que pseudolegitima la protesta contra allò que hi ha.

Ja podem veure que com s'ha pervertit. Avui és la llei que mana tenir un Projecte Educatiu, en origen la presa de posició que el grup de la Pedagogie Institutionelle (France, 1966) propugnava front a la uniformitat del sistema escolar francès. Ara hi ha molts projectes educatius però tots diuen el mateix, el que les lleis d'educació manen, el que es políticament correcte. Els pares-mares s'ho volen creure per no entrar en conflicte amb els docents. Els alumnes no tenen motius per l'educació; si seguim així, es la fi d el'eduacció de la quan ja ens va prevenir el mestre i sociòleg Neil Postman. Ens calen déus, nous déus, relats que donin sentit al currículum i a tota la vida de la institució escolar. Avui una institució trista, obligatòria per a molts. Són els poders públis els que estan obligats a oferir una oportunitat d'educació a tots, però no cal que ho regulin tot de l'educació.

El professor Fullat segueix recordant-nos els valors d'Occident fundats en
Jerusalem: Abraham l'home que fa camí en la incertesa però amb una gran fe.
Grècia: Ulises que ha fet un llarg viatge ple d'aventures, contrarietats i coneixences però retorna a la seva terra Ítaca, al seu pa, al seu vi i amb la seva gent.
Roma: Eneas que es queda on ha arribat i allà funda la ciutat, funda el seu món.
Integració de passat, present i futur. Difícil sobreviure l'educació en la Postmodernitat.

Els valors d’Occident, 2001

Antropológica de la Educación 1997 / Homo educandus: Antropología filosófica de la educación, 2004

http://www.octavifullat.com/cat/

Amb aquesta fonamentació de l'educació, podem impulsar una institució escolar prou unitària perquè tots s'hi sentit bé i prou diversa com per acceptar orientacions més pragmàtiques, presència-gaudi (Roma), més teorètiques, memòria-recuperants (Grècia), més espirituals, expectació-expedició (Jerusalem). El valor cristià que ha impregnat Europa que vol inegrar-ho en encarnació-sentit. Queden més lluny, com superades després dels il·lustrats del segle XVII, les orientacions més supersticioses (Egipte) que alimenten la submissió de l'esclau. Ens sentim desenganyats de les promeses de la Modernitat portada al seu extrem imparable, la Postmodernitat, després de les experiències del segle XX que han posat de manifest la falsedat de l'aplicació comunista (Moscou) i les trampes del mercat capitalista (New York).

El professor Fullat es pregunta per la fe religiosa i respon amb Wittgenstein: "D'allò que no es pot parlar, més val callar" I malgrat tot l'educació necessita fe. Las fe pedagògica en la dimensió historicista de l'ésser humà, en nosaltres, en la Humanitat. Més val no parlar de la fe i que es manifesti en l'acció.

Dr. DAMASIO: va ser elogiat per les seves aportacions precises en el coneixement del cervell humà que verifica de manera positiva intuïcions ja anticipades per alguns pensadors avançats i desmenteix determinades concepcions acceptades i difoses pel poder establert.
1 L'emoció és diferent del sentiment.
2 Sense cos, no hi ha ment.
3 La ment pren decisions, pensa en el futur.
4 Les emocions intervenen en la presa de decisions i en veiem marcadors somàtics.
5 L'error de Descartes és la separació de cos i ànima.
6 Avís a la Piscologia que segueix estudinat la ment sense el cos.
7 Avís a la Medicina que ha menystingut la ment fent un tractament físico-químic de la malaltia.
8 El cervell actua com un simulador, sentint el nostre cos, inhibint-lo i també sentint el dolor dels altres.
9 Cercant Spinoza que ja va afirmar que podem guarir la malaltia amb l'acció del cervell.
10 La cosnciència es recolza sempre en l'organisme vital, encara que ho ignorem.

El professor Damasio afirma que amb el coneixement que tenim del cervell en els darrers vint anys hi ha un ampli ventall de problemes -mèdics, filosòfics i socials- que es poden abordar des de la perspectiva de la neurociència. Això ha estat possible per una bona conjuncció de tècnics en microscòpia electrònica i científics moleculars de laboratori amb teòrics de la neurobiologia, la conducta, la ment i la cultura.

Self Comes to Mind, 2010/ I el cervell va crear l'home és el darrer llibre del professor Damasio. La consciència i els sistemes morals són els que ens fan humans. S'està constatant que determinats vincles entre mamífers poden estar més associats a molèculs neuromoduladores com l'oxitocina que a un aprenentatge. Així doncs -afirma Damasio- la moralitat pot molt ben ser que sorgeixi de processos anteriors a la raó.

És ben necessari, urgent, que els docents tinguin formació en neuropsicologia per a poder fonamentar decisions per comptes de parlar i parlar dels problemes dels alumnes i cadascú dir el que se li acut. El coneixement de la Neurociència és el més deconegut i el que més falta perquè es pugui entendre que l'humà, l'alumne, és una unitat integral psicofísica. Els mestres d'educació especial, si no han adquirit una alta formació en aquest coneixement de neuropsicologia, si no són experts en pedagogia terapèutica, poc poden aportar als nostres centres i l'Administració els ha incrementat molt en els darres vint anys perque n'hi hagia tots els cenrtes.

La investigació del professor Damasio és investigació bàsica. Els precedents més importants en educació, els precursos de la neuropsicologia són Vigotski i Wallon. Ambdós, malgrat fer grans aportacions biològiques, afirmen que la consciència es construeix socialment sobre bases biològiques que ho fan possible però no suficient. Em pregunto si la consciencia social dels nazis capaços d'exterminar tanta gent, dels inquisidors que duein a la foguera bruixes i pensadors lliures, es devia solament a neuromoduladors o també a modelatge social.

Damasio va publicar abans títols explícits per si mateixos:
Descartes' Error: Emotion, Reason and the Human Brain, 1994 / El error de Descartes: la emoción, la razón y el cerebro humano
Looking for Spinoza: Joy, Sorrow, and the Feeling Brain, 2003 /En busca de Spinoza: neurobiología de la emoción y los sentimientos

http://www.usc.edu/programs/neuroscience/faculty/profile.php?fid=27

En aquest darrer es posa en al línia que des de cervell podem vèncer la malaltia, podem donar un sentit a la nostra acció, podem incidir en el nostre organisme...

La rectora de la Universitat Ramon Llull va cloure l'acte i entre d'altres pensaments, va dir que són dues línies paral·leles. Penso que més aviat estan en la mateixa línia, partint de punts oposats i complementaris i, inexorablement, coincideixen en aquesta unitat psicofísica que és l'humà. L'error de Descartes és haver girat la causalitat: l'existència és abans i ha evolucionat en el conjunt de l'espècie, de les espècies fins a generar pensament i autocosnciència. El problema de Descartes: com es fa el pont entre el cos i l'ànima?, era un fals problema. En la doctrina cristiana s'havia reduït la concepció humana a dualitat: cos-ànima, pecat-virtut, dolent-bo... malgrat haver adoptat en teologia una concepció trinitària. Cal entendre l'humà en una antropologia tridimensional: cos, ànima, esperit. L'ànima, ψυχή, participa de l'esperit , πνεύμα, però l'esperit ens supera, no ens pertany, per bé que forma part de la invariant humana: l'esperit de les aigües, brahma, l'esperit de l'univers, déu, alah... L'ànima, psiqué, és la que ens permet comparir els sentimenst amb els altres. El cos, σομα , em pertany exclusivament; jo me'n sento del dolor o jo gaudeixo de plaer i és el que delimita la meva existència que no exhaureix la vida. La vida, potser l'esperit, és abans que nosaltres i després de nosaltres. La vida ens és donada, la rebem i tenim uns any per donar-li sentit (existencialisme) i projectar-la a l'infinit (idealisme). Afortunament, vivim un temps que ens hem guanyat espais de llibertat: no hem d'estar tot el dia pastant a la prada com una vaca, no hem de creure tot el que ens diuen els grans de la Terra ni estem lligats a la terra, estem abocats a ser homo consumpti (humà consumidor) pel temps que vivim però depèn de cadascú. Martí Teixidó

[En verd elaboració de pensament propi]

Joan Triadú, 89 anys de vida: llengua, cultura, país

2010-10-02T01:47:00.005+02:00

La Societat Catalana de Pedagogia expressa el reconeixement a Joan Triadu i Font que amb la seva vida ha contribuït a l’ensenyament de la llengua catalana quan ens havia estat negada a l’escola, ha impulsat i dirigit institucions, cultu ral i escolar, que són un referent i ha estat estat membre fundador i primer president de la Societat Catalana de Pedagogia.

Compartim el sentiment d’absència amb familiars i amics pel ciutadà honorable, compromès per la llengua i la cultura catalana en moments ben difícils. El seu record contribueix a la nostra identitat com a poble.

Barcelona, 30 de setembre de 2010

Societat Catalana de Pedagogia

Institvt d’Estvdis Catalans

La Tecnologia també ens pot girar el cervell. A qui se li ha acudit? Qui ho ha autoritzat?

2010-09-18T02:17:00.011+02:00

Tema de fons

Instal·len controls d'accés en un institut de Girona per vigilar l'absentisme

Em sembla indignant aquesta mesura. Això és inacceptable en educació. No és un problema de recompte. Els casos singulars solament es poden resoldre amb intervenció pedagògica personalitzada.

L’escola no és un camp de futbol o un estadi on es fa un concert de rock o de la música que sigui. L’escola és una institució personalitzadora, avui més que abans atès que els mitjans de comunicació de masses ja fan la socialització. No, haurien de fer-la; fan la massificació i consumició.

Martí Teixidó

En l'escola ideal tenim la reconciliació entre els ideals individualistes i els institucionals

Dewey, 1897: My pedagogic creed

I quines raons més... gens educatives, menys pedagògiques

2010-09-18T01:48:00.011+02:00

Inici del curs escolar 2010-2011. Conseller satisfet, professorat descontent, pares-mares insatisfets.

2010-09-11T23:01:00.007+02:00

Educar amb pedagogia

L’educació torna a estar sobre la taula amb l’inici del curs escolar. De fet, en els darrers deu anys mai ha deixat d’estar-hi. Primer constatant el fracàs escolar entès aquest superficialment com l’alt nombre d’alumnes que no assoleixen els aprenentatges a l’edat que els correspon i la graduació al terme de l’etapa. Imprecisió que no hem aconseguit superar en aquests anys. Solament caben en la identificació de fracàs escolar aquells alumnes que “amb capacitat manifesta” no assoleixen la graduació escolar d’educació secundària. No hi podem incloure aquells alumnes dels quals hem identificat necessitats educatives especials, sigui per discapacitat o per circumstàncies greus que han impedit un bon procés d’ensenyament-aprenentatge. Contràriament, hi hauríem d’incloure com a fracàs escolar alumnes amb capacitats manifestes que fan un procés d’aprenentatge mediocre i se’n surten sense dedicació personal. Tot això ja ens ha de fer girar la concepció. L’alumne no és el fracàs escolar, el pateix. Fracassem nosaltres quan els alumnes tenen possibilitats i entre uns i altres: família, institució escolar i Administració pública constatem que alumnes amb capacitat no han assolit competències, coneixements, procediments i habituacions necessàries per al seu desenvolupament personal i també per a la cohesió social. Els informes de les proves PISA no van fer més que donar coneixement públic i contrastat internacionalment dels nostres mals resultats escolars.

Per afrontar aquesta evidència ben coneguda pels ciutadans que tenen fills en edat escolar i ben publicitada pels mitjans de comunicació que se n’han fet ampli ressò, l’Administració educativa va començar a obrir debats: Conferència Nacional d’Educació (2002), Pacte Nacional per a l’Educació (2005) i accions: avaluació de centres, proves de competències bàsiques, plans estratègics de centres i noves disposicions administratives començant per la Llei d’educació. Ens referim concretament a Catalunya però el procés és similar en el conjunt d’Espanya. Penso que el camí d’accions fa massa marrada. Hem començat a revisar-ho tot com a regulació del sistema escolar per a tots però no hem pogut atendre els problemes concrets ben coneguts d’organització de centres, de gestió del profesorat i d’educació peronalizada d’alumnes. Estem confiant massa en lleis i normatives i no arribem a resoldre problemes centre a centre.

Aquest inci de curs ve marcat per dues “novetats”. El “nou” calendari escolar ha ocupat molt de temps als mitjans de comunicació però no tindrà efectes escolars ni socials (quatre dies de més al setembre, cinc dies de menys al març… uniforme per a tots els alumnes). No resol res, però tampoc cal oposar-s’hi per encobrir la falta d’eficàcia general de la institució escolar. La incorporació d’ordinadors, Projecte eduCAT1x1 s’ha de fer sens dubte; ja s’havia d’haver anat fent però les tecnologies no aporten la iniciativa pedagògica i aquesta és molt escadussera, molts pocs docents encara s’han llançat a un ensenyament diversificat i creatiu. És excessiva l’aspiració a tantes pissarres digitals, a què tots els infants tinguin ordinadors a l’aula. Ben al contrari, amb la meitat d’ordinadors o menys que alumnes s’entraria en una dinàmica d’aprenentatge diversificat, cooperatiu, consecutiu i obert. Ja és temps d’acabar amb l’obsessió docent que tots els alumnes han de fer la mateixa feina, el mateix dia, a la mateixa hora i amb el mateix temps. I les pèrdues de temps entre activitat i activitat poden superar el 25% del temps diari disponible. Aprenentatge consecutiu vol dir que uns alumnes ho fan avui, uns altres ho faran demà però els darrers, de cua d’ull, ja hauran vist què han fet els companys i ho poden encarar amb més seguretat i fins i tot anar més enllà, si acceptem que prenguin iniciativa. El Projecte eduCAT1x1 es previ a la intervenció pedagògica: limitació del tipus de màquines, plataformes de subministrament de materials digitals entre editors i distribuïdors, sistemes de finançament i pagament, controls d’accessos i permisos… Després de tot això, el docent encara ho té tot per fer, preparar la classe i no com ho feia amb llibres de text comú per a tots.

S’ha aprovat un decret que dóna auronomia als centres[1]. Benvingut el reconeixement però són els centres, els equips de professors i equis directius els que han de demostrar l’autonomia prenent iniciativas pedagògiques fonamentades en coneixement i experiència, gestionades amb delimitació clara de responsabilitats, que s’avaluïn amb criteris de funcionalitat, eficiència i eficàcia. (Una disposició de seixanta-un articles i addicionals sembla excessiva per regular pròpiament l’autonomia). No tots els centres estan en condicions d’accedir a l’autonomia i menys al mateix grau d’autonomia. La Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans va concretar un procediment per a l’autonomia en la seva contribució al Pacte Nacional per a l’Educació de Catalunya: Obrir un nou perfil d’institució escolar: centres amb estatut de patronat al que s’hi puguin acollir centres amb un alt grau d’elaboració i iniciativa pedagògica interna. Aquests centres hauran de tenir l’aval de la Inspecció d’Educació a partir d’una supervisió mínima de tres cursos, l’aval d’una institució que patrocini el centre i el suport d’un moviment, xarxa o institució de reconegut prestigi pedagògic. No pensem que s’hagin de fer convocatòries públiques com s’ha fet per a plans estratègics de centres, projectes d’innovacions educatives: molta paperassa prèvia presentada en vistes als recursos addicionals que es poguessin rebre i no per la iniciativa pedagògica interna ja iniciada. Els qui tenen iniciativa i organització que comencin l’acció i a la vista de la mateixa se’ls reconeixerà l’autonomia i se’ls assignaran recursos.

La carta de compromís educatiu una altra de les novetats que impulsa l’Adminisrtació educativa. El caràcter prescriptiu i general per a tots pot fer que sigui un paper inoperant i més aviat amenaçador en alguns casos. El model que és suggereix és d’aquests documents políticament correctes però tan genèric que no dóna resposta a les necessitats de les famílies que el signaran. Els centres però poden posar iniciativa i decidir un model senzill i clar adequat a les famílies però convé que els compromisos del professorat quedin clars.

S’han dissenyat nous òrgans per gestionar millor el sistema escolar i millorar els resultats dels centres. Són mesures externes, molt estructurals que no arriben al moll de l’os. Les Zones Educatives tenen sentit si les administracions locals entren directament en la gestió però si apleguen diferents municipis no són més que un òrgan intermedi en la cadena: departament d’educació, serveis centrals, direcció territorial, subdirecció territorial, zona educativa, inspecció d’educació, serveis educatius. S’introdueixen nous òrgans potser per poca funcionalitat dels existents. Els Centres de Recursos Pedagògics creats el 1982, integrats en serveis educatius el 2006 no s’han adaptat a les posibiliatts telemàtiques d’accés als recursos pedagògics i estan infrautilitzats. Els Equips d’Assessorament Psicopedagògic creats el 1981 no han incorporat el perfil mèdico-terapèutic amb què van ser dissenyats i dupliquen la intervenció a l’educació secundària amb el psicopedagog o orientador escolar. Són en conjunt, potser, més de mil professionals la feina dels quals ha quedat desdibuixada i sempre esperen directrius centrals quan hauarien de ser assessors i experts locals dinamitzadors. Entretant, el país no té un sistema d’orientació escolar i professional que doni suport a la decisió d’estudis o activitat professional. La Inspecció d’Educació és un òrgan necessari de l’Adminsitració educativa que no s’ha redefinit després del gran creixement dels serveis de gestió territorial, del coneixement públic i puntual de les disposicions administratives i segueix fent controls generals i formals per comptes de respondre amb assessorament de coequip a les necessitats singulars de cada centre i avalar amb informe específic l’assignació singularitzada de recursos.

Indubtablement s’està fent tanta feina, tantes disposicions, tanta organització de l’Administració, tants professionals externs… Però el canvi a l’aula, la consolidació d’un model d’ensenyament-aprenentatge adequat a les necesitats dels alumnes que desvetlli el seu interès per la cultura, l’establiment d’un model que incorpori els recursos tecnològics del nostre temps amb ajut de tècnics i comptar amb mestres i professors contents amb la seva feina, no arriba. No arriba, no es pot dur de fora estant. S’ha de generar des de dins de cada centre posant l’adob necessari o, si cal, un empelt i invertint més (recursos, temps i diners) en aquells centres que tenen més necessitats. El sistema escolar uniforme es podia fer amb disposicions legislatives i plans generals. En la societat de la diversitat (horaris, maneres de viure, consum...) no podem seguir amb un model únic, detalladament regulat. Així, sembla que donem la raó al sector de docents que eludeixen el necessari compromís ètic que ha d’acompanyar la formació científica i al competència professional. El canvi, la millora des de dins solament ho poden conduir docents experts amb coneixement pedagògic: formació científica (psicologia, sociologia, neurociència), competència tècnica (linguïstica, didàctica, comunicativa, digital) i art personal per motivar els alumnes estimulant les seves aptituds diferenciades.

Martí Teixidó

[1] DECRET 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius.

Arquitecura i Pedagogia - Le Corbusier

2010-08-01T03:25:00.014+02:00

He fet estada al Couvent de La Tourette (Éveux-L'Arbresle, France) guiat per una jove arquitecte Maria-Pau Teixidó. Un convent dominic edificat entre 1953 i 1959 per un arquitecte merescudament conegut Le Corbusier. Merescudament perquè:
1. Un home dedicat a la feina que en va fer molta.
2. Es va mantenir creatiu, sense copiar-se a ell mateix perquè feia allotjaments per persones en un entorn determinat i abans de pensar l'estructura constructiva coneixia les persones i observava el lloc.
3. No solament sabia arquitectura; era savi perquè llegia, filosofava, estudiava història, polemitzava... obert a tot coneixement.
4. Actuava amb compromís personal per les persones per a qui feia la feina, davant dels conflictes socials i per la millora de la vida humana.

El Convent de la Tourette és una construcció de ciment armat, dura, austera però clarament pensada per a una comunitat religiosa. Habitacions o cel·les individuals amb llit, lavabo, armari-prestatgeria, taula d'estudi i terrasseta exterior. Espais comuns: menjador, oratori quadrat, església-cor d'alçada. La duresa de la construcció funcional cartesiana queda variada amb volums que es projecten i amb acabats com palets de riu encastats en el frontis exterior de façana. L'orientació i llum estant totalment previstes: les habitacions a l'est, al sud o a l'oest, l'església tancada al fred nord i lluernes zenitals, el menjador tot finestral obert a la vall, a l'oest on el sol de tarda dona escalfor mesurada. La limitació de fons econòmics va limitar els acabats interiors on el ciment és massa dur.

Si el Convent de la Tourette respon a la vida austera i de silenci de la comunitat benedictina encara queda més clar quan hem visitat la Capella de Sainte Marie in Haut de Ronchamp, un petit poble minaire. Allà hi havia una ermita molt ensorrada que calia restaurar. Le Corbusier accepta l'encàrrec però analitza l'entorn i la gent i fa un canvi total. Nova capella, blanca sobre el pujol, com un alegre bolet, amb formes totes arrodonides, corbes. Que bé els devia anar als homes negres de les mines! L'esperança de pujar a la capella, en una esplanada a fer l'acte ritual religiós comunitari i després la festa, el dinar, el ball a fora. I si a l'aplec en són molts, l'altar de els celebracions és fora a l'aire lliure. Tot està pensat dins i fora: altar, trona de predicació, espai del cor de cantaires, confessionaris...

L'espai interior de la capella també és lloc de silenci i interiorització... però la llum penetra per tot arreu amb un joc de filtres de color... No, no estem a la fosca mina, estem voltats d'aire i de llum.

Le Corbusier no era precisament un home devot com diuen de Gaudí, no seguia cap credo però és evident que va entendre la dimensió religiosa humana, com en moments és silenci i interiorització i com en d'altres és festa i exteriorització. Va entendre que per als dominics s'havia de potenciar silenci i interiorització i per a al gent senzilla de poble i per als escarrassats minaires calia donar sortida a l'aplec de festa airosa i animosa.

L'Arquitectura no és simple tècnica, cal observació prèvia atenta. Le Corbusier es va prendre tres anys per comprendre la vida dels dominics abans no va dicidir i posar en accó els dissenys previs i dialogats.

La Pedagogia s'ha convertit massa en tècnica, i per cert, tècnica imprecisa. No hi ha construcció pedagògica si no s'observa abans atentament els infants i adolescents, si hom no compta amb els recursos de l'entorn. Els materials i d'equipament del centre i de la comunitat local i els personals, els que aporten les famílies i els infants i adolescents amb les seves habilitats adquirides. Això ens falta a l'educació i això és el que ens dóna direcció de com millorar l'educació escolar. Les obsesions pels resutats no ens estan conduint enlloc i fariem millor de pensar que els creatius no per això han estat menys eficaços. Cal estudi, dedicació i obertura a tota mena de coneixement. Martí Teixidó

Una perla en llenguatge corporal amb animació per a la CBb5

2010-07-21T01:27:00.004+02:00

2010-07-21T01:18:00.000+02:00

Pedagogies falses; també les hi ha.

2010-07-20T20:18:00.016+02:00

El món digital pot amplificar a l'infinit l'experiència de viure. Sense experiència viscuda... res de res; alienació cultural.

Pedagogia compassiva; encobreix l'ensenyament tradicional

2010-07-16T00:10:00.002+02:00

A Cerdanyola l'Escola Bressol Montflorit mereix el millor reconeixement per la qualitat pedagògica. Gaudeix d'instal·lacions molt adequades en disseny pensat amb criteri pedagògic. (L'edifici té patologies estructurals per vellesa no renovada suficientment que no es veuen per la cura que es té dels espais). La qualitat pedagògica és obra d'un equip d'educadores professionals (mestres i tècniques) que dissenyen activitats, preparen recursos i organitzen els espais amb fonamentació psicoevolutiva i criteris d'intervenció pedagògica. Tot està pensat i ordenat i els infants es mouen amb una llibertat, espontaneïtat inusual. Estan amb el grup i poden apartar-se'n una estona, trobar.se dos observant junts, manipulant un al costat de l'altre.

Es percep una clara feina d'equip liderada per unes ments clares i un alt compromís amb la infància. Però es fa amb coneixement de base científica. No guarden infants, acompanyen els infants en el seu desenvolupament, sense currículum però amb gran riquesa d'estímuls i cadascú fa a la seva mida, segons necessiatts i possibilitats... però la companyia engresca els més aturats, els més petits... aprenen junts (no classificats per edats).

Haig de destacar la direcció estètica que hi ha darrera, talment com direcció artística: tots està posat adequadament, harmònicament, ni massa ni massa poc, una combinació de color gratificant, una diversitat de materials volguda pero sense excessos, amb materials naturals i reutilitzant l'excés d'una societat de consum. La qualitat estètica es gravarà en els circuïts neuronals d'aquests petits infants i seran patrons estètics per a tota la vida.

I tot això en una societat que no paga ni 1.000 € als professionals dedicats a la petita infància. Una societat que no mereix una feina professional de tanta qualitat i solament és possible per la generositat compromesa per la infància i la bona educació.

Hem de denunciar-ho arreu i els responsables polítics han de propugnar un conveni just per a les educadores, i ara també educadors infantils. Martí Teixidó

La imatge no correspon a EB Montflorit. Confiem substituïr-la properament. Obtinguda del portal web de Rosa Sensat.

RESULTATS ESCOLARS. La feina està en els processos

2010-06-20T23:06:00.009+02:00

Tanta preocupació o retòrica pels resultats escolars. L'oscil·lació de puntuacions va de 547 a 412, posem-ho en base 10, de 5,47 a 4,12. No arriba a un punt i mig de diferència. Fins i tot els que tenen puntuació més alta podrien anar millor. El 500 com a nivell d'aprovat s'estableix a partir dels resultats obtinguts. Xerrem, xerrem i xerrem. I donem culpes, com quan les donem al temps (atmosfèric) i perdem el temps cronològic i encara més el temps vital (ayon).

Nivell de CB

Els resultats d'aprenentatge són resultats. Per què obsessionar-se?
Què fa que l'arbre doni fruit?... airejar i adobar la terra i que no li falti aigua.
Què els falta als nostres alumnes?

1 GUST PEL CONEIXEMENT, PER L'APRENENTATGE.
2 QUE CADASCÚ FACI FEINA QUE ESTIGUI AL SEU ABAST I QUE NO S'ATURI.

Si això és dóna, qui dubta que hi haurà

3 NIVELL D'APRENENTATGE, BONS RESULTATS
si hi ha capacitat, però si no n´hi ha tanta... més temps o acceptar a cadascú i ajudar-lo a acceptar-se.

Però n'hi ha massa d'alumnes que de tant avorriment, esperant que tots vagin alhora, comencen a abandonar i els trobem que amb capacitat manifesta no assoleixen els aprenentatges. Per a aquests cal un pas més:

4 APRENENTATGE CREATIU, QUE INVENTIN, QUE FACIN MÉS
i tot el que facin de més serà un estímul per als seus companys.

A mi no em preocupen els resultats escolars que són inacceptables amb els mitjans que tenim amb els alumnes de bona condició socioeconòmica i cultural. Són comprensibles en alguns ambients on no s'han posat mitjans de compensació de les desigualtats d'origeni inaceptable que no s'hi posin mitjans.

A mi em sembla inacceptable que els infants i joves no estiguin entusiasmats pel coneixement i per aprendre. Això és responsabilitat de: de la família, molt de l'escola i massa dels mitjans de comunicació que ens donen a tots tant de pinso d'incultura, de passatemps i de paròdia autodestructiva per als menors. Martí Teixidó

Diapositiva1.jpg

Pedagogia i finalitats de l'educació clares

2010-05-02T20:40:00.007+02:00

Abans de la dimensió científica-tecnològica, la pedagogia s'ha de derivar de la filosofia, de les filosofies que adopti cadascú. Però en la societat democràtica cal un acord polític sobre les finalitats de l'educació comuns, compartides, per a tots els ciutadans sens perjudici del sentit personal de la vida. Si els infants i joves menors no veuen una entesa i diàleg unitari dels adults en la diversitat, si les finalitats són contradictòries -ja ho deia Rousseau- no podem esperar res de bo de l'educació.

¿On es cou el fanatisme?
¿Hi hauria tant de fanatisme si s'hagués rebut una educació democràtica?
¿Podem famílies, institucions escolars i mitjans de comunicació suscitar l'autèntic esperit democràtic en tots els infants i joves?

El president dels USA mostra tenir-ho prou clar. Llegir i escoltar les opinions i sentiments dels que pensen i senten diferent per saber viure amb ells està en la base més sòlida de la democràcia, abans de recomptar majories. És una lliçó que ens fa falta. Si l'arribem a aprendre i a practicar, l'opció per una escola confessional necessàriament oberta a diverses confessions religioses, els fals debat escola pública - escola privada i l'escola pseudodemocràtica que no escolta els alumnes... quedaraien enrera, que ja és hora.

Ho ha publicat el diari EL PAIS de 02.05.10

Obama hace una apasionada defensa del

civismo político

El presidente exhorta a los partidos a no demonizar al rival

A. CAÑO - Washington - 02/05/2010

La gestión de Barack Obama, como es obligado, será juzgada por sus logros y no por sus palabras. Pero su intervención ayer en defensa del civismo en la política, de la pluralidad y de la imperiosa necesidad de respetar las ideas de los contrarios, aún siendo sólo palabras, constituye también una monumental contribución al fortalecimiento constitucional de Estados Unidos.

Barack Hussein Obama

Obama habló en la ceremonia de graduación de la Universidad de Michigan en tiempos difíciles. Este país, como otros, atraviesa por un periodo de áspera confrontación política que bloquea la actividad en el Congreso, polariza a los medios de comunicación y envenena las relaciones personales. Algunos hacen responsable al propio Obama de ese clima, por gobernar demasiado a la izquierda. Otros culpan a la derecha, por haberse hecho demasiado extrema.

El presidente no quiso ayer señalar culpables, sino recomendar a todos calma y generosidad democrática. "Si usted es alguien que lee normalmente los editoriales de The New York Times [el periódico de los progresistas]", dijo, "trate de leer de vez en cuando los editoriales de The Wall Street Journal [el periódico de los conservadores]. Quizá le hagan hervir la sangre, quizá no le cambien su forma de pensar, pero la práctica de escuchar los puntos de vista opuestos es esencial para ser un verdadero ciudadano".

Los ciudadanos son a veces agentes y a veces víctimas de esta permanente excitación política, pero los principales responsables, señaló Obama, son los propios políticos, con su vulgar y oportunista forma de ganar adeptos. "Diseminar acusaciones de comunista o fascista puede servir para conseguir titulares", manifestó, "pero también tiene el efecto de comparar a nuestros rivales políticos con regímenes totalitarios y hasta sangrientos. Se puede discrepar sin necesidad de demonizar a la persona con la que se discrepa, se pueden poner en duda sus juicios sin necesidad de poner en duda sus motivos o su patriotismo".

Ese cruce de insultos, de gruesos titulares, resulta particularmente grave, según Obama, por el gigantesco poder de resonancia de los nuevos medios de comunicación, que permiten tanto el acceso a un mundo ideológico más plural como la potenciación del fanatismo con la reiterada confirmación de prejuicios. "Si elegimos exponernos a opiniones e ideas que siempre están en consonancia con las nuestras", dijo el presidente, "hay estudios que sugieren que sólo conseguiremos aumentar la polarización".

En Estados Unidos, ese fanatismo se refleja frecuentemente en el debate sobre el papel del Estado. La derecha norteamericana, que nunca ha estado, como en Europa, envuelta en aventuras autoritarias, reivindica la libertad individual como un valor sagrado y acusa a la izquierda de intentar permanentemente cercenarla. La izquierda argumenta con énfasis sobre la necesidad de un Estado más intervencionista.

Obama consideró ayer que ese debate está hoy algo fuera de lugar. Defendió al Estado en las manifestaciones obvias de su vigencia —las carreteras, las fuerzas de seguridad, universidades públicas como la de Michigan—, pero lo defendió sobre todo como un instrumento más, no el primero ni el principal, para promover la prosperidad. "En la era del iPod y TIVo [televisión a la carta]", señaló, "el Estado no puede tratar de dictar tu vida, pero sí puede darte las herramientas que necesitas para triunfar".

BarçaGuardiola un exemple per a la pedagogia. Encara més clar quan es perd.

2010-04-29T17:11:00.018+02:00

BarçaGuardiola un exemple per a la pedagogia. Vam dir el 28 de maig de 2009

És pedagògic perquè: 1 té fonamentació psicològica i cultural, 2 és intencional amb finalitat objectivada, 3 s'ha ideat i creat un recurs específic, 4 s'ha aplicat en temps apropiat, 5 ha estat rebut pels jugadors destinataris amb autoritat però generant una identificació personal. No hem d'aconseguir tot això en l'acció docent? Tot això i més. Que cada infant, que cada jove, noia o noi, siguin ells mateixos. El mestre fa ser, ajuda a ser cadascú ell mateix. Evidentment és molt més que el que fa el BarçaLaporta que paga milionades, el BarçaGuardiola que és més que un club però molt menys que una escola i que un mestre o professor. Fer ser persona i societat, transmetre coneixement per donar visió del món i sentit de la vida és més que tot.

Encara més clar quan es perd. Pedagogia consistent quan es perd seguint jugant bé. Diem el 28 d'abril de 2010.

Ara és quan es posa a prova. El Barça no va guanyar l'Inter a l'anada a Milan perquè va guanyar l'àrbitre. El Barça va guanyar l'Inter a la tornada al Camp Nou. Va guanyar per gol i, el que és més important, va guanyar per seguir fent el bon joc que el caracteritza, el joc BarçaGuardiola (La selecció d'imatges de qualsevol canal de TV com el de l'insert ho acredita). L'Inter no va fer bon joc, no va fer joc d'espectacle. L'Inter no anava a jugar sinó solament a guanyar. Passa a la final.
Guardiola va encaixar la derrota sense desqualificar ningú i seguirà amb el seu estil. Mourinho va seguir malcarat amb un trionf per gols però sabent que no havien fet bon joc. Si al futbol no es fa bon joc solament hi aniran els fanàtics, si es fa bon joc, guanyem o perdem, tots hi podem gaudir.

L'estil BarçaGuardiola és pedagògic perquè demana als jugadors que juguin bé i en gaudeixin, que facin joc espectacle i engresquin els seguidors i a tot el públic, fins i tot els qui no som especialment afeccionats al futbol, i també els demana que guanyin lligues i copes. Però si no pot ser avui, seguir jugant bé i ja es guanyaran altra vegada.

Que s'hi fixi bé l'entrenador d'educació de Catalunya que solament demana millorar els resultats de l'escola i no ha entès que la pedagogia sòlida exigeix uns passos: 1 que els alumnes tinguin interès i trobin gust pel coneixement; 2 que cada alumne rendeixi segons les seves capacitats; 3 que així qui té capacitat ja assolirà els bons resultats i la graduació; i 4 que si té capacitats especials se li proposin activitats d'aprenentatge creatiu on tingui iniciativa pròpia.

I els entrenadors, els mestres i professors, són els primers que han d'estar contents. Amb entrenadors malcarats no es farà bon joc, encara que els més capacitats, els que no necessiten ajuda, treguin les millor qualificacions. Aquests alumnes, els qui no han gaudit del coneixement a l'escola, millor que no siguin mestres o professors; serà difícil (no impossible) que deixin de ser malcarats.

Seguirem atents al BarçaGuardiola perquè dóna una lliçó pràctica de bona pedagogia. Si pot seguir així un temps, esperem que siguin molts més els entrenadors que promoguin el bon joc, la cohesió de l'equip (de tots sens perjudici dels singularment creatius) donant un lloc a cadascú. Si s'estengués a molts equips de futbol, a molts clubs... arribaria a ser necessari que les federacions canviessin les regles i els partits es guanyessin per gols però també per bon joc, per possessió de la pilota, per menys faltes, per jugades brillants... Les imatges de vídeo processades instantàniament permeterien una avaluació de qualitat, no la ridícula avaluació actual que permet que un equip jugui a no jugar i a no deixar jugar. Martí Teixidó

EDUCACIÓ: pacte social, no solament polític, i PEDAGOGIA

2010-04-26T00:58:00.009+02:00

Certament cal un Pacte social per l'educació. El ministre Gabilondo amb la conferència de consellers d'educació intenta un pacte polític.
Cal una visió encara més sistèmica, de sistema educatiu, i no solament sistema escolar. Cal un PACTE SOCIAL PER LA INFÀNCIA i han d'entrar-hi: families, escoles, mitjans de comunicació, associacions religioses, empreses de lleure i consum

L'educació a l'Estat del benestar

La educación en tiempo de crisis. ELPAIS.COM

L'Educació va ser considerada una inversió econòmica productiva els anys 70. Va passar a ser una despesa social inevitable els anys 90. Retornem, afortunadament, a l'educació com a inversió el 2010. Però la inversió econòmica no és suficient per ella mateixa. Tampoc les lleis que tant volen millorar l'educació són suficients epr elles amteixes. Cal pedagogia, sistemes d'intervenció ben pensats, fonamentats en les ciències de l'educació, coneixements verificats més sòlids que l'opinió de cada docent. No podem seguir fent l'educació com a aficionats, cadascú a al seva manera. Hem d'acreditar fonamentació científica i competència professional.

El periodista sociòleg Fabricio Caivano ho ha ressenyat molt clar en poques línies a Públic, suplement especial (23.04.10, p:18). No hi ha dubte que hem millorat: el 1950 solament 18% tenien el batxillerat elemental (avui 68% tenen el graduat eso); solament 3% acabaven la carrera universitària (avui són uns 30% encara que falten graduats en postsecundària). Temps passats van ser pitjors... però qualsevol altre país del nostre entorn és millor. Està clar que ens fallen els resultats, que no entusiasmen els processos que

"L'escola pot acabar sent un reformatori burocratitzat" -diu Caivano. I segueix:
Creix la desafectació educativa d'una ciutadania laboralment insegura i narcotitzada per un capitalisme usurer. Famílies mal educades -eterns adolescents- exigeixen a l'escola que eduqui integralment les seves cries. I cal afegir-hi la mutació psicopedagògica i de les estratègies d'aprenentatge d'una joventut narcisista, enquadrada en l'oci, l'exalçament de la vulgaritat i de la transgressió estimulades des de totes les pantalles i mediàticament verificable per una exemplaritat política empastada amb les virtuts capitals: cobdícia, falsedat i lletjor.

Tres estudiantes de secundaria que sueñan con andar con las sexys y
suculentas chavas universitarias, encuentran la puerta perfecta cuando son
confundidos con estudiantes de licenciatura. Ajenos al mundo universitario, los
amigos tendrán que usar su astucia y habilidades para sacar el mayor provecho
posible y engañar convincentemente a todos.

¿Potser els qui venen qualsevol producte, exalten la vulgaritat, no són agents educatius que influeixen també en dels resultats escolars?

Ai! del projecte eduCAT 1x1 amb llibres de text electrònics . Ja cal que vigilem de no perdre el temps!

2010-03-14T19:52:00.007+01:00

El projecte eduCAT 1x1 és la concreció a Catalunya del projecte "Escola 2.0". Té tres característiques principals:

1. Proporciona a l'alumnat ordinadors ultraportàtils com a eines personals de treball.
2. Dota totes les aules que hi participen amb pissarres digitals i xarxa local sense fil Wi-Fi.
3. Substitueix progressivament els llibres de text en paper per llibres de text electrònics gratuïts per a l'alumnat.

Difós a Espurn@, un portal que aporta molt al canvi del model docent. Mira-te'l. http://espurna.ning.com/

Johan Sebastian Bach: genial!. Carles Santos: genial!

2010-02-22T13:02:00.014+01:00

He pogut anar a contemplar, gaudir, interioritzar la creació de Carles Santos sobre música i vida a partir de la creació i producció de Johan Sebastian Bach. Genial! Genial! Dic música i vida. La música és expressió del món on existim, emociona de manera integral la persona, dóna sentit a la vida, qualsevol sentit. Carles Santos posa la música de Bach en qualsevol moment de la vida diària. La música ho embolcalla tot: el silenci original, l'accció diària domèstica com escombrar, la dansa alliberadora, l'abraçada amorosa, la revolcada eròtica, la trobada cordial, la conversa intensa,l'acció coral, caminant pel carrer; també l'enuig, la bronca(millor amb música); i la passió i mort en creu, també.

El que puguem veure en vídeo, en aquest cas, no té res a veure amb la creació contemplada en viu, 80 minuts de temps aturat, un instant. Hi ha experiències vives que no es poden reproduir. Potser després, hom solament espera posar a casa música de Bach, per reviure l'emoció de 80 minuts, per estendre la vivència a la vida tota.

I es que Carles Santos et fa veure que en la música de Bach hi ha tota la música única i diversa que coneixem com a gèneres o estils: coral amiga, cantata religiosa, flamenco picat, fandangos falaares, jazz improvisació, música reservada, sol·liloqui tonal, experiència sublim, ràbia explossiva...

Sempre he pensat que Carles Santos és un boig, un boig necessari, saludable i culte. No en té res de superficial i si és provocador, trencador... ho és sobre la base d'una sòlida cultura. Ell ha seguit tots els passos, tota la disciplina del conservatori de música, hores i hores sotmetent-se a l'instrument, anys i panys, per finalment fer el que vulgui amb l'instrument, com una cosa natural. Sobre la base d'una cultura ben adquirida, la musical en primer lloc però segur que hi ha molta lectura de sociologia, de filosofia de psicologia, d'història... l'acadèmica i també la de carrer. Tot això ho penso, sense conèixer-lo fora de les realitzacions i diré perquè. Les seves realitzacions (performances) trenquen, descontrueixen, provoquen... però no fan mal. (Els provocadors superficials, els oportunistes, molts de la televisió fan mal, o pena). Les provocacions de Carles Santos jo no les veig irreverents amb la persona, ben al contrari, posen en evidència la multiplicitat, les contradiccions, la transitorietat de l'existència. Si se'n riu d'algú és d'ell mateix, com el bon pallasso i d'una manera o d'una altra ens hi sentim reflectits.

El comentari té intenció pedagògica. Mestres i professors hem d'incorprar alguns momements de provocació, nosaltres que som transmissors de la cultura sèria, sòlida. La cultura sense evolució, sense creativitat, és cultura en conserva, morta. En l'educació escolar ens falta la "xispa de la cultura" i Carles Santos, entre d'altres, ens dóna pistes, ens realimenta els circuïts. Nosaltres no hem de reproduir davant dels alumnes que estan en construcció la desconstrucció però sí que de tant en tant hem d'obrir escletxes per tal que no s'ho creguin tot, cegament, submisament, i d'adults siguin creadors. A l'escola, a l'institut podem integrar valors de modernitat amb matisos de postmodernitat. Martí Teixidó

J.S. Bach clàssic. Tocccata i Fuga a l'òrgan. Impressiona com una sola persona pot "jugar" un instrument tant complet. Així va ser com la música occidental va fer un salt distanciant-se de totes les músiques ,però mai hauria de ser per menystenir-les sinó per donar cabuda a tots els sons, tots els timbres, tots els ritmes, tots els registres, totes les intensitats. Karl Richter intèrpret acadèmic.

Gabriela Montero (Caracas 1970) una altra intèrpret de Bach, de la múisca de Bach i més enllà amb improvisació derivada.

30 de gener, 62è aniversari de la mort de Mahatma Gandhi. Diada escolar de la NO-VIOLÈNCIA i la PAU

2010-01-24T16:43:00.004+01:00

30 de gener, 62è aniversari de la mort de Mahatma Gandhi. Diada escolar de la NO-VIOLÈNCIA i la PAU

Música: flauta de pa. Imagine de John Lennon

No hem de passar per alt aquesta data a l'escola, a l'institut. Gandhi no és una llegenda, no és un mite.
Per als infants de Primària ha de ser notícia d'un home valent amb gran força, no un Harry Potter, que va voler l'entesa de tots els humans i la pau. Per als joves pot ser un heroi d'una gran aventura, molt més que un futbolista, un actor/triu o que Indiana Jones. Els infants vieun l'etapa mítica, els joves viuen l'etapa romàntica.

Mahatma Gandhi va ser un home corrent que podia viure la seva vida còmodament però va decidir enfrontar-se a la injustícia de la segregació racial a Sudàfrica, a la divisió social de castes a l'Índia, a la intoterància religiosa de cristians, jueus i musulmans, a la dominació política imperial d'United Kingdom, al monopoli econòmic de la sal... va aconseguir grans canvis en benefici de tots. I va morir a mans d'un pobre fanàtic. No va ser càrrec polític, no va ser sacerdot, no va ser capitalista, no va ser militar.

62 anys després, la violència engendra violència i no resolem cap dels conflictes. Els governs gasten i gasten en armament tecnològicament sofisticat, en milers de militars, en polícia a tot arreu, en plets i més plets als jutjats, en presons i vigilància...Tot això estalviat podria eradicar la fam, reduir les desigualtats, repartir la feina, garantir atenció sanitària a tothom, posar millors mitjans per a una educació eficaç i gratificant... Cal invitar a la no-violència de ben petits. Invitació, mai imposició. Sempre els quedarà la llibertat d'anar a la seva... Avui, es pot dir que cadascú va a la seva llevat d'uns pocs, petits gandhis que han vist que la no-violencia és el camí i l' ètica és l'amabilitat front a tot fonamentalisme o integrisme. Confiem que, anys a venir, siguin la majoria els qui optin pel camí de la no-violència però activa, la que denuncia la injustícia. Martí Teixidó

DIA ESCOLAR DE LA
NO-VIOLENCIA & LA PAZ
promogut per
l'inspector d'educació
Llorenç Vidal

Coneixem altres humans pacífics que han seguit el camí de la no-violència, que no han callat mai davant la injustícia i l'opressió i han contribuït a millorar aquest món: Martin Luther King als USA. Steve Biko a Sudàfrica. Óscar Romero a El Salvador, Lluís Ma Xirinacs a Catalunya, Pere Casaldàliga català a Brazil, Aung San Suu Kyi a Myanmar.

Gandhi

View more presentations or Upload your own.

Mahatma Gandhi 60 aniversario

View more presentations or Upload your own.

NO GUERRA

View more presentations or Upload your own.

POR LA PAZ

View more presentations or Upload your own.

CINEMA: cultura de pensament o cosum de sensacions

2010-01-05T23:04:00.009+01:00

No sé si aniré a veure AVATAR. El meu perruquer (la barba ja me l'afaito jo), home de quaranta anys, diu que s'ha de veure pels seus efectes però deixa clar que no té cap contingut, que és una producció de les que serveixen perquè la gent no pensi. Diu que com més ens activen les sensacions més aconsegueixen anul·lar que pensem, igual que a la Universitat -diu també ell- donen tècniques i es pot sortir molt competent en realitzacions però anul·lat en pensament.

El producte es ven per la publicitat y promoció molt ben orquestrada i anant-hi, ni que sigui per poder parlar-ne, anem incrementant l'audiència. I la insuperable audiència taquillera (la de Titanic) és l'argument per fer anar a veure Avatar i entre tots superar-la. Un rècord històric -en diran.

Som més crèduls que la gent de pobles antics o de tribus primigènies. Ni ens donen mirallets coms al indis per enganyar-nos. Ens passen per davant un atropellament d'imatges i nosaltres paguem.

Abans aniré a veure GARBO, el espía. Un film entre documental i ficció. En Gorina, cinèfil expert, ho té clar, encara que aquest film és un David front al Goliath tan publicitat. Si volem veure i pensar una mica, serà millor anar a films discrets, de menor pressupost. I convé que siguem nosaltres qui fem la publicitat creant opinió entre els amics i companys. Els bons films comencen amb poca taquilla i van pujant progressivament. Cal però estar atents, especialment en ciutas mitjanes; si no fan calaix a la primera setmana pot ser que ja la retirin i llavors solament es pot veure a la gran conurbació, en aquells cinemes que s'han guanyat el reconeixement dels ciutadans que volem seguir pensant, emocionant-nos sí però no amb beneiteries i hiperactivitats d'efectes mai vistos. Ciutadans que volem gaudir emocionalment i pensar intel·ligentment.

¿Per a què volem les escoles si els alumnes surten sense criteri propi per votar els representants polítics, per decidir què mengen a casa i si compren determinat producte, per dicidir quina pel·lícula van a veure o quina música els agrada? També hem de tractar d'aquests assumptes a l'ensenyament, a classe de llengua conferenciant, escrivint, argumentant... a classe de matemàtiques calculant els costos de producció front als de màrqueting, la geografia territorial i temporal de distribució, la seqüencia: estrena cinematogràfica > sortida del DVD >emissió per televisió > els productes associats a la marca... ¿Pot haver-hi qui surt afavorit d'aquesta escola desajustada... i a pesar de la retòrica confia que tot segueixi igual? Martí Teixidó

PUBLIC ITAT I MODA INFANTIL. Un greu maltractament a la infància.

2009-12-25T19:01:00.030+01:00

Criatures consumidores. 60m de TV3

Cada vegada és més evident com la psicologia evolutiva serveix de ben poc a l'educació i no perquè no disposem de coneixement científic. Vegem en canvi la psicologia infantil aplicada a la publicitat, i sense escrúpols. Els infants i adolescents són els millors clients d'una societat desenvolupada i de consum. No tenen poder adquisitiu, ja el etenen els seus pares que "es desviuen" per ells, sense cap criteri. La tradició no pot aportar criteri a l'educació familiar, han canviat massa coses, La pedagogia no hi toca, fa discursos que solament serveixen per a formar més pedagogs i pedagogues però que no tindran un lloc de treball professional a l'educació escolar i que no seran cridats a desenvolupar la pedagogia familiar necessària.

El reportatge de TV3 aportat com a document "60 minuts" 22/12/2009
Criatures consumidores: la comercialització de la infància no té pèrdua. Estem fent que els infants, nens i nenes, no siguin infants. Aviat els incorporem a la vida dels adults, fins i tot abans dels 7 anys, edat que les societats antigues (Grècia i Roma) i també les societats medievals, separaven els infants nens de la mare i ja anaven amb els homes adults. La infància, malgrat ser anticipada per Plató a la seva obra República o Estat, no va constituir una estadi amb entitat pròpia fins a la generalització de l'escriptura a través de la impemta. La Convenció dels Drets del Infants de 1989 reconeix els drets d'un període de 0-18 anys que no s'ha de considerar com un humà adult en miniatura (ho havia dit Rousseau), té identitat pròpia. Però ara estem instrumentalitzant aquesta infància fins al punt que constitueix un maltracte. I tots callem?

DEIXEU-LOS SER INFANTS! NO ELS TRACTEU COM A MICOS, O COM A AUTÒMATES PROGRAMATS. NO, NO DIGUEU QUE S'HO PASSEN BÉ, QUE ESTAN CONTENTS. ¿QUÈ HAN DE FER SINÓ COMPLAURE-US? L'INFANT ÉS TOTALMENT DEPENENT DE L'ADULT, FARÀ ALLÒ QUE VOLEU QUE FACI. PERÒ NO DIGUEU QUE HO FA DE GUST.
Ja Rousseau va advertir: estimeu la infància;; afavioriu els seus jocs; les seves delectacions, el seu amable instint...empre vadant el riure pels llavis. ¿Per què voleu destorbar que gaudeixin els innocents nens d'aquests fugaços moments...? ¿Per què voleu omplir d'amargor i menyscapte eixos primers anys...? Vegeu: Emili o l'educació, llibre segon, tercera pàgina.
A quin cervell girat se li va acudir fer una nina de pit i cul com la Barby, llarga com una gamba estirada, per a joguina dels infants. Des quan els infants han d'amanyagar i pentinar la imatge d'una dona adulta objecte. No és més natural de l'infant amanyagar un animalet més petit que ell, un nino imatge d'un bebé al que protegeix amb les seves atencions? I els pares, desorientats, confosos, es pleguen als interessos comercials, a les demandes conduïdes dels seus fills. Qui educa els seus fills? ¿Els deixen en mans de comerciants sense ètica?

DEIXEM-LOS JUGAR! VEGEU COM INVENTEN, CREEN, IMITEN ELS ASSUMPTES DELS GRANS PERÒ AL SEU RITME, DESENVOLUPANT INICIATIVA, TROBANT EL SEU LLOC EN EL GRUP.

He entrat a botigues de roba infantil a la cerca d'unes peces per als infants que m'estimo i acompanyo en el seu creixement, nebots i també ja néts. M'ha semblat horrible entrar a ZARA, a IKKS... i ho dic perquè tothom ho pot comprovar. El negre domina per tot. Sí ja em sembla depriment que duri tant de temps per als adults (Ho va introduir Antoni Miró) i que abasti tots els àmbits de la gent adulta (abans eren els capellans, els ministres del govern, advocats jutges i empresaris... que així es diferenciaven del "populatxo"). Bé... som els adults... però el que s'està fent als infants em sembla inacceptable. I quin model o patró de poca creativitat els estem imposant!

Repeteixo. Ho considero un maltracteament a la infància i està a la vista que no hi ha altra consideració que el guany econòmic. No es pot sustentar com a estètica quan gairebé totes les "marques" s'apunten de manera compulsiva als mateixos patrons. Alguna intenta mantenir el color però sembla que es va reduint. Solament cal mirar pel carrer, a l'autobús. Si la massa fa el que fa la majoria, l'empresari, els accionistes que solament eprsegueixen guany, no poden arriscar-se a fer un producte diferent, amb critèri estètic divers, propi. La democràcia de baratillo ha imposat el criteri de la amjoria que s'identifica com a correcte. Ara veig que la democràcia serveix perfecatment a la societat de mercat. I si l'escola s'hi plega i no educa en el gust personal... això seguirà així amb les generacions que pugen. El professor escriptor Daniel Pennac pren una de les popsicions més contundents per fer veure els adolescents l'engany a que han estat sotmesos amb les marques. (Vegeu Mal d'escola, cap V Els profes se'ns mengen la bola, ¿sap?, 3, pág. 199).

Avui solament parlo d'infants fins als 12 anys tot i que passl el mateix amb adolescents de 12 a 18 anys però hi ha altres sentiments en joc. Als infants menors se'ls està imposant el sentiment de rebel·lia, de trencar, de passar de tot, també dels adults... i els pares inconscientment hi estan contribuint. Martí Teixidó

Ordinador per a cada alumne Sí. Però canvi de model d'Ensenyament

2009-12-17T21:35:00.003+01:00

PCs per a cada alumne

Si no dissenyem sistemes pedagògics, aquesta eina potent servirà de ben poca cosa. Amb un PC cada alumne ha de fer la seva feina i en grups han de cooperar. Quan veiem els digitaltext uniformes per a tots, pensem que falta iniciativa pedagìgica, sols hi ha iniciativa comercial.

Es consideren comunicadors intel·ligents

2009-12-17T21:26:00.004+01:00

Vegeu quina estètica, postmoderna degradada.
Donen lliçons de què? De publicitat i de ser bons comunicadors.
Es posible que venguin molt.
El que més sorprèn és que ells que es consideren tan creatius i intel·ligents: Alfons Cornella i companyia. I alguns paguen per veure'ls.

CINICMAN.COM

Els antics tenien consciència mítica, però potser sobre models de més qualitat: Abraham, Ulisses, Sidharta...
Avui tenim alumnes que, si no els ajudem , s'empassaran aquests mites de baixa estètica, ètica de venda-consum.

Els nous predicadors de la tribu

2009-12-17T21:18:00.006+01:00

Vesteixen de negre, oficïen des d'una escenografia altar, es mouen com l'Escrivà de Balaguer... La litúrgia de la comunicació de masses...

PREDICADORS DE LA SALVACIÓ

I a l'escola... ¿preparem els alumnes per rebe missatges mediàtics, pensar, processar al informació, aplicar els propis valors, saber viure amb els altres i decidir...?

L'ENFANT SAUVAGE - educació comprensiva i exigent

2009-12-14T00:22:00.002+01:00

L'ENFANT SAUVAGE - pedagogia amb actitud investigadora

2009-12-14T00:14:00.001+01:00

2009-11-28T01:23:00.003+01:00

Cb14 Competència bàsica. Unitat interdisciplinària. Ocasió de l'actualitat.

2009-11-22T17:53:00.013+01:00

Tema de Geopolítica a Ciències Socials. Literatura de viatges de Marco Polo en català. Anglès competència necessària. Diversificar i aprendre cooperativament.

El parlament setmanal del president USA Obama [21.11.09], breu, justifica el seu viatge a països d'Àsia: producció i comerç internacional, llocs de treball per sortir de la crisi i acord per evitar un desastre nuclear. Són temes que s'han de tractar a Ciències Socials; tots els alumnes, futurs ciutadans, els han d'haver sentit a l'institut/escola per tenir la base de coneixement que, acabat l'ensenyament bàsic, els permetrà entendre assumptes d'interès general.

La presència d'aquests assumptes a la televisió i a la premsa d'informació ofereix una oportunitat de tractar els temes també a l'àmbit familiar, amb pares i germans, a taula o al sofà. Alguns adolescents, amb el coneixement iniciat a l'institut, poden conversar amb els pares d'igual a igual, saber més encara amb ells o donar-los una visió que potser no han tingut ocasió de conèixer. ¡Pot anar tan bé que els adolescents puguin establir converses amb els pares! Els temes externs poden alimentar una comunicació que passa pels inevitables sotracs de no ser un nen però tampoc un adult. Els adolescents poden mostrar que es fan grans sense haver de "rebotar-se" contra els adults.

La publicació d'un llibre de viatges de Marco Polo, La descripció del món. Llibre de meravelles (Proa)
justament per aquelles terres que avui visita Barack Obama, pot enganxar a alguns alumnes a llegir. Aquests alumnes podrien ser convidats a aportar a classe de Ciències Socials, preparat des de Llengua i Literatura, una visió d'aquells països d'una altra època, dels que en queden unes constants però hi ha hagut canvis en la perspectiva uniformizadora de la Globalització.
Altres poden documentar els viatges rastrejant la xarxa. Amb encàrrecs personalitzats podem atrapar els més desmotivats. És la possibilitat de fer una mini WebQuest. I trobaran fins i tot massa.

http://www.ociototal.com/recopila2/r_viajes/marcopolo.html

Certament, ens parlaran de les espècies (és el que ens havien explicat fa quanranta anys) però ells s'interessaran per la pasta italiana. I per què no? Es toparan amb la llengua italiana i veuran que poden compendre, els parlaran de salses amb espècies i ho podran explicar a la seva mare (ritual de creixement). Poden arribar a catàlegs de màquines de donar formes a la pasta (Tecnologia). Els italians han dominat fa molts anys el mercat de les màquines automàtiques d'alimentació i begudes (cafeteres, gelats, llaunes...).
http://www.italyexport.com

I això fa pensar que cada país ha de trobar un desenvolupament, una producció que tingui entrada i sigui demanada al mercal global, a la Unió Europea i arreu del planeta. Què podia aportar España en entrar a la UE el 1986? Taronges, olives, girasol i colza? Però l'oli el proporcionaven els italians amb olives españoles...I de productes industrials? L'invent espanyol del Talgo no es va actualitzar i ara importem tecnologia alemanya i francesa per a l'alta velocitat. El motor d'aigua inventat a Extremadura no va rebre suport per acabar de perfeccionar l'invent i avui rebem tecnologia de motors d'hidrogen per descomposició de l'aigua. No podem parlar de Catalunya doncs la iniciativa empresarial puntera ha estat absorbida pel centralisme de Madrid com en el cas de Catalana de Gas; quan va passar del gas de combustió de carbó a la comercialització del gas natural comprat a Algèria va haver de desplaçar-se a Madrid com a Gas Natural. Quin país!

No, no es pot parlar de tot, certament. Cal ajudar els nois i les noies a estructurar el coneixement, ben compartimentat segons les ciències però això arriba al final. Per a motivar els alumnes no interessats, cal saber veure que es pot tirar d'uns fils o d'uns altres però tots formen part de la troca del coneixement. Si trobem un fil per a cada alumne, tots arribarant a tot coneixement. El que convé és no tenir cap alumne aturat i evidentment hem d'evitar d'estressar-los

Si es parla de Xina, Xung-kuo, no podrem deixar de parlar de la violència ètnica del passat estiu de 2009 a Ürumqi, província de Xinjiang, una setmana de ràbia i terror que podem conèixer per fonts d'informació estrangeres.

http://www.guardian.co.uk/world/video/2009/jul/20/urumqi-protests-han-uighur

Tots els alumnes poden ser capaços de llegir bé i comprendre el text del President's

Weekly Address: Traveling Abroad for Our Economy at Home

amb l'oportunitat de veure i sentir vàries vegades amb subtítols en English (també en Català o Español per als que no poden encarar el text d'entrada). Potser alguns alumnes fins i tot el poden escoltar amb el telmòbil. Tots els recursos que estan a l'abast dels alumnes consumidors els hem d'incorporar a l'aprenentatge. Si els professors d'anglès haguessin aprofitat el walkman que duien gairebé tots els alumnes entre 1990 i 2000 (aquell walkman que en alguns centres estava prohibit dur), abans de mòbils, ipods i... ¿no podrien tenir més competència en anglès oral: comprendre i parlar?.... Hi ha un principi pedagògic implícit que és la clau: "justament, no tots els alumnes han de fer el mateix" i això ens ho facilita la societat de consum. En els anys passats amb un walkman, al reproductor del cotxe dels pares o a la cadena musical de l'habitació uns alumnes posaven còpia de la cinta de les unitats 5 o 6 i d'altres alumnes posaven còpia de la cinta de les unitats 19 i 20. Hem de veure com ho podem fer avui amb els aparells que disposen. Si ells feien les còpies a casa amb una doble platina, avui són ells els que poden copiar i convertir els audios en fitxers mp3; ho faran millor que noslatres i aquest encàrrec és un ritual de creixement, de pas de nen a adult.

I els professors i professores, parlem d'Ensnenyament Bàsic fisn als 16 anys d'edat, han de ser competents i actualitzats en un camp de coneixement però poden honestament i prudentment contribuir a l'aprenenatge bàsic d'altres matèries. Trobaran més punts de connexió amb els alumnes i se sentiran reconeguts per ells. (Això és l'autoritat del professor que no dóna cap llei encara que vulgui reivindicar-la). Si a l'ESO els alumnes veuen que tots els professors, professem tots els coneixements, procediments i valors de la cultura, si donem valor cultural en sentit ampli a la de prestigi i també a les noves formes de la cultura de masses, segur que recuperarem aquest vint per cent d'alumnes que té capacitat però no interès i ens interromp la classe. Recordem què ens ha dit el professor Daniel Pennac: "el dolor de no aprendre" és el que rebota un bon nombre d'alumnes. Volen però així no poden aprendre. Podem donar-li la volta. Martí Teixidó

MEDIACIÓ EDUCADORA. Inevitable si sabem que els nostres alumnes segueixen l'anunci i estan pendents de la música

2009-10-12T17:25:00.015+02:00

Michael Jackson This is it - lyrics

This is it, here I stand
I’m the light of the world, I feel grand
Got this love I can feel
And I know yes for sure it is real

And it feels as though I’ve seen your face a thousand times
And you said you really know me too yourself
And I know that you have got addicted with your eyes
But you say you gonna live it for yourself.

I never heard a single word about you
Falling in love wasn’t my plan
I never thought that I would be your lover
C’mon baby, just understand

This is it, I can say,
I’m the light of the world, run away
We can feel, this is real
Every time I’m in love that I feel

And I feel as though I’ve known you since 1,000 years
And you tell me that you’ve seen my face before.
And you said to me you don’t want me hanging round
Many times, wanna do it here before

I never heard a single word about you
Falling in love wasn’t my plan
I never thought that I would be your lover
C’mon baby, just understand

This is it, I can feel
I’m the light of the world, this is real
Feel my song, we can say
And I tell you I feel that way

And I feel as though I’ve known you for a thousand years
And you said you want some of this yourself
And you said won’t you go with me, on a while
And I know that it’s really cool myself

I never heard a single word about you
Falling in love wasn’t my plan
I never thought that I would be your lover
C’mon baby, just understand

I never heard a single word about you
Falling in love wasn’t my plan
I never thought that I would be your lover
C’mon baby, just understand

Song Information
The song was released worldwide on October 12 at midnight on www.michaeljackson.com, 2009.
The song, written in 1980, bears a strong resemblance a song by Sa-Fire, known as “I Never Heard,” which was written by Jackson and Paul Anka in 1991.
Released October 12, 2009
Recorded Unknown
Genre Pop, soul
Length TBA
Label Epic

No hi veig moltes possiblitats. Està tant comercialitzat! Però si forma part de l'imaginari dels alumnes, hem d'incorporar-ho, ni que sigui com a lliçó ocasional. A English?, a C. Socials?. A Visual i Plàstica?, a Música, a Tutoria (Personalització i convivència)...

Darrerament he pensat que a Educació Física es pot introduir, conscienciar o interioritzar els moviments, produir moviments nous activant unitats motores adormides; (Llegiu del neuròleg Oliver Sacks: "Mans" a L'home que va confondre la seva dona amb un barret.). Bona part de les nostres potencialitats motores es van adormint, el nostre cervell s'oblida de determinats moviments. És bona ocasió fer aquesta lliçó amb els joves; l'Educació Fisica ha d'anar molt més enllà de pràctica reglada i amb un bon aprenentatge jove es poden prevenir moltes conductes de la vida adulta.

Tant se val! El tema és un bon símbol d'una època, Postmodernitat, de narcisisme dominant, de prioritat a la sensació front a la raó, de demanda contínua d'afecte. Què n'hi ha ce cert? Què n'hi ha de comercial? Qui mou els titelels? Qui s'arrisca? És una aspiració la infantesa permanent?.

Dóna per veure que és una de les idealitzacions mítiques de la nostra societat, conservar-se eternament jove. Un narcisisme marcadament egocèntric, de persona fràgil, desprotegida.

És pot comparar amb el narcisime creatiu del pallasso. Els pallasso solament viu si és contemplat, aplaudit... Però ens fa de mirall, mostrant-nos les seves pífies, els seus fracassos propis, ens fa riure, riure de nosaltres mateixos. Reflecteix la nostra imatge.

Sense dramatismes, es pot parlar de l'ansietat crònica, de l'ajuda amb fàrmacs i dels seus límits. La solitud del gran artista; la diferència entre interessats, admiradors i amics. Per què entre tanta gent es pot sentir solitud? Però coneixem grans artistes que no es troben en aquesta situació. Quina és la clau?

SALUT MENTAL dels infants - TVE2 dimarts 6 d'octubre

2009-10-04T21:17:00.008+02:00

La salut mental dels infants també és assumpte de les pedagogues i pedagoggs.
Per què? ... No és intrusisme professional i aviat es pot explicar. Les malalties es diagnostiquen per marcadors bioquímics que marquen el criteri d'aplicar la medicació experimentada en la dosi adequada. Les malaties mentals no tenen marcadors bioquímics clars i es va ajustant el tipus de medicació i les dosis a partir dels simptomes que comunica el mateix pacient o observa un familiar.

El tractament de malalties mentals en els infants és encara més complex: no hi ha marcadors bioquímics, l'infant no és capaç d'explicar bé els seus estats d'ànim i comportament, i el més important, el seu sistema nerviós està madurant dia a dia a partir de l'activitat i les interaccions socials. El desenvolupament cerebral no es completa com a mínim fins al 15 anys d'edat. S'estant creant contínuament noves synapsis, noves connexions i nous circuïts de memòria que fan possible l'immens desenvolupament personal i social de què és capaç l'ésser humà. En aquest pocés de desenvolupament es poden compensar discapacitats sensorials (vista, oïda), discapacitats motrius (prótesis) i, ¿per què no, bon nombre de discapacitats -o millor en direm- de disfuncions mentals. En totes les compensacions, la pròtesi o aparell no resol res per ell mateix i la persona es reeduca.

Doncs bé, si els infants diagnosticats amb TDA/H o bipolar... solament són medicats... podem fer contenció del problema però no guarim. I potser, qui sap, ara sedant, ara estimulant químicament fem que un infant que creix no s'arribi a conèixer ell mateix, que no pugui arribar a ser conscient del seu comportament, dels seus estat d'ànim, doncs no depenen d'ell sinó de la bioquímica que li administren.

Attention Deficit/Hyperactivity Disorder or ADHD o Transtorn per Dèficit d'Atenció sense/amb Hipercativitat TAD/H. Tinc notícia que va ser definit el 1974 a Cambridge per l'Associació de neuròlegs front al tractament psiquiatric que rebien fins aquell moment. (Em sorprèn comprovar que ni s'esmenta el TDA/H a diversos manuals entre ells: Harrisson, Principios de Medicina Interna de 1991, Psicologia Biológica de Rosenzweig-Leiman-Bredlove de 2001). Es va anar generalitzant el tractament amb methylphenidate, destroamphetamine, pemoline , comercialitzat com a Rubifén, Dexedrine i d'altres, ara com a Concerta. Efectivament, es va poder comprovar que fallaven els processos de racaptació de dopamina o serotonina i la farmacoquímica podia ajudar. S'ha fet algun altre tractament? S'ha desenvolupat un tractament pedagògic ben pautat per a pares-mares i un altre per a mestres?... Ben poquet. El que ha quedat ben consolidat en trenta anys és l'etiqueta i la medicació encara que en molts casos tinc indicis que presa amb irregularitat. Els mateixos noiets de nou a catorze anys - noiets i no noietes- es presenten dient: "Es que jo tinc transtorn d'atenció... sí i prenc Concerta".
Jo pedagog els dic: "No serà que tens una atenció múltiple, que pots estar per moltes coses, que ho veus i ho sents tot... "I clar, qui pot estar per moltes coses pot fer un tipus d'activitats però quan es tracta de concentrar-se molt en una ac¡tivitat... no es fàcil" "No, no" -diu. I torno: Però si una cosa t'interessa de veritat, si una cosa t'agrada, estàs per allò..." "Clar" - diu. Jugues a bàsquet? Saps veure-les venir, estàs pel joc? "Sí, és clar" -diu. I encara diré més. Quan he conegut el pare del noi... he comprovat que eren tallats pel mateix patró. El pare és un actiu representant que sap ampliar la seva cartera de clients, sap parlar dels productes que representa i de moltes més coses, inclòs el futbol vist des de qualsevol equip. Aquest pare, si avui anés a l'escola, podria ser etiquetat de TDA/H.

Si és la societat que s'ha tornat hiperactiva, ¿ens hem d'estranyar que els qui estan en la banda alta de l'atenció múltiple i l'activitat es desbordin? És possible que, en algun cas, la medicació en frenar l'activitat impulsiva eviti conflictes majors. Però la socialització, l'educació i l'aprenentatge són les formes culturals que la societat té per "modular" els impulsos, orientar-los a l'acció constructiva. D'altra banda la societat ha d'exercir la necessària compulsió posant uns límits clars, necessaris per als menors i per als adults que no han interioritzat les normes. Els adults madurs i equilibrats ja tenen regulador intern i no els calen normes compulsives. Compleixen les normes adequant-se a les circumstàncies i amb responsabilitat pròpia, amb criteri i iniciativa quan no hi ha normes.

Els transtorns de comportament o de conducta infantil també s'han de tractar amb pedagogia. Pedagogia científica, no la que esmenten polítics, periodistes com a acció de convenciment. La Pedagogia ha d'ntegrar una anàlisi sistèmica amb fonamentació neurològica, psicològica i sociològica (això és treball d'equip pluridisciplinar) i presentar propostes o protocols d'intervenció educativa que puguin ser supervisats en la seva aplicació i avaluats segons diferents infants i diferents contextos. És possible que en alguns casos ajudi una medicació ben mesurada, però no tinc cap dubte que la intervenció més definitiva és pedagògica si incideix de manera sistèmica en tots els entrorns de l'infant i adolescent, particularment la família i l'escola. Ara bé, també els mitjans de comuniacció haurien de veure la seva responsabilitat en fer infants hiperactius o bé harmonics (actius+reflexius+contemplatius). Martí Teixidó

El que aquesta setmana ens pugui oferir TVE2 i d'altres mitjans de comunicació és una maginifica ocasió per tractar del tema detingudament entre els professionals de l'educació: els docents que estan dia a dia amb els alumnes i els pedagogs que han de ser docents experts capaços de dissenyar protocols d'intervenció.

Vegeu SAGE journals on line

Suffer the restless children: the evolution of ADHD and paediatric stimulant use, 1900—80

Rick Mayes

University of Richmond, USA, bmayes@richmond.edu

Adam Rafalovich

Pacific University, USA

This article traces the historical evolution of Attention Deficit/HyperactivityDisorder (ADHD) and the controversial use of stimulants as atreatment for children diagnosed with the disorder in NorthAmerica.While the children in question have exhibited similarbehaviour over the last century, the diagnostic labels usedto identify them have changed due largely to cultural, medicaland scientific changes and discoveries. For decades, children'streatment with psychotropic drugs was sufficiently controversialthat pharmaceutical companies would not finance research inthe area. The only substantial source of research funding forpaediatric psychopharmacology in the USA from the 1950s to the1970s was the National Institute of Mental Health (NIMH). In1970, the first in a long-running series of controversies eruptedover children's treatment with stimulants.

Semana "Concienciados con la salud mental" en Televisión Española 5 -11 de octubre, coincidiendo con la celebración del Día Mundial de la Salud Mental Sexta vez que TVE pone en antena este formato solidario y de servicio público Reportajes de 'Informe Semanal', 'Crónicas', 'Documentos TV', 'La Noche Temática' y 'Zona Documental' A ellos se suman los largometrajes "Radio La Colifata" y "Wilbur se quiere suicidar"

Programa Semana TVE

DOCUMENTOS TV: "EL NIÑO MEDICADO" (MARTES 6, A LAS 22:00 HORAS EN LA 2)

El documental estadounidense "El niño medicado" analiza los efectos de la medicación en niños con trastornos de hiperactividad o bipolaridad. En 2001, un millón de niños tomaba medicamentos psiquiátricos en EEUU. Ni los diagnósticos fueron correctos en su mayoría, ni existían ensayos clínicos en niños de los fármacos administrados. Es el caso de Jacob, un niño de 9 años a quien le diagnosticaron un trastorno de estado de ánimo y le trataron con estimulantes, antidepresivos y antipsicóticos.

Més informació directament a TVE

El documental disponible

Piromusiocal de La Mercè

2009-09-28T09:37:00.008+02:00

PIROMUSICAL DE LA MERCÈ - BARCELONA 2009
Un exemple de postmodernitat, de consumisme i de ciutat decadent.

M'esborrona sentir que tothom fa elogis del Piromusical de La Mercè. No hi ha ningú que pensi diferent? Pensament únic?

Ningú l'ha considerat excessiu. Nova cançó i músiques de cinema. Quin excés! Quin abús! Algú pensa que els temes musicals es podien gaudir? Un tastet de tots; temes que ens podien emocionar però interromputs pel següent. És com si en anar a escollir un paper pintat per renovar la sala, veient el mostrari ens agradessin tots i ens emportéssim el mostrari per empaperar les parets. Ha estat una banalització dels temes musicals.

I de Nova Cançó, la novetat, ben poca. Em va agradar molt l'entrada: Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa; era el tema adequat per obrir l'espectacle i diré que em va agradar des del primer dia potser pel: "O benvinguts, passeu passeu... que casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú". I això que és el millor exemple de cançó postmoderna: passeu, passem-ho bé, somiem (no el Somiem de Llach), al·lucinem. Però, el primer tema: interromput!

Quin empatx de temes musicals, quin barroquisme, quin excés. "Ho volem tot, tot i tot!" -com la nena de l'anunci de la companyia d'assegurances. Inducció total al consum o simplement superficialitat? Era meravellós veure una gernació de tanta gent, de totes les edats, parelles enamorades, pares amb fills a coll-i-bé...

I la reflexió pedagògica. És una experiència hiperactiva per als infant més petits. Més, més i més. Tot és acció, NO hi ha temps de contemplació. Anem excitant que després ja anirem al neuròleg, que diagnotiqui TDA-H i posi solució bioquímica. Per què llencem a perdre una magnífica oportunitat de contemplació? La hiperactivitat té base biològica, potser sí, però si la societat juga a la hiperactivitat, de què ens estranyem?. L'educació dels infants avui ha de contribuir més a la contemplació que a l'acció. S'ha de fer una activitat reflexiva.

I quin mal patró estètic que presentem als infants, quin barroquisme "pastititxe". La Font de colors del Parc de Montjuïc dissenyada per l'enginyer Crarles Buïgas és una meravella del primer terç del segle XX. Després va estar espatllada durant molts anys per desídia de l'Administració. En refer-la als anys setanta, algú va tenir la bona pensada d'incorporar temes musicals, suposo que recordant la iniciativa de l'enginyer Buïgas: un palau d'aigua, llum i so que no va poder arribar a realitzar. Excel·lent. De fa anys les Festes de La Mercè acaben amb uns focs d'articfici que es feien al Port de mar de Barcelona. ¿Qui va tenir la mala pensada de durs els focs d'articifi a la Font del Parc de Montjuïc? ¿Com se si va acudir tanta barreja? ¿Com es pot contempalr l'aigua lluminosa i les seves formes canviants amb els focs que apunten el cel? ¿On hem de mirar? I suposant que emetessin música, no compassos per demostrar que les tenim totes, ¿com escoltar la música amb petards tronadors que exploten contínuament? No seria millor obrir l'espectacle amb un tro,comtemplar els focs de colors al cel de la nit en silenci extasiat trencat suaument per: Ooh! Oooh,! Oooh! i alguns infants que no podrien contenir l'emoció: Qué maco! Qué bonic! Oooohhh! (silenci) i els tres trons finals que donarien entrada a aplaudiments desbordants. Martí Teixidó

ENSENYAMENT de pena. Segueix

2009-09-23T23:50:00.009+02:00

Vegeu una seqüencia. És de 2007. Inacceptable. Aquesta escola no es pot aguantar. Els alumnes tenen tots els motius per abandonar. El model és el dels anys 60s del segle XX passat però amb molt poca talla personal i cultural. Quina misèria estètica: el professor entra i deixa la jaqueta sobre la taula, pregunta potser perquè té poc per explicar, pissarra i res mes; ell no és un bon model de comunicació. Feia educació física i ara fa filosofia. Quina classe més buida, freda, morta! La professora de música, no pot tenir un equip de so? Si no me l'han donat, jo me l'he dut; em surt més a compte perquè vull fer la classe amb iniciativa i perquè connecto amb els alumnes i m'estalvio problemes. Jo encarregava enregistraments als alumnes més trinxats i ho feien amb responsabilitat i contents de tenir la confiança del professor tot i que caldria encara fer-los alguns advertiments a classe. En cap dels professors presennats veig el perfil de docent que avui necessitem.

L'Escola ComunicActiva no avança. Com és possible?
I avui encara he sentit professsors que diuen que s'han d'anar reciclant per poder incorporar els ordinadors... Però es que han estat dormint tots aquests anys? Recordo el 1983 haver fet el primer curs de Basic, el 1985 hi havia el Logo, ben interesasnt, el 1988 ja hi havia sistema MS dos generalitzat. El 1995 ja s'havia generalitzat el Windows, sistema gràfic que estalviava les sintaxis complicades. Tots els professors i professsores que llavors tenien menys de 50 anys ja s'havien d'espabilar i ens està sortint gent que en tenia 30 d'anys i que no està a punt. No són competents per fer de docents. Haurem de fer una ERE i els no competents en informàtica, en llengües, en comunicació gestual... hauran de cercar feina.

S'haurien d'haver trobat enregistraments de treball cooperatiu amb ús d'ordiandors i recursos ben dievrsificats. No ho hem trobat. No podem neutralitzar un model tan penós.

Amb Ça commence aujourd'hui sí que vam veure imatges d'una escola infantil amb grans problemes socials però amb gran compromís del director que aconsiguia comprometre el conjunt de l'equip de mestres. El millor que hem vist. En volem més.

Educació ComunicActiva

Un any més, la Federació Catalana d'ONG per la Pau celebrem l'acte del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau ( DENIP). Cada 30 de gener, coincidint amb el dia en que Mahatma Gandhi fou assassinat l'any 1948, les entitats de pau i molts centres educatius a Catalunya celebrem aquesta diada.

Propostes de la Fundació per la Pau per celebrar la jornada

Any internacional de la QUÍMICA 2011

I què hi diem mestres, professors i pedagogs?

Auguris... bons desitjos... ventura... Ens caldrà coneixement i voluntat.

NADAL 2011 SENT-I-PENSAMENT VIDA HUMANITZADA

Lletra per cantar amb música de Yesterday (Paul McCartney)

Howard Gardner: Intel·ligències múltiples a Redes (TVE2)

"NADAL I CONSUMISME" .

Aquest món és impossible. Un altre món ésnecessari, possible si ja canviem nosaltres i en parlem arreu oportunament i, una mica inoportunament també, una mica. Cap fonamentalisme que ja ens hem fet grans.Martí Teixidó

REPENSAR, REFER EL MODEL D'ESCOLA AMB LES TIC

Fonamentació pedagògica de l'esenyament en català per a tots els infants i joves

Dia Mundial dels Docents: mestres, professores i professors

Fonamentació pedagògica de l'ensenyament en català

SEGUIREM ENSENYANT LA LLENGUA CATALANA I CASTELLANA A TOTS ELS PETITS CIUTADANS

Tags:

DEFENSA PEDAGÒGICA D'APRENDRE EN LLENGUA CATALANA

¿Li correspon al Govern decidir la repetició de curs?

RESULTATS ESCOLARS, REPETICIÓ DE CURS, INTERÈS PEL CONEIXEMENT

Hem de canviar la manera d'ensenyar MATEMÀTICA

Cantem la primavera de les 4 estacions de Vivaldi a l'Institut i a l'Escola. Una idea didàctica. N'hi ha tantes a la xarxa!

Escola ComunicActiva: l'escola de la societat de masses telecomunicada (1992)

Quadern FAROS 5. Ens interessa el coneixement que aporta. Podem aportar la pedagogia necessària.

NEUROCIÈNCIA tan necessària a mestres i pedagogs.

Una iniciativa social i professional on hi hem de ser TOTS

CASTELLERS una realització humana on hi caben totes els generacions

NO-VIOLÈNCIA i LA PAU - diada escolar 30 gener. Que no passi per alt

Propostes de la Fundació per la Pau per celebrar la jornada

Llars d'Infants, les he visitades i he vist l'excel·lència

Dues iniciatives pilot: Residencia d'estudiosos i Institut-residència96

CREATIVITAT DIGITAT + IGNORÀNCIA CULTURAL. Falta Educació ComunicActiva

Avaluació i proves PISA per prendre decisions.

Quualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa. Una cançó que anunciava la postmodernitat

PISA 2009 resultats de l'ensenyament als 15 anys. Com estem a Catalunya, a España?

6 de desembre. Sant Nicolau: festa dels infants. ¿Per què tenim tant desaprofitada la pedagogia rítmica musical de Joan Llongueres?

Una bona realització per a infants: fantasia, sorpresa i simpatia

Edgar Morin ens ensenya a pensar sense reduccionisme i sense separatisme de ciències i humanitats.

Una excel·ent estudiant de mestra, MBF, m'ha proposat veure i analitzar aquesta intervenció de Ken Robinson sobre creativitat i educació

L'escola i les festes. De Tots Sants a Halloween

De la FILOSOFIA a la NEUROCIÈNCIA sense contradicció

Els valors d’Occident, 2001

Antropológica de la Educación 1997 / Homo educandus: Antropología filosófica de la educación, 2004

Joan Triadú, 89 anys de vida: llengua, cultura, país

La Tecnologia també ens pot girar el cervell. A qui se li ha acudit? Qui ho ha autoritzat?

Tema de fons

En l'escola ideal tenim la reconciliació entre els ideals individualistes i els institucionals

I quines raons més... gens educatives, menys pedagògiques

Inici del curs escolar 2010-2011. Conseller satisfet, professorat descontent, pares-mares insatisfets.

Arquitecura i Pedagogia - Le Corbusier

Una perla en llenguatge corporal amb animació per a la CBb5

Pedagogies falses; també les hi ha.

El món digital pot amplificar a l'infinit l'experiència de viure. Sense experiència viscuda... res de res; alienació cultural.

RESULTATS ESCOLARS. La feina està en els processos

Pedagogia i finalitats de l'educació clares

Obama hace una apasionada defensa del

civismo político

El presidente exhorta a los partidos a no demonizar al rival

BarçaGuardiola un exemple per a la pedagogia. Encara més clar quan es perd.

EDUCACIÓ: pacte social, no solament polític, i PEDAGOGIA

Ai! del projecte eduCAT 1x1 amb llibres de text electrònics . Ja cal que vigilem de no perdre el temps!

Johan Sebastian Bach: genial!. Carles Santos: genial!

30 de gener, 62è aniversari de la mort de Mahatma Gandhi. Diada escolar de la NO-VIOLÈNCIA i la PAU

CINEMA: cultura de pensament o cosum de sensacions

PUBLIC ITAT I MODA INFANTIL. Un greu maltractament a la infància.

Ordinador per a cada alumne Sí. Però canvi de model d'Ensenyament

Es consideren comunicadors intel·ligents

Els nous predicadors de la tribu

L'ENFANT SAUVAGE - educació comprensiva i exigent

L'ENFANT SAUVAGE - pedagogia amb actitud investigadora

Cb14 Competència bàsica. Unitat interdisciplinària. Ocasió de l'actualitat.

MEDIACIÓ EDUCADORA. Inevitable si sabem que els nostres alumnes segueixen l'anunci i estan pendents de la música

SALUT MENTAL dels infants - TVE2 dimarts 6 d'octubre

Suffer the restless children: the evolution of ADHD and paediatric stimulant use, 1900—80

Piromusiocal de La Mercè

ENSENYAMENT de pena. Segueix

Aquest món és impossible. Un altre món ésnecessari, possible si ja canviem nosaltres i en parlem arreu oportunament i, una mica inoportunament també, una mica. Cap fonamentalisme que ja ens hem fet grans.
Martí Teixidó