dilluns, 27 d’abril del 2026

Sobre la policia als instituts. Política i pedagogia.

 El Diari de l'Educació

 Comentari a:

 

Sens dubte voler solucionar problemes de convivència i mediació en conflictes als instituts no és funció de la policia. On comença l’actuació de la policia, s’ha acabat l’educació. Tanmateix la titulació d’educació social es va promoure per estendre l’educació amb fonament pedagògic en altres àmbits que el de l’ensenyament escolar que avui no està separat de l’educació. L’ensenyament bàsic a tota la jove ciutadania es fa en un marc d’educació integral. El docent, mestre o professor, té el perfil d’educador professional i per això s’ha format en bioneurologia, psicologia, sociologia, antropologia i filosofia per fonamentar la seva acció didàctica que comporta coneixement de les matèries que ensenya, visió interdisciplinària, motivació dels alumnes i avaluació dels aprenentatges. L’orientació educativa queda ben inclosa entre el currículum escolar i el desenvolupament personal de l’alumne. La convivència i mediació en conflictes forma part de l’acció docent atès que s’han d’integrar els coneixements i els valors amb la informació d’actualitat, les relacions personals i la vida diària, de compliment i de creativitat de l’institut. Seria desconcertant que assignéssim al docent el desenvolupament del currículum amb l’exigència que comporta i a altres professionals la comprensió i les bones paraules com si es tractés d’una orientació espiritual. El professor educador ha de saber balancejar molt bé la seva actuació entre l’exigència i la comprensió, segons l’ambient dels alumnes i segons cada alumne. 

 

 Comentari a:

Vicent Parlal. Editorial VilaWeb 29/04/2016 

Si el govern de Catalunya vol de debò abordar la conflictivitat als instituts, que convoque tots els sindicats d’ensenyants –no tan sols els qui té al voltant i li són dòcils–; que escolte els pedagogs, que d’això en saben molt;

Per a un ensenyament funcional els professors han de conèixer els alumnes, les característiques comuns aportades per la psicologia evolutiva i la sociologia de grups, ajustades a les singularitats dels alumnes en el seu ambient habitual. No es pot ensenyar bé sense observar els alumnes dia a dia, especialment en temps informal (temps de pati, entrades i sortides). L’observació habitual permet detectar canvis: d’ànim personal, de relacions habituals, de conflictes, d’inicis d’assetjament. Una observació que s’ha de posar en comú en sessions psicosociopedagògiques setmanals amb els col·legues de l’equip de proximitat, els professors que tracten diàriament els alumnes. En equip es fa una observació progressivament millorada i documentada amb lectura, estudi i assessorament d’especialistes. Garanteix l’orientació educativa personalitzada en el procés d’avaluació, actualment massa focalitzat en els resultats d’aprenentatge. L’observació dels professors aporta coneixement i és garantia de prevenció.
¿Qui ha assessorat al Departament d’Educació amb tan gran desconeixement de… l’educació

 

Comentari a: 

Més mobilitzacions. Tenim nou calendari de vagues de docents,  d'Irene Casellas a El Punt Avui, 29/04/2026. "sortir d’un model que consistia en una simple transmissió de coneixements per passar a ajudar els nous ciutadans a desenvolupar-se com a persones." 

La instrucció universal propugnada pels il·lustrats va donar lloc a l'escola pública (Jules Ferry, 1981). 'Psicologia de linfant i pedagogia experimental' (Claparède, 1905) va fonamentar l'Escola Activa integrant instrucció, ensenyament i educació.

La funció pròpia de l'escola, avui fins als 16 anys, és l'ensenyament amb criteris educatius compartits amb la família i la societat, garantint aprenentatges instruccionals (llegir, escriure, calcular, classificar). No cal inventar sinó entendre i ajustar al temps actual allò que Catalunya va emprendre, la 'Renovació pedagògica', amb les institucions públiques (Ajuntament, Mancomunitat, Generalitat) que arreu es feia per iniciativa privada. Avui, en la societat digitalitzada, els criteris són vàlids i cal saber interpetar-los i aplicar-los amb coneixement pedagògic. El Departament d'Educació/Ensenyament dels darrers deu anys ha seguit una deriva enlluernada per la innovació, la transformació i les tecnologies i s'han escoltat veus dels qui no sabien res de pedagogia. 

 

“Les armes no eduquen, les armes maten”: front comú contra els mossos a les aules, El Punt Avui, 29/04/2026 

Presentació del front comú contra la presència de mossos de paisà a les escoles. ACN

Comentaris 

RAFAEL PIERA FERRANDO

I considereu que amb el sistema actual, els professors eduquen a les noves generacions. Que es el que falla senyors professors? Mases alumnes ? Les classes en m’infantessa era de uns cuaranta per classe, habia un respecta tant als pares com el professorat, Que falla?
 Martí Teixidó Planas
No hi ha direcció pedagògica professional i avui ensenyar no és solament instruir, té tota la complexitat de l'educació en una societat pluralista i democràtica. No es pot fer per costum, per rutina, per com hom va ser ensenyat. S'ha de saber pedagogia i didàctica i un equip docent ha de tenir direcció professional estable, com una orquestra musical.

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada