No parlaré gaire de la importància d'una bona educació; tampoc no m'entretindré a demostrar que l'educació actual és dolenta; milers de persones ho han fet abans que jo, i no m'agradaria gens d'omplir un llibre amb coses que tothom sap. Només remarcaré que, de temps remots, únicament hi ha queixes de la pràctica establerta, però ningú no gosa proposar-ne cap de millor. La literatura i el saber del nostre segle tendeixen molt més a destruir que no pas a edificar. Es pot censurar amb un to de mestre, però per proposar, cal fer-ho amb un altre to, que no plau tant a l'elevació filosòfica. Malgrat la quantitat d'escrits que, segons diuen, tenen per objectiu la utilitat pública, encara s'oblida la primera de totes les utilitats, que és l'art de formar homes. El tema era de tot nou després del llibre de Locke, i em temo molt que ho continuarà assent després del meu. [Emili o de l'educació, Prefaci].
Rousseau ens va descobrir la infància, diferent dels humans adults, amb Emili o de l'educació l'any 1762. Neil Postman, mestre i sociòleg, ja ens va anunciar el 1982 La desaparició de la infantesa i el 1995 La fi de l'educació. La comunicació de masses amb imatges digitalitzades és accessible sense alfabetització lingüística (paraula, pensament i emoció) i desapareix la infantesa, els anys que no es veu tot, no se sap tot i es va observant, escoltant i pensant de la mà dels adults. La comunicació de masses fa violència als infants, i si no fa violència, aïlla de l'ambient natural i de l'ambient cultural creant un món ficcionat que enganxa per la via emocional i anestesia la via cognitiva. Aquesta és la fi de l'educació que vam rebre i hem de repensar la fi de l'educació amb visió sistèmica.
Davant la queixa actual sobre la mala educació, no sols els resultats d'aprenentatge fem una inútil confrontació entre ensenyament convencional mirant enrere i ensenyament per projectes amb petites receptes o innovacions. En un cas i en l'altre, falta pedagogia com a sistema que es basa en coneixements d'altres ciències, fonamenta les finalitats amb filosofia integradora i garanteix els aprenentatges necessaris per viure avui. Acceptem que hem de canviar la manera d'ensenyar però no ho fem per lliure. Les aportacions de la pedagogia ciència dels darrers dos segles són vàlides en el fonament i estructura si sabem llegir la realitat social i cultural d'avui. La pedagogia aporta un marc per pensar i el fonament de valors i finalitats.
Mapa d’una PEDAGOGIA SISTEMA
S'han elaborat molts procediments tècnics o metodològics. No són excloents i si no tots, la majoria ajuden a pensar i a prendre decisions. Recupero la Taxonomia de Bloom que em va servir, a mi que sempre he seguit l'orientació de l'Escola Activa fins a l'Escola ComunicActiva. L'equip docent pot adoptar aquest mac uns anys i després un altre per pensar i decidir junts amb fonament.
Malament quan amb una novetat deixem per inútil un plantejament anterior. Cal pensar evolutivament i comprendre la novetat com a modificació. Una novetat apareix per corregir limitacions o excessos de la precedent, Rousseau amb el Psicologisme va esmenar Plató i els excessos de l'Academicisme (els excessos). Durkheim va reduir l'educació a Sociologisme (reduccionisme), perspectiva necessària, però no excloent. Hem de saber moure'ns amb seguretat en el triangle de l'educació: l'alumne, el docent i la cultura.
L'educació és una mediació entre la natura i la cultura. Rousseau va recuperar la natura, el desenvolupament evolutiu natural sense negar l'estimulació cultural. L'educador, mestre o professor no ha d'imposar una manera de pensar i ser intervencionista en excés. Però l'educador, adult, és un mediador entre l'alumne i la cultura, li mostra la cultura, el deixa descobrir (i equivocar-se). Tanmateix, l'educador sap que el seu comportament crea modelatge i n'ha de tenir cura.