Eleccions a Catalunya. L'educació escolar a debat. https://politicadeducacio-comunicactiva.blogspot.com/

 

 

dimecres, 1 de maig del 2024

Eleccions a Catalunya. L'educació escolar a debat 

https://politicadeducacio-comunicactiva.blogspot.com/

 

Present i futur de l’educació a Catalunya: debat educatiu amb els partits polítics

                          dilluns 29 abril 2024, 18-20:20 h

 

Debat de gran interès amb participació de: Esther Niubó, Partit dels Socialistes de Catalunya. Francesc Ten, Junts per Catalunya. Anna Simó, Esquerra Republicana. David Caño, CUP. Joan Carles Gallego, En Comú Podem. Manuel Acosta, VOX.  Fernando Sánchez Costa, Partit Popular de Catalunya. Moderador: Albert Bayot.

Un debat participat molt ben conduït i realitzat en el moment oportú, abans de deu dies de les eleccions de Catalunya. A la xarxa digital es poden trobar els programes electorals però és encertada una presentació als professionals docents, sense donar-los la paraula,  perquè tinguin una informació directa.

Dic l'educació escolar a debat tenint present que l'educació és resultat de la interacció de molt diversos agents educatius, els més evidents: família, escola, mitjans de comunicació, ocupació o treball, instàncies de lleure, publicitat.  Jo em centro en una reflexió propositiva des de la pedagogia com a ciència i com a professió. La pedagogia ha de considerar l'educació com a sistema per a una intervenció professional que es una mediació cultural. Cal explicar totes les variables d'una complexitat tan gran com és l'educació i cal comprovar l'eficàcia en resultats i també la funció  en impacte social cultural sotmès a  mediacions d'altres agents educatius.

 

La política de l'educació no ha de regular la intervenció professional, tan sols ha de crear les condicions i posar els mitjans per a un desenvolupament científic i professional. Els indicadors de qualitat  social de l'educació són el benestar dels alumnes i professors, l'interès pel coneixement i la cultura i el comportament social harmònic. L'Informe UNESCO de 1996 ho va concretar bé: aprendre a ser que comporta aprendre a conèixer (coneixement), aprendre a fer (procediment) i aprendre a viure junts (convivent). Ja es veu que té poc a veure amb els resultats de de proves que es limiten a contrastar els aprenentatges instruccionals o competencials com se'n diu ara, proves que l'Administració ha de fer per controlar l'eficàcia i rendiment de les seves aplicacions econòmiques en l'educació comú necessària dels ciutadans. Són resultats per a l''Administració, per a prendre decisions polítiques però no serveixen als equips docents que han d'analitzar els resultats d'aprenentatge atribuint-los a la didàctica i organització en funció de la situació dels alumnes.

 

Posicions i propostes presentades

Els set representants de partits polítics van coincidir en: Assolir un finançament equivalent al 6% del PIB com ja es va acordar al Parlament de Catalunya. Educació infantil gratuïta de 0 a 3 anys per a tothom. Reducció de les ràtios d'alumnes per classe. Increment de recursos personals per a una atenció personalitzada en l'escola inclusiva. Millora dels edificis escolars i adaptació a les condicions climàtiques. Desburocratització de la gestió educativa que ha incrementat la feina dels docents i directius.

 

Els set ponents van fer referència als mals resultats en proves PISA com a raó d'urgència per fer modificacions. Per a uns focalitzar determinats aprenentatges instruccionals. Per a d'altres revisar els aprenentatges competencials i recuperar l'aprenentatge de coneixements. També es van atribuir a la ineficàcia de la jornada intensiva.

 

Diferències en el model d'escola. Escola pública per garantir la igualtat i supressió de l'escola negoci. També evitar la competència entre centres públics.  Sistema públic d'educació amb escola pública i escola d'iniciativa social finançada. Màxima llibertat de tipus d'escola, elecció lliure de les famílies (llengua, religió, titularitat)  i finançament a a través de xec escolar. Posar per davant els dret dels infants en igualtat d'oportunitats del dret de les famílies a llibertat d'elecció.

 

La defensa d'escola pública dels partits va associada a l'educació a temps complet garantint a tots activitats extraescolars finançades públicament com s'ha iniciat amb plans d'entorn locals o recuperant la 6a hora per a suport complementari on hi hagi més necessitat.

 

Alguns partits expliciten els problemes de salut mental d'alumnes i el malestar dels docents manifest també en places vacants que no es cobreixen, per dir que cal prendre mesures adequades urgents. Per al malestar dels alumnes es demanen professionals especialitzats.  Per al desànim dels docents es demana revertir les retallades i millorar la retribució que ha perdut poder adquisitiu.

 

L'ensenyament de la llengua catalana va posar de manifest una confrontació total. Per a uns la llengua de Catalunya he de ser llengua vehicular en tot. Per a d'altres cal garantir el 25% en castellà. Una altra posició és donar llibertat total i les famílies decidiran el model que escullen. En alguns casos es demana un projecte lingüístic bàsic comú a totes les escoles i control de la inspecció; en d'altres que cada escola faci el seu projecte lingüístic, segons el consens del decret de 2022 uns, garantint el 25% de castellà els altres.

 

Resposta a al pregunta específica sobre la funció del Col·legi de Doctors i Llicenciats o Col·legi dels docents. En general els set ponents van reconèixer la funció necessària del col·legi o d'associacions professionals sense concrecions. Formació i professionalització. Deontologia professional. En un cas es va equiparar com a funcions complementàries col·legi i sindicats que han d'actuar coordinadament. En altre cas, s'identifica col·legi professional i professionals de la cultura.

Podem constatar que es presenten propostes, diferències i confrontacions ja conegudes. No hi veig novetat respecte a eleccions anteriors. Responen a visions polítiques derivades de visió ideològica, de drets socials o d'interessos sectorials. Ja dic que la política sols ha de crear les condicions  i proveir els recursos per la funcionament de la institució escolar però el motor interior d'aquesta és la pedagogia: coneixemet i pràctica. Solament un ponent ha apuntat que davant la complexitat social cal considerar les metodologies.

La contínua atenció als resultats de proves, proves de contrast mostral PISA o proves de contrast poblacional no orienta a analitzar l'atribució d'explicacions ni dels bons ni dels mals resultats. Hom es queda amb els resultats i una visió global que per millorar l'ensenyament-aprenentatge no aporta res de res. Certament cal millorar els mitjans materials i humans amb aportacions que l'escola ha de rebre però el nucli dur són els mitjans formals: la relació educativa i l'organització de l'ensenyament-aprenentatge de cada establiment escolar. Això correspon als professionals docents i no sols és assumpte de quantitat de plantilla i d'incorporació d'especialistes.

 

Com els representants de l'Administració declaren, els mitjans han anat millorant, les ràtios s'han anat ajustant i els especialistes es van incorporant. ¿S'ha millorat amb aquests recursos de manera proporcional?... ¿Hi ha algunes escoles amb màxima complexitat que funcionen malgrat no assolir resultats generals esperables en proves externes?... ¿Escoles amb condicions molt favorables, assoleixen resultats molt favorables?... La millora de l'educació s'ha d'aconseguir centre a centre. No vindrà de dotacions de recursos generalitzades ni de disposicions legals que se'ns dubte hi han de ser per crear les condicions.

 

Considerem algunes de les millores postulades.

Educació infantil generalitzada de 0 a 3 anys. Cal afavorir-la però cal considerar si tenim els educadors professionals ben formats. He supervisat més de vuitanta llars d'infants i he trobat poques educadores amb un llenguatge ben construït, que sàpiguen explicar contes sense llibre, que sàpiguen cantar i fer cantar amb cura de la respiració, que presentin una gesticulació harmònica i expressiva. N'he trobat d'excel·lents i les hagués volgut encaminar com a formadores de professionals o d'universitat on hi ha persones amb titulació adequada però sense experiència i modelatge integrat. Això es pot estendre a l'educació infantil de 3 a 6 anys. Tothom s'hi atreveix però en aquesta edat es va a l'escola a aprendre a parlar, a aprendre a produir tots els sons de diverses llengües, a modular la veu segons usos, a saber llegir i interpretar imatges, a emocionar-se, expressar-se i compartir descobrint.

Reducció de les ràtios d'alumnes per classe. Una cantarella que repeteix tothom. Què volem? Seguir fent el mateix que fèiem amb pocs alumnes? Una visió simplista de l'aprenentatge i de la personalització. L'educació escolar funciona creant situacions col·lectives que creïn un ambient estimulant; és un valor inicial que no exclou la personalització necessària actualment. Posem imaginació amb el mateix cost econòmic. Mantinguem les ràtios raonables, 24 i 28/32 però amb dos mestres o professors a temps complet encara que part del temps es disposi per anotar observacions d'avaluació o preparar materials personalitzats. Activitats amb dos professors i activitats dividint el grup. I, el gran benefici: les baixes esporàdiques ja queden cobertes amb un docent que coneix bé els alumnes i els alumnes el coneixen. (S'absorbeix la gran despesa de substitucions amb docents que desconeixen el funcionament). L'equip docent no ha d'atendre molt més que un centenar d'alumnes, durant tres o quatre cursos i els podrà conèixer bé fent una avaluació contínua orientadora eficaç. I evidentment, en podrà donar compte amb coneixement.

 

Incorporació de professionals especialitzats (psicologia, treball social, tecnic de salut, pedagog terapeuta). La complexitat que presenta l'educació actual per a tots fins als 18 anys els fa necessaris. Serà un error incorporar-los de manera generalitzada. Hi ha unes dificultats que presenten els alumnes que les ha d'atendre qualsevol docent. Si no les pot atendre ha de poder apuntar una descripció i una explicació possible. Acceptar que el docent sols digui que l'alumne té problemes ha conduït a una inhibició generalitzada. El docent ha de ser competent en la matèria però abans que res en la relació educativa. Convé estudiar bé les necessitats de cada alumne, conèixer l'etiologia, considerar les necessitats socioeducatives de l'entorn i segons això assignar professionals amb criteri equitatiu que no vol dir igualtat uniforme.

 

Educació a temps complet. És una recepta general d'activitats extraescolars o de reforç gens imaginativa. En alguns casos suposa prolongació de l'activitat escolar  amb personal eventual que actua segons el seu model educatiu no reflexionat. Vaig supervisar tallers de pla educatiu d'entorn, com a inspector i com a professor de pràcticum. En pocs casos trobava un educador amb criteri i sí molta estona de pati lliure perquè els alumnes estaven cansats. Molta ocupació en activitats esportives de les que no podem esperar els valors educatius que es proclamen quan l'espectacle és un esport competitiu i l'únic valor evident és guanyar. En pocs casos s'atén els alumne d'educació secundària atès que ho defugen. Obrim els instituts i col·legis en horari de tarda amb entrada lliure, sense inscripció i que puguin autoorganitzar-se com a clubs: de música i dansa, de còmic i murals-grafitti, de ciència i inventiva, de còmics i fanzines, de teatre i jocs de rol, de màgia i pretidigitació, d'acrobàcia i castellers... Com un cau d'escoltisme, amb assitència d'algun professor i exalumnes mentors garantint el bon ambient. Simuntàniament, es pot orientar alguns alumnes a anar-hi per a recuperar aprenentatges amb ajuda o a alumnes talentosos que puguin fer invents i creacions. Donarà motiu a fer presentacions periòdiques d'activitats, rebre reconeixement i estimular noves iniciatives.

 

La llengua catalana. Una confrontació iniciada sobre el 2003 que es va aguditzar el 2010 i que ha conduït a reclamacions judicials i a regulacions legals recents. Cada part mantenint les seves posicions per motius diversos sense fer una anàlisi dels processos migratoris que han modificat la realitat sociolingüística i evidencien una societat multicultural. Als uns cal dir-los que la immersió lingüística que es feia amb relació al castellà avui és més complexa amb l'anglès i les diverses llengües familiars dels alumnes. Als altres cal dir-los que no és un problema de competència en castellà o en català sinó de competència lingüística i cal desenvolupar la competència personal plurilingüe de ben petits. A uns altres cal dir-los que la llengua vehicular és molt poca cosa, que la llengua és pensament i cultura i per comptes d'imposar cal fer alhora aprenentatge cognitiu i emocional. A uns altres cal dir-los que el concepte de llengua materna del segle XX no s'escau,  que avui ens entendrem millor parlant de llengua familiar. Si algú encara pensa en llegua oficial o cooficial està perdent el temps a la vista de tanta diversitat de llengües i denominem llengües vives les que es parlen en un territori, encara que sigui un sol alumne. Als defensors del trilingüisme els hem de fer veure que s'enganyen, que repartint hores separades dificultem l'aprenentatge als alumnes i la tercera llengua queda disminuïda. A tots els hem de fer saber que la neurociència ha evidenciat que hi ha una competència personal plurilingüe que els nadons desenvolupen de manera natural si senten diferents llengües. Als tres anys d'edat, edat d'aprendre a parlar, a l'escola es pot desenvolupar la competència personal plurilingüe tractant en paral·lel diverses llengües amb la intercomprensió com a mètode; sols cal que el mestre sigui plurilingüe i avui ho han de ser tots. L'agilitat de passar d'una llengua a l'altra, sense gramàtica, s'adquireix bé fins els set anys i cal no perdre aquesta oportunitat de fer l'escola plurilingüe.

La societat multilingüe. La realitat de Catalunya afavoreix més que cap altra  fer l'escola plurilingüe. El català serà llengua comuna afavorint els alumnes de llengua familiar castellana. La llengua castellana serà la més acollida, i també apresa per ser la més present, però totes les llengües vives dels alumnes han de ser considerades. L'anglès i altres llengües són vives per ús transnacional i la comunicació digital. L'escola les incorpora ben aviat amb cançons i recitatius. Tot això afavoreix la competència personal plurilingüe. ¡Quina oportunitat tenir algun company de llengua àrab, xinesa o panjabi! Els companys el sentiran en ocasions i a final de curs sabran dir expressions bàsiques en aquestes llengües. Aquests alumnes seran els que millor dominaran l'anglès i altres llengües de caràcter transnacional que vulguin aprendre. Això que és tant a l'abast entre català i castellà, llengües romàniques amb la mateixa estructura i vocabulari pròxim, és avui necessari a qualsevol país.  L'ensenyament de llengües que ha de canviar la seva metodologia a tot a arreu.  El Consell d'Europa ja ho va proposar el 2001, desenvolupar l'educació plurilingüe en la societat multilingüe.

 

Sempre he tingut l'esperança que el convenciment que vaig notar en els participants a aquests cursos o congressos, després d'haver exposat les meves propostes sobre la necessitat i factibilitat del plurilingüisme quallés després en una instauració duradora al sistema escolar, començant per Catalunya i Alemanya, països dels més propensos al plurilingüisme. Tibert Stegmann, filòleg poliglot, dr.

 

Col·legi professional. Total inhibició davant d'una professió necessària i que afecta tots els ciutadans. Les professions clau estan controlades pels respectius col·legis professionals (metges, advocats, arquitectes, periodistes) i la política solament fixa alguns marcs. No sóc partidari de la col·legialització oficial obligatòria, però els col·legis poden acomplir una funció professionalitzadora que no s'assoleix amb controls de l'Administració. Caldria territorialitzar els col·legis professionals conjuntats amb un Consell General com ja es fa en els esmentats. Falta un col·legi de mestres i per això vaig defensar que l'Associació de Mestres Rosa Sensat es transformés en col·legi de mestres, ben conjuntat amb el Col·legi de Doctors i Llicenciats que actualment també accepta mestres. El col·legi pot regular la professió, exigir una actuació deontològica, promoure la formació contínua i sancionar en casos d'incompliment. La tendència hauria de ser una col·legialització general dels docents. L'Administració solament hauria de controlar els no col·legiats. Els col·legis podrien descarregar l'Administració d'uns processos de selecció desmesuradament burocràtics que no garanteixen la selecció dels millors i valoren més l'antiguitat com a mèrit que la competència manifesta. L'Administració ho ha volgut resoldre amb òrgans poc efectius com Junta de Personal Docent,  Junta de Directors. Darrerament s'ha volgut delegar la gestió de proves selectives de concurs-oposició a una empresa externa que desconeixia les particularitats de la docència. Convé considerar la positiva funció que poden fer els col·legis professionals de proximitat territorial, comarcal o administrativa.

Cap dels ponents ha fet esment de la direcció escolar. Hi ha direcció institucional però no s'ha establert la direcció pedagògica. ¿Algú pot imaginar-se una orquestra musical sense director, un equip esportiu sense entrenador, un equip mèdic investigador sense primer investigador?  La complexitat de l'educació escolar en la societat actual és innegable i la direcció amb coneixement científic de l'aprenentatge i experiència pràctica és imprescindible per a una acció dels professionals en equip. Preguntem-nos per què això no entra en les prioritats dels partits polítics de Catalunya.

 

 

 

Amb aquestes consideracions tracto de sortir de l'atzucac on hem dut l'educació a Catalunya. Una voluntat de deixar enrere l'ensenyament verbalista i memorístic ens ha dut a una dispersió de projectes i esforços sense visió sistèmica i els resultats escolars no milloren. Fins i tot són millors en models tradicionals perquè no estan sotmesos a tantes variacions inestables, models als que no hem de tornar perquè no responen l'aprendre a ser, aprendre a conèixer, aprendre a fer i aprendre a conviure. Aquestes consideracions poden ser impulsades per qualsevol de les orientacions dels partits polítics perquè no són ni de dretes, ni d'esquerres, valen per a Catalunya i valen per a España. L'educació ha de quedar ben acordada, no ha de canviar segons majories politiques i hem d'anar introduint els canvis necessaris amb coneixemet, de forma evolutiva i sense trencaments.

Martí Teixidó

mestre pedagog, dr.

30 abril 2024