Avui, 29 de desembre 2022, tots els mitjans parlen de 'la denúncia' per una exhibició sexual en una discoteca, que l'afectada és una noia 'menor d'edat', que és un 'delicte difondre el vídeo', que 'falla la seguretat de la discoteca'.
En dies, mesos, precedents hem vist molts vídeos de promoció musical, programes provocatius a la televisió privada i pública, programes que furguen en les relacions íntimes de les persones, guions de sèries que mostren al màxim per suscitar la imaginació d'allò que no poden mostrar. A ningú se li escapa que es fa per atreure audiència com el cas de la discoteca que el difon un diari de futbol que se'n fa ressò provocativament.
Recordeu la promoció de Motomami o d'altres temes musicals? https://www.youtube.com/watch?v=OG4gq9fCoRE
Heu vist imatges de Chanel? Domina la provocació sexual, moviments
abdominals, atreviment (somoure un automòbil, atravessar una finestra
amb la moto), homes corejant una dona, https://www.youtube.com/watch?v=WxTG_LUoTUo&ab_channel=ChanelOfficial
Merlí 1. Professor de filosofia 'guai' que s'abraça amb una mare d'alumne sobre la taula d'un despatx. https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-els-peripatetics-capitol-1/video/5549976/
Merlí 2 . Fantasioses relacions entre alumnes i festa esbojarrada amb alcohol i fum. https://www.ccma.cat/tv3/merli/temporada-2/
Eufòria Dance. Domina la gimnàstica abdominal i efectivament atrau audiència. Clara exihibició de capacitat sexual. https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/euforia-dance/comenca-la-competicio/video/6191365/
Zona Zaping. No te la fotis. Els accidents i incidents es converteixen en divertiment. https://www.ccma.cat/tv3/zona-zaping/no-te-la-fotis-de-zona-zaping/interactiu/37373/
E/P Està Passant. Podem riure'ns de tot i de tothom pel valor consagrat de la llibertat d'expressió. https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/esta-passant/en-triquell-a-esta-passant-el-singular-duet-amb-teresa-de-calcuta/video/6165214/
El problema no és el fet de la discoteca. El fet de la discoteca és un efecte o símptoma evident d'una societat contradictòria que davant d'aquest fet ha de dissimular i evitar que anem a les causes. Per això solament parlem de responsables del fet, d'investigar el fet i identificar responsabilitats penals.
Però si provocacions sexuals n'hi ha cada dia! La mateixa publicitat de roba interior a les marquesines de transport públic es val de la insinuació. I què esperem dels menors d'edat, adolescents que tenen la pulsió sexual natural que no ha estat educada culturalment. En una societat i cultura on s'ha produït una gran distància d'edat entre la maduració sexual i la possibilitat de canalitzar les relacions sexuals de forma estable amb feina per guanyar-se un sou, disposar d'habitatge i poder decidir l'orientació sexual i familiar. Indubtablement, hem fet bé de protegir la infància i adolescència fins a la majoria d'edat als 18 anys i procurar que assoleixin la màxima amplitud cultural (no dic nivell).
Aquest desajustament entre maduració sexual i autonomia de l'adult s'allarga entre deu o catorze anys. Molt de temps. I seguim mantenint normes desdibuixades de la societat que tenia treballant els joves de catorze anys que no estudiaven i s'emparellaven noies amb disset anys amb nois a vint-i-un anys.
No m'hi allargaré, encara que ho he estudiat extensament com a pedagog amb fonament antropològic, biopsicològic, psicosocial i amb projecció filosòfica. La pedagogia es construeix a partir d'un coneixement complex.
Tenim infants i joves als que no s'explica més enllà de la fecundació i l'embaràs, els mètodes d'evitar l'embaràs, el dret a abortar i de la llibertat amb el seu cos. Quan hi ha més preocupació se'ls diu que han de vigilar, que hi ha abusos i violències sexuals. Informació i vigilància no és educació sexual.
No hi ha educació sexual. L'educació sexual s'ha d'elaborar amb pedagogia i avui no serveixen les normes morals de caràcter restrictiu. Els joves no se les poden creure perquè veuen, més que abans, la hipocresia de la societat i l'exhibició d'una sexualitat atrevida, provocativa, que els mitjans de comunicació i xarxes exploten per a fer audiència, és a dir, guany econòmic.
Avui no veiem la bellesa eròtica dels grecs i dels renaixentistes i trobem en canvi la provocació eròtica. Com tracta Byung-Chul Han, això pot ser L'agonia de l'Eros (Herder 2019).
L'eduacció sexual d'avui ha de partir de l'animal humà que amb la cultura ha separat sexe de sexualitat, d'afectivitat i d'amor dotant-nos d'una major llibertat sens perjudici que per a molts es pugui viure com a parts d'una integritat. L'educació sexual l'ha de fer la família amb intensitat afectiva; l'ha de fer l'escola, co·legi o institut amb consistència cognitiva i consciència social. Ni família, ni docents estan, en general, preparats per a fer una educació sexual en un assumpte tan complex i instrumetalizat en al nostra societat.