Per COVID-19 a la renovació pedagògica s XXI

 

Per COVID-19 a la renovació pedagògica s XXI

Pla d’escolarització protegida 7

 

 

Ja és hora de canviar de mentalitat respecte a l’ensenyament escolar. La pandèmia ens ha paralitzat uns mesos però ja és temps de reorientar l’ensenyament i no reproduir el model bancari, de taules arrenglerades de cara a la pissarra o a la PDI (pantalla digital interactiva), tant li fa, poc ha canviat.  Amb 25 infants o 30 adolescents ja podíem personalitzar més i superar l’ensenyament col·lectiu, uniforme de quan eren 40 o 70 alumnes. La pedagogia del segle XX ha fet grans aportacions científico-tècniques que solament s’han explorat en un reduït nombre d’escoles. I fins hi tot en algunes d’aquestes la renovació pedagògica s’ha fet amb emoció, amb intuïció, però amb ben poca direcció científica. Pedagogia científico-tècnica es la que a Catalunya van desenvolupar Alexandre Galí, Eladi Homs, Artur Martorell. Aquesta pedagogia pot aplicar intuïcions i introduir innovacions però amb visió sistèmica. Veure quins altres factors cal ajustar i avaluar els resultats d’aprenentatge amb relació al procés educatiu, és a dir, avaluació contínua.

Dilluns 18 d’agost de 2020 TVE ha finalitzat el Telediario amb un reportatge de 10’ sobre els canvis de l’ensenyament escolar a Castilla-León i Madrid.  Un reportatge ben construït que presenta principis pedagògics sòlids alhora que mostra pràctiques que cal millorar. Aporta un bon guió per a pensar-hi i tractar-ho en equip pedagògic.

 

https://www.rtve.es/alacarta/videos/telediari/telediario21-horas-17-08-20/5648058/  [minut 45]

 

 

·      No es resol amb lleis. El que calen són  bons (competents) mestres amb coneixement, cultura i bona comunicació.

·      Les aules obertes mostren bones maneres d’ensenyar i els altres mestre poden  aprendre per nou modelatge.

·    Amb els dispositius digitals disposem de nous recursos. Si serveixen per ensenyar paraules aïllades o operacions aritmètiques de manera col·lectiva, mantenim ensenyament tradicional amb suport digital. Cal repensar procediments didàctics nous.

·     Encara es veuen aules d’informàtica, amb infants encarats individualment a la pantalla. Els infants responen que no s’avorreixen. Pobre ús de la tecnologia digital que podria personalitzar. Els pàrvuls amb tauletes estan motivats i s’ensinistren, no aprenen. Amb bona capacitat personal poden aprendre i exercitar ‘aprenentatge instruccionals’ però en general cal la intervenció del mestre per accedir a coneixement comprensiu i cal l’aprenentatge en grup per anar progressant.

·      La tecnologia, la memòria digitalitzada no substitueix la memòria personal enregistrada en sinapsis cerebrals actives permanents. El llenguatge oral, les paraules són el suport expressiu del pensament i més endavant, el llenguatge escrit serà el suport objectiu que permet el pensament complex. Ampliar el vocabulari contínuament és la base d’aprenentatge i pensament ampli. Mal modelatge fa el docent que  empra contínuament el mot ‘treballar’ com qui diu ‘barrufar’. Els dispositius digitals no substitueixen l’amplitud lingüística dels docents en el seu llenguatge oral. El reciclatge és lectura, audició observació de bons comunicadors i correcció recíproca entre docents. Correcció fonètica, lèxica, sintàctica i d’expressió de pensament amb expressions nostrades.

·      Si no millorem la competència lingüística i l’amplitud cultural dels docents, no seran docents, no podran mostrar el coneixement, ni amb l’expressió, ni amb el contingut. Després del batxillerat, els docents han de ser seleccionats, no per qualificació i nivell o nota de tall, sinó per competència personal, a través d’un càsting on mostrin la seva qualitat.

·      Ni exàmens ni deures. (Ja s’havia fet a Barcelona el 1904 a l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia). No fer acabar a casa el que no s’ha pogut fer a l’escola, realment és absurd. L’avaluació no són exàmens al final, És observació i avaluació contínua  per ajustar l’aprenentatge al procés de cada alumne.

·      Tradicional o moderna no pot ser una tipificació de l’escola.El coneixement és resultant de saviesa de la tradició i de certesa de la ciència. La pedagogia s’ha d’articular entre tradició (cultural, pedagògica) i innovació (científica i tecnològica). Hi ha coneixement pedagògic precientífic en Socrates, i en la Paideia l’estudi més ben explicat per Werner Jäger, en Doctrina pueril i Blaquerna de Ramon Llull i en Introducció a la saviesa de Joan-Lluís Vives.  Són aportacions científiques les de Jan-Amos Komensky, Baldiri Reixac, Johann-Heinrich Pestalozzi, Johann-Friedrich Herbart, Friedrich Fröbel que fonamenten la renovació pedagògica del segle XX que a Catalunya, a diferència d’altres països,  va ser impulsada per les institucions públiques.

·  Per aprendre les taules de multiplicar amb procediment tradicional no cal la tauleta gràfica. No procedeix ensenyar una aplicació digital per a sis alumnes des de la pissarra. Fer concursos no s’adiu a un ensenyament comprensiu i no calen dispositius digitals. Principi: El mitjà més simple per a un major aprenentatge; amb mitjans potents, aprenentatges més complexos.

·      L’ambient d’ordre i bellesa de l’escola és molt important. (No n’han parlat però es veu a les imatges). Són patrons estètics que l’infant interioritza amb independència de les paraules. Actualment, per efecte dels mitjans de massa,  hi ha un grafisme amb excés d’infantilisme que no correspon a l’escola que ha d’acompanyar l’infant a fer-se gran.

·      Lamentablement és cert que l’educació solament interessa als pares afectats directament, per la formació dels infants o tan sols per guarda quan ells no poden ocupar-se’n. És assumpte de tota la tribu com sempre diu José-Antonio Marina,  de tota la ciutat com ja havia apuntat Platon a La República. El Pacte Nacional per a la Infància de Catalunya ho projecta però no ha arrelat prou encara.

 

Un mini reportatge que té molt més interès que les tertúlies on cadascú hi diu la seva, tots poden parlar de pedagogia sense haver-la estudiat i potser sense haver-la practicat. Ho hem vist sovint.

 

 

Martí Teixidó

Mestre d’Escola Activa, pedagog dr.

Supervisor professional de l’educació

Professor universitari de pedagogia i política de l’educació