PLA D’ESCOLARITZACIÓ PROTEGIDA. Pedagogia i organització 5
Una escolarització protegida del risc de contagi de la COVID-19 basada
en agrupaments reduïts fa necessari quantificar les necessitats de professorat,
d’espais, de material i recursos sanitaris i d’enllaç amb el Sistema de Salut.
Abans però cal anar als criteris pedagògics dels quals puguem derivar formes
organitzatives diferents de les convencionals. Dues raons. 1 La política de l’educació
ha conèixer el sistema pedagògic per quantificar necessitats i assignar
recursos possibles. 2 La pedagogia ha d’ajustar el sistema a les condicions de
possibilitat de cada centre sense deixar de presentar un model projectat per
realitzar-lo. L’Administració donarà millor rendiment a la despesa i les
institucions escolars evitaran rutines activant la iniciativa pròpia.
Agrupaments, espais
i professors
Els centre disposen d’aules entre 48 m2 i 60 m2. Mantenint
la distància interpersonal de 1,5m > 2,25 m2 es cobreixen 33,75 m2 a EP i 45 a
ES. Espai de mobiliari i circulació disponible necessari entre 14,25
m2 i 15,00 m2. Això
permet reagrupar dos grups en tres. Tothom ho veu fàcil amb doble línia. En centres
d’una línia es recorre com a rebaixa a
agrupar en cicles. D’altra banda no és veu possible el sistema de comunitats d’aprenentatge.
Ben al contrari, la necessitat ens retorna a l’oportunitat.
Sens dubte, a l’Educació Primària l’aprenentatge es preferible en cicles
on cada alumne pot acomodar-s’hi millor. No ho podíem fer amb seixanta o
quaranta alumnes però ho podem fer amb vint-i-cinc i ara tenim l’oportunitat de
posar-ho en pràctica amb quinze. A l’Educació Secundària la reforma LOGSE 1990 ens va proposar crèdits
de cicle, alumnes de dues edats però veiem una complexitat organitzativa i hi
vam renunciar; una oportunitat que podem recuperar, no solament per crèdits
variables. Amb vint alumnes podem fer llengua i matemàtiques, activitat
dirigida i personalitzada a l’hora en condicions de classe amb distància
personal. En sortiran beneficiats tots els alumnes, els llestos (lineals) i els
observadors (horitzontals).
Les comunitats d’aprenentatge que agrupen infants de tres edats
correlatives a l’Educació Primària són possibles. Efectivament cal fer
agrupaments estables d’uns quinze infants. No es podran fer aplecs nombrosos
però possiblement quatre grups, fins a seixanta per a activitats esparses es puguin fer en espai obert o en espai interior
de 135 m2 . Són activitats
per suscitar motivació i cohesió institucional amb vessant comunicatiu, artístic
o musical. Convenients per compensar l’aïllament de grups estables necessaris.
Les mesures de seguretat que s’apliquin formaran part de l’aprenentatge social
dels infants.
A l’Educació Secundaria, els agrupaments reduïts poden comportar una
reducció d’estímuls i el professor ha de prendre un rol molt dinamitzador.
Tenir alumnes de cicle, de dos nivells, no hauria de ser més complex, atès que potenciaria
l’avanç accelerat d’uns (D’ambdós nivells) i la inducció en els del nivell inferior. En
tot cas, el docent s’ha ha de sentir segur.
Més important és articular bé l’aprenentatge presencial, d’un col·lectiu
en aïllament de l’aprenentatge personal que es pot fer cooperatiu en equip a
casa telemàticament. (Confiem en les declaracions d’alts responsables d’educació
de proveir tot alumne dels mitjans dels quals no ha disposat).
A l’Educació Secundària ja queda clar que cal agrupar les matèries per àmbits
com ja s’havia proposat. És temps de recuperar el perfil de professor com a
substantiu i passar l’especialitat docent a adjectiu. A l’Educació Secundària Bàsica,
el professor no pot presentar-se com a no competent en la cultura bàsica. Pot
cantar bé o no tant, tenir poc domini de l’anglès, mostrar una discapacitat física
o no saber reparar un interruptor elèctric però ha de defensar que tot hem d’intentar
de fer-ho bé segons les nostres possibilitats i seguir aprenent. Això té
efectes educatius i d’aprenentatge.
La continuïtat d’un mestre per a un grup d’EP o de dos o tres professors
per a en grup d’ES no disminueix la professionalitat. Ben al contrari, posa en
evidència que per molts recursos que es diposin, el mestre o professor és l’organitzador
de situacions d’aprenentatge i un model de comunicació humana i cultural. L’especialització
no s’ha de perdre i s’ha de posar en comú en la projecció de temes i projectes
interdisciplinaris que d’altra banda són
més motivadors per als alumnes. L’especialitat és necessària per preparar (producció)
però tot docent ha de poder-la aplicar (realització).
Horari,
curs escolar, suport addicional.
Tota la preocupació es centra en garantir la
presència diària dels alumnes a l’escola o institut, acceptant que hi pot haver
circumstàncies que no ho facin possible durant tot el curs escolar. A ES s’anticipa
que si no fos possible seria en dies alterns. Cal admetre l’alta complexitat
i feina que suposa una escolarització amb distància de seguretat i sense
contacte ditecte ni indirecte a través dels objectes no desinfectats.
Sessions llargues fan necessària una pausa d’esbarjo. Anar al pati és un
complicació més, tot plegat per... poca interacció hi pot haver. N’hi hauria
més per comunicació telemàtica d’audiovideo.
Cal considerar la posssibilitat de fer sessió
única, preferentment de tres hores sense pausa, o de quatre hores amb pausa sense
deslaçaments. La limitació és una oportunitat
per articular l’aprenentatge entre: 1 Ensneyament col·lectiu. 2 Aprenentatge
personal. 3 Aprenetatge cooperatiu via telemàtica.
Tres hores de classe presencial sense pausa amb ritme modular de 30’ ben
encadenades poden ser d’una alta productivitat d’aprenentatge. En aquestes
hores es posa en comú i es motiva l’aprenentatge personal i en equips
cooperatius. El mestre amb 15 alumnes o el professor amb 20 ja van veient els
qui progressen bé, en va incorporant dia a dia i convoca en sessions
discrecionals amb suport addicional als qui ho necessiten. Aquest ensenyament-aprenentatge
compta i desenvolupa l’autoavaluació i l’auto emulació.
L’horari continuat permet fer un segon torn
de tarda i amb menys concentració d’alumnes es contribueix a la protecció. És
podria donar opció horària als pares i mares que també tindran horaris
adaptats segons normes de Salut. Permet així mateix que uns un entrin a les 9
h, altres a les 10 h. També es pot pensar en mòdul de quatre hores sabent que
d’aprenentatge personalitzat solament en podem demanar dues.
|
|
Prevenció
i detecció de presència de la COVID-19
La missió de la institució escolar és crear
les condicions d’ensenyament-aprenentatge per a que tot infant i jove progressi
segons les seves aptituds, rebi el suport necessari i pugui viure en societat
amb autonomia personal. Evitar el contagi de coronavirus és avui necessari per
a l’alumne, per al conjunt d’alumnes, professors i altres professionals i per a
extingir la pandèmia que afecta la
societat. Els docents s’han d’atenir a les prescripcions, indicacions i orientacions
de Salut. I ho fan sens dubte amb dedicació i compromís.
Cal proveir-los dels mitjans necessaris de
protecció i d’un contacte directe (físic, telefònic o telemàtic) amb el centre
de Salut pròxim per tal que al primer indici puguin récorrer a la seva
intervenció.
Els mestres i professors amb col·laboració amb
d’altres professionals i personal de suport saben que el primer recurs
preventiu som les persones. D’una banda complint totes les normes de protecció
però de l’altra contagiant un ànim positiu als alumnes i compartint el dol pròxim
o comú a la societat. L’ànim positiu és
contagia amb la pròpia mirada i paraula i també amb recursos musicals i
performances corporals i físiques. Tots n’aprendrem més.
Martí Teixidó,
pedagog dr.
Ha estat mestre,
director, inspector y professor d’universitat (1968-2016)
17 de juny de 2020
-->
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada