dimarts, 25 de juny de 2013

Rèplica raonada a la proposta injusta i ineficaç del Ministre Wert sobre la nota 6.5

A part de la provocació, la posició del ministre no té cap consistència.

Wert considera que un alumne que no treu un 6,5 no hauria d'estudiar a la universitat

"Els paguem per estudiar", diu el ministre d'Educació i Cultura en una entrevista a TVE

El ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, ha qüestionat aquest dilluns que un estudiant universitari que no sigui capaç d'obtenir una nota mitjana d'un 6,5 per obtenir una beca "estigui ben encaminat" i hagi de continuar els seus estudis universitaris. Fins ara la nota mitjana requerida per tenir dret a demanar una beca era de 5,5. Segons Wert, un 6,5 suposa un "esforç raonable, i no una cosa exagerada". De fet, Wert ha assegurat que el 6,5 se situa per sota de la mitjana universitària.


1
Les notes o puntuacións dels docents no estan homologades i no es poden comparar amb caràcter universal. No hi ha exactitud en l'aplicació de puntuacions; són escales no calibrades  que donen una referència a professors i alumnes i a equips de professors que poden analitzar la qualitat de l'aprenenattge de manera directa. No hi ha termòmetre calibrat per a posar notes. Un sol examen o prova podria tenir valor de comparació del resultat de la prova, però no de l'aprenentatge assolit per l'alumne.

2
Seleccionar per puntuació de 6.5, resultat de la qualificació atorgada pels professors i modificada pel resultat de l'aprova d'accés duria a una reflexió i decisió deontològica del professorat compromès. Possiblement desapareixerien puntuacions intermèdies i es polaritzarien en puntuacions baixes o molt altes en favor dels alumnes amb pocs recursos econòmics i socials però amb capacitat i voluntat personal. No oblidi el ministre que els millors professors què tenim, els que fan que  més alumnes aprenguin, no són els de cocient intel·lectual més alt sinó els que han articulat intel·ligència, voluntat i memòria i han après a superar algunes dificultats que ells mateixos van tenir. No ha llegit Chagrin d'école de Daniel Penac?. Ho explica molt bé.

3
Amb quin valor o criteri s'empara el ministre Wert. Els alumnes que no necessiten beca per bona situació econòmica i social podran passar amb 5.5 i als mancats de recursos econòmics i socials, se'ls demana més? Un alumne pot tenir intel·ligència + voluntat + memòria però assolir uns resultats limitats per falta de suport familiar i cal compensar-li. Si un alumne amb tot el suport familiar té resultats limitats, és per pensar-s'ho però pot seguir, fins i tot mandrejant, perquè no li cal beca.

4
Un tracte equànim seria demanar major puntuació als que disposen de tota mena de suport familiar doncs si es demana el mateix resultat, la implicació de l'estudiant és menor.
recursos econòmics i socials  X capacitat i voluntat = resultat d'aprenentatge
Per al mateix resultat, els estudiants amb menys recursos hi han de posar més.
Els paguem per estudiar -diu el ministre. Efectivament. Però si ho comprovem amb puntuació sense correlacionar amb les condicons de partida... com sabrem qui estudia més o menys?

5
Seguim recorrent a procediments de selecció perquè no tenim sistema d'orientació.
No voldrem fer com al futbol. No sempre guanyen els qui juguen millor sinó els més forts i a vegades els més bruts. Això és la lliga però a la selecció nacional vegeu com convoquen els jugadors que juguen bé.

El sistema d'orientació que no tenim ha de començar a l'edat de 6 anys. Cada curs prendre tres observacions de: aptituds diferenciades i interessos manifestos. Actualment, la capacitat general és l'única que s'aplega i sola sols serveix per a selecció: nivell alt o baix. Tres observacions cada curs, son divuit observacions a l'Educació Primària i dotze a l'Educació Secundària: trenta observacions diacròniques.

Aptituds diferenciades i interessos manifestos inicialment es corresponen. Poden distanciar-se per inducció dels pares i família o per prestigi social, moda o millor retibució.
Cal aplegar de cada alumne si: es concentra en activitats numèriques o en observacions minucioses, és xerraire i enraonat, és gran comunicador, és organitzador social, apunta a invents i cerca solucions, sovint sorprèn i es diferencia dels companys, aporta realitzacions de bon gust, està atent al que els passa als companys i és solidari, llegeix moltíssim de (?) , manipula i crea artilugis, li interessa la ciència-ficció, és ordenat i creatiu en les seves elaboracions...

En el procés, orientar no és preguntar, sinó suggerir, atribuir, suscitar: tu series molt bo com a periodista... tu series molt bona investigant al microscopi, tu tens pinta d'inventor, tu calcules una barbaritat...  Així orientarem cap a activitats de concentració individual, a activitats de relació social, a activitats de creació personal.


Ministre Wert, el trobo molt antiquat. Ho puc comprendre, Vostè s'ha dedicat a la sociologia demoscòpica però ara vostre és ministre d'assumptes que demanen intervenció pedagògica. Confiem ajudar-lo. No sigui cínic i aprengui que encara té edat. Martí Teixidó

diumenge, 23 de juny de 2013

EMOCIÓ, SENTIMENT, MITE I MÀGIA amb dosis adequades a l'EDUCACIÓ





Cal mantenir la festa integrant els infants amb els adults, deixant-los gaudir, ensenyant-los a controlar el foc, els focs, marcant rituals adequats a cada edat. Alhora culturalitzar les emocions en sentimens: de misteri, de comunitat, d'aspiracions de futur, de dinàmica del Cosmos. El què la tradició sabia fer com a pedagogia popular no científica, avui hem d'impulsar-ho amb fonament psicològic, sociològic, antropològic i cosmològic.



La nit de Sant Joan és nit d'alegria.  
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.

Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem el sol amb grans fogates.         

Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de «verbena» ocells i astres.
I augmenten les virtuts d'herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l'enganyifa.
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.     

-Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans o faig que s'odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances,
petons i venjances, ensenyo encanteris
a les jovenetes els porta perfums
dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l'ungla d'un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l'estona pot ser un comediant.
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut. I què més?

-Sóc immortal.
                                     (Jaume Sisa i Dagoll Dagom)



Sempre he pensat que sobre aquest cant, música, dansa... es pot fer una proposta didàctica genial de caràcter interdisciplinari (solstici, variació de la insolació i temperatura, la màgia del foc, l'activació d'emocions i construcció de sentiments...) que segur que interessaria els alumnes. Quan  vaig veure La Nit de Sant Joan, el 1981, la crítica no la va deixar bé (Anys dsprés tot van ser elogis). Jo ja no era a l'escola però sempre havia aprofitat l'avinentesa per a explicar els moviments de la Terra, les estacions i la sorpresa humana en els dies de solstici convertida en auguri. I poder incorporar un postmodern com Sisa a una proposta didàctica és realment interessant. Martí Teixidó

dilluns, 17 de juny de 2013

RECUPEREM LA NATURA I EL CONEIXEMENT SENTIT PER ALS INFANTS

-->

Pedagogues i pedagogs de la Societat Catalana de Pedagogia de l'Institut d'Estudis Catalans
vàrem organitzar uns jornades  INFÀNCIA I TDAH (29,30,131 de gener 2013) per fer front a l'excés d'etiquetatge.

Sense menystenir que en alguns casos el tracatment farmacològic sigui necessari per a evitar un conflicte afegit, les intervencions es varen orientar cap :
  • Deixar als infants gaudir de la natura, admiració, descoberta
  • Completar l'Educació activa amb l'Educació lenta o contemplativa a estones
  • Afavorir moments de silenci i interiorització

Ens complau que arreu s'estengui aquest crit d'atenció.
Més natura i no caldran fàrmacs en molts casos. L'educació ha de poder regular el comportament dels infants atenent a les seves necessitats, les autèntiques, no els interessos induïts comercialment.

Compte amb l'excés de pantalles! Els infants no tindran cap problema amb un ordinador o un dispositiu mòbil que aprendran a fer funcionar en una estona.
El gaudi de la natura: perseguir un gall, amanyagar un xai, observar un cargol al palmell de la mà, olorar el romaní, recollir pinyes i treure'n els pinyons, punxar-se amb castanyes, observar com creixen de ràpid els capgrossos (culleretes), sorprendre gripaus a la llum de la llanterna, sentir l'udol de l'òliba en la nit de lluna nova o lluna plena...
Que no s'ho perdin! No és passatemps! És salut, intel·ligència i petita felicitat. Martí Teixidó

Educar en el assombro,  
de Catherine L’ECUYER 
a Plataforma Editorial
Llibre d’una mare jurista i d’empresa que explica amb molt bon criteri pedagògic què ens està passat amb els infants d’avui.

Les escoles el podrien recomanar, ara amb l’informe final i entrevista,  als pares i mares d’infants fins a 10 o 12 anys. Serà molt bona formació de pares.

http://apegoasombro.blogspot.com.es/    


Los beneficios de la naturaleza para los niños


Para los niños, la naturaleza es parque de atracciones, excelente medicina y aula de aprendizaje. El contacto con ella mejora la salud, la capacidad de atención, el desarrollo motor y cognitivo, la autonomía, la seguridad, la adquisición de valores...

ES | 14/06/2013 - 07:15h | Última actualización: 14/06/2013 - 18:44h
Mayte Rius | Sigue a este autor en Twitter

Los beneficios de la naturaleza para los niños 

 

dijous, 6 de juny de 2013

MESTRES amb formació cultural, científica i lingüística d'alt nivell.

La Consellera Rigau ho havia anunciat. No deu haver estat fàcil arribar a l'acord. Les Universitats són institucions autònomes. El perfil de mestre clàssic va quedar desajustat fa temps però no hi ha hagut perfil alternatiu. Jo mateix vaig tenir l'encàrrec de definir-lo el 1981: "organitzador de situacions d'aprenentatge", "bon model lingüístic", "habilitats tècniques o creatives en algun tipus de realització"

Han estat anys de dispersió total. No hi ha model únic, d'acord.  Però tampoc pot ser que cadascú faci allò que se li acut o que li és més còmode. En bon nombre de casos encara ha estat més eficaç un mestre de perfil clàssic amb seguretat pròpia que un d'innovador que no sap on va. Hi ha d'haver alguna jerarquia tècnica sens perjudici de la iniciativa de cadascú.

En tot cas és necessari elevar el nivell i amplitud cultural dels mestres. La prova: en el passat, sense pedagogia una persona molt culta podia ser mestre. Avui però és més complex i cal cultura + ciència + tècnica.


Pla de millora de la docència

La Generalitat reduirà les places per als estudis de Magisteri

Rigau també anuncia que la carrera serà més exigent i que posarà l'accent en l'anglès

L'objectiu és millorar la formació dels futurs mestres per combatre l'alt fracàs escolar

El PERIÓDICO Dimarts, 4 de juny del 2013

Una estudiant de Magisteri dóna una classe de reforç a escolars. ARXIU / GUILLERMO MOLINER

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
BARCELONA

Menys graduats i més ben preparats. Amb una base cultural més sòlida, amb coneixements científics i també amb un domini més gran de l'anglès. La reforma dels estudis d'Educació que estan acabant de dissenyar la Conselleria d'Ensenyament i la d'Economia i Coneixement, en col·laboració amb les facultats catalanes que imparteixen aquestes titulacions, preveu, d'entrada, una reducció de les places de les carreres de mestre d'infantil i de primària, va anunciar ahir la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. Amb aquesta mesura es pretén no només ajustar millor l'oferta a la demanda prevista d'aquí uns anys,sinó, sobretot, elevar la nota d'accés a aquests estudis i atraure cap als graus de Magisteri els alumnes que compten amb expedients acadèmics més brillants.
La Generalitat també està mirant de convèncer les universitats que ofereixin dobles titulacions, encara que aquesta qüestió està encara en fase de negociació, va avançar ahir Rigau, en un dinar organitzat per la Tribuna de l'Ateneu Barcelonès. «L'objectiu que es persegueix no és cap altre que combatre el fracàs escolar», va insistir la consellera, que s'empara en estudis internacionals per sostenir que la formació inicial dels docents és fonamental en aquesta empresa.

A més a més de la reducció del nombre de places -que podria rondar el 15%, segons van apuntar fonts de la secretaria general d'Universitats-, «l'oferta ordinària de la carrera es podrà complementar amb ofertes diferenciades», va explicar Rigau. I va citar, per exemple, la possibilitat de potenciar les dobles titulacions, com per exemple la de mestre d'educació infantil i primària que el curs que ve es posarà en marxa a les universitats de Barcelona i de Lleida. Això suposarà que dels quatre anys del grau actual es passarà a cinc anys d'estudis universitaris. Aquest aspecte, no obstant, encara s'ha de concretar, i també s'ha de veure «quines universitats s'hi vincularan», va avisar. «Estem treballant perquè la universitat assumeixi una nova manera de formar els nostres mestres i hi ha una molt bona predisposició per part dels centres universitaris catalans», va afirmar Rigau, que en el transcurs de les pròximes setmanes presentarà, juntament amb el conseller de Coneixement, Andreu Mas-Colell, la proposta de reforma d'aquests estudis, tal com va avançar ahir 

«No és que els docents actuals estiguin mal formats, sinó que estan formats d'una manera diferent, segons models que han deixat de valer», va dir Rigau, que va apostar fermament per ampliar «la base de cultura general» de les noves generacions de mestres. «S'ha de tornar a donar valor a la cultura general, després d'uns anys en què potser s'ha prioritzat excessivament l'especialització», va postil·lar. «Hem anat especialitzant tant el mestre de primària que hem acabat fent-nos mal», va lamentar.
«La transmissió cultural a l'escola ha de venir de la qualitat dels seus docents perquè és la manera de compensar la desigualtat d'oportunitats», va reiterar la consellera, per a qui un docent culte pot compensar el fet que un nen vingui d'un entorn feble socialment i culturalment. Reforçar el nivell cultural dels mestres passa per elevar també el nivell d'exigència del professorat de les facultats d'Educació, on la taxa d'alumnes aprovats a primer curs respecte al nombre de matriculats és, de mitjana, superior al 80%, segons dades de l'Agència de Qualitat del Sistema Universitari.
Però a més a més de reformar els estudis del grau de Magisteri (en vigor des de fa només quatre anys, quan es van implantar els nous plans d'estudis del marc europeu de Bolonya), la consellera troba que també s'ha de revisar el procés de provisió de llocs de treball. «Hem de posar tot l'esforç a fer una bona selecció dels mestres», va afirmar abans d'anunciar que el seu departament no descarta modificar, en els pròxims temps, el mecanisme d'oposicions. De fet, va insinuar, l'esborrany del decret de plantilles, que pretén que els directors puguin elegir el 50% del professorat d'un centre i exigir un perfil determinat, ja suposa un primer pas cap a aquest canvi.
La reforma, que pretén ser de calat, no només busca combatre el fracàs escolar, que Rigau confia a haver reduït al 15% l'any 2020. De passada, va apuntar la titular d'Ensenyament, es tractarà de prestigiar la carrera docent i elevar l'autoestima dels mestres, al nivell de països com Finlàndia, va destacar.


Subscric les prioritats de la Consellera Rigau. Solament afegeixo, doncs hi va implícit: Entusiasmar els infants pel coneixement i la cultura: corporal-manual, reflexiva i contemplativa. I això és posible si els mestres són entuasiastes d'una part o de l'altra de la cultura.... i entre tots de tota. Que qui ensenya a llegir o a escriure faci l'elogi del meste que toca l'instrument i ensenya a cantar bé. Que la mestra d'art plàstica i creacions manuals, faci l'elogi del mestre científic experimentador i inventor. Que el mestre d'educació física i jocs esportius organitzi l'escenificació teatral amb la mestra de llengua: harmonia del cos +  expressiva vocalització. Un somni d'escola gratificant per a infants i mstres. Martí Teixidó


Ja és gros que una mare canadenca, llicenciada en dret i dedicada a gestió d'empresa ens pugui explicar allò que els mestres hem de saber i saber fer

 


 

 

 

 

 

 

Ja està tractat en aquest mateix blog. diumenge 2 de setembre de 2012


Educació, Ensenyament. La Pedagogia és el motor. Calen bons pilots i mecànics per conduir el procés.

Educació, Ensenyament. La Pedagogia és el motor. Calen bons pilots i mecànics.

dissabte, 1 de juny de 2013

La consellera Rigau parla molt d'exàmens. Ens estem desviant. Wert ens arrossega. Aguirre és present.


La consellera Rigau parlant amb el comunicador Fuentes al Matí de Catalunya Ràdio el 29.05.2013


"Evident, perquè qui té l'avaluació té el currículum. La gent estudia allò que ha de sortir a l'examen, oi?"



Vaja! Ho acceptem de fet. Ja no pensem canviar-ho.
Les primeres escoles de renovació pedagògica de postguerra: Virtèlia, Sant Gregori,  Talitha, Costa i Llobera, Laietània, Thau, Garbí... dels anys 1940 a 1970 varen crear-se per ensenyar en llegua catalana i per aprendre amb activitat física i mental per interès pel coneixement i la cultura. Els alumnes d'aquestes escoles també havien de superar revàlides i les superaven bé.
Malament si solament preparem per a l'examen (obsessió Maragall pels resultats escolars), per a les proves i revàlides, siguin de Barcelona o siguin de Madrid.


Rigau: «La llei Wert vol minar la moral dels catalans»
Mas i Rigau,en un CN de CDC. Foto: QS/ND

"Amb la llei Wert venen a dir: si vostè vol explicar on és el Canigó ho pot fer, però a l'examen no ho preguntaré mai'", ha apuntat la consellera que en el projecte de reforma educativa només hi veu "l'estratègia delñ govern Rajoy a Catalunya per veure si minava la moral dels catalans".
                                         Nació Digital.  Q.Sallés/Redacció | Actualitzat el 20/05/2013

Uns pregunten per les províncies per on passa el río Duero. Nosaltres preguntaríem on és el Canigó? Tant li fa! És el mateix concepte d’ensenyament d’acumulació de dades i informacions. Clar que s’han de retenir dades i informacions bàsiques habituals. Però s’ha de fer a base d’exercitar-los, aquests o uns altres; ningú els retindrà tots. Però avui no cal, disposem de fonts d’informació. El que cal és aprendre a organitzar els coneixements (estructura de coneixements), aprendre a accedir i servir-se de les fonts d’informació i seleccionar allò què necessitem i no perdre’ns en un excés d’informacions i mitjans.



Rigau va plantejar la necessitat de retornar la convocatòria de repesca al setembre "per donar a l'alumne més oportunitats per millorar", entenent que "ho podrà fer amb molta més probabilitat d'èxit si disposa de tot l'estiu per estudiar", tot i que, en aquest sentit, va reiterar la necessitat de "fomentar la cultura de l'esforç".  
                                                           Regió7 digital 27.10.2010

Repesca de setembre! Quina expressió més tronada! Tot l'estiu per estudiar. Quina condemna! Certament la rigidesa legal: avaluació final i definitica al juny, impedia espavilar alumnes desperts i capaços que "tocats d'adolescència" havien fet el mandra. Però la repesca de setembre és tornar enrera per falta d'imaginació. I hem agreujat el problema. Ara, molts alumnes tornen al setembre, no han fet res i el professorat queda en una situació compromesa. Han d'aplicar avaluació selectiva (repetició de curs per matèries insuficients) en un sistema comprensiu (tots han d'arribar a 4t curs de l'ESO, als 16 o als 18 anys).

Hi ha alternatives: A. Solament s'acorda amb alumne i família recuperació al setembe dels qui s'hi comprometen i tenen condicions de possibilitat. B. El centre, institut o col·legi, ha d'organitzar quinzenes d'activitats presencials de recuperació a l'estiu. C. Si coneixem l'alumne, podem fer una proposta d'aprenentatge que integri allò que farà l'estiu amb la família i allò que s'ha hagut d'aprendre durant el curs (Estudi d'una població o comarca am aplec de dades que s'han d'organitzar, cròniques periodístiques setmanals, comptabilitat de despeses econòmiques de viatge i consum...). D. Cal preveure activitats  telemàtiques tutoritzades per a alumnes autònoms o com a complement de les activitats presencials. (Compte! Això ha d'entrar en el presupost econòmic del curs i no pot  comportar una alta despesa addicional).  O inventem alguna forma nova, o tornem a l'origen del què vam sortir (recuperacions, exàmens i  revàlides).

I perquè s'ha d'esperar a final de curs si l'avaluació és contínua? Ara que hem generalitzat horari continuat de matí, determinats alumnes poden ser atesos amb suport personalitzat una o dues tardes durant tres o sis setmanes i prendre el seu ritme autònom.

L'Adminsitració no s'ha de dedicar a regular l'acció profesional dels docents i sí a posar les condicions que la facin possible i exigible. Assignació econòmica addicional on calgui. Normes clares de servei del professorat a l'hora que calgui. Direcció amb competència professional per dirigir el procés educatiu amb pedagogia.


I Esperanza Aguirre (condesa y grande de España) ha fet forat amb la cultura del esfuerzo des quan va ser ministra de educación (1996-1999). Ho va continuar la sociòloga Pilar del Castillo, ministra de educación, i el  president del govern ho va convertir en divisa.
Diario ABC 12/03/2002: El presidente del Gobierno, José María Aznar, aseguró hoy que
la reforma educativa y su última plasmación en la Ley de Calidad
de la Enseñanza obedece al "sentido común" y permite "que vuelva
la cultura del esfuerzo"

Cultura del esfuerzo, qualitat de l'educació, educació de qualitat...
expressions retòriques que s'encomanen a tothom quan no sap què dir.
I lamentablement, tots acabem incorporant-les... sense saber què diem.
Els més superficials guanyen la partida. Estem perdent el temps... i els diners
L'educació dels infants, la formació dels ciutadans i la cultura del país no s'adreça.
Necessitem independència i clarividència i per a això cal posar en la direcció els qui
s'hagin pres temps per estudiar i "aprenedre dels que saben" - canta Lluís LLach...

 
No és això, companys. No és això
Pel què vàren lluitar pedagogs
de Mancomunitat de Catalunya (1913-1923)
de la Generalitat Republicana (1931-1936)
de les escoles de Renovació Pedagògica (1956-1984)
del Moviment de Mestres (1965-1980)

I esperem, ben segur que esperem
Una escola que susciti el gust pel coneixement i la cultura
Per fer ciutadans, gent noble, culta desvetllada i feliç.