L'escola a la que aniran els nostres fills és la millor escola.
O és que el nostre fill no és el millor? Quan tenim el nostre, no mirem si un altre és millor.Serem incondicionals dels fills, passi el que passi; ningú els pot subtituir.
Haurem de confirar amb l'escola, i li trobarem algunes limitacions; cada escola té les seves com nosaltres, la família, mostrarem algunes limitacions a criteri dels mestres. Podem compensar les limitacions habituals. En un cas extrem, davant d'un desacord total, si es donés, faríem un canvi d'escola (com qui passa pel quiròfan) i llavors l'escola a la que aniríem seria la millor.
Abans de prendre la decisió cal informar-se, observar l'escola un dia a l'entrada o a la sortida, visitar l'escola en dia de portes obertes i fer les preguntes que necessitem que ens responguin. A casa, parlar-ho si som dos progenitors (biològics o adoptants). Estarem d'acord amb dues o tres escoles i podem anar-les canviant d'ordre mentre no arriba el moment de la decisió. Cal optar en primer lloc per l'escola que ens fa més confiança. Els empats a punts es dirimeixen per sorteig públic i no tenim menys possibilitats, llevat que sabéssim que amb els punts que ens corresponen tenim per davant més infans que places d'oferta.
No cal patir innecessàriament. Cert que un de cada deu no aconsegueix l'escola demanada en primer lloc. També és cert, i no se sap, que algunes escoles molt demanades tenen aparença d'edifici, una llarga història, molta rutina i poca iniciativa per atendre alumnes que no aprenguin a la primera.
En una propera entrada donarem criteris raonats per valorar una escola i indicadors observables de l'infant que està bé a l'escola.
Mare meva!
Agnès Busquets parla de "triar escola" amb Martí Teixidó, inspector d'Educació, professor de Pedagogia i Política de l'Educació de la UAB, i president de la Societat Catalana de Pedagogia,
CatRàdio / La tribu / 20/02/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada