NO-VIOLÈNCIA i LA PAU - diada escolar 30 gener. Que no passi per alt

Gandhi, l'ànima gran, una lliçó de vida

30 de gener

Recursos disponibles al CRP
Els centres educatius treballen la PAU
Enllaços

Mahatma Gandhi va morir el 30 de gener de 1948. Han passat 63 anys. La lliçó de vida de resoldre els conflictes amb la No-violència activa és ben necessària al nostre temps. Quan veiem uns governs autoritaris que són derrocats per la violència, sabem que darrera hi ha d'altres grups interessants en el poder, amb interessos econòmics. Gandhi amb tota la gent que el va seguir van tenir dret a la sal que els expropiaven i van assolir la independència de l'Índia, totalment impensable en aquell temps.

Cal esperar que cada dia siguin més els humans que optin per la via no-violenta però activa en exigir justícia per a tothom. És una llavor que s'ha de sembrar en la infància, que trigarà anys a germinar però que des d'avui ens fa dignes de la condició humana que es dintingeix per la llibertat de voler, la llibertat de la voluntat. Wallon ja va mostrar que el desenvolupament cognitiu de l'infant neix de l'impuls biològic però la consciència es una construcció social.

Caldrà mostrar l'experiència vital de Gandhi a infants i especialment a joves. No és una teoria, és una praxis poliética per al desenvolupament personal i la participació social. Martí Teixidó

Dia Escolar de la Noviolència i la Pau Propostes de la Fundació per la Pau per celebrar la jornada El diumenge 30 de gener es commemora l’aniversari de la mort del Mahatma Gandhi. Coincidint amb aquesta efemèride, des de fa 47 anys se celebra el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau. Enguany, les escoles, centres educatius i entitats de pau organitzaran diverses activitats durant la setmana del 24 al 30 de gener. La Fundació per la Pau us en proposa algunes.

Llorenç Vidal Vidal, un inspector d'educació destinat a Cádiz,
poeta, educador i pacifista mallorquí, va fundar l'any 1964 el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP).

La seva obra fonamental, el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), de creixent difusió internacional i practicat anualment per milers i milers d'estudiants en centres educatius de tot el món (i per milions des de la seva fundació en 1964), és, com diu el seu fundador, "una llavor de no-violència i pau depositada dins la ment i dins el cor subconscient dels educadors i, a través d'aquests, dins la societat", així com una font activa de creació d'una consciència de pau interior i exterior a través de l'educació. Es tracta d'una experiència educativa de renovació pedagògica escampada internacionalment, amb quasi mig segle de durada i en la qual directament o indirectament s'han inspirat i s'hi inspiren la majoria de les iniciatives pedagògiques, nacionals i internacionals actuals relatives a l'educació per la no-violència i la pau.

Llars d'Infants, les he visitades i he vist l'excel·lència

La darrera setmana he visitat les llars d'infants. Entre elles, les municipals de Barberà dels Vallès. Els espais estan ben organitzats i equipats amb recursos adequats a l'edat: màrfegues, mòbils, ninos suaus, miralls baixos, materials de construccions, ambients de joc simbòlic, llibres d'imatges lletrats... Les educadores, mestres i tècniques d'educació infantil professionals, integrades en un equip. La direcció, propera però clara i identificada. Però l'excel·lència es percep sensorialment i s'infereix intel·lectivament. Els infants es comporten com a infants. Infants tranquils i alhora actius amb l'entorn, ocupats, tafaners. I també interactius amb els companys, amb els adults habituals, amb mi mateix adult foraster. Això no és casualitat, això no és d'un dia. És el clima educatiu, humà relacional que es construeix dia a dia. Els adults, les educadores, també la directora que no sempre és amb ells però que no és directora de despatx, donen tota la seguretat als infants. Si un cau, si té un dia trist (ha tingut un germà que l'alegra però se'n resent) s'acosta a l'educadora, li dona la mà, rep afecte d'autonomia (no de dependència).

Diem excel·lència pel bon tracte dels infants, per la dedicació atenta de les professionals. Un equip de vuit professionals per atendre cinc grups, setanta-cinc és just, han de ser més. Les educadores a més d'atendre els infants han de transformar classes en dormitoris cada dia, recollir tot l'equipament de pati perquè hi ha qui s'ho enduria. D'altra banda, una nova funció es perfila: orientar alguns pares i mares desorientats, i això demana temps, no es pot fer a l'entrada o sortida i per a algunes famílies caldrien sessions de grup de conversa.

Avui es disposa de màrfegues encoixinades, acolorides que permeten que els infants estiguin a terra, però sense aquells parcs-gàbia que hi havia abans. Cal que els pares tinguin la casa, adaptada als infants i que també ells s'asseguin una estona a terra i que no enviïn els nens a jugar a la seva habitació. Han d'estar amb tots, a la sala, on hi ha ambient de comunicació i interacció. Abans dels tres anys, és la televisió caldrà enviar a dormir més hores. Abans d'adquirir el llenguatge, els infants no estan preparats per a comprendre imatges - diu el nostre lingüista Sebastà Serrano.
[No totes les imatges corresponen a les llars visitades]


La Llar d'Infants és això, casa d'infants, "Casa dei Bambini" -en va dir la dotoressa Montessori. El 1982 em va correspondre decidir la denominació genèrica com a responable d'ordenació educativa. També hagués estat acceptable "Jardi d'Infants", la denominació de Fröbel que el dr. Ramon Fuster va catalanitzar amb l'Escola de Jardineres del CICF. El 2006 s'ha acceptat també "Escola Bressol" perquè ho demanaven els ajuntaments. Malgrat comprendre l'orígen d'aquesta denominació el 1936, la imatge de la Ll.I. El Bosquet deixa clar que és una casa de nens, a la seva mida, sense programa escolar encara que les educadores saben molt bé què han de fer.


La llar d'infants, especialment els primers dies i amb els més menuts té també funció de maternange amb abraçada, moixaines que donen seguretat però sense ofegar afectivament. Sembla retornar a la família comunitària, les mares tenen cura de totes les criatures com fan a la Ll.I. Xerinola. Aquest maternatge col·lectiu, com si fossin molts germans, afavoreix l'autonomia.



Un recurs natural ben pensat per al desenvolupament motriu. Els troncs d'un arbre caigut clavats a terra. Els infants hi han anat de seguida: caminen per superfície corbada,pugen, baixen, pasen curt, passen llarg, es creuen i han de cedir el pas, sí també algun cau (poca cosa)... Jugant, jugant. I com s'enforteixen els turmells, i com el cervell (cerebel) va automatitzant l'equilibri... Una idea creativa de la LL.I. Blava.


Els espais interiors estan pensats i organitzats per tal que els infants s'ocupin autònomament i es vagin trobant iniciant col·laboracions ocasionals, o "negociacions". Els espais exteriors i estructurals no sempre han estat escollits. La Ll.I. Rodona solament disposa de pati-terrassa on ha d'accedir per una escala de cargol, ben protegida. És tot un exercici d'enfortiment de musculatura i d'articulació de peus, genolls i mans que s'ajuden amb la barana. Un aprenentatge inevitable excel·lent. Costós això sí en sobreesforç per a les educadores, molt atentes a cada infant, potser quatre vegades al dia.


Un enginy estimulant que habitua a l'ecoresponsabilitat. El TRENECO, que divertit! El mobilitzen dos infants tirant de la corda, el condueixen dos infants amb la corda timó posterior. Carreguen d'envasos de iogur i d'altres... i al contenidor! , sí al contenidor del carrer!, a dos-cents metres. Sempre amb l'educadora. Quina aventura més assenyada! Idea original de Ll.I. Baldufa.


Disfressar-se, habillar-se no és necessitat sensomotriu, és un aprenentatge social a través del joc que crea vincle, comunió. Així, aquests infants de la LL.I. Rondalla potser de grans s'hauran de disfresasr d'executius, de magistrats o d'esportistes... Cada vegada hi ha més disfresses socials i cal preparar.se de ben jovenets.



Addicionalment. Els pares troben les quotes de les llars d'infants privades cares. Afortunadament cada vegada hi ha més oferta pública. Però s'ha de saber que demanem que els educadores siguin professionals, mestres (2.400 h de formació universitària) o tècniques superiors d'educació infantil (2000 h de formació superior). La societat ha de saber que el "XI Convenio estatal de educación Infantil" vigent fins el 2013 estableix un sou de 871,35+22,76 € per a tècnics superior d'educació infantil i de 1397,44+30,68€ per a mestres d'educació infantil. És del tot inacceptable, malgrat que s'ha anat millorant des de 2006. Com es pot pagar a mínims l'atenció als més necessitats de protecció? A les mestres i educadores infantils els demanem el màxim en formació (salut, psicologia, pedagogia, didàctica, correcció de llenguatge, destresa manual...) i el màxim de competència pesonal (ànim estable i calmós, atenció permanent, resistència física, iniciativa creativa, bon tracte i atenció personalitzada, actitud d'escolta a mares i pares...).

Martí Teixidó

Dues iniciatives pilot: Residencia d'estudiosos i Institut-residència96

100 Años, Residencia de Estudiantes

Se han cumplido los cien años de la fundación de la Residencia de Estudiantes.
TVE2 Emitido: 02/01/2011 / 22:00h
Duración: 59:03"
Más información






Ja ens aniria bé a Catalunya. Fer una Residència d'Estudiosos Un centenar de places de graduats universitaris de diverses especialitats dedicats als seus estudis en diàleg amb els altres en un entorn de convivència i cultura d'un o dos cursos.

Abans però hauríem d'atendre els adolescents més abocats al fracàs en els estudis, que potser no en la seva vida. Nois i noies que ja hem vist als 12 anys que no els hem sabut motivar i que l'entorn familiar no els pot ajudar. Institut-Residència 96 Un institut per a un centenar de nois i noies on farien l'Educació Secundària i també activitats de lleure creatiu, esportiu i cultral. Els mateixos professors i professores també serien educadors en temps de lleure: fer video, teatre, fanzines, tallert d'invents, escultura, performances, veure cinema, fer esport... i atendrien els alumnes per torns de nit, mantenint una relació de comunicació. Seria un laboratori de recerca per mostrar que alumnes desmarxats però amb capacitat personal poden posar-se a to en quatre cursos de dilluns a divendres (caps de setmana a casa amb la família). Alguns amb situacions familiars complexes podrien restar en grup familiar algun cap de setmana a la residència amb alguns professors-educadors i farien el que es fa: anar d'excursió, visitar una exposició, anar a un festival de música, al cinema o veure la televisió i jugar a escacs o al monopoly. Quatre grups de 24 = 96 places. Quatre alumnes podrien erenganxar-se un cinquè curs per completar la seva formació però actuarien de germans grans (ritual de creixement).


Adolescencia: inteligentes y creativos

tres14 - Adolescencia

En 1904 el psicólogo Stanley Hall publicó el artículo "Adolescencia" y así se empezó a reconocer esta etapa de la vida.

TVE2 Emitido: 02/01/2011 / 20:30h
Duración: 00:00"
Más información






Quizá son inteligentes desaprovechados por la instrumentalización de la adolescencia.
Bien presentado, mejor que presentaciones psicologistas caducas.
Comprueba explicación cietífica multidisciplinar. ¿Cuántas ciencias?

CREATIVITAT DIGITAT + IGNORÀNCIA CULTURAL. Falta Educació ComunicActiva

Quina meravella de mitjans i possibilitats. Mai havíem vist tant... en mitjans. I el contingut? Correm el risc de banalitzar-ho tot. Això solament interessa a la societat de consum, no a l'educació i menys a l'educació per al progrés personal i social.

1 La comunicació

És una producció de:
excentric experiencie digital power: creen experiències digitals futuristes entre la marca dels productes i els consumidors, entre l'empresa i els clients; cerquen la millor forma de captar l'atenció del consumidor. http://www.excentric.pt/#/quem-somos/
http://www.excentric.pt/#/home/
"Ajuda a lidiar en un nou món que canvia constantment" - diuen.


Això deu haver estat creat, inventat per uns joves portuguesos llestos, ràpids en informàtica i han fet forat. S'ha escampant, s'ha vist per tot el món. I l'empresa que l'ha creat està en la cresta de l'onada; rep munió de consultes. Però aquests joves estan mancats de cultura general, no han tingut professors que els ho presentessin o no hi han dedicat temps. I les tecnologies de la informació sense coneixement solament interessen per l'impacte que aporta guanys econòmics immediats. Sense contingut cultural ampli i ric en matisos no tenen futur i aviat seran sobrepassades per una altra novetat de sorpresa., una altra empresa sortirà.
Aniríem millor amb una aliança entre joves creatius i vells experts, entre tecnologia i cultura, entre innovació i tradició, entre cultura d'impacte de masses i cultura de prestigi elitista. La cultura ho pot integrar tot en equilibri, llevat de les agressions contrala Humanitat, contra l'Animalitat i en definitiva contra la Natura.

Dit de passada, la presentació de l'empresa és totalment postmoderna -domina el negre-, d'efectes visuals -mirallets per als indis-, de tòpics ingenus i gastats -que la imatge és millor que la paraula. Si de moment funciona és perquè l'educació escolar no posa els ciutadans a l'altura cultural de l'època. ¡Vés si uns ciutadans ben formats en la paraula-pensament s'enlluernarien tan ingènuament per imatges virtuals!

Però té un gran valor que sigui en llengua portuguesa, llengua romànica que arriba a tot el món... i la gent comença a dir: Però si s'entén tot! Internet pot contribuir a salvar les llengües; ja no cal esperar que una en domini una altra com va passar: llatí al grec, romanç al llatí, francès a la pluralitat romanç, anglès al francès... i algun ingenus esperen que l'espanyol a l'anglès passant per sobre de les llengües minoritzades.

2 El producte. Estereotipat, fossilitzat de quan erem petits, amb els perfils externs sense entendre que és el més gran mythe de la Humanitat (Joseph Campbell (1988: The Power of Myth. "La història de Jesús, per exemple: hi ha una gesta universalment vàlida en aquesta història".). Universalitzable (sense uniformitat). Sobre dades històriques d'un Jesús de Galilea que donava confiança a la gent senzilla i suport a la gent desastrada, que va actuar lliure davant del poder religiós, que no va confiar en el poder polític, que es va oposar al poder econòmic (l'única violència coneguda, al Temple) i d'aquí condemnat a mort: la condemna del Just. Després es crea el mythe del naixement, symbolitzant el naixement de de tot humà que tots hem de celebrar i protegir.

Anàlisi semiòtico-comunicativa.
Apliquem el model de l'Educació ComunicActiva.
Primer temps: tots expressem les nostres emocions: divertit, creatiu, alegre, m'ha encantat, bonísim... algú hagués poguit dir (ningú ho ha dit) ridícul, infantil, tradicional...
Segon temps: aportem elements racionals (dades, fets, associacions, contextos, explicacions, interpretacions...)
Alguns d'ells:

• a) Nazareth ciutat d' Israel però de població àrab-palestina.
• b) Bethlehem, Israel. Fals, ciutat de Palestina.
• c) Jesuset de cotó fluix.
• d) Es perd el valor de Festa de la Humanitat, celebrar i protegir el naixement de tot infant amb l'ajuda de tots.
• e) Els reis. No eren reis fets a mida de la monarquía (I Portugal és avui una República). Eren astròlegs, mags, estudiosos, savis.
• f) Canvien els temps. Romanen els sentiments - ben dit. Canvien les formes i els usos, la tecnologia; la Humanitat roman, es la mateixa amb emocions i aspiracions.
• g) El tema musical. Jingle Bells, americà del Dia d'Acció de Gràcies, aplicat al Pare Noël o a Santa Claus, però en cap cas a la Nativitat.
  
• h) El ritme. Per a estimular infants hiperactius, que no parin, que no s'assabentin de res. Millor oferir-los un muntatge més contemplatiu.
  

3 L'Educació. A l'educació estem mancats de mythes potents, necessaris per a fer crèixer els infants per a presentar herois als adolescents, per a suscitar ideals en els joves. Hem abandonat els tradicionals perquè s'han explicat teològicament, racionalment... El mythe pertany al llenguatge symbòlic, imprecís, contradictori però que reflecteix l'experiència humana. És un lleguatge diferent del de la ciència però podem trobar coincidències en l'explicació de l'experiència humana. I si la ciència dóna evidències, la raó té dret de veto a la creació i a la creença mythica però on acaba la ciència comença la creació de sentit i aquesta és la dimensió humana, de voluntat humana que és el ser del fenòmen, la llibertat.

Campbell: "L'únic mite en el que valdrà al pena pensar en el futur immediat serà un que parli sobre el planeta, no sobre la ciutat, no sobre la gent, sinó sobre el planeta i tot el que en ell hi ha. Això és el que penso que serà el mite del futur. I tractarà exactament del que tracten tots els mites: la maduracuó de l'individu, des de la dependència fins l'edat adulta, la maduresa i després la mort; i com vincular-se amb aquesta societat i com vincular aquesta societat al món de la natura i del cosmos".

Alguna cosa d'això hauria de reflectir el projecte educatiu i mentre l'escola pública no ho fa, un gran grup d'escoles privades es justifiquen pel seu ideari i tenen àmplia acceptació entre les famílies. Nadal ha superat els ambients cristians i ja és la festa de la Humanitat. Tothom hi ha de tenir cabuda i l'escola l'ha de celebrar amb perspectiva pluricultural i de dàleg interreligiós. Martí Teixidó

Avaluació i proves PISA per prendre decisions.

PISA 2009 resultats de l'ensenyament als 15 anys. Com estem a Catalunya, a España?

Resultats PISA 2009 a Catalunya
presentació del
Consell Superior d'Avaluació de Catalunya


PISA 2009 Results: What Students Know and Can Do: Student Performance in Reading, Mathematics and Science (Volume I)