dissabte, 28 de novembre de 2009

diumenge, 22 de novembre de 2009

Cb14 Competència bàsica. Unitat interdisciplinària. Ocasió de l'actualitat.

Tema de Geopolítica a Ciències Socials. Literatura de viatges de Marco Polo en català. Anglès competència necessària. Diversificar i aprendre cooperativament.

El parlament setmanal del president USA Obama [21.11.09], breu, justifica el seu viatge a països d'Àsia: producció i comerç internacional, llocs de treball per sortir de la crisi i acord per evitar un desastre nuclear. Són temes que s'han de tractar a Ciències Socials; tots els alumnes, futurs ciutadans, els han d'haver sentit a l'institut/escola per tenir la base de coneixement que, acabat l'ensenyament bàsic, els permetrà entendre assumptes d'interès general.



La presència d'aq
uests assumptes a la televisió i a la premsa d'informació ofereix una oportunitat de tractar els temes també a l'àmbit familiar, amb pares i germans, a taula o al sofà. Alguns adolescents, amb el coneixement iniciat a l'institut, poden conversar amb els pares d'igual a igual, saber més encara amb ells o donar-los una visió que potser no han tingut ocasió de conèixer. ¡Pot anar tan bé que els adolescents puguin establir converses amb els pares! Els temes externs poden alimentar una comunicació que passa pels inevitables sotracs de no ser un nen però tampoc un adult. Els adolescents poden mostrar que es fan grans sense haver de "rebotar-se" contra els adults.

La publicació d'un llibre de viatges de Marco Polo, La descripció del món. Llibre de meravelles
(Proa)
justament per aquelle
s terres que avui visita Barack Obama, pot enganxar a alguns alumnes a llegir. Aquests alumnes podrien ser convidats a aportar a classe de Ciències Socials, preparat des de Llengua i Literatura, una visió d'aquells països d'una altra època, dels que en queden unes constants però hi ha hagut canvis en la perspectiva uniformizadora de la Globalització.
Altres poden documentar els viatges rastrejant la xarxa. Amb encàrrecs personalitzats podem atrapar els més desmotivats. És la possibilitat de fer una mini WebQuest. I
trobaran fins i tot massa.

http://www.ociototal.com/recopila2/r_viajes/marcopolo.html


Certament, ens parlaran de les espècies (és el que ens havien explicat fa quanranta anys) però ells s'interessaran per la pasta italiana. I per què no? Es toparan amb la llengua italiana i veuran que poden compendre, els parlaran de salses amb espècies i ho podran explicar a la seva mare (ritual de creixement). Poden arribar a catàlegs de màquines de donar formes a la pasta (Tecnologia). Els italians han dominat fa molts anys el mercat de les màquines automàtiques d'alimentació i begudes (cafeteres, gelats, llaunes...).
http://www.italyexport.com

I això fa pensar que cada país ha de trobar un desenvolupament, una producció que tingui entrada i sigui demanada al mercal global, a la Unió Europea i arreu del planeta. Què podia aportar España en entrar a la UE el 1986? Taronges, olives, girasol i colza? Però l'oli el proporcionaven els italians amb olives españoles...I de productes industrials? L'invent espanyol del Talgo no es va actualitzar i ara importem tecnologia alemanya i francesa per a l'alta velocitat. El motor d'aigua inventat a Extremadura no va rebre suport per acabar de perfeccionar l'invent i avui rebem tecnologia de motors d'hidrogen per descomposició de l'aigua. No podem parlar de Catalunya doncs la iniciativa empresarial puntera ha estat absorbida pel centralisme de Madrid com en el cas de Catalana de Gas; quan va passar del gas de combustió de carbó a la comercialització del gas natural comprat a Algèria va haver de desplaçar-se a Madrid com a Gas Natural. Quin país!


No, no es pot parlar de tot, certament. Cal ajudar els nois i les noies a estructurar el coneixement, ben compartimentat segons les ciències però això arriba al final. Per a motivar els alumnes no interessats, cal saber veure que es pot tirar d'uns fils o d'uns altres però tots formen part de la troca del coneixement. Si trobem un fil per a cada alumne, tots arribarant a tot coneixement. El que convé és no tenir cap alumne aturat i evidentment hem d'evitar d'estressar-los

Si es parla de Xina, Xung-kuo, no podrem deixar de parlar de la violència ètnica del passat estiu de 2009 a Ürumqi, província de Xinjiang, una setmana de ràbia i terror que podem conèixer per fonts d'informació estrangeres.




http://www.guardian.co.uk/world/video/2009/jul/20/urumqi-protests-han-uighur

























Tots els alumnes poden ser capaços de llegir bé i comprendre el text del President's

Weekly Address: Traveling Abroad for Our Economy at Home

amb l'oportunitat de veure i sentir vàries vegades amb subtítols en English (també en Català o Español per als que no poden encarar el text d'entrada). Potser alguns alumnes fins i tot el poden escoltar amb el telmòbil. Tots els recursos que estan a l'abast dels alumnes consumidors els hem d'incorporar a l'aprenentatge. Si els professors d'anglès haguessin aprofitat el walkman que duien gairebé tots els alumnes entre 1990 i 2000 (aquell walkman que en alguns centres estava prohibit dur), abans de mòbils, ipods i... ¿no podrien tenir més competència en anglès oral: comprendre i parlar?.... Hi ha un principi pedagògic implícit que és la clau: "justament, no tots els alumnes han de fer el mateix" i això ens ho facilita la societat de consum. En els anys passats amb un walkman, al reproductor del cotxe dels pares o a la cadena musical de l'habitació uns alumnes posaven còpia de la cinta de les unitats 5 o 6 i d'altres alumnes posaven còpia de la cinta de les unitats 19 i 20. Hem de veure com ho podem fer avui amb els aparells que disposen. Si ells feien les còpies a casa amb una doble platina, avui són ells els que poden copiar i convertir els audios en fitxers mp3; ho faran millor que noslatres i aquest encàrrec és un ritual de creixement, de pas de nen a adult.

I els professors i professores, parlem d'Ensnenyament Bàsic fisn als 16 anys d'edat, han de ser competents i actualitzats en un camp de coneixement però poden honestament i prudentment contribuir a l'aprenenatge bàsic d'altres matèries. Trobaran més punts de connexió amb els alumnes i se sentiran reconeguts per ells. (Això és l'autoritat del professor que no dóna cap llei encara que vulgui reivindicar-la). Si a l'ESO els alumnes veuen que tots els professors, professem tots els coneixements, procediments i valors de la cultura, si donem valor cultural en sentit ampli a la de prestigi i també a les noves formes de la cultura de masses, segur que recuperarem aquest vint per cent d'alumnes que té capacitat però no interès i ens interromp la classe. Recordem què ens ha dit el professor Daniel Pennac: "el dolor de no aprendre" és el que rebota un bon nombre d'alumnes. Volen però així no poden aprendre. Podem donar-li la volta. Martí Teixidó