Xesco Boix ha esta un mestre d'escola que ha fet cantar molts infants, tots els infants que passaven pel seu davant quedaven seduïts per les cançons, les lliçons de llenguatge i els contes d'alt contingut humà.Les seves cançons enregistrades encara enganxen els infants tot i no haver-lo conegut. Però potser no hem fet justícia a la gran feina d'animador de Xesco Boix, feina que va fer per cap preu, sovint de franc per contribuir a una causa. Al Guinardó de Barcelona, el 1978 reivindicàvem escoles que ens faltaven i Xesco va cantar amb els infants i pares que reclamàvem l'Escola Torrent d'en Melis que va funcionar el 1982.
Ara s'organitzen actes de reconeixement, passats 25 anys del seu final de camí de vida. Però segueix viu en els contes i cançons i farem favor als infants d'avui que no canten. Que no és greu que els infants no cantin? Què en queda de la música feta a l'escola? Abans d'entrar en la perfecció musical, no és millor començar per la cançó d'animació?
La música i la cançó són per viure, no currículum escolar. O també, el currículum escolar és viure i gaudir de coneixement i de la realització. S'ha de poder cantar en qualsevol moment, entre activitat i activitat.
Un bon pagès tenia un gos, BINGO era el seu nom. B, I, N, G, O...
Aquesta terra es la nostra terra / de la muntanya fins a la mar...
Tinc una llum al cor que vull deixar brillar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada